AGULLA DE L'ENCANTADA

Abans d’arribar a la presa de Camarasa, dalt del cingle, hi ha un munió de blocs caiguts. Sobre aquests caos destaca una agulla esbelta. És l’Encantada que es mereix una escalada.
Segurament fou la primera via oberta de la que tenim constància del Centre excursionista de Lleida. Era el 15 de maig de 1960 quan J. Farré i V. Mallol van assolir el cap de la roca.

Ho van fer la pel costat oest. Encara es pot veure un parell de claus i filferros de les reunions i el r+apel. Els primers passos són de V i sembla ser que els van fer en artificial. Posteriorment arribem a unes repises per on es puja prou bé (III). S’arriba a un replà on abans s’instal•lava una reunió i s’encarava uns blocs separats del principal (III+) i es pujava cal cim de l’agulla. Es pot pujar directament (V).
Són uns 25 metres en total amb 5 parabols. Dalt de l’agulla hi ha una instal•lació de rapel.
APROXIMACIÓ: Prenem la carretera de Camarasa a Tremp (C-13). Abnas d’arribar al pont sobre el riu Segre prenem una carretera asfaltada cap a la Central de Camarasa. Surt una pista a la dreta i pocs metres després trobem l’anomenat Campament de la FECSA que era ocupats pels treballadors de la Central al voltant de l’any 1920. Durant un temps la resclosa de Camarasa fou la més alta del món i un prodigi pel seu temps. Aparquem a l’entrada.
ACCÉS: Entrem als xalets i anem pujant entre les construccions cercant l’indret més elevat. Continuem l’ascensió entre arbres fins sortir a un tallafocs per on transcorre una línia elèctrica. Anem a l’esquerra. Damunt ja veiem el caos de blocs presidits per l’Encantada. Pugem per una tartera (millor per la dreta) fins pràcticament al coll i passem a tocar per darrera d’un primer bloc i voltem pel nord l’Encantada fins situar-nos a l’esquerra/oest de l’agulla (uns 20 minuts) on començarem a escalar. Terreny amb una vegetació de garric molt molests, cal cercar el millor pas.