ORFE TEMPORAL DE COMPANY DE CORDADA: via memòria selectiva
El divendres, 28, operen d'un espoló a la planta del peu al meu company de cordada. Tots sabeu la amistat que hi ha entre els companys d'escalada amb qui compartim alguna cosa més que la vida. Hi ha una unió que és molt més que una simple corda i unes assegurances. Estaré potser dos mesos orfe, penso que algú m'adoptarà per poder anar a escalar.
Ahir, diumenge, vam decidir anar a fer la via Memòria Selectiva que vam equipar els dos junts. Van ser unes setmanes molt intenses.
Després vaig passar dos mesos en un hospital i el Lluís va venir tot sovint a veure'm i em va acompanyar a la rentrée. Ara em tocarà a mi portar-lo a fer "mariconades" fins que recuperi el to... Espero poder estar a l'alçada!!!
Ahir, diumenge, vam decidir anar a fer la via Memòria Selectiva que vam equipar els dos junts. Van ser unes setmanes molt intenses.
Després vaig passar dos mesos en un hospital i el Lluís va venir tot sovint a veure'm i em va acompanyar a la rentrée. Ara em tocarà a mi portar-lo a fer "mariconades" fins que recuperi el to... Espero poder estar a l'alçada!!!
No pateixis JR , lo Lluis encara que li tallin els dos peus , seguira ascalan igual. Es un tosut, tosut.
ResponEliminaLO SERGI
L'escalada és la vida pel Lluís i se que passaran dos mesos i a escalar. El problema sóc jo que estaré orfe.
Elimina