JAUME CASELLAS, ESCALADOR OBLIDAT: NORMAL A LA MÒMIA

Perdoneu el sol es feia moltes putades. Primer llarg.

Després d'haver pujar la Mòmia i la Momieta decideixo cerca una mica d'informació de l'escalador Jaume Casellas. No trobo gaires dades però les que localitzo són prou interessants. Acabo pensant que és un d'aquells grans personatges que es oblidat per un gir sobtat d'una porta. Segons com hagués girat ara tothom en parlaria. Veure informació al final de l'article. La llegenda em fa estimar més la via.

Equipament anterior

No vull entrar en polèmiques absurdes però fa uns anys era una via que es feia bastant, en canvi des de que es va desequipar veig que no es repeteix gaire. Afirmació que faig mirant les entrades que hi ha per internet. Totes anteriors al 2013.
Penso que els que volen mantenir el romanticisme dels anys trenta no van a escalar aquesta via perquè és molt fàcil per a ells, mentre els que som escaladors "dolents" no anem pel desequipament de la via. I tothom que opini com vulgui. Faltaria més.
Com en la normal de la Momieta vaig anar amb l'Albert Cogul que sap que em "xiflent" les vies amb regust clàssic.
La Mòmia és l'agulla més prominent de Sant Benet. Està solcada de vies però ens interessa l'Original o Normal.
Descripció de la via:

Equipament anterior

Ens situem en el collet que hi ha al nord de la Mòmia.
1ra tirada (IV - 30 metres - cap de buril - un parabolt) Hi ha clarament dues línies. No està clara quina devia ser la via original. Per la dreta puja una canal per on podrien haver pujat (II) fins trobar una placa commemorativa. Fem un pas de IV i continuar per l'esquerra flanquejant fins on acaba una balma allargada.
En una ressenya dels anys 40 descrivien la via com la vam fer nosaltres i que coincidiria amb el que denominen Normal. Nosaltres vam pujar per la placa (més agradable) que hi ha en el punt més alt del coll. Passem per la vora d'uns arbutes (IV). En una roca grossa encarada amunt hi ha una cap de buril on cal posar una plaqueta recuperable. Més amunt hi ha una expansió que aprofitem.  Anem flanquejant a l'esquerra sense més assegurances (III).

Reunió

La reunió està muntada en l'extrem esquer de la balma. Les cares on no toca el sol tenen a Montserrat un tacte de roca diferent.
2na tirada (IV - III - 55 metres - merlets i un forat per posar un friend petit): Sortim de la reunió en el pas més compromès de la tirada doncs aviat entrem en un camp de patates on no cal buscar les preses doncs elles se'ns presenten davant nostre perquè les puguem escollir. Aprofitem alguna roca per llaçar alguns merlets i una mica més amunt apareix un forat on posar un bon friend. A mesura que anem pujant la paret va tombant-se.
Descens:
Uns metres per sota del cim, encarats al coll trobem un cable que seguim uns 5 metres i trobem la instal·lació del rapel. És un rapel de 55 metres però es pot fraccionar. Es baixa a la canal de la dreta on hi ha la placa commemorativa de l'escalada. Atenció, aquí us recomano deixar el rapel i seguir la feixa herbosa a la dreta uns 20 metres fins trobar un curiosíssim dipòsit picat en la roca. Les hipotèsis de l'indret us faran estimar més l'indret.
Rapelem de nou, per la canal i en arribar sota tirem a l'esquerra per arribar al collet on hem començat l'escalada.
Refem el camí d'anada (35 min.)
Aproximació:
Del monestir agafem el camí a Sant Jeroni pel fons del Monestir. Comencem a pujar escales dels Pobres (segurament es diuen així pels que no paguen el funicular).
11 min. Pas del Francés entre roques.

Fent el rapel

18 min. Esplanada de l'ermita de Santa Anna. Abans d'arribar trobem un cartell que ens indica el refugi de Sant Benet. Diversos trencalls.
28 min. Ermita de Sant Benet. Agafem un sender que surt per la porta d'una tanca sense una funció definida un xic abans de l'ermita..
35 min. Revolt molt marcat a l'esquerra. Deixem el camí principal i agafem un senderó proper que ens duu a la Trompa de l'Elefant. Tirem amunt per la dreta.
Ens enfilem per una canal dreta on ens anem agafant a les arrels.
45 min. Arribem al coll situat al nord de la Mòmia.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV
Desnivell: 85 metres. 

Temps d'aproximació: 45 min.

Temps de descens: 35 min.
Grau d'exposició: Mig. La via és fàcil però amb molt poques assegurances.
Via desequipada.
Material: friend entre petit i mitja, dos cintes exprés, bagues per llaçar merlets.
Roca: Conglomerat de qualitat.
Orientació: Nord i gira a Nord-est.
Via oberta per: Jaume Casellas,  Subirana, Vignoli i Serrat.
El 27 d'octubre de 1935 els herois del Cavall Bernat (Josep Boix, Carles Balaguer i Josep Costa) saben que la colla de Manresa, capitanejada per J. Casellas, vol intentar el preuat Cavall i decideixen fer bivac a peu de paret per assegurar-se la primera. En Jaume Casellas puja caminant des de Manresa (surt a la una de la nit) i quan arriba al peu de l'objectiu veu que hi ha els escaladors de l'Ateneu. Decideix canviar la fita i s'encara cap a la Mòmia. Aquesta circumstància el fa passar a un segon terme de la història de l'escalada montserratina. Veure entrevista al Mundo Deportivo de 1985.

Sortida de la primera reunió

Decebuts encaren els seus passos vers l'agulla de la Mòmia que encara roman verge - en aquell temps era anomenada el Canonge - i la puja sense poder posar-hi ni un clau. Aquesta circumstància la converteix com una via molt exposada i tardarà molts anys a ser repetida.
Quan trobava un pas difícil preferia fer-lo descalç, molts cops anava vestit amb un vestit de mecànic i duia un martell de fuster. Escalava amb una corda alemanya de trenta metres que impedia fer tirades més llargues.
Entre les seves primeres cal destacar; El trencabarrals, la Mòmia, la Momieta, el Cilindre que en aquell moment eren cims verges on bastien una fita indicant el seu èxit i deixaven una targeta de la seva entitat el Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
I per acabar, i el més interessant per mi, resulta que va nàixer i morir a les Terres de Lleida, concretament al poble d'Albesa.