dimecres, 12 d’abril de 2017

EL CAMÍ DE L'ALSINA PER FRUIR DE L'ESCALADA

Feia dies que li anavem al darrera. A l'hivern perquè potser faria massa fred i a l'estiu perquè feia calor. Així que avui ens hem animat i ha estat un dia perfecte. Una d'aquelles escalades que et deixen molt bon gust de boca.
Val a dir que hem fet una mica de trampa. En lloc de començar els llargs de baix que són una mica atípics doncs l'aigua ha polit la roca preferim anar per un camí que ens duu directament a la tercera tirada i ara ens toca fa fruir. Després d'aquesta recomanació que fem públiques i no ens amaguem com d'altres anem a la feina.
Descripció de la via:
Quan ens situem al peu de via hem de tenir clar que la nostra va per l'esquerra de la clariana en el bosc doncs veig una altra línia d'assegurances que puja per la dreta però es veu més exigent que és l'Area de servei (6a+). Així que no us confongueu, a l'esquerra.
1ra tirada (IV - IV+ - V - 30 metres - 8 parabolts): Comencem una rampa que poc a poc es va posant dreta, anem seguint una línea de parabolts, així que de perdre'ns res de res. Al final cal fer un flanqueig a l'esquerra que és espectacular però on hi ha molta presa però ningú li trau l'encant. En sortim del flanqueig ja trobem la reunió. La reunió no és gaire còmoda.
2na tirada (V - IV+ - 25 metres - 7 parabolts): Sortim per l'esquerra i ens enfilem amunt (V) a mesura que anem pujant la paret es va asseguent i pugem amb menys dificultat (IV+). Ara la reunió és ampla.
3ra tirada (V - 35 metres - 10 parabolts): Ara ve el llarg espectacular. Es tracta d'una placa on cal mirar i remirar les preses doncs encara que sembla que no n'hi hagi n'hi ha. Al final li vaig dir al Lluís que només que tingués una presa bona ja tirava amunt. No cal buscar-ne dos preses perquè potser no hi són.
És un llarg laboriós, mantingut però encisador. És l'encant de la via. L'equipament de tota la via és molt correcte. Hi ha ferro però cal escalar.
4rta tirada (III - 10 metres - neta): Tirada de transició que ens permet sortir dalt de la Miranda del Pas del Francès.
Descens:
En una vintena de metres sortim al camí i anem a l'esquerra.
2 min. Enllacem amb el camí de Sant Jeroni. Anem a l'esquerra.
15 min. Arribem al monestir.
Aproximació:
Sortim de l'extrem del monestir pel camí vell a Sant Jeroni.
8 min. Passem un el torrent de Santa Maria per un pont de fusta. Aquí comencen els llargs de baix de la via que nosaltres vam opbiar. Continuem per les escales.
12 min. Deixem les escales i agafem un corriol que surt a mà dreta.
14 min Clariana en el bosc on comença la via, que està a l'esquerra de la paret.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V 
Desnivell: 100 metres
Temps d'aproximació: 14 minuts.
Temps de descens: 15 min.
Material: 10 cintes expres i reunions.
Via equipada.
Roca: Conglomerada. Molt bona.
Orientació: Est - Sud - est
Via equipada per M. Millet, N. Dalmases i J. A.Martín l'any 1999. El  nom de la via ve per recordar L'Alsina que fou molts anys guarda del refugi de Sant Benet.

4 comentaris:

  1. es camí del Alsina,en memòria del que fou guarda de sant benet tants anys, no alzina!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari. Ja ho he posat en la informació perquè tothom ho tingui clar.

      Elimina
  2. QUE PASA JR? JA HAS PERDUT LO CASCO NOU?

    ResponElimina
  3. S'ha desfer l'anclatge per sota del coll - i he perdut la peça - ara ho tinc a arreglar...

    ResponElimina