ESCALADA PER A TONTOS

En poques paraules... una mega passada. Arribo al bar de Vilanova de la Sal i em trobo amb un munt de gent que estan acabant d'esmorzar. La majoria són gent jove que no conec i això que fa anys que sóc de la SEAM. Per mi això és motiu d'alegria, comencem bé. Organitzar coses sempre implica tensió i nervis. Felicitar sincerament a l'anima mater de la trobada, la Remei , sense ella no hauria trobada. Gràcies Remei... ja em ronda alguna idea per fer una altra trobada... ja en parlarem... La veritat és que ella no estava sola, havia el Pere i el Pol fent la carn i segurament més gent que avui no han escalat perquè nosaltres podéssim tibar i dinar... dinar per 5 euros i us juro que he quedat ben tip. No he sopat.No sé com poden sortir els comptes. Al final un sorteig de material. Ja ho he dit en començar una mega passada. Anem a Montalegre, som una cinquantena d'escaladors. Alguns van a fer via llarga, jo havia pensat anar-hi amb el Sergi Gàmiz però a la tarda em diu ...

Hi ha racons que desprenen una força especial. El Castell Dalmau és un paratge d'aquest. Si no perquè un pedrot com aquest té la fal·lera de 18 vies. Si doneu el tomb per sota pensareu que no hi caben. Surten en el llibre Guia d'escalada clàssica a les muntanyes de Prades de Josep Jané. Un llibre imprescindible per estimar aquests cingles. Nosaltres ens vam posar a tastar l'atracció de l'agulla i ens vam posar a la primera via que s'havia obert que puja per una flamant escletxa fins al cim. És una escalada diferent, fora dels patrons habituals. Comencem per una rampa que superem per oposició i en la segona part un mur interior. Sembla que estiguem fent espeleologia fins sortir a la llum exterior ja en el cim del penyal. Llàstima que la via sigui curta ... i no estigui equipada. Si no em creieu el tema de la força tel·lúrica (feu molt bé de no creuem) penseu per un moment que fan aquí una colla d'escaladors organitzant dinars dalt, o la colla vella de Valls...

Inici via. Foto cedida per Tunica Primer de tot, deixem les coses ben clares. Jo no vaig fer aquesta via i em vaig quedar al peu de la via parlant amb en Josep Maria Tunica, aperturista de la via, mentre veia - o no - als companys Miquel Àngel Ramos i Aleix Barbera. Juventut, divino tesoro. Jo em vaig conformar amb la via normal a la roca Bonatti. Descripció feta pel Miquel Àngel. Elegant i evident itinerari degà en Collegats i obert per Josep Maria Tunica i Carles Vives. Via de 80 metres i de graduació sostinguda de IV+ amb un pas a la sortida del segona llarg de 6a/Ao. Imprescindible dominar la tècnica del ramonage. Compromís: mig. Exposició mitja. Via molt recomanable perfectament equipada i de roca excel·lent. Reunions perfectament equipades. Descripció de la via: 1a tirada (IV+ -  15 + 5 metres - 3 parabolts): Croquis original cedit per Tunica Des del peu de la via es veuen els tres parabolts que ens asseguraran el llarg. Tram no molt difícil tot i qu...

Després de la Trobada de Baldellou, de Sant Miquel de la Tosca ara ens toca fer la trobada a Montalegre (lloc tradicional de trobades d'escaladors). Ja us podeu guardar el dia a la vostra agenda que després ... se us passarà... Teniu la guia d'escalada del Mont-roig, però, a més a més, han obert noves línies sota mateix de l'ermita. Altres vies que he escalat per la vora:  Lo mirador  -  Rampes invertides (Retaule)  -  Trobades escaladors   de la SEAM  -      El carquinyol i -  El Panellet  -  TE REMEI  -  La Llastra i Caputxí  -  Variant cobarde a la Llastra