ESCALADA PER A TONTOS

Avui la colla m'ha fet un bon regal. Pujar a l'agulla de la Pera, que està una mica per damunt de les meves modestes possibilitat però amb un colla d'amics ... els 6a es fan possibles. Les agulles de la Pera i del Víctor estan al costat de la presa de Camarasa (prop del Puro i el Sabardó) però són menys conegudes perquè el seu grau pica molt més i tenen una dimensió inferior. El que molts desconeixeu el perquè del nom. Doncs ara el desvetllaré perquè el protagonista ja és morts. El nom el van posar en Víctor Luque i Manel Cortés que van obrir la primera ascensió. A en Víctor li agradava molt una noia que es deia Pera. Si mireu bé les roques semblen dos amants que s'abracen i es donen un petó. No sé que aquest fet passes mai en la realitat però la història del nom de la pedra queda aquí. L'escalada era molt difícil i en Manel nascut en Terrassa va voler imitar les primeres ascensions de Sant Llorenç del Munt i van lligar una pedra a una corda per passar-la per

Recordo que la primera vegada que vaig sortir de la paret de l'Esperó Sud vaig dir que no tornaria mai més. Estava començant a escalar i el darrer llarg se me va fer molt dur. Ara que l'he fet altres vegades crec que és una via per fruir, amb llargs molt variants. Passos dels que no s'obliden amb facilitat. És un veritable encant, té aquell tocat d'aventura alpina. Els meus companys, en Lluís Olòndriz i el Joan Pinto Linares feia anys que no la feien i no la recordaven tan mega interessant. També ells s'han meravellat de l'Esperó. Imprescindible. Descripció de la via : 1ra tirada (IV - III - IV+ - 35 metres - 7 assegurances): Practicament no hi ha aproximació. Comencem per una placa (IV) que sempre em costa d'agafar. El primer parabolt el trobo massa amunt. Després el mur s'aplana. Trobem una vella reunió. Ara el repte és una estreta xemeneia que comença està una mica sobada. Hi ha bona presa però cal saber agafar-la bé. En algun moment hem de sortir

Recordo quan vaig fer la via Canto por Soleares vaig al·lucinar amb el darrer llarg, magistral. Més tard vaig fer la via Lo Nick Lastir i vaig fliplar amb els dos darrers llargs. Avui he anat a fer la via Tato Cao lo gall i aquesta ja té tres llargs genials. Segurament quan n'aniré fent més aniré canviant els gustos, però avui em quedo amb la Tato. És una via dedicada pels Galls (Grup Ascaladors de Lleida) al Jordi Gàzquez, el Tato. He anat amb el Sergi Rosell, un dels aperturistes. Ara vigileu que ja comença a fer calor i potser haurem de deixar d'anar per aquestes contrades fins a la tador. De fet pujarem pels tres primers llargs de la via de Sueño Vertical que ens mena a una balconada amb un grapat de vies d'escalada on hem triat la de lo Tato. En aquest embut em trobat altres cordades. Descripció de la via : 1ra tirada (V+ - IV - V - 35 metres - 3 parabolts i una sabina): Ens trobem davant d'un mur prou exigent d'entrada (V+) on hi ha un parabolt protec

 Avui he anat a fer la via L'Adoptada amb el pare putativo que vindria a ser el pare de la via però que no té papers. Ara us ho explico. Fa uns 25 anys en Lluís Olòndriz es va mirar una via pel barranc Fondo on va posar alguns parabolts però la feina i la familia va fer que aquesta via quedés abandonada. Ara, uns quants anys després, uns altres escaladors li han agafat la via, l'Adoptada. Ell reconeix que no l'hagués acabat mai i que la tenia totalment oblidada. Així que res que opinar sobre la nova obertura que es prou interessant encara que la roca deixa una mica que desitjar. Està situada al costat de la via Totxo Petra que vam fer l'altre dia encara que més exigent.  Hi ha, però, molta cosa que es pot ressoldre en A0. Aquesta vegada hem decidit anar-hi per la pista de darrera a Vilanova de la Sal. A la Totxo Petra van anar pel barranc així que ja decidireu vosaltres per on voleu anar. A grans trets, pel barranc Fondo es camina molt més però la localització de

Hi ha vies que en el seu moment es van posar de moda i van tenir un gran renom però que després, sense saber gaire perquè, van caient en l'oblit. Ja no apareixen per internet. En Luichi fa una guia de Terradets i recull un sector d'esportiva però no sap ni qui la va obrir perquè està en l'oblit (si que en fa menció). Aquest és el cas de la via de la SEAM (Secció d'Escalada i Alta Muntanya del Centre Excursionista de Lleida). Avui el Lluís - que feia 40 anys que no la feia - i jo hem volgut anar a posar-hi el peu de gat. És una via curta, s'ha convertit en una via d'esportiva, però és un recorregut interessant, atlètic, amb una roca ferma que es fa estimar, unes presses encantadores, un grau que pica... però és curta, encara que els reequipadors la podien haver equipat fins al cap de l'agulla com es feia abans, i no deixar-ho en una via esportiva com tantes altres. Quan vaig anar a escalar per primera vegada en mà vida, va ser a la paret de l'Isard  

Ara que sembla que a la paret de la Formiguera ja no queda més espai per fer noves vies per obrir sembla que ara ens toca pujar pel Barranc Fondo - el barranc de la Formiguera - per anar a buscar nous panys de paret. La veritat és que la via no té l'encís de la Formiguera però resulta una proposta prou interessant encara que la roca té encara algun dubte i hi ha trams on cal anar amb compte encara que l'assegurament cobreix amb escreix la por de la pedra traïdora. Hi ha capes de roca calcària que són una meravella però els trams de conglomerat es fan mirar, això no és Montserrat. Descripció de la via : 1r llarg (V- - IV+ - V  - 25 metres - 7 parabolts): Al peu de la via veiem escrit TP. A l'esquerra hi ha un curiós forat i a la dreta tenim la línia de la via Adoptada. El primer tram es per calcari, roca bona. És una sortida estranya on com esteu a tocar del terra fa una mica de por (V-). Després es puja ja bé però s'entra en conglomerat. En el tercer parabolt hi

Un parell de ratlles a la revista Vèrtex i un croquis d'Armand Ballard és tota la informació que tinc sobre una nova via a la Clua. El principal repte que teníem. Espero que en acabar aquesta entrada vosaltres ho tingueu una mica millor que jo. És una via de grau fàcil, potser massa fàcil, i per això l'havia reservat per anar amb un company que era la primera vegada que escalava i que un altre que feia molt de temps que no es calçava els peus de gat. La valoració de la via, amb tota la sinceritat del món, no la penso pas repetir ja que la roca és molt dolenta i la principal dificultat consisteix en cercar quina és la pedra que no caurà a les meves mans encara que he de reconèixer el mèrit que l'aperturista que obra una via en un sector inèdit però el resultat és O. Descripció de la via : On comença la via hi ha una fita. 1ra tirada (III - IV - 40 metres - 4 parabolts ): Després de mirar la via des de la carretera hem vist ja els 4 parabolts - pot ser una prova per si