Entrades

LA VIA MÉS LLARGA DE LES GARRIGUES - LA LLANGONISSADA DE LA SEAM

Imatge
És la via més llarga de les Garrigues però també us haureu de dir que és la via més fàcil de les Garriques i quasi m'atreviria a dir de els que he fet. No us vull enganyar és un terreny d'aventura. Anem a pams. Avui havia la trobada d'escaladros/es de la SEAM   i en estar al bar del Centre del Vilosell en Jordi Marmolejo trau una ressenya d'una via que va fer en solitari i sense corda per la zona. Ens la mirem. L'altra opció és anar a Sant Miquel de la Tosca on van tots els manolos i joves de la SEAM on podem quedar malament així que després de pensar-nos-ho una mica decidim anar a explorar la via i fer la que serà la segona repetició. Us vull avisar no és gran cosa, nosaltres la vam fer com plan B, però tampoc no es pot desdenyar encara que té un grau molt baix però té aquest component d'aventura i d'amor per la natura desconeguda. Mireu el nom de la via, via trekking. Una via d'escalada que es pot anar caminant!!! Ara l'ambient de la trobada

TROBADA ESCALADORS/ES DE LA SEAM

Imatge
Amb els companys i companyes de la SEAM (Secció d'Escalada i Alta Muntanya) del Centre Excursionista de Lleida (CEL) hem quedat el diumenge, 26 de novembre, per anar a escalar a Sant Miquel de la Tosca pel matí i després anar a dinar a la torre del Faust a Albagés. Una meravella. Si voleu apuntar-vos, crec que deu d'estar obert a tothom, cal trucar a la Remei (tel. 622 24 224 66). Aquí teniu una sèrie de ressenyes de la zona.

ARESTA RIBES - VIDAL A LA ROCA REGINA

Imatge
Sortint de la boira Hi ha vies que fa molt temps que els hi vas darrera i avui després de molts anys he pogut realitzar-la. Em sento espcialment content d'haver-la pogut fer. Tant content que crec que és una via que agradarà a molta gent doncs té una dificultat moderada que es concentra en dos llargs en concret on hi ha passos de V+. Ara l'entorn és pura meravella (excepció de la carretera que passa als nostres peus). Però que em dius de la visió que tens del barranc del Bosc. Mai en la meva vida m'havia sentit com un ocell i podia contemplar l'entorn amb tanta llibertat. Una via per fruir si es té el grau. Val a dir que al principi hi ha trams que es va caminant i no presenta gaire continuïtat però és una via que quan l'acabes de fer penses, la tornaré a fer. Descripció de la via : 1a tirada (IV+ .- IV - 25 metres - 2 parabolts i 2 burils vells): Trobem un primer ressalt de l'aresta. Cal que observem que a l'esquerra hi ha uns sostres, doncs la via

VIA GUTIERREZ, EL PUTO AMO, A ABELLA DE LA CONCA

Imatge
Tornem a escalar a Abella de la Conca amb el PInto. La via d'avui és Gutièrrez, el Puto Amo . És una via dedicada de Los Galls al company Joan Gutiérrez que és segurament qui més parabolts ha posat per les terres de Lleida. Ha obert algunes de les millors vies que són seguides apassionadament pel seu club de fans. Així no és d'estranyar que los Galls (Grup d'Ascaladors de Lleida) li dediquessin una de les vies del sector. Són vies ideals d'hivern - quan a Lleida tenim la boira - i aquí tenim el sol assegurat. Millor no venir a l'estiu si voleu sortir en vida. A la zona va haver un noi que es dedicava a estudiar els voltors i va demanar que durant els mesos de gener a maig no escaléssim per la zona per no molestar les cries de voltor. No hi ha una regulació de "dalt" però penso que si podem, complim aquest acord tàcit. Descripció de la via : 1a tirada (V - IV+ - V - 35 metres - tres parabolts i un pont de roca ): Els primers metres ja es veuen prou

CONGOST DEL REGUÉ: AGULLA DELS RELLOTGES

Imatge
Fa uns dies en Jordi Marmolejo va penjar al Facebook de la SEAM una ressenya  de l'Agulla dels Rellotges. Es troba  a la carretera de Baldellou a Camporrells, a l'esquerra del Congost del Regué. Havia obert una nova via i havia difós la primera escalada a l'Agulla i, segurament, a la Llitera per allà l'any 1968. Com d'altres vegades vaig insistir al bon amic Joan Linares, en Pinto, fins que avui m'ha dut. La veritat és que és un bon company doncs l'escalada, en els trams superiors, és molt descomposta i puc comprendre perfectament que sigui una via que costarà que hi tornem, i això que en Jordi i la resta de la colla del Tak han fet molta feina, moltíssima, traient pedres però crec que si traiem les pedres que es mouen ens podem a arribar a quedar sense agulla. Descripció de la via : 1a tirada (III - 45 metres - 5 parabolts - un pont de roca i un arbre): Estem a la Rampa dels Nins i anem pujant a 4 grapes. Damunt nostre ja veiem l'agulla que és la n

PARETS DEL NAS DE LA RIBA: ESCALADA ESPORTIVA

Imatge
Amb el Pinto hem decidit anar a fer esportiva a les Plaques del Nas, també en diuen paret de la Roixella. En Pinto em va dir que fruiria com un tonto i la veritat és que tenia tota la raó del món. És un lloc excepcional per anar a estirar els braços. De fent moltes vies van estar equipades pel Barbes, Jesús Sánchez, un bon company que ens va deixar l'any 2012 i que pujant per les seves parets de la Riba hem recordat. Són vies que no es fan gaire, malgrat lo xules que són. Hi ha tots els graus que nosaltres podíem intentar. Estavem sols encara que els cotxes i els trens ens trencaven l'encant. Només hem trobat una ressenya digna del blog 100% Natura. I això que era un sector on s'anava molt a escalar però ja sabeu que en això del nostre mundillo hi ha també molta cosa de modes.... No patiu per localitzar les vies doncs al peu de cada via hi ha el nom en una xapeta. Què hem fet ? Com estàvem molt fluixets doncs feia dies que no feiem res de res hem decidit comença

RACONS PERDUTS AMB ENCANT: VIA DANIEL VERGES

Imatge
En la nostra geografia hi ha racons perduts on pensaries que no s'hi ha escalat mai. On s'imposa la solitud. Un d'aquest paratges és el que avui us comentari. Està a la paret del riu Lacó, que no sabeu on està, no. Bé, potser us soni el poble d'Oden al Solsonès. Ja anem bé. Doncs, en un racó amagat hi ha una paret que permet fer-hi dos llargs. La roca calcària és un plaer infinit. M'ha portat el Pep del refugi de l'Arp. Gràcies... llàstima que la via sigui tant curta. M'atreviria a dir que la principal dificultat de la via és trobar-la. Així que ja tenim feina a explorar l'inici de la via... Descripció de l'itinerari : Segurament primer trobareu en la paret un clau rovellat que correspon a la via Inesperada que recorre una marcada canal/diedre. Anem bé. Ara heu de tirar una vintena de metres a la dreta i vorejar uns roures. L'inici és molt estret i incòmode doncs esteu empegats als roures. Us ajudarà a pensar que esteu en una "merda&