ESCALADA PER A TONTOS

Els escaladors/es tenim una relació de fidelitat amb la nostra parella de cordada. Bé de vegades en lloc d'una parella, portem prou bé els trios. Però de tant en tanc hi ha les trobades d'escaladors/es que esdevenen una mena d'orgia on compartim parelles... El proper diumenge, 18 de novembre, la meva secció d'escalada la SEAM organitza la seva orgia escalatòria... val a dir que tots/es esteu convidats a venir. Algunes ressenyes actualitzades: Algunes ressenyes:

Hem truca en Toni Vilaseca que a darrera hora canviem els plans doncs per dalt farà fred.... Em diu que em sembla d'anar a la GAM de la Portella Inferior. Sembla telepatia li volia proposar per anar la propera vegada doncs no he fet encara aquesta gran via. Són d'aquelles que no m'importarà repetir ... Descripció de la via : 1a tirada (III - 25 metres - net): Ens situem en un ressalt i pugem per un mur tombat sense gaire dificultat però si caieu us encendreu com un misto doncs hi ha metres. Uns metres abans d'una primera balma que des de sota no es veu hi ha la primera reunió. 2n tirada (6a/Ae - V - III - 25 metres - 5 parabolts): Només sortir ja ens trobem un ressalt abalmat que ens obliga a agafar els estreps. Bé si sou molt manolos el podem fer en lliure (diuen 6a). Nosaltres vam posar dos estreps i després es surt en V fins que la paret no tomba una mica. Davant tenim un sostre i ens encarem a la dreta. Fem reunió en una balma, una mica incòmoda si som tres enca

La Nou és un llogarret del Berguedà amagat per la boscúria de pins. Dels arbres sobresurten unes curioses formacions rocoses que semblen unes ones marítimes. Aquestes ones metafòriques són les Agudes, la Gran i la Petita, encara que més amunt hi ha altres formacions de les que desconec el nom. La via del Quico és una valent proposta que puja des de la part més baixa de l’Aguda Gran fins al seu cim. Hi ha passos exigents – almenys per a mi – però es poden fer en A0, o amb alguns passos d’estreps - si sou uns puristes no cal que els agafeu tots però no us perdeu l’ocasió d’escalar-la. Gràcies als equipadors per permetre’ns descobrir aquesta bella raconada. Descripció de la via : 1a tirada (IV- V – V+ - V – 30 metres – 12 parabolts): Ens trobem en el punt més baix de la paret de l’Aguda Gran. Veiem fins a tres parabolts, pugem per una rampa que ens duu al primer pas de V. Després un tram més portador fins situar-nos de nou en un mur que ens obliga a passar el primer pas de V+

Em diu en Toni Vilaseca: - I si anem a Malanyeu? Se m'obren els ulls ... doncs la veritat que en tenia ganes doncs tothom en parlava i jo sóc batxiller de mena. Els companys de casa (Lleida) no hi volen anar perquè diuen que cau lluny, la veritat és que estàs una hora i mitja fins a Berga i tot per autovia. És curiós un cingle tan petit i tant ple de vies. Quant estàs allí ho comprens perfectament: Té una roca que enamora. És una calcària  farcida de forats. La dificultat augmenta a nivell que la paret es posa dreta. Si mireu les fotos no són gaire boniques perquè aquests forats que us parlava estan ocupats també per trams de vegetació i no formen una gran paret. Plaer garantit. Una mica em recorda Alòs de Balaguer amb tirades com Canto per soleares i similars. En conclusió, és la primera vegada que hi vaig però no crec que sigui la darrera doncs m'ha agradat. Una de les vies més clàssica és la dedicada a la Montse Curto que és la fita que ens hem proposat pujar avui. Alt

Després de 10 anys, he tornat a la cresta de la Coma de Geli. La sensació ha estat la mateixa que vaig tenir llavors: ambient màxim amb passos de pati com si fos una gran travessa alpina (Veure Cresta de la Coma de G eli). Quan faig una repetició no ho poso de nou però en aquest cas crec que cal fer una excepció doncs en Jordi Marmolejo va fer una neteja molt bona de la roca que cal esmerçar-ho. No dic que ara no es moguin les pedres però no fan por com feia un temps. També ha posat un munt de ponts de roca que no sé pas d'on els trau (per mi que els fa picant). Vam entrar per un accés que va dissenyar el Marmo que puja directe. Cal superar una arrancada de V/´V+ però està protegida per un clau que no es veu de sota, dos ponts de roca i un altre clau. Un cop superat aquest primer pas la dificultat baixa. De fet segurament aquest és el pas més compromès de tota la via. Encara que aquesta vegada no vaig pujar fins dalt doncs no tenia temps i abans d'atacar el darrer monolit v

Hi ha dies que tinc la sensació de palpar la roca que va tocar l'aperturista de la via i amb ell sento la mateixa por i dubtes que ell. Especialment si no trobo una ressenya actual que em diu com està la via. Vaig a l'aventura com el primer que hi va pujar. L’any 1945 en Ignasi Capeta va assolir el monolit de Roca Llarga. Va morir al Midi d’Osseau quan en una caiguda se li va trencar la corda de cànem. Era un prestigiós escalador al que se li va dedicar una agulla a Montserrat i a la cara nord del Pedraforca. Avui hem anat amb en Toni Vilaseca que m’ha ensenyat el plaer de l’escalada d’aquesta petita agulla. Poder combinar el dia amb la Via Àpia o la Cresta del Ninet. Descripció de la via : 1a tirada (III – 5 metres – net): Fem un flanqueig vorejant la roca per la dreta, es pot posar algun friend per protegir en dues fissures. Cal baixar un metre per arribar a una plataforma on hi ha una reunió amagada. 2a tirada (IV+ - V – III – 20 metres – tres claus i dos

El granit té una duresa de roca que enamora amb apassionament per la seva noblesa. Personalment - accepto la divergència - és la pedra que més m'agrada, segurament perquè l'associo amb l'alta muntanya. Avui ens hem traslladat fins a Panticosa a fer una via de parabolt abundant. La colla Sendero límite ha obert diverses vies i ha fet que sigui una zona on d'escalada molt lconcorreguda. He fet l' Aresta Mogli i La via del Nano i Espolon de Rebollon  són altres vies que he fet per allí. La proposta d'avui és, diguem-ho clar, espatarran. Autèntica, doncs té tota ella regust d'aventura. Per començar cal posar-se una hora de camí per situar-nos a peu de via i això ja filtra. Descripció de la via : A peu de via trobem una cinta vermella amb el nom de la via, encara que hem trobat una colla que també anava a fer-la i han tingut el detall de deixar-nos passar. 1a tirada (III+ - III - 40 metres - 1 pont de roca i 5 parabolts): Com la via és llarga decide