ESCALADA PER A TONTOS

Aquest Miquel Àngel se passa!!! cada dia fa els videos més divertits. Ens ho passem molt bé escalant i gravant però ho passem molt malament mentre esperem que acabi la superproducció... Li haurem de regalar una estatueta dels Oscars.

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

Es van acumulant els anys - altres diuen l'experiència - i he d'anar pensant que em faré encara més vellet. Davant de la contundència del pas del temps m'he de dedicar a equipar aquesta via pensant que aquest estiu em jubilo i vull continuar escalant amb comoditat. Al costat del triangle de sota del cilindre havia una línia, arran de carretera, que em permetia treballar en aquest projecte. El Triangle de sota del Cilindre està - com no - sota del Cilindre de Sant Llorenç. A la vora hi ha les vies Per la Canall a - amb qui comparteix la primera reunió - i la variant Per la Mainada . Així ja tenim més lloc per jugar a escalar. No es un gran via, ja els militars hi van omplir la roca de burils. Aquesta via l'he fet amb un company que desconec i que li tinc d'agrair que equipés el llarg de dalt. Ha estat una història curiosa. El tram de dalt l'havia fet feia anys. A la tardor vaig rapelar la via des de dalt i vaig veure una reunió... curiós vaig estar un par

Avui hem anat de nou a Malanyeu. La via que hem escollit ha estat Estat de gràcia. És una via diferent de les que fins ara havia fet Aina i Montse Curto . Aquesta és una via d'aventura, on has d'anar navegant buscant-te la vida. Està pràcticament desequipada i quan troben un pont de roca saps que no vas gaire perdut. Només hi ha ponts de roca i arbres per llaçar, la resta s'ha d'equipar. Els primers metres de la via tenen una roca no gaire estable. Després va millorant. No genera cap passió i no crec que arribi a repetir-la doncs prefereixo posar-me en les anteriors, o cercar-ne d'altres que a la paret n'hi ha un fotimer. Vies de Malanyeu que podeu trobar en aquest bloc: Via  Montse Curto  - Via  Aina  - Via  Doraemo n - Via Francesc Sunyol Descripció de la via : Quan sortim de l'església de Malanyeu tenim una visió excepcional de la paret. En Toni ha fet una foto i podeu veure molt bé la paret i identificar la via. Es troba a l'esquerra de

"Love Climbing" és un terme novet que ha aparegut per designar escalades amb tranquil·litat, amb la persona estimada doncs saps que fruirà i no patirà gaire (queda millor que dir que és una via per iniciació quan fa massa anys que mal escalem). Doncs, aquí tenim una via nova que respon molt bé als criteris de Love Climbing , encara que el criteri de tranquil·litat no es compleix gaire. Aquest diumenge quatre colles estaven a la paret. I les vies d'escalada esportiva estaven farcides de cordades i gent que passava caminant i ens mirava entre embadalits i xafarders. Opinareu el que vulgueu però els aperturistes s'ho han currat de valent doncs hi ha molta feina feta, traient còdols, serrant arbres i posant un fotimer de parabolts. Hi ha un excés de ferro, però tranquils, salteu els que vulgueu, principalment per evitar el fregament de les cordes. El lloc és idíl·lic pels dies d'hivern i l'entorn és força agradable encara que potser en estar tan a prop del san

En arribant a la pressa de Santa Anna hi ha una cresta que recorda les agulles de Travessany. Ja sé que em direu una mica exagerat però el meu poc senderi me les recorda. Feia temps que els hi tenia posat el nas. Algú de la colla d'Alfarràs em va dir que ja estava oberta (i que) però l'altre dia en Toni Vilaseca va aconseguir una ressenya. Una ressenya que recordava a un garagot de nen petit però ens va servir per abocar-nos a fer-la. Es un terreny d'aventura. Però en arribar a la primera tirada veiem un cable de vida. Segons sembla volien fer una ferrata però algú els hi va estirar les orelles i van deixar el material. Durant la cresta anirem trobant químics però, alguns, sense sicar i no donen gaire confiança. Malgrat aquest contratemps decidim tirar endavant. Com he dit dalt és un terreny d'aventura doncs amb la ressenya que teníem no sabíem gaire on ens posàvem. Esperem que vosaltres tingueu millor informació. Descripció de la via : 1a tirada (V- - 15 metre