ESCALADA PER A TONTOS

Farà un parell d'anys en Pep Puig de l'Arp i algú més que desconeixem van equipar un petit sector a la vora del poble de Fórnols (entre la carretera de La Seu d'Urgell i Tuixent). I avui hem anat a provar-lo. Ha estat divertit encara que crec que feia temps que ningú anava a escalar. Crec que estic descobrint un petit tresor que poca gent coneix. No és una meravella però està molt bé  per passar l'estoneta. Com arribar-hi ? En el poble de Fórnols agafem el camí que surt per la dreta, avall. A la poca estona, davant de la font, trobem un sender que surt a la dreta. Correspon al GR-7 que va a La Seu d'Urgell  caminant per l'antic camí tradicional. Des d'aquí ja podem veure la paret. Podeu veure la foto de localització que hem posat. Més avall ens incorporem a una pista que procedeix del poble i seguim a l'esquerra. Travessem un barranc i en acabar un camp agafem un corriol que ens duu al peu de la paret. 8 minuts. Opinió personal: Els equipadors s

La cara nord del Pollegó Inferior al Pedraforca està solcada per una profunda canal que trau fortament el nostre interès d'aventura. Va ser solcada l'any 1933 per la cordada Andreu Xandri i en Casanellas que es van capbussar en aquesta aventura. Avui en dia resulta fàcil posar-nos sabent com és la via però fa més de 85 anys calia tenir un fort convenciment explorador. La via resulta molt interessant encara que ens exigeix dues hores de caminada amunt i dues hores de baixada. Finalment, crec que més que un inconvenient és una virtut doncs ens assegura la solitud en l'escalada. Si hi ha alguna cordada escalant no posar-se a la via doncs inevitablement cauen pedres que s'encaixonen en la canal. Ombra assegurada reservada per l'estiu. A començament de temporada podem trobar-nos neu. Descripció de la via : Ens situem en l'evident canal que solca tota la paret nord del Pollegó inferior. 1a tirada (50 metres - II - III - net): Pugem per unes grades senzilles, u

L'estiu passat vam estar treballant i millorant la via que puja a l'Agulla de Coll de Port però entre  una cosa i l'altra no havia posat cap entrada al blog. Veure informació anterior . Descripció de la via : 1a tirada  (V+ - 40 metres - 10 parabolts i pont de roca): Pugem per la via marcada amb un 4 (que correspon a la via de l'Arp). El primer tram és dret però amb bona presa (V-) després va tombant fins arribar a un ressalt (V) que es pot evitar una mica per la dreta fins arribar a la reunió (recordeu que la tirada està muntada com via d'esportiva).  Ara perd el caire esportiu i puja en mig de vegetació cercant el tram més rocós. La roca és prou bona encara que hi ha una llastra que ens fa sospitar (IV) encara que la resta és III+ però disfruton.  2a tirada (III+ - IV+ - 35 metres - 5 parabolts A la part de dalt girem a l'esquerra, cercant el tram més desproveït de vegetació. Arribem a un balconet abans del pirulo final de l'agulla que torna a

En acabar d'escalar la via d'Estiu en Ricard em diu que li agrada el tacta de la roca calcària i que avui ha fruit palpant-la. Jo que estic molt habituat - segurament és la roca que més toco - no li trobo tant encant. Cal que un amic d'Igualada vingui a dir-m'ho. Reflexiono, i si, la roca calcaria té una noblesa especial. Especialment si es variada com la roca que trobarem avui. Per mi ha estat una descoberta la via d'avui - no en tenia cap referència i trobo que és bestial. D'on trau la informació aquest Toni Vilaseca??? Penseu en una via d'aproximació zero que després del rapel, 3 minuts fins al cotxe. No es pot demanar res més. Segurament deu ser una via amb ombra, per això es diu via d'Estiu però no us ho puc dir ja que avui estava núvol i no ens ha fet res de calor. Descripció de la via : Arran de la pista observem un esperó rocós i veiem tres parabolts de la via. A por ellos!!! 1a tirada (V - V+ - 15 metres - 3 parabolts): No us enganyaré

M'havia descuidat, quan vam fer la cresta de la Llosa (4 de maig 2019) també vam tenir temps de fer una filmació que el Miquel Àngel acaba muntant... crec que haurà un dia que aniré a escalar, no pel plaer d'escalar si no pel plaer de poder participar a les seves filmacions. És super divertit... i ho fem tot sense preparar i el criteri és no repetir mai un pla.

Ahir vam decidir anar a fer la via Àpia a la Magdalena inferior. És una clàssica de l'escalada a Gorros amb les assegurances posades per no passar por. Sols ens toca escalar i fruir. La via es prou interessant; potser la única pega és que tota l'estona passa gent pel costat. Hi ha força línies que hi pugen paral·lela a la nostra i podria ocasionar alguna confusió. Les nostres assegurances estan pintades de color vell. Descripció de la via : En comença la via trobem una xapa pintada de verd que ens indica que anem bé doncs la paret està farcida de vies (en els nostres laterals tenim companys escalant). Ressenya del Col·leccionista de vies 1a tirada (IV - V`- IV + - 35 metres): Pugem per una placa força interessant. El primer parabolt sembla que estigui una mica massa lluny i casi empegada al segon. Arribem a una ressalt on hi ha un petit extraplom. Si l'arriben a agafar un metre més a la dreta seria més fàcil però el parabolt posat dalt ens mana. Cal pujar bé els

Un dia passant pel congost dels Tres pont vaig veure una cresta que surt d'un collet i s'enfila amunt. Poc després vaig veure que algú ja l'havia fet. És una cresta llarga, molt llarga, que es pot fer molta estona caminant sense corda o anant a l'ensemblee sense exposar-nos gaire. Té caràcter de via amb passos molt bonics, alguns aeris de veritat, molt d'ambient post Pirineu però també hi ha moments "mediterranis" que vas caminant i caminant sense fer res entre el coscoll i les savines. Crec que és una cresta per a col·leccionistes de vies de pateo. Val a dir que no hi ha escapes doncs les dues cingleres queden ben tallades encara que en algun moment no ho sembli. Si ara la tornés  a fer miraria de baixar per la tartera que hi ha damunt del pont. Un cop has fer les millors dificultades, no enmerdar-te més i baixar per la tartera avall... Aquí queda dit! Descripció de la via : La via comença en un visible coll per on cola una línia de la llum. Un cop