ESCALADA PER A TONTOS

Una nova via equipada per Juan Gutierrez, el màxim equipador de la zona de Sant Llorenç de Montgai i rodalies. Aquesta via es troba a l'extrem de llevant de la paret de la Formiguera. Si, en la Formiguera. A la vora hi ha la via Bop Esponja . De fet podríem dir que no sembla Formiguera doncs podríeu dir que s'acaba a la via CATEFER . Bé, el tema era ajudar-vos a localitzar-la. Potser és millor dir-vos que des de l'aparcament de la Formiguera ja es pot veure la via que està en una petitta barrancada que forma la roca. És una via curiosa doncs tot és IV que es passa molt bé, però hi ha uns 7 metres d'un mur amb poca presa de V+. A més, com ja sabeu, en Juan Gutiérrez no us deixarà els parabolts a mà per superar el pas en A0, així que us tocarà estirar-vos. La via es fa curta, dos llargs, però calia fer-la per posar-la al sac encara que cal afirmar que n'hi ha de més boniques. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : 1a tirada (IV - V+ - IV - 30 metres - 9 parabolts i un clau arte

He decidit que faré totes les vies blaves de Montserrat. Ja tinc fetes la GEDE al Gorro Frigi , Esperó de Llabeig al Bisbe  i la via normal de la Torta , Miranda del pas del Príncep , la Salamandra . Per als que no ho tinguin clar les vies blaves de Montserrat són un conjunt de vies que els "veterans" escaladors montserratins van decidir que equiparien per poder continuar escalant amb el pas dels anys. El promotor va ser Joan Cerdà i van començar per allà als anys 90. Hi ha 9 itineraris que tenen la distinció de vies blaves. Van triar les més boniques i de dificultat baixa. Les van equipar - no tan generosament com vam pensar inicialment - amb parabolts blaus encara que molt cops han estat arrancats pels brètols que entenen l'escalada com una activitat elitista. La Pastereta és una llarga aresta. Pels seus laterals pugen nombroses vies protegides a l'ombra o encarades al sol. La línia més bonica és la que puja per l'esmentada aresta. Cercant informació hem v

Sempre és bo, boníssim, descobrir nous indrets on escalar. L'altre dia se me va posar entre cella i cella l'idea de visitar una de les escoles d'escalada més antiga de Catalunya. El Sot de bac al Vallès. La zona es sorprenent. Vegetació esponerosa, no us sortireu del camí, tot és selvàtic en aquest barranc. Hi ha salts d'aigua on si no teniu manies, us podeu banyar a l'estiu. Nosaltres buscàvem les vies normals a les agulles més destacades, però val a dir que hi ha parabolts (burils i espits) per tot arreu. Hi vies per un tubo. Una mica recull tota la història de l'escalada de casa nostra. Les vies velles han estat reequipades. Al cim de l'agulla Germana Petita vaig arribar a comptar fins a 30 ferros de diferents èpoques i de diferents instal·lacions. A la Germana Gran - que malgrat el nom, no és gaire gran - potser hi pugen 10 vies. Em va agradar encara que em cau una mica lluny de casa.Em van quedar coses per fer i penso tornar-hi. Via Normal a la Ger

Canalda té la seva fama ben guanyada. Com sempre hi haurà partidaris i detractors però el món continuarà rodant d'oest a est cada dia malgrat les discussions dels que tenen poca feina. A Canalda no hi ha parabolts, no hi ha vies equipades. Hi ha escaladors/es que m'han dit que no hi tornaran mai. Avui he decidit anar a escalar el Ditet de Canalda, i la veritat, no hi tornaré mai més. Per això faig aquest blog per donar-vos la meva opinió i vosaltres decidiu. Ens vam posar a l'agulla sense gaire- cap - informació, teníem la sensació de ser els aperturistes. A internet no existeix... El Ditet és una agulla separada de la cinglera. No ens d'estranyar que Anselm Montraveta i Josep Cal per allà l'any 1978 pugessin aquesta agulla. DESCRIPCIÓ DE LA VIA :  1a tirada (IV+ - IV - 25 metres - un espàrrec, arbusts i un pont de roca): La via és molt evident. Puja per una canal que hi ha entre l'agulla i la paret, pel vessant oest.  Ens trobar-nos al peu de la vi

Cim de l'Agulla Sense nom inferior Avui ens hem dedicat a pujar a un conjunt d'agulles que hi ha, mig amagades, als cingles de Siurana. Envoltades de parabolts resten totalment abandonades i ens feia il·lusió coronar-les. Una mica per portar la contrària als milers d'escaladors d'esportiva que ronda per la contrada, nosaltres fem una escalada d'aventura. Aventura perquè no tenim cap referència clara que ens expliqui com i on pujar... Espero solucionar els vostres dubtes si decidiu repetir les nostres tres ascensions: Agulla Maleïda Agulla Sense nom sud-est o superior Agulla Sense nom sud-oest o inferior Si us interessa el tema de les agulles de Siurana podeu veure també la Trona . AGULLA MALEÏDA. Ens situem al peu de l'agulla, en un indret molt ombrívol, envoltat de parets. Hi ha gran quantitat de pedres despreses de la paret principal, com la mateixa agulla nostra A la vora hi ha l'agulla del Sabre que imposa. Descripció de la via : 1a tirada

Estem davant d'una de les millors vies que he fet però, tristament, i sense saber massa perquè és una via que es repeteix molt poc. Segurament perquè no la coneixeu. Aquesta és una de les fites que em vaig marcar quan vaig obrir aquest blog. Espero que us pugui ajudar a passar un dia fantàstic d'escalada. La vaig fer fa uns 10 anys i ja em va agradar encara que reconec que en la part superior vaig patir. Fa un temps que l'Agustí l'ha millorat posant més assegurances.  Vaig repetir-la ahir i la veritat és que és tot plaer. De tot, tot no... ja ho llegireu a la ressenya. Descripció de la via : 1a tirada (V - IV+ - IV - 25 metres - 5 parabolts): En l'inici de la via trobem una pedra que ens indica que ens trobem en la via correcta. Uns 5 metres més avall hi ha una altra via. L'inici és complicat doncs és dret i hi ha poques preses. Ens agafa freds. Un cop superat aquests primers metres minva la dificulta. Anem a l'esquerra i travessem una zona de b