ESCALADA PER A TONTOS

Sempre m'han encantat les crestes i les agulles més que no pas les parets. Mira tot és qüestió de gustos. Vull explicar-vos la del Juglar que van fer pràcticament sense corda - excepció dels ràpels encara que molt es podien desgrimpar - però tampoc cal exposar-nos més del necessari. Jugar per la cresta va ser una mica com anar al gimnàs. Ara ens toca fer estiraments, ara força, ara resistència, que si dobladillas, que si reflexions... i en un marc incomparable. Ja veieu vaig fruir com un nen amb una pilota nova. Manllevat del blog el silencio mineral Descripció de la via : Accés : Nosaltres vam pujar per una canal que hi ha a la dreta, molt evident, vam haver de tirar endarrere a buscar el pic Oest de Juclar o Agulla de Juclar. Sortim del refugi de Juclar  (el guarda, en Roger, us donarà tota la informació necessària sobre la cresta i escalades de la zona). Des de l'aparcament del pont de la Badalosa cal afegir 1 h 20 minuts, si no es fa nit. Anem a buscar la resclosa de la pr

  Pujant pe la canal No sé molt bé però decidim anar a fer les Roques dels Plecs del llibre i... resulta que no hi ha cap entrada explicativa a internet del que seria la via normal als Plecs. Olé, olé... això ens agrada. Trobem un croquis bàsic a la revista Vèrtex que serà la única referència. Avui tornarem a explorar. No és la gran escalada de la vostra vida, no. És una excursió amb corda i gràcies. Estem parlant de la via clàssica que va fer en Lluís Estasen per allà els anys 20 del segle passat i que resta oblidada en el món d'internet. Primera cosa que descobrim és que les Roques dels Plec del llibre és diferent del Plec del llibre superior i del Plec del llibre inferior . La segona cosa és que la zona  té una restricció d'escalada que va dels mesos d'hivern fins la primavera. Exactament del febrer al 15 de febrer al 31 de maig. Si us plau, respecteu aquesta restricció, tenim mig any per anar-hi tranquil·lament. Descripción de la via : Inici de la via: Coordenades

L' Aresta Bruc a l'agulla de l'Arbret ha estat la gran clàssica de la zona d'Agulles . Algú farà més de 10 anys ja em va dir que era la millor aresta bruc de Montserrat. Avui he anat i m'ha defraudat. Si, és una escalada bonica però han escalat tantes cordades pels seus còdols que han deixat els trams inferiors mega polits. No s'aguanten  damunt ni les mosques. Crec que el grau que es posa actualment no correspon a la dificultat real que té la via, "ahí lo dejo". Descripció de la via : Coordenades inici de via: 31T  x=398695  y=4607111 1a tirada (IV - IV+ - IV - 35 metres - 6 assegurances - entre vells espits i parabolts): Davant nostre tenim una petita cova cap a la que ens dirigim. La roca està sobada pel pas de la gent, a mesura que anirem pujant la roca anirà millorant. Arribem a la coveta. Es surt per l'esquerra, però alerta... la roca patina de valent i no podem ni posar el peu de gat. Ens les veiem de valent. Finalment decidim anar a bus

Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad

Si no us agrada caminar amb la motxilla carregada de material i anar a l'aventura total, el millor que podeu fer saltar-vos aquesta entrada al blog perquè ens ha calgut molta moral per fer aquesta cresta. Ja vaig intentar aquesta aresta fa força anys i em vaig quedar en una agulla - que vam anomenar l'agulla de l'Escolà - que ens va barrar el pas al tossal del Bisbe. Ens va agafar por. Avui hi hem tornat, penseu que després ve una cresta que no passa de IV però sense assegurances. Ja veieu, aventura total per poder assolir l'agulla del Bisbe, el cim més destacat dels Llengots i a tocar de Bastets. Un indret salvatge farcit d'agulles de difícil accés i que deuen de romandre encara verges. Descripció de l'itinerari : Arribem a la cresta i grimpem per una aresta de roca trencada i amb prou verticalitat. Coordenades UTM: x=31T 386573 y= 4663872.2 - 992m. Arribem a un pas estret i exposat que vam passar sense encordar-nos però després vam reflexionar que ens havíem