dijous, 16 de març de 2017

REEQUIPAMENT DE LA VIA MARTINETTI - ROS AL CILINDRE: ARA A FRUIR-LA

Mirant ressenyes velles vaig trobar la via Martinetti - Ros al Cilindre. Si parlava amb els escaladors de Sant Llorenç ningú coneixia aquesta via. Tothom es pensava que parlava de la via a la Formiguera que va obrir també el Jesús Martinez "Martinetti". Casualment un dia em vaig trobar al Martinetti i vam parlar de la via. Li vaig enviar una foto i ell em va marcar per on anava exactament la via.
Li vaig demanar permís per si la podíem equipar i lògicament ens va donar el permís per posar algunes assegurances doncs estàvem convençuts que li donàvem una segona oportunitat a una via que mai havia estat gaire concorreguda i li permetíem una segona oportunitat. Per la vegetació que vam trobar creiem que feia més de trenta anys que ningú la feia.
I això que si la feu veureu que és una via superba i a tocar del cotxe.
Descripció de la via:
Ens situem a peu de via, alerta que a l'esquerra estan obrint - reequipant una via nova. La nostra és molt evident doncs damunt nostre hi ha una fissura molt evident que gira a la dreta.
1ra tirada (6a - V/V+ - 35 metres - 4 parabolts i un pont de roca):
A damunt nostre hi ha un pont de roca. Només començar ja trobem una de les principals dificultats de la via doncs trobem un primer tram vertical que hem de superar per anar després a l'esquerra per anar a buscar el primer parabolt. Ara pujarem a tocar de la fissura. L'equipament de la via, especialment en aquesta primera tirada, és just perquè creiem que es pot equipar amb facilitat doncs hi ha unes fissures que valen el seu pes en or. No cal patir per posar els friends, quasi bé els tires i es queden ja ficats de possibilitats que hi ha.
Anem per la dreta de la fissura on ens trobem amb una placa llisa que ens fa xalar de l'escalada. Fa respecte pels que anem justos de grau (V/V+). Més amunt la fissura fa un petit extraplomb i anem a buscar un diedre per on pujarem. Segons l'esquema que em va fer el Martinetti, ell va sortir més a l'esquerra sense abordar aquest diedre però creiem que és més interessant aquesta mini-variant, més atractiva.
2n tirada (V+ , 6a/6a+ - IV+ - 40 metres - 6 parabolts): El primer pas és espectacular encara que resulta menys difícil del que sembla inicialment (V+). Sortim de la reunió amunt i arribem a un punt que la paret es posa vertical, i fins hi tot extraploma una mica. De fet la via original anava una mica més a la dreta - hi ha un clau vella i un pont de roca - però la roca està molt trencada i vam preferir tirar amunt per aquí amb la roca molt més bona. Observeu la diferència de roca entre la primera tirada que és calcària i aquí dalt és una mena de conglomerat. Tot el tram és dret i sense preses bones. El Pepe Pueyo i el Jesús Almarza ho van qualifica de 6a/6a+. Arriba un moment quan la graduació és tan alta que jo ja no sé classificar-la.
Hi ha un parabolt que no protegeix cap dificultat si no que el vam posar per recordar que antigament en aquest punt es feia reunió - i si algú la vol fer per descansar de la tibada -. Ara ja el grau disminueix (IV+) però la roca no és tan bona. Anem per una mena de canal que ens duu al cim de la roca del Cilindre.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: 6a
Desnivell: 75 metres.
Temps d'aproximació: 4 minuts.
Descens: 12 min. En arribar dalt del Cilindre anem a l'esquerra i aviat trobem el sender que està perfectament fitat. Hi ha un tram força pendent. Travessem el barranc i sortim a l'antic camí de Sant Llorenç a Vilanova de la Sal i anem a l'esquerra.
Grau d'exposició: Miitjà
Via semiequipada. Haurà opinons per a tots els gustos. Alguns pensaran que hem posat massa parabolts i d'altres que pensaran que n'hi hem posat pocs. Penseu que els "trastets" entren sols doncs hi ha moltes fissures on es posen a caldo.
Material: 9 cintes exprés, reunions i friends.
Roca: El primer llarg és calcari d'una qualitat excepcional. En el segon tram hi ha roca conglomerada que en els passos claus és molt bona però en la canal final cal anar amb un mica de compte.
Orientació:Est. Quan el sol s'amaga a l'hivern per l'oest és la darrera paret a qui li toca el sol. A l'estiu cal fer-la al matí doncs li toca l'ombra.
Via oberta:  Per Jesús Martinez "Martinetti" i M. Ros  el 12 de novembre de 1972. Via poc repetida.
Reequipada per Joan Linares "Pinto" i Joan Ramon Segura el 15 de març de 2017



3 comentaris:

  1. La vía del martineti va un pel a la dreta no a la Esquerra la de la esquerra es una varían del godoi

    ResponElimina
  2. Ahir vam repetir la via i ens va agradar moltíssim. Enhorabona per la reequipació. Crec que és una via que es fara sovint, s'ho val. Estic segur que en aquet petit espai de temps des de la reequipació ja s'haurà repetit més vegades que des que la van obrir.

    ResponElimina
  3. Gràcies Mamerto. sempre fa il·lusió que els companys agraeixin la feina feta.

    ResponElimina