Passa al contingut principal

REEQUIPAMENT DE LA VIA MARTINETTI - ROS AL CILINDRE: ARA A FRUIR-LA

Mirant ressenyes velles vaig trobar la via Martinetti - Ros al Cilindre. Si parlava amb els escaladors de Sant Llorenç ningú coneixia aquesta via. Tothom es pensava que parlava de la via a la Formiguera que va obrir també el Jesús Martinez "Martinetti". Casualment un dia em vaig trobar al Martinetti i vam parlar de la via. Li vaig enviar una foto i ell em va marcar per on anava exactament la via.
Li vaig demanar permís per si la podíem equipar i lògicament ens va donar el permís per posar algunes assegurances doncs estàvem convençuts que li donàvem una segona oportunitat a una via que mai havia estat gaire concorreguda i li permetíem una segona oportunitat. Per la vegetació que vam trobar creiem que feia més de trenta anys que ningú la feia.
I això que si la feu veureu que és una via superba i a tocar del cotxe.
Descripció de la via:
Ens situem a peu de via, alerta que a l'esquerra estan obrint - reequipant una via nova. La nostra és molt evident doncs damunt nostre hi ha una fissura molt evident que gira a la dreta.
1ra tirada (6a - V/V+ - 35 metres - 4 parabolts i un pont de roca):
A damunt nostre hi ha un pont de roca. Només començar ja trobem una de les principals dificultats de la via doncs trobem un primer tram vertical que hem de superar per anar després a l'esquerra per anar a buscar el primer parabolt. Ara pujarem a tocar de la fissura. L'equipament de la via, especialment en aquesta primera tirada, és just perquè creiem que es pot equipar amb facilitat doncs hi ha unes fissures que valen el seu pes en or. No cal patir per posar els friends, quasi bé els tires i es queden ja ficats de possibilitats que hi ha.
Anem per la dreta de la fissura on ens trobem amb una placa llisa que ens fa xalar de l'escalada. Fa respecte pels que anem justos de grau (V/V+). Més amunt la fissura fa un petit extraplomb i anem a buscar un diedre per on pujarem. Segons l'esquema que em va fer el Martinetti, ell va sortir més a l'esquerra sense abordar aquest diedre però creiem que és més interessant aquesta mini-variant, més atractiva.
2n tirada (V+ , 6a/6a+ - IV+ - 40 metres - 6 parabolts): El primer pas és espectacular encara que resulta menys difícil del que sembla inicialment (V+). Sortim de la reunió amunt i arribem a un punt que la paret es posa vertical, i fins hi tot extraploma una mica. De fet la via original anava una mica més a la dreta - hi ha un clau vella i un pont de roca - però la roca està molt trencada i vam preferir tirar amunt per aquí amb la roca molt més bona. Observeu la diferència de roca entre la primera tirada que és calcària i aquí dalt és una mena de conglomerat. Tot el tram és dret i sense preses bones. El Pepe Pueyo i el Jesús Almarza ho van qualifica de 6a/6a+. Arriba un moment quan la graduació és tan alta que jo ja no sé classificar-la.
Hi ha un parabolt que no protegeix cap dificultat si no que el vam posar per recordar que antigament en aquest punt es feia reunió - i si algú la vol fer per descansar de la tibada -. Ara ja el grau disminueix (IV+) però la roca no és tan bona. Anem per una mena de canal que ens duu al cim de la roca del Cilindre.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: 6a
Desnivell: 75 metres.
Temps d'aproximació: 4 minuts.
Descens: 12 min. En arribar dalt del Cilindre anem a l'esquerra i aviat trobem el sender que està perfectament fitat. Hi ha un tram força pendent. Travessem el barranc i sortim a l'antic camí de Sant Llorenç a Vilanova de la Sal i anem a l'esquerra.
Grau d'exposició: Miitjà
Via semiequipada. Haurà opinons per a tots els gustos. Alguns pensaran que hem posat massa parabolts i d'altres que pensaran que n'hi hem posat pocs. Penseu que els "trastets" entren sols doncs hi ha moltes fissures on es posen a caldo.
Material: 9 cintes exprés, reunions i friends.
Roca: El primer llarg és calcari d'una qualitat excepcional. En el segon tram hi ha roca conglomerada que en els passos claus és molt bona però en la canal final cal anar amb un mica de compte.
Orientació:Est. Quan el sol s'amaga a l'hivern per l'oest és la darrera paret a qui li toca el sol. A l'estiu cal fer-la al matí doncs li toca l'ombra.
Via oberta:  Per Jesús Martinez "Martinetti" i M. Ros  el 12 de novembre de 1972. Via poc repetida.
Reequipada per Joan Linares "Pinto" i Joan Ramon Segura el 15 de març de 2017



Comentaris

  1. La vía del martineti va un pel a la dreta no a la Esquerra la de la esquerra es una varían del godoi

    ResponElimina
  2. Ahir vam repetir la via i ens va agradar moltíssim. Enhorabona per la reequipació. Crec que és una via que es fara sovint, s'ho val. Estic segur que en aquet petit espai de temps des de la reequipació ja s'haurà repetit més vegades que des que la van obrir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comparteixo el grat relatiu a la via i la felicitació per la feina feta, confirmo que val molt la pena i que avui hi hem trobat magnesi a tot arreu (o sigui, que es repeteix).

      Guapa via

      Elimina
  3. Gràcies Mamerto. sempre fa il·lusió que els companys agraeixin la feina feta.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies per la feina. HEMOS GOZAO COMO ENANOS!!!

    ResponElimina
  5. Molt bona restauració de la via. Aquest dissabate la vaig fer i em va agradar molt. Un primer llarg potent on tens que escalar de valent, atletic i vertical i un segon, durillu, durillu que en el meu cas millor fer Ae... jejejeje. Felicitats per la feina!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari, Joan, especialment venint de qui ve, El col·leccionista de vies, un dels millors blogs d'escalada....

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.