ESCALADA PER A TONTOS

Hi ha anys que et dona per una zona i vas i vas i tornes a anar-hi. Serà el quart dia que escalaré a Panticosa en menys d'un mes. Segurament és degut a les bones sensacions que hi tinc amb les vies equipades per Sendero Límite. Si voleu practicar el climbing love, Panticosa és un dels llocs ideals per passar l'estiu.
Avui la via triada és la Via de los Jardines. No hi aneu si busqueu grau, no el trobareu, sinó que us heu de plantejar la sortida com una passejada envoltant una cascada i grimpant sense por. Ideal per portar companys/es que s'inicien en l'escalada de via llarga. No cal que porteu els peus de gat. Nosaltres vam anar amb una corda de 60 metres en doble (llargs de 30 metres) i us anirem explicant com van solucionar el tema de dur només una corda.
Portava dies buscant informació de la via i no trobava res per internet fins que la casualitat, o no, va fer que vaig trobar una descripció al blog d'Escalando (un dels millors que segueixo) i ja tenia clar que h…

Quan he tornat al cotxe he mirat la Torre de Marfil (Ampriu - Cerler) i he pensat quina bona estona he passat trepant per aquesta agulla. Pur plaer i penso que els pobres amb poca cosa en tenim prou. Si fos ric m'hauria de comprar un vaixell i lluir-lo en algun port de la costa francesa ... tot envoltat de noies estupendes... potser no està tan malament això de ser ric!!!
El tacte del granit (algú va dir que no era estrictament parlant granit, perdoneu) és especial. Encisador. Fa uns anys vaig pujar la via del costat No te tires que hay cristales. Crec que es millor que no pas la d'avui ja que puja per un diedraco que no canvio per la vida de ric amb vaixell.
Deixem-nos de tonteries i prepareu-vos per fruir.
Descripció de la via:
1a tirada (IV+ - V+ - V - 30 metres - 5 parabolts): Ens situem sota de la via. Viem el diedre que forma la via No te tires que has cristales , nosaltres anem per la dreta de la via. Les chapes per No te tires són clares mentre que les nostres tenen un c…

z El Midi d'Ossau és una muntanya que impressiona des de totes les seves vessants. Et captiva i tens desig boig de pujar-lo. He pujat dos cops per la seva via normal i un cop per la seva cara nord. Des  de feia temps que en la meva bossa de desitjos estava pujar per l'aresta Peygeret o per les Flammes de Pierre (més compromès). Finalment faig realitat un dels meus somnis.
Primera conclusió que cal tenir clar és una gran via que passa per una gran paret i cal saber navegar-hi perquè no totes les canals i bretxes porten a l'èxit encara que hi ha moltes fites. Ja sabeu que hi ha dos fitxes per tot arreu, però també hi ha tracs per tot arreu. Al wikiloc vam consultar 4 tracs i cadascú resolia un dubte de forma diferent.
No vam acabar la feina perquè al Petit Midi estàvem massa cansats i sabíem el que ens quedava i crec que cal tenir una mica de coneixement (per una vegada que en poso).
Descripció de l'itinerari:
Un cop passat el port de Portalet pel vessant francès, aproxima…

Al refugi de la Casa de la Piedra de Panticosa em trobo amb Julio Benedé del grup Sendero Límite que tanta feina ha fet equipant vies per la zona i responsables que hagi tantes cordades fruint de l’escapada Love Climb. El primer que faig es felicitar-lo per la currada que fan i després li pregunto per la via que farem avui: la Baloo. Li pregunto si els passos més compromesos, centrat en la primera tirada, els puc anar trampejant ... em mira sorprès i no em sap respondre, que si vull porti un estrep. Jo sempre en porto dos, són els meus
amulets de la sort. De fet no els faré anar avui ja que la via està molt ben equipada i mai he tingut la sensació de por ja que sempre tinc una assegurança per damunt meu que em permet fer el pas amb seguretat. Així que estem en una via per fruir i fruir. És l'esperit de Sendero Límite.
Altres vies properes del grup que podeu trobar en aquest blog: 'Aresta Mowgli, el Libro de la Selva, la via del Nano i Rebollon, l'Espolon del pino,  Viaje po…

Panticosa ha esdevingut una escola d’escalada còmoda i segura. Alguns diran que això no és escalar, que és turisme vertical però us puc dir que aquests dies he vist un fotimer de cordades per les parets. Totes les vies estaven ocupades. Com diu un company d’escalada: El Tour el corrent uns dos-cents ciclistes però tots tenim dret a agafar la bicicleta encara que no siguem dels millors. El mèrit és del grup Sendero Limite que han fet molt bona feina (o no, segons d’altres). He fet les següents vies per Panticosa: 'Aresta Mowgli, el Libro de la Selva, Baloo, la via del Nano i Rebollon, l'Espolon del pino i Viaje por el muro de la cascada.

Descripció de la via: 1a tirada (V- - IV – 30 metrse – 7 parabotls): Ens trobem amb un petit mur que tira una mica endarrere. Hi ha bones preses de mans i està perfectament protegit (V-). Anem uns metres caminant fins una roca dreta que abordem pel davant que segueix una placa tombada sense dificultat. Val a dir que la primera dificultat és por ar…