dissabte, 15 de febrer de 2020

SOLS FRUIR A L'AGULLA DE L'ANEC

(Un darrer canvi de pla fa que em quedi el dissabte lliure. Casualment la Diana em pregunta si vaig a escalar i li responc que no ho tenia pensat però finalment, si. s'anima d'anar amb un avi, si. On anem? A Montserrat. Com no hem escalat mai junts li proposo una via fàcil. La veritat és que se li quedarà curta ja que té molt més nivell. Ara ha estat un pla perfecte).
L'escalada a l'agulla de l'Ànec no és una via que passi al catàleg de les vostres grans vies però si que és una escalada-excursió prou interessant. Patiment zero. Personalment em quedo ben satisfet. Quan estem a peu de paret ens hi trobem una cordada que ens permet fer fotos més complertes de la via.










Descripció de la via:
1a tirada (II - III - II - 40 metres - 2 parabolts): La via es troba a  tocar del camí (no arriba a 5 metres). Coordenades UTM: 31T  x=399029  y=4607191. Es tracta de l'aresta Bruc, també denominada via GAM.
Pugem una quinzena de metres sense cap dificultat però estem lluny del terra. De sobte, en una mena de forat trobem al terra el primer parabolt. Quina alegria a casa dels pobres!!! Davant tenim un ressalt que potser és la única dificultat del llarg i per tant està ben situat encara que preferiria que estigues damunt de la dificultat que no pas a terra però que hi farem.  Uns metres més amunt, ens apareix un altre parabolt.
Arribem a la primera reunió després caminem uns 10 metres per situara-nos a peu del mur que tenim davant i muntar la R1 bis.
2a tirada (IV- - III - IV - 30 metres - 5 parabolts): Ara la roca és posa una mica més dreta però també anirem trobant més assegurances. En la primera visió aparenta que és una paret dreta però quan t'hi poses el mur, curiosament, es tomba prou.
Després d'un primer pas que es fa mirar (IV-) tornem a anar a 4 grapes fins arribar a un darrer ressalt on tenim el pas més exigent de la via (IV). Hi ha una assegunça posada al terra i hem de superar un petit mur amb prou preses com no arribar-nos a fer por. Superat aquest ressalt la via per verticalitat. Muntem la reunió uns metres abans del cim. Les dues reunions estan preparades per rapelar la via.
Descens:
Muntem un ràpel de 15 metres cap al nord que ens deixa en un collet. Baixem per una canal costeruda (5 min.). Passem per sota de la via i sortim al camí del Portell Estret o de la Canal Ampla. Baixem pel camí de pujada. (43 min. aparcament de Can Maçana).
Accés:
Aparcament del coll de Can Maçana on els caps de setmana cal pagar. Descompte si esteu federats.
Aproximació:
Aparquem al coll de Can Maçana (710 m.). Per als que no aneu per Montserrat: Sortim per la pista que hi ha a l'extrem.
13 min. Coll de Guirló. Dos minuts després baixa per la dreta el camí al refugi.Cartell.
25 min. Portella. Pas estret. Deixem a l'esquerra el camí d'Agulles. Anem cap al refugi.
35 min Refugi Vicenç Barbé. Seguim el camí principal.
37 min. Bifurcació. Agafem el camí de l'esquerra menys fressat. Pugem per l'anomenada Canal Ampla. Passem per sota de l'areta Bruc de l'Agulla Sense Nom.
50 min. Ens situem a tocar de l'agulla de l'Ànec que ens queda uns 5 metres damunt nostre (abans del Portell Estret). Coordenades UTM: 31T  x=399029  y=4607191
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV
Desnivell: 70 metres.
Temps d'aproximació: 50  minuts.
Descens: 43 minuts
Grau d'exposició: Baix, encara que la primera assegurança està prou allunyada de l'inici encara que presenta una baixa dificultat.
Material: 5 cintes i reunions.
Via equipada
Roca: Conglomerat de qualitat montserratina.
Orientació: Sud, Aresta Bruc.
Via oberta per: Pyuelo, Suñé i Farrés el 25 de maig de 1942.
Per obtenir track que hem trobat a wikiloc:


Powered by Wikiloc

diumenge, 9 de febrer de 2020

EL FRARE GROS: VIA BLAVA?

Quedem amb els companys anar a fer la Normal al Frare Gros. Sense saber-ho em conviden a anar a l'única via blava que em quedava per escalar. Valoració: això és una via blava?
Us explico com entenc jo les vies blaves. Eren vies fàcils, relativament protegides (encara que no sobrequipades) que havien escollit alguns dels millors escaladors montserratins i que les recomanaven per la seva bellesa i pensades per a gent gran i per iniciar al personal. Després ens queixem que no hi ha gent jove que faci via llarga i en canvi no donem facilitats per començar (allí lo dejo)
 Faig una llista de les vies blaves que conec (i fet, per si a algú li pot servir):
Salamandra, Gorro Frigi (GEDE), Bisbe (Esperó del Llabeig), Cajoleta (Aresta Bruc), Pastereta, la Torta, Miranda del Pas del Príncep
Si me'n falta alguna ja m'ho direu. Gràcies.
Crec que el concepte de Via Blava de Montserrat ha desaparegut i ja només les recordem els que tenim força canes. Les vies han deixat d'estar marcades i cada vegada veiem com els talibans van fent de les seves desvirtuant el sentit de les vies. El Frare Gros en seria un bon exemple.
Perdoneu-me la reflexió. El Frare Gros és una excursió llarga on heu de pensar que part de l'encant de la sortida serà anar-hi i tornar-hi (fruir de la regio d'Agulles) sinó, us amargareu del pateo.
Va ser un dia molt fred (i això que la previsió meteorològica deia que faria calor) i vam fer una variant d'entrada que sols s'explica si teniu els dits geladets...
Descripció de l'itinerari:
A l'inici de la via veieu una lletra (que no puc distingir A - B ¿?) pintada en blau. Coordenades UTM: 31T  x=399504  y=4607144. La paret forma una mena de canal-llastra per on cal pujar (IV) on trobem un parell de claus i una savina ...mentider vosaltres no vau fer així la via.. És veritat, vam fer una variant d'entrada. En lloc de posar-nos a la canal des d'avall vam decidir incorporar-nos en un arbre que hi ha a mitja canal que és com us ho explicarem nosaltres.
Si mireu bé la ressenya del Col·leccionista de vies ho veureu prou clar ja que hi dibuixa una ratlleta.
Pugem per la canal fins veure, entre arbres, una alzina que hi ha al mig de la canal i ens encarem cap a ella.
1a tirada (IV - III - 35 metres - un arbre, una flor de claus): Flanquegem a l'esquerra fins anar a buscar l'arbre (IV exposat). Un cop a l'arbre pugem per la canal. Uns metres més elevat trobem una flor de claus (dos claus vells). Més amunt, quan acaba la canal hi ha un arbre (savina, crec recordar) i més enlairats hi ha una vella reunió muntada sobre dos claus rovellats). Antigament es devia fer la reunió aquí. A les descripcions que hem trobat parlen d'una reunió que està uns metres per damunt nostre muntada sobre burils però atenció està petada!!!. Així que haureu de decidir entre fer la reunió de sota, o pujar fins al sostre on hi ha una altra reunió aprofitant tres claus vells. Nosaltres vam decidir per aquesta darrera opció - principalment perquè el company no podia baixar a la reunió inferior i estava fart de buscar desesperadament la reunió al terra - i com darrera possibilitat només li quedava tirar amunt fins l'extraplom. Mira que s'ha de ser cabró de desmuntar una reunió... La mare una santa, però el fill, un fill de puta.
2a tirada (IV - III - IV - 25 metres - un clau, un pont de roca i una savina. Es pot protegir amb algun friend): Flanqueig a l'esquerra - trobem un clau màgic - (IV) el pas no és exigent però té la seva cosa especialment si fa fred i vent. Un cop superat el contorneig del sostre tirem amunt (III). Primer una savina i poc després un pont de roca amb un cordino ronyós (IV) i ara mig caminant al cim de l'agulla que resulta ser la més enlairada dels Frares encantats i una panoràmica excepcional sobre la regió.
Descens:
Muntem un ràpel de 30 metres que ens deixa a la canal de la dreta. Anem a buscar el camí alt d'Agulles. Anem baixant entre arrels i canals. Trobem alguna corda i cadena.
12 min Descens d'uns 5 metres aprofitant uns ferros suspesos. Coordenades UTM: 31T  x=399615  y=4607102. Encara resultarà que el més difícil de l'escalada és l'aproximació i la tornada.
18 min Coll de Port. Canviem de vessant i anem pel nord. Anem trobant cartells indicadors.
33 min Bifurcació. Anem a la dreta i avall. Deixem el trencall que puja al coll d'Agulles.
38 min. Deixem a la dreta el camí que davalla de la Roca Foradada. Anem per l'esquerra.
Passem per sota de Roca Foradada.
56 min Trencall a l'esquerra al camí de la Portella que hem agafat a l'anada.
1 h 12 min Aparcament del coll de Can Maçana
Accès: Aparcament del coll de Can Maçana on els caps de setmana cal pagar. Descompte si esteu federats.
Aproximació:
Aparquem al coll de Can Maçana (710 m.). Per als que no aneu per Montserrat: Sortim per la pista que hi ha a l'extrem.
13 min. Coll de Guirló. Dos minuts després baixa per la dreta el camí al refugi.Cartell.
25 min. Portella. Pas estret. Deixem a l'esquerra el camí d'Agulles. Anem cap al refugi.
35 min Refugi Vicenç Barbé. Seguim el camí principal.
53 min. Bifurcació. Anem a l'esquerra, menys fresat. Anem seguint marques blaves. Deixem a la dreta el camí que va al Pas del Príncep i després al coll de Port.
Pugem per canals costerudes. De vegades trobem cordes velles que ens ajuden a remuntar algun pas. A destacar el pas on hem de passar per sota d'un bloc caigut on tindrem problemes de passar amb la motxilla. Tram salvatge.
1 h 12 min Ens situem sota de l'agulla del Frare Gros. Repte per a bons navegants. Coordenades UTM: 31T  x=399504  y=4607144. Llegiu detingudament la variant d'entrada cobarde.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV
Desnivell: 60 metres.
Temps d'aproximació: 1 hora 12 minuts.
Descens: 1 hora 12 minuts
Grau d'exposició: Mig
Material: 4 cintes, cordinos, preferibles friends i reunions.
Via semiequipada
Roca: Conglomerat amb algun dubte.
Orientació: Sud, Aresta Bruc.
Via oberta per: "És una roca pionera en l'escalada a la nostra terra que fou ascendida per primer cop l'any 1921 per Lluís Estasen i dos companys més, J. Cintes i J. Sallares. Tres anys després, el mateix Lluís Estasen, aquest cop acompanyat per J. Vila i J. Puntes, pujarem per primer cop per la seva aresta sud, escalada de més compromís per aquells anys. Era el 16 de març de 1924." Copiat textualment del blog Col·leccionista de Vies
Per obtenir el track:
 
Powered by Wikiloc

dijous, 6 de febrer de 2020

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a.
Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé.

Com arribar-hi:
Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa.
0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat.
1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta.
1,7 km. Aparquem.
Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.

dilluns, 6 de gener de 2020

MÉS AGULLES D'AGULLES: AGULLA DEL CAPDAMUNT I LA PELUDA

No em pensava que m'agafés tan fort això de pujar a les agulles d'Agulles de Montserrat. És més,  diria que fa un any només en coneixia quatre a molt estirar i ara em deleixo visitant aquestes protuberàncies de pedra. I vull continuar-hi.
He visitat ja: el Gep Llarg, la Boteruda, el Mirador de la Miranda, la Miranda de les Boigues.


AGULLA DEL CAPDAMUNT
Val a dir que l'agulla del Capdamunt ja vam intentar pujar-la quan vam fer la Miranda de les Boigues però vam sacar els dos i vam dir que ja ho faríem un altre dia ja que feia molt fred i potser no estàvem en les millors condicions. Vam deixar un maillon. Ha passat dos mesos i encara ens l'hem trobat allí. Jo diria que no es fa gaire.
O passa una altra cosa que ara us comentaré.Nosaltres vam pujar des de la meitat de la canal que puja pel costat de l'aresta Bruc. Vam arribar a un parabolt que hi ha en una franja gris prou evident, però d'allí no hem pogut passar, ni el dia passat que vam sacar, ni avui. La gent diu que només és IV, uns coll... ns, Desesperats decidim pujar des del collet per on passa el camí d'Agulles. Allò si que és IV.
Inici de la via: Coordenada UTM: 31T  x=398509  y=4606962
1a tirada (IV - 25 metres - 2 parabolts): Ens enfilem per la vora d'un arbuts i tirem amunt. Com sabem que la via puja per l'esquerra anem flanquejant l'aresta, tram exposat. Trobem un parabolt (salvats) i anem tirant cap a dalt. Només en trobem un altre de parabolt. Muntem la reunió sota una ressalt que es posa més vertical. Indret molt evident.
2a tirada (V- III - 20 metres - 2 parabolts):  Sortim per la dreta i aviat la paret s'adreça. Als primers metres trobem bones preses que ens fan pensar que això serà més fàcil del que pensàvem. Hi ha dos parabots propers que protegeixen molt bé le pas. A la sortida d'aquest mur trobem una fissura que ens va permetre per progressar. Algú posa un friend però ens trau mobilitat de les mans. Un cop superat aquest pas ja podem anar a 4 grapes fins al cim de l'agulla.
Descens:
Muntem un ràpel de 15 metres pel vessant de la dreta. Caiem damunt del camí de les Agulles que seguim per la dreta.  Retornem per camí que hem seguit: 45 min
Accés: Aparcament del Coll de Can Maçana
Aproximació:
Aparquem al coll de Can Maçana (710 m.). Entre setmana no es paga. Agafem el camí cap al refugi de Vicenç Barbé. Per als que no aneu per Montserrat: Sortim per la pista que hi ha a l'extrem.
13 min. Coll de Guirló. Dos minuts després baixa per la dreta el camí al refugi.Cartell.
25 min. Portella. Pas estret. Enlloc de continuar cap al refugi d'Agulles ens enfilem per una aresta rocallosa seguint el camí d'Agulles (marques vermelles). Davant tenim el sector d'Agulles on anem a escalar cal cercar la nostra agulla ara que tenim una visió ideal. anem seguint el camí de les Agulles que està marcat amb ratlles vermelles.
1 h Arribem a una corda que superem.
Un cop dalt de la corda, el camí tomba a la dreta. Podem tirar recte amunt fins sortir a un collet on arriba el camí de les Agulles per la dreta. Forma una mena de coll on començar. Hi ha un arbre tombat, pujarem per la seva dreta. Coordenades UTM: 31T  x=398509  y=4606962
Abans, al costat d'una alzina puja un accés que remunta tota l'aresta però amb més dificultat.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V
Desnivell: 50 metres.
Temps d'aproximació: 1 hora 5 minuts.
Descens: 45 minuts
Grau d'exposició: Baix.
Material: 2 cintes i reunions.
Via equipada
Roca: Conglomerat ideal.
Orientació: Sud.
Via oberta per: No tenim dades.


AGULLA PELUDA
Es troba al costat de l'agulla anterior, més concretament a l'esquerra (oest) de l'anterior. Sembla la germana petita.
Coordenades d'inici de la via: 31T  x=398486  y=4606949
1a tirada (IV+ - III - 25 metres - 2 assegurances): Remuntem uns metres per damunt de la corda i anem a cercar l'aresta Bruc. Si observem bé veurem que hi ha un tram on l'aresta es posa dreta.
Ataquem per l'indret menys dret, travessant una fissura on vam posar un friend que ens dona la sensació de seguretat (opcional, però recomanable). Arribem a l'aresta que es posa dreta aviat. Val a dir que hi ha nombroses preses però imposa respecte el pas (IV, encara que nosaltres li posaríem un IV+)). Damunt veiem un buril. Ara la paret es tomba i baixa de dificultat (III). Trobem un altre buril rovellat. Es fa la reunió en una petita balma.
2a tirada (III - 20 metres - 1 buril): Pugem a 4 grapes, en una toca rosada trobem el buril prou evident i continuem pujant vers el cim.
Descens: Muntem un ràpel d'usn 15 meters a la dreta de l'agulla que ens deixa en una canal entre aquesta agulla i l'agulla de Capdamunt. Descendim fins trobar la corda fixa i refer el camí d'anada (42 minuts).
Accés i aproximació: Idèntics que els anteriors però un cop hem superat el tram de la corda fixa ens decantem a l'esquerra ja que hem de pujar l'agulla que tenim damunt. Cerquem el punt feble de l'entrada.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV 
Desnivell: 45 metres.
Temps d'aproximació: 1 hora 
Descens: 45 minuts
Grau d'exposició: Entre baix i mig. Material molt vell i allunyat.
Material: 2 cintes i reunions.
Via semiequipada
Roca: Conglomerat ideal.
Orientació: Sud.
Via oberta per: Joan Cerdà i Miquel Múñoz l'any 1959

Per obtenir el track de la sortida:


Powered by Wikiloc

dissabte, 28 de desembre de 2019

DESCOBRIR EL SERRAT del MUNTANER: ALBERTO GONZALEZ - PIZARRO


No coneixia el racó del Clot de la Mònica, un topant prou interessant amb vies fàcils per passar un dia ben bonic escalant. Toca el sol i sembla protegit dels vents, ideal per l'hivern. Tot un plaer pels sentits. He trobat algunes cordades amb les que compartíem l'entorn, encara que hem estat molt tranquils.
No serà les millors escalades de la vostra vida però per passar l'estona està molt bé.
Cal diferenciar bé les dues vies: Alberto Gonzàlez puja per la dreta del coster mentre que la Pizarro va arran de l'esquerra. La primera està equipada amb parabolts i està totalment equipada mentre que la Pizarro està muntada amb espits i cal portar algun trastet per pujar amb seguretat malgrat el seu modest grau. La veritat és que la diferència de grau no es gaire. La primera la marquen de IV i la segona de IV+. Personalment no hi vaig trobar tanta diferència encara que potser si que té algun pas més exigent la Pizarro.
La diferència és la psicològica entre l'equipada i la semiequipada però no tan en la dificultat. Les reunions estan equipades amb una cadena per rapelar i coincideixen en les dues vies. Recomanem pujar primer per l'Alberto Gonzàlez per localitzar els punts de la Pizarro. Quan rapeleu la primera via podeu anar buscant els espits.
DESCRIPCIÓ DE LA VIA ALBERTO GONZÀLEZ
1a tirada (IV - 45 metres - 6 parabolts): Trobem un primer ressalt que superem per la dreta. Anem tirant amunt seguint les assegurances amb una certa tendència a la dreta. Pugem inicialment envoltats per algun arbust. Anem grimpant entre petits relleus. Hi ha algun moment que anem a 4 grapes.
2a tirada (IV - 35 metres - 4 parabolts): La tirada està formada per dos ressalts que ens exigeix posar-hi cura. En el primer hem d'anar a la dreta quan és més fàcil pujar per l'esquerra (Pizarro) però hi ha presa molt agraïda. En el segon hi ha menys preses però no patiu ja que tenim dos parabolts molt propers. Superat aquest pas la paret tomba i no vam trobar cap parabolt quitamiedo.
DESCRIPCIÓ DE LA VIA  PIZARRO
1a tirada (IV+ - 45 metres - 4 espits): Trobem un primer ressalt que superem per l'esquerra fent una bona tibada de cames (segurament el IV+ de la via) ja que els altres dos ressalts que hem de superar són més portadors i es pot considerar perfectament IV. HI ha alguna fissura per reforçar la seguretat amb friends.
2a tirada (IV - 35 metres - 1 espit i 1 savina): Potser la tirada és més fàcil que l'Alberto Gonzàlez (però menys equipat). Passem per la vora d'una savina que llavem. Uns metres més amunt trobem un ressalt on damunt hi ha un espit que protegeix el pas. Un cop superat ja és qüestió de caminar a 4 grapes.
Descens:
Rapelem per la via i refem el camí d'anada (21 min)
Accés:
Anem a la urbanització del Bruc (Residencial Bruc) i en l'extrem trobarem cartells que ens indiquem el restaurant la Vinya Nova on aparquem.
Aproximació:
Agafem la pista a Collbató.
7 min. Deixem la pista principal i prenem un ramal que surt a l'esquerra.
Aviat deixem el camí carreter i agafem un sender que tira recte. Fita.
20 min Deixem a la dreta  el trencall que puja al Pla dels Ocells per l'Artiga Alta i agafem una bifurcació a l'esquerra menys fressada.
.25 min Ens situem al peu de la paret. Coordenades: 31T  x=401377  y=4604003. Davant tenim una paret tombada.  A l'esquerra hi ha un mur dret. Uns metres més amunt, en un ressalt trobem un parabolt a la dreta (via Alberto Gonzàlez) i un espit a l'esquerra de la via Pizarro.
FITXA TÈCNICA VIA ALBERTO GONZÀLEZ
Dificultat: IV
Desnivell: 80 metres.
Temps d'aproximació: 25 minuts.
Descens: Nosaltres vam rapelar la via per poder fer la via del costat però es pot sortir per dalt i anar a buscar el camí de l'Artiga. Cal afegir una hora. 21 minuts.
Grau d'exposició: Baixa
Material: 6 cintes exprés i reunions.
Via equipada
Roca: Conglomerada prou bona.
Orientació: Sud-est.
Via oberta per: Desconeixem dades.

FITXA TÈCNICA VIA PIZARRO
Dificultat: IV+ (un pas) la resta IV
Desnivell: 80 metres.
Temps d'aproximació: 25 minuts.
Descens: Nosaltres vam rapelar la via per poder fer la via del costat però es pot sortir per dalt i anar a buscar el camí de l'Artiga. Cal afegir una hora. 21 minuts.
Grau d'exposició: Baixa
Material: 6 cintes exprés, friends (recomanables), cordino saviner i reunions.
Via semiequipada
Roca: Conglomerada prou bona.
Orientació: Sud-est.
Via oberta per: Desconeixem dades.
Per obtenir el track de RocJumper:

Powered by Wikiloc

dimecres, 18 de desembre de 2019

VIES CALENTES DELS PORTS: CAVALL DE 4 FAVES

Estem al pic de l'hivern i decidim anar a escalar als Ports. El bon temps està assegurat (si no fa vent). Generalment anem a vies que els companys ens hi han parlat. Doncs bé, la via d'avui l'hem treta d'un llibre dels Ports sense tenir més informació que unes fotografies i una descripció molt general que no ens diu res. Esperem fer-ho millor i descobriu una bonica via que quan arribar dalt us haurà semblat curta. Us recomanem completar-la amb la via del ràpel que va pel costat. Comparteix la primera tirada
Val a dir que l'entorn és una autèntica passada...
Descripció de la via:
Coordenada UTM: 31T  x=272438  y=4530237
1a tirada (III - II - I - 50 metres - 3 savines): Coincideix amb la via dels Ràpels. Pugem per la canal on anem trobant savines que ens ajuden a assegurar-nos. A mesura que escalem la dificultat va minvant. Acabem caminant per una mena de feixa herbosa. Muntem la reunió a l'arbust més prominent.
2a tirada (IV - 35 metres - 1 arbre - 2 parabolts): Ens posem a l'altre costat de l'arbre i en la paret veiem un parabolt que ens indica per on puja la paret. Cal distingir una mena de canal desdibuixada on hi ha algun arbre. Nosaltres anem per la dreta. la via del Ràpel va per l'altre costat. Pugem per un terreny prou agradable. Després llacem un arbre i tirem amunt on trobem un altre parabolt.
En algunes ressenyes veiem que es munta reunió en un arbre - que ara està ja sec - però hi ha la reunió uns metres més a l'esquerra amb cadena que ens servirà per muntar el ràpel de descens.
3a tirada (IV - V- - III - 50 metres - 1 pont de roca - 2 espits - 3 químics cassolans): Tirem amunt contornejant una panxa. Des de la reunió ja es veu un espit (amb bona vista) però abans trobem un pont de roca amagat. L'espit ens queda una mica a l'esquerra. Anem escalant per una mena d'esperó. De sobte la paret es posa més dreta, hi ha un altre espit i un químic molt propers que ens indiquen el pas clau de la paret (V-). La veritat que es supera prou bé. Si us trobeu una mica compromesos crec que podeu pujar per l'esquerra i la dificultat minva. Ara anem recte amunt. Enllacem amb les vies del Ràpel i la Tintin a les Moles que acaben en la mateixa reunió.
Descens:
Muntem el ràpel de 50 metres que ens deixa a la segona reunió. Un altre ràpel ens deixa al peu del mur principal. Per desfer el que correspondria a la primera tirada podeu encarar-vos vers una fita ben evident i baixar per dos trams encanalats que podeu desgrimpar sense cap problema.
També podríem descendir sense muntar ràpels per una canal costeruda que hi ha a la dreta de la paret.
Retornem pel camí d'anada (25 min).
Accés:
Anem a l'extrem del poble d'Arnes (est) on trobem un cartell cap als Estrets. Voltem el poble per sota.
0,2 km Per l'esquerra s'incorpora un carrer que procedeix del poble. Anem per un camí asfaltat.
4,1 km Aparcament.
Aproximació:
En l'extrem agafem un sender prou evident que s'endinsa cap als Estrets. Paratge molt agradable envoltat de parets.
20 min Abandonem el camí i saltem seguint un carrerany poc evident. Travessem el riu dels Estrets i ens enfilem per l'altre vessant.
25 min Ens situem a sota de la paret.
Coordenada UTM: 31T  x=272438  y=4530237
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V- (un pas). La resta IV
Desnivell: 135 metres.
Temps d'aproximació: 25 minuts.
Descens: 25 minuts.
Grau d'exposició: Baixa
Material: 6 cintes exprés, cordinos saviners i reunions.
Via equipada
Roca: Conglomerada prou acceptable, ja que cal posar atenció puntualment.
Orientació: Est.
Via oberta per: Desconeixem dades.
Per obtenir el track:


Powered by Wikiloc

dijous, 28 de novembre de 2019

PLAQUES D'ORGASME: TARDOR CALENTA


En Toni Vilaseca obra una via damunt de Coll Roig (Santuari de Montgrony) i em diu que m'animi a fer la segona repetició de la via. Una idea que abans tenia certa transcendència. Però passa allò que tenia altres plans i em pispen la segona, plou, i em pispen la tercera, fa fred i la quarta, fa vent i la cinquena. Un mes després faré la 100a repetició de via, com a mínim. Ja veieu que és una via que es fa moltíssim. Nosaltres vam anar un dijous i davant nostre teniem dues cordades.
Per què una via té èxit i d'altres no? No ho sé, però segurament ajuda l'entorn, la roca, l'equipament, la neteja...
Ressenya original de Toni Vilaseca
Bé, doncs Tardor calenta és repeteix per aquests elements, però jo destacaria la feina de neteja i condicionament que s'ha fet en aquesta via que la converteix en una via love climbing.
Cal destacar les plaques de dalt. Extremadament polides i que es superen amb adherència. És un orgasme veure com el peu aguanta a la paret sense que hagi cap protuberància manifesta. Val a dir que jo haugués anomenat aquesta via com via Correus - no per allò que penseu - sinó perquè hi ha unes bústies excepcionals.
Descripció de la via:
Inici de la via: Coordenades UTM: 31T  x=425510  y=4680626
1a tirada (IV - IV+ - 30 metres - 6 parabolts): A la paret trobem dues anelles. Anem a la segona. La primera correspon a una via que estan reequipant. Pugem pita amunt. Trobem unes bústies sensacionals. Poc després trobem un petit ressalt més vertical (IV+) que fa més afrenta que una altra cosa ja que es supera sense adonar-nos gaire de la dificultat. Fem una reunió intermitja encara que es pot encadenar perfectament amb la següent. La fem per evitar el fregament de la corda.
2a tirada (IV - 20 metres - 5 parabolts): Llarg que no passarà a la història perquè no aporta res d'especial. Fruir i anar xapant. Sortim a un feixa. Haurem de caminar per continuar l'escalada. A la dreta trobem un cable que ens ajuda a localitzar la continuació de l'escalada.
Travessem el camí de baixada. Pugem pel cable una quinzena de metres.
3a tirada (IV+ - V - IV+ - 35 metres - 2 ponts de roca i 8 parabolts): Ara comença l'orgia. La placa que teniu davant és pura vida. Primer pugem per unes bones bústies fins arribar a un boix tallat. Ara ens cal recórrer a l'adherència que anar a una canaleta estreta per on hem de pujar. El peu de gat aguanta agafat a la paret però no sabeu gaire bé com és possible. Tot un plaer, les mans podrien estar a la butxaca. Quan arribeu a un forat el cos respirar fort perquè no ho feu quan esteu en adherència. Ara sempre teniu una assegurança ben a prop. També ens cal aprofitar una llastra per pujar en bavaresa.
4a tirada (IV+ - 20 metres - 6 parabolts): Continuem per la placa d'adherència però ara ja estem més avesats a les normes d'aquests moviments i decreix la dificultat encara que la bellesa de la placa continua essent idílica. També fem cap a una canalera més ampla que l'anterior on ens entra molt bé el peu. A la part superior podeu agafar-vos a un contrafort a la dreta.
Descens:
Pugem un parell de metres per la placa i tirem a la dreta. Trobem el camí de baixada que està perfectament netejant. Quin plaer, pensant que hi ha aperturistes que treballen molt bé la via però es deixen detalls tan importants com l'accés i la tornada. I no parlo més... No em tireu de la llengua.
6 min Creuem la via (reunió 2 - 2 bis).
9 min Passem pel costat de l'inici de la via.
16 min Coll Roig
Accés:
En el km 2,7 de la carretera GI-402 entre Gondrèn i La Pobla de Lillet agafem un trencall a la dreta indicat vers el santuari de Montgrony. Per arribar a Gondrèn és millor pujar des de Camprodon.
1,8 km Cruilla. Anem a la dreta.
3,7 km Cruilla. A la dreta la carreta marxa santuari de Montgrony. Nosaltres anem a l'esquerra, amunt.
4,1 km Refugi de les Planelles. Aquí acaba el tram asfaltat. Ara la pista de terra remunta muntanya amunt. Cal conduir amb cura per continuar amb el vehicle.
6.5 km Coll Roig (1517 m.). A l'esquerra ja podeu veure les parets. Observeu la ressenya que ha fet en Toni Vilaseca que la foto està feta des d'aquí.
Aproximació:
Agafem un sender que surt per l'esquerra, inicialment davallant.
5 min Deixem un trencall recte que va a les parets de davant. Nosaltres girem a l'esquerra.
7 min En una pedra trobem unes fletxes que indica el sector de les Plaques (recte) i els Diedres (esquerra) per on retornarem en acabar la via.
8 min Estem al peu de la via. Coordenades UTM: 31T  x=425510  y=4680626
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V
Desnivell: 120 metres.
Temps d'aproximació: 8 minuts.
Descens: 16 min.
Grau d'exposició: Baix..
Material: 11 cintes  i reunions.
Via equipada
Roca: Calcària
Orientació: Sud.
Via oberta per: Santi Sanz, Toni Vilaseca, Jordi Canals i Anna el 30 d'octubre de 2019
Si voleu obtenir el track: Alerta que vaig tenir molts rebots que he tret per millorar el recorregut.


Powered by Wikiloc