ESCALADA PER A TONTOS

La cordada de 83 i 84 anys a la via Per internet trobo molta informació de la via per l 'Esquerra al Gep Llarg mentre que no trobo gaire informació de la via que puja per l'Aresta Bruc, ja vaig explicar que fins i tot nosaltres ens vam confondre quan estàvem fent la de l'Esquerra ens pensàvem que fèiem l'Aresta Bruc. Així que avui he enganyat a la colla per anar a fer l'Aresta Bruc al Gep Llarg. Després hem fet la via de l'Esquerra i ens hem trobat la grata sorpresa de trobar-nos amb dues cordades que estaven formades per dos xavals de 84 i 83 que pujaven per l'Aresta Bruc i hem fet petar la xerrada. Al final l'Anton ha preguntat si algú volia anar a l'Agulla del Capdamunt que hi ha a tocar i jo m'he animat a fer la via amb ell. Ha estat un autèntic plaer. Gràcies Anton. Descripció de la via : 1a tirada (IV - III+ - 30 metres - 4 parabolts): Ens situem a peu de via (Coordenades UTM: 31T  x=398491  y=4606895) Des de sota ja veiem el primer para

  En baixar de l' agulla Sense nom  veiem que encara tenim temps per fer alguna altra escalada i anem a veure l'aresta est. Miro els blogs que diuen: El col.leccionista de vies i Esgarracrestes (els dos amb entrades de l'any 2018). Diuen que hi ha alguna cosa (dos espits i, fins i tot, un parabolt). Des de sota, observo, observo i reobservo però no trobo res . Finalment m'hi poso. 1a (i única) tirada (II`+ - III+ - III - 20 metres - net): Els primers metres són molt fàcils, uns blocs ideals. Com no trobo res decideixo llaçar un merlet acceptable. A la dreta tinc un arbre però em queda lluny. Damunt d'un bloc gros veig les restes de l'espit (III+). Arribo a un replà al costat d'una fissura on torno a llaçar un altre bloc. Veig que es podria aprofitar com a pont de roca. Més amunt diu que havia una parabolt, no veig res, però amb un pas ja estic dalt. Una altra vegada vaig pujar per l'estupenda via GAM Mentiria si digues que no vaig passar por. Algú ha t

L'agulla Sense Nom - quin nom més despectiu - té una de les arestes Bruc més boniques i llargues. Em recorda una mica les sensacions que vaig tenir a l'aresta Bruc de  la Salamandra encara que té més grau, sense arribar a ser tampoc gaire exigent. Amb la Diana hem completat la trilogia de l'Ànec , la Piràmide i, avui, la Sense Nom. Quan torni el dia llarg ens hem plantejat fer les tres vies en un mateix dia (mira que hi ha reptes tontos...). És una escalada que et deixa un bon regust de boca encara que no sigui una gran escalada, una escalada sols divertida. Les assegurances, les justes. Descripció de la via : 1a tirada (II - III - 40 metres - dos burils (un sense plaqueta) i un parabolt): Coordenades UTM: 31T  x=399038  y=4607123. Sortim arran del camí amb una placa tombada, trobem un buril amb plaqueta que balla, una mica més amunt vaig a llaçar un bloc gran i em trobo a l'extrem un altre buril però aquest sense plaqueta. Més amunt es posa una mica dret i trobo un

La paret del Doll , entre Camarasa i les Bagasses, és sinònim d'aventura, de solitud, de llibertat. Les seves parets queden reservades per a escaladors de nivell però en Jordi Marmolejo, qui millor coneix aquests topants, un dia em va recomanar l 'agulla de l'Abat . La vaig estar mirant i remirant. Fins i tot, vaig fer algun intent frustrat. Té l'escalada  restringida del febrer al maig i em vaig trobar el cartell informatiu i vaig haver de girar... seran per dies per anar a escalar. La caminada és llarga però un cop estàs dalt de l'agulla et sents feliç de l'aventura que has fet. Us aviso segurament caminem més que no pas escalem. D escripció de la via : Ens situem a la dreta de l'agulla, revoltant-la. Pugem entre l'herbassar i arribem a un arbre que ens servirà per iniciar l'escalada. Davant veiem tres ponts de roca. 1a tirada (IV + - V- - IV+ - V - 35 metres - 8 ponts de roca i dos claus): Pugem a escalar per la canal (IV+) que ens marquen els p

La colla decideix anar aquest dissabte a Montserrat, costa decidir molt on, però finalment decidim anar a la Piràmide. Quan em passen la ressenya penso... nen aquí hi ha poques assegurances.. però ara que l'he fet penso que hi ha les necessàries sempre que no caiguis o et salta algun bolo que rodolaràs i maleiràs que falta algun parabolts però es pot fer, ja dic, molt bé. No vaig tenir sensació de patiment, fruir, i com anàvem tres cordades de dos (els 6 que exigeix les noves mesures Covid), una altra cosa no, però riure a tope. Si clique damunt de la foto porta per títol el lloc d'on està feta o el que es veu. Descripció de l'itinerari : Clar depent molt d'on comenceu. Nosaltres vam pujar sense corda els 15 primers metres (I - III) fins un arbre on ens vam encordar. Si es vol es pot pujar pel costat caminant. 1a tirada (IV - IV+ - III - 30 metres - 2 espits): Els primers metres són drets però plens de còdols - allò que en diem un camp de patates - que es puja sense pro

 La via de la Gran diagonal és una de les meves vies preferides. En Agustí Sans m'explica que en el mur superior van obrir una línia paral·lela (de fet dues línies, encara ens queda feina) i tenia ganes de provar-la. Igual de bona, o més. Quan estem a peu de via en Josep Lluís em diu de pujar per la primera tirada de la Maxicosi , avui va llançat i ens hi posem. Fem una combinació genial. Si us baixeu les fotos en el nom veure l'explicació d'on està feta la foto. Descripció de la via : 1a tirada (V+ - 25 metres - 6 parabolts): A l'inici trobem una pedra amb el nom de la via i el grau. Maxicosi V+ que ens indica que és una via oberta per l'equip Agustí Sans. Des de sota es veu més fàcil del que és en realitat. Puja decididament per passos que ens obliguen a escalar. Aquí no val això de fer A0. La placa final és bestial. Fem la reunió coincidint amb la Gran Diagonal. La Maxicosi tira amunt (6a). 2a tirada (III - 15 metres - 3 parabolts): Seguim la diagonal on trobe