dilluns, 12 de novembre de 2018

TROBADA D'ESCALADORS A CASTELLONROI

Els escaladors/es tenim una relació de fidelitat amb la nostra parella de cordada. Bé de vegades en lloc d'una parella, portem prou bé els trios. Però de tant en tanc hi ha les trobades d'escaladors/es que esdevenen una mena d'orgia on compartim parelles...
El proper diumenge, 18 de novembre, la meva secció d'escalada la SEAM organitza la seva orgia escalatòria... val a dir que tots/es esteu convidats a venir.













Algunes ressenyes actualitzades:

Algunes ressenyes:

divendres, 2 de novembre de 2018

PLAER D'UNA CLÀSSICA: VIA GAM A LA PORTELLA INFERIOR

Hem truca en Toni Vilaseca que a darrera hora canviem els plans doncs per dalt farà fred.... Em diu que em sembla d'anar a la GAM de la Portella Inferior. Sembla telepatia li volia proposar per anar la propera vegada doncs no he fet encara aquesta gran via. Són d'aquelles que no m'importarà repetir ...
Descripció de la via:
1a tirada (III - 25 metres - net): Ens situem en un ressalt i pugem per un mur tombat sense gaire dificultat però si caieu us encendreu com un misto doncs hi ha metres. Uns metres abans d'una primera balma que des de sota no es veu hi ha la primera reunió.
2n tirada (6a/Ae - V - III - 25 metres - 5 parabolts): Només sortir ja ens trobem un ressalt abalmat que ens obliga a agafar els estreps. Bé si sou molt manolos el podem fer en lliure (diuen 6a). Nosaltres vam posar dos estreps i després es surt en V fins que la paret no tomba una mica. Davant tenim un sostre i ens encarem a la dreta. Fem reunió en una balma, una mica incòmoda si som tres encara que la Sílvia va saber trobar la posició. En algun lloc he vist que hi posen V+, jo no el vaig veure encara que un cop superat el pas d'artificial em vaig anar una mica a la dreta. Para gustos los colores.
3a tirada (6a+/Ae - V - IV - III): De la balma sortim per l'esquerra on tornem a posar un estrep. Els manolos ens diuen que es pot fer en lliure amb un 6a+. No els hi portaré la contraria, jo en artificial. La sortida és força compromesa doncs cal agafar-se a una fissura que majoritàriament és roma encara que hi ha algun punt on es pot agafar amb força (no hi ha més remei) i amb l'altra mà traure l'estrep. Algú posa un friend... un cop aconsegueixes posar-te dret ja tens molta feina feta i tirar amunt. Dalt hi ha un altre mur dret però hi ha un camp de patates per on es puja millor del que pugui semblar. La reunió està uns metres abans del cim.
Descens: A la dreta hi ha la instal·lació de ràpel. Són uns 20 metres que ens deixen al peu de l'agulla. Agafem el camí que passa pel costat i baixem cap a la Portella.
I retornem pel camí d'anada (25 minuts).
Accés:
Aparcament de Can Massana de Montserrat.
Aproximació:
Aparquem al coll de can Maçana (710 m.). Entre setmana no es paga. i agafem el camí cap al refugi de Vicenç Barbé. Pels que no aneu per Montserrat:
Sortim per la pista que hi ha a l'extrem.
13 min. Coll de Guirló. Dos minuts després baixa per la dreta el camí al refugi.Cartell.
25 min. Portella. No cal arribar a la Portella doncs en una lleixa de roca polida del camí surt a l'esquerra el camí a la via.
25 minuts. Estem a peu de via. Cal superar un primer ressalt on farem millor la reunió d'inici.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: 6a+/Ae obligat V.
Desnivell: 95 metres.
Temps d'aproximació: 25 minuts.
Descens: 25 min.
Grau d'exposició: Mig-baix.
Via equipada 
Roca: Conglomerat de qualitat.
Orientació: Sud
Via oberta per: J. Cerdà

diumenge, 14 d’octubre de 2018

A TOPE AMB VIA DEL QUICO A L’AGUDA GRAN


La Nou és un llogarret del Berguedà amagat per la boscúria de pins. Dels arbres sobresurten unes curioses formacions rocoses que semblen unes ones marítimes. Aquestes ones metafòriques són les Agudes, la Gran i la Petita, encara que més amunt hi ha altres formacions de les que desconec el nom.
La via del Quico és una valent proposta que puja des de la part més baixa de l’Aguda Gran fins al seu cim. Hi ha passos exigents – almenys per a mi – però es poden fer en A0, o amb alguns passos d’estreps - si sou uns puristes no cal que els agafeu tots però no us perdeu l’ocasió d’escalar-la. Gràcies als equipadors per permetre’ns descobrir aquesta bella raconada.
Descripció de la via:
1a tirada (IV- V – V+ - V – 30 metres – 12 parabolts): Ens trobem en el punt més baix de la paret de l’Aguda Gran. Veiem fins a tres parabolts, pugem per una rampa que ens duu al primer pas de V. Després un tram més portador fins situar-nos de nou en un mur que ens obliga a passar el primer pas de V+ (A0) i ens encarem vers un diedre-xemeneia que deu ser de V+ però nosaltres fem dos passos de Ae. Passem per la vora d’una savina i una mica més enllà ja tenim la reunió en una plataforma. Totes les reunions són rapelables. Dos anelles.
2n tirada (IV – V – V+(Ae) – V+(A0) – IV – 30 metres – 12 parabolts 1 clau i 1 pont de roca): Prepareu-vos per un llarg exigent. Sortim fàcilment per l’esquerra de la reunió i ens encarem cap un tram molt dret on hi ha un clau, hem de superar un petit esperó que ens duu a un sostre que superem amb dos passos d’artificial encara que el primer tram sembla que el podem superar grimpant però després la cosa es complica. Ara tenim uns metres de transició fins arribar a un nou sostret. Algú diu que es podria superar millor per la dreta però un parabolt ens obliga a superar aquest nou sostre V+(A0) amb les forces una mica tocades.
3a tirada (V (A0) – IV – 20 metres – 7 parabolts i un pont de roca): Ara ens queda un muret llist per on pujar, es podria pujar més fàcil per la dreta però no arribem a les xapes. Un cop superat les 6 primeres xapes el grau de dificultat disminueix. Ens encarem vers un arbre. Darrera hi ha la reunió muntada.
4a tirada (II – III – 20 metres - un arbre i un parabolt): Si sou molts fanàtics de l’escalada el proper llarg no us oferirà cap atractiu. Bé, si no fou fanàtics, tampoc. Els primers poden ja muntar el ràpel. Nosaltres que som tot terrenys tirem amunt primer cap a un arbre on trobem un cordino. Superem el brancatge i amunt caminant fins trobar un muret on hi ha un parabolt. Més amunt hi ha un altre muret que el podeu pujar per on voleu. En lloc d’anar directament al cim anem cap a l’esquerra on veiem la reunió amb cadena. Al costat hi ha el llibre de registre molt ben posat. Si voleu pujar al cim us falten uns 10 metres per una cresta de II. Personalment us recomano encordar-vos doncs hi ha alguna roca solta encara que ja sé que sou uns manolos i no trobareu cap dificultat rellevant.
Descens:
Cal baixar amb ràpels per la via. Alerta que tens una mica de por de poder recuperar bé la corda doncs hi ha força vegetació. Recomano fer ràpels curts. En el darrer com hi ha una savina traïdora us recomano que el darrer sigui prou hàbil per baixar el nus fins passat l’arbust.
Sortim una mica a la dreta de l’inici de la via del Quico. Seguim el camí fins la pista que seguim com hem fet a l’anada fins el cotxe (14 min.)
Accés: Sortim del poble de la Nou per la part alta i trobem un cartell cap a Cuirols. El primer tram està asfaltat. Quan comença el tram de terra heu de comptar que passeu dues vegades un tallafoc per on puja una línia elèctrica. Abans d’arribar, al tercer, a un centenar de metres abans hi ha una pista bloquejada amb un parell de pedres. Aparqueu aquí, potser caben dos cotxes.
Aproximació: Seguir l’antiga pista de desbrossar. Als 10 minuts, després d’una pujada hi ha una bifurcació. Teniu ja l’Aguda Gran davant. Anem a la dreta, amb una sobtada pujada.
12 min. Trobem una fita a l’esquerra i deixem la pista. Anem pel mig del bosc seguint un corriol que s’encara a l’Aguda.
16 min. Arribem a la paret, en el tram més baix de la roca on albirem tres parabolts des de l’inici de la via.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V+/A0
Desnivell: 100 metres.
Temps d'aproximació: 16 minuts.
Descens: 14 min.
Grau d'exposició: Baix..
Via equipada (algú dirà sobreequipada)
Roca: Calcària, bona però hi ha alguna pedra que es vol moure.
Orientació: Sud.
Via oberta per: J. Oliva, R. Majó, J. Frontera i E. Martínez l'hivern de 2013 - 2014

dijous, 11 d’octubre de 2018

BATEIG A MALANYEU: MONTSE CURTO

Em diu en Toni Vilaseca: - I si anem a Malanyeu? Se m'obren els ulls ... doncs la veritat que en tenia ganes doncs tothom en parlava i jo sóc batxiller de mena. Els companys de casa (Lleida) no hi volen anar perquè diuen que cau lluny, la veritat és que estàs una hora i mitja fins a Berga i tot per autovia. És curiós un cingle tan petit i tant ple de vies. Quant estàs allí ho comprens perfectament: Té una roca que enamora. És una calcària  farcida de forats. La dificultat augmenta a nivell que la paret es posa dreta. Si mireu les fotos no són gaire boniques perquè aquests forats que us parlava estan ocupats també per trams de vegetació i no formen una gran paret. Plaer garantit. Una mica em recorda Alòs de Balaguer amb tirades com Canto per soleares i similars.
En conclusió, és la primera vegada que hi vaig però no crec que sigui la darrera doncs m'ha agradat.
Una de les vies més clàssica és la dedicada a la Montse Curto que és la fita que ens hem proposat pujar avui.
Descripció de la via:
Des de l'aparcament ja es veu la via així que us recomano una visió general de paret i mireu d'anar localitzant la via doncs a peu de paret no la podreu distingir amb facilitat. Si no ho feu així ja us veig resseguint la cinglera cercant una M C
grosses que hi ha a l'inici de la via.
1a tirada (IV - IV+ - IV - 25 metres - 5 parabolts): Pugem una placa fins arribar a una feixa - trencadota i terrosa - que seguim un parell de metres a la dreta per remuntar per una llastra (IV+) que després es fa més factible.
La reunió resulta una mica incòmoda. Potser seria millor haver-la fet un metre a la dreta on hi ha una savina i sembla que hagi més espai.
2a tirada (V- - 30 metres - 10 parabolts): Sortim per la dreta de la reunió passant per damunt de la savina. Anem pujant amb una tendència a la dreta. No hi ha problema d'orientació doncs la via està totalment equipada.
Ara la reunió és molt còmoda.
3a tirada (V - IV+ - 40 metres - 10 parabolts): Sortim caminant per l'esquerra i amunt fins retrobar-nos amb la paret. Ara cal distingir clarament dos trams. Davant tenim un tram més dret on cal pujar amb cura però més amunt sembla que els forats han desaparegut (V/AO) i hem posar els peus de gats en misèries. Hi ha un forat però quan fas força et claves la roca. Esteu en el pas clau de la via. Un cop superat us encareu al segon tram que està format per una diagonal a la dreta que travessa la paret. Agradable com el segon llarg (IV+)
Descens:
Muntem un rapel de 35 metres fins a la segona reunió i d'aquí un rapel de 45 metres fins al peu de la paret.. Desfem el camí d'anada (25 minuts).
Accés: A la carretera de l'Eix del Llobregat - C-16 en el km. 110 agafem un trencall que ens durà al llogarret de Malanyeu. Aparquem al costat de l'esglesiola de Sant Sadurni. Darrera seu ja podem veure la paret del cingle de Malanyeu.
Aproximació: Passem per davant de l'església i agafem una pista.
Passem pel costat d'una masia. Continuem per la pista. Travessem un rierol. Abans del Molí de Baix deixem la pista i agafem un corriol que travessa un barranc i s'enfila vers la paret (22 minuts). Quan ja estem tocant la paret agafem un carrerany que va a l'esquerra fins trobar una fita amb una pedra que indica el trencall que hem d'agafar per arribar a l'inici de la via.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V
Desnivell: 95 metres.
Temps d'aproximació: 22 minuts.
Descens: 25 min.
Grau d'exposició: Baix..
Via equipada
Roca: Calcària.
Orientació: Sud.
Via oberta per: R. Vicente i F Sunyol l'any 2007.

dimecres, 26 de setembre de 2018

RETORN A LA CRESTA DE LA COMA DE GELI

Després de 10 anys, he tornat a la cresta de la Coma de Geli. La sensació ha estat la mateixa que vaig tenir llavors: ambient màxim amb passos de pati com si fos una gran travessa alpina (Veure Cresta de la Coma de Geli). Quan faig una repetició no ho poso de nou però en aquest cas crec que cal fer una excepció doncs en Jordi Marmolejo va fer una neteja molt bona de la roca que cal esmerçar-ho. No dic que ara no es moguin les pedres però no fan por com feia un temps. També ha posat un munt de ponts de roca que no sé pas d'on els trau (per mi que els fa picant).
Vam entrar per un accés que va dissenyar el Marmo que puja directe. Cal superar una arrancada de V/´V+ però està protegida per un clau que no es veu de sota, dos ponts de roca i un altre clau. Un cop superat aquest primer pas la dificultat baixa. De fet segurament aquest és el pas més compromès de tota la via. Encara que aquesta vegada no vaig pujar fins dalt doncs no tenia temps i abans d'atacar el darrer monolit vaig voltar-lo i baixar pel camí. Camí dret però camí. Fa uns anys no havia sender i baixaves com podies - malament - encara que ara també cal posar-hi cura.
Ja veieu, si fa uns anys era una meravella ara ho es encara més...

dilluns, 17 de setembre de 2018

LA LLEGENDA ENTRE LES MANS: EL MONÒLIT DE LA ROCA LLARGA


Hi ha dies que tinc la sensació de palpar la roca que va tocar l'aperturista de la via i amb ell sento la mateixa por i dubtes que ell. Especialment si no trobo una ressenya actual que em diu com està la via. Vaig a l'aventura com el primer que hi va pujar.
L’any 1945 en Ignasi Capeta va assolir el monolit de Roca Llarga. Va morir al Midi d’Osseau quan en una caiguda se li va trencar la corda de cànem. Era un prestigiós escalador al que se li va dedicar una agulla a Montserrat i a la cara nord del Pedraforca.
Avui hem anat amb en Toni Vilaseca que m’ha ensenyat el plaer de l’escalada d’aquesta petita agulla.
Poder combinar el dia amb la Via Àpia o la Cresta del Ninet.
Descripció de la via:
1a tirada (III – 5 metres – net): Fem un flanqueig vorejant la roca per la dreta, es pot posar algun friend per protegir en dues fissures. Cal baixar un metre per arribar a una plataforma on hi ha una reunió amagada.
2a tirada (IV+ - V – III – 20 metres – tres claus i dos parabolts): La paret és vertical i dreta amb preses. Trobem un primer clau rovellat que no inspira cap confiança. Un metre més amunt hi ha un parabolt. S’adreça més la paret. Trobem dos claus vells propers. El de dalt es veu relativament més resistent. Hi ha un mur vertical i sense preses (V). Aquí en Capeta va fer un pas d’estreps. A l’esquerra hi ha un bon forat on posar el peu – una bota no entra – i que és vital per superar el pas. Un cop superat la verticalitat decreix i es puja amb facilitat fins al cim.
Descens
Ràpel de 12 metres que ens deixa on hem començat l’escalada. Seguim el camí d'anda fins al cotxe (12 min.).
Accés
El millor consell es buscar els Mollons des de la carretera d'Igualada a la Pobla de Claramunt situats a l'esquerra. Aquesta localització ens ajudarà a seguir les indicacions.
Travessem la benzinera que hi ha a la sortida del poble en direcció a Vilafranca. Agafem un trencall que surt a l'esquerra. Anem seguint en tot moment les marques blanques i grogues d'un sender de petit recorregut.
Creuem un pont sobre el riu Anoia.
0,4 km. Estació de trens d'els Ferrocarrils Catalans. Passem per damunt de les vies.
Anem per l'Avinguda de Guimersind Bisbal. En el 5è carrer, el darrer abans del Parc del Mil·lenari, l'agafem l'agafem a l'esquerra.
0,9 km. Sortim al carrer del Comte Borrell II on trobem un cartell que ens dirigeix cap Els Mollons a la dreta. Sortim del poble i anem per una pista de terra que seguirem tota l'estona anant sempre pel ramal més fressat.
1 km Bifurcació de camins. Per la dreta anem als Masets. Nosaltres anem recte amunt.
1,2 km Túnel per sota de la carretera.
1,5 km. Trencall a la dreta. Anem recte, paral·lels a la carretera.
1,8 km. Abandonem la carretera i ens enfilem amunt.
2 km. Cruïlla de camins. Anem recte.
2,3 km. Aparcament per anar a la via Àpia i a la Cresta del Ninet on podem observar la base d'un pi tallada que ens pot servir de referència.
2,5 km. Aparcament a la dreta.
Aproximació:
Seguim la pista amunt.
2 min. Cruïlla a l’esquerra. Anem recte amunt per un camí carreter que aviat esdevé una sender. A la vora hi ha una petita cabana.
9 min. Deixem el sender per agafar un corriol que surt a l’esquerra encarant-se cap a la paret que ja hem albirat abans encara que ara el bosc ens tapa la visió. Aviat arribem al peu de la paret i anem a l’esquerra vorejant el cingle fins trobar un pas que exigeix emprat les mans per superar un mur d’uns 4 metres (III). Un cop hem superat el primer ressalt ens trobem amb un altre muret, aquest més curt i més factible. Ara ja estem a l’alçada de l’agulla. Ho passem per sota d’un bloc o revoltem una pedra amb un pas estret.
15 min. Arribem al peu de l’agulla on comença la via.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V
Desnivell: 25 metres.
Temps d'aproximació: 15 minuts.
Descens: 12 min.
Grau d'exposició: Mig - baix..
Via pràcticament equipada
Roca: Calcària, no sempre bona.
Orientació: Sud.
Via oberta per: Aquí ens trobem amb una certa polèmica. Tradicionalment, s'ha dit que l'any 1945 hi va pujar en Ignasi Capeta en solitari. Mentre que en Gener Aymami en el seu llibre Caminat per l'Anoia afirma que hi va pujar amb Salvador March i Salvador Carretero. A la via que hem fet avui li van posar via Salvador March. Aquí queda el misteri.

divendres, 31 d’agost de 2018

DESIG DE GRANIT: ESPOLON DEL PINO

El granit té una duresa de roca que enamora amb apassionament per la seva noblesa. Personalment - accepto la divergència - és la pedra que més m'agrada, segurament perquè l'associo amb l'alta muntanya. Avui ens hem traslladat fins a Panticosa a fer una via de parabolt abundant. La colla Sendero límite ha obert diverses vies i ha fet que sigui una zona on d'escalada molt lconcorreguda. He fet l'Aresta Mogli i La via del Nano i Espolon de Rebollon són altres vies que he fet per allí.
La proposta d'avui és, diguem-ho clar, espatarran. Autèntica, doncs té tota ella regust d'aventura.
Per començar cal posar-se una hora de camí per situar-nos a peu de via i això ja filtra.
Descripció de la via:
A peu de via trobem una cinta vermella amb el nom de la via, encara que hem trobat una colla que també anava a fer-la i han tingut el detall de deixar-nos passar.
1a tirada (III+ - III - 40 metres - 1 pont de roca i 5 parabolts): Com la via és llarga decideixo pujar fent la tirada amb les esportives, sense posar-me els peus de gat.
Pujo un primer muret dret (III+) però aviat esdevé menys vertical. Pujo per una aresta molt evident. totes les reunions es fan sobre dos parabolts menys la 4a que es fa sobre un pi.
2n tirada (IV - IV+ - 35 metres - 10  parabolts): Curiosament, de tant en tant hi ha un parabolt petit.
Sortim per l'esquerra. Agafem una cresta que després s'aplana fins arribar a un tram vertical que imposa una mica però resulta que està farcit per preses molt bones que el fan molt agradable.
3a tirada (IV + - V- - 35 metres - 6 parabolts): Només sortim trobem una placa que superem amb adherència, a la dreta tenim un bon pati sobre la barrancada. Anem planejant fins arribar a una nova placa que és posa dreta que superem sense especials dificultat (V-). Es munta la reunió en un pi - que segurament dona nom a la via.
4a tirada (IV - IV+ - IV - 30 metres -  5 parabolts): Pugem per ressalts fins arribar a un pas adherència on cal anar amb cura (IV+) per continuar pujant. L'entrada a la reunió també és una mica estranya encara que no passa de III doncs és qüestió de pujar una mica i es passa practicament caminant. La reunió queda una mica enclotada. Amb el soroll de l'aigua i que estem amagats pot costar escoltar al company.
5a tirada (IV - 35 metres - 3 parabolts): Sortim per l'esquerra amb un pas que sembla molt exigent però un cop ens hi posem el podem solucionar amb facilitat. Ara ens queda caminar. NO anar a la dreta - com va fer el companys - sinó anar a buscar un espoló tombat. Traslladem la reunió per posar-nos al peu d'un sostret.
6a tirada (V+/A0 - IV+ - 6 parabolts - 25 metres): Ara ens toca superar el pas clau de la via. Són encara no dos metres de mur que extraploma una mica, més del que pot semblar en un primer moment. Ara en un metre i mig hi ha tres parabolts. Molta gent li posa de V però personalment, el catalogo de V+. Vosaltres ja direu.
Un cop superat l'obstacle queden una mena de terrasses que pugem sense problemes encara que hi ha un altre pas d'adherència. Acabem caminant.
6a tirada (III+ - III - 35 metres - 4 parabolts i dos ponts de roca): El primer pas és exigent - especialment si ja us heu tret els peus de gat com jo he fet, però ara anava de segon - doncs es posa dret per un moment. Per la dreta es puja millor. De fet si anéssiu molt per la dreta, segur que pujàveu caminant. Ara us toca pujar uns ressalts fàcils fins una placa tombada que indica el final de la via.
Descens
Tirem amunt seguint les fites. Aviat veiem la silueta del nou refugi de Bachimaña (2200 m.).
8 min. Arribem al refugi i hem d'haver pensat en agafar diners per pagar la cervesa obligada. Un cop ens hem hidratat només cal agafar el GR-11 de baixada.
1 h 18 min. Arribem als Banys de Panticosa. Hi ha gent que dorm en el refugi i l'endemà fa l'escalada. A la vora hi ha la via del Diedro que també es pot fer si es descansa al refugi.
Aproximació:
Sortim dels Banys de Panticosa (1636 m.) pel GR-11 que s'inicia a la vora del la casa de Piedra (refugi). Amunt.
1 h Veiem un cartell que anuncia el risc d'allaus. Ara us toca aixecar la mirada del terra i veure que davant teniu el muro de la Cascada i cerlar la línea. Baixeu uns metres fins una plana on abandoneu el GR i aneu seguint unes fites fins arribar al peu de la via (1h 10 min.).
FITXA TÈCNICA:
Dificultat:  V+/A0
Desnivell: 235 metres.
Temps d'aproximació: 1 hora 10 minuts
Temps de descens: 1 hora 18 minuts.
Grau d'exposició: Baix.
Via equipada.
Material: 10 cintes exprés,  i reunions.
Roca: Granit.
Qualitat: Molt bon, per menjar-se'l.
Orientació: Sud-oest
Valoració: La millor de tot l'estiu, i amb molt.
Via oberta per Julio Benedé, Luís Royo i Carlos Budría a l'agost de 2014