En l'entrada anterior (de sota) ja he explicat com va arribar a fer el Pla D per acabar escalant aquesta via. Via disfrutona que té el seu toc d'iniciació amb un pas exigent. Una meravella pels sentits.
Per veure la via de l'Esquerra de l'Aresta Bruc del Gep Llarg. Descripció de l'itinerari:
Després de passar el Gep Llarg ens encarem cap a la Boteruda. Busquem la seva característica Aresta Bruc i ens enfilem. 1a tirada (IV - 20 metres - 4 parabolts): Una placa sense gaire història i anar pujant. Sembla ser que em vaig saltar un parabolt. El primer que vaig trobar estava molt lluny del terra però la dificultat es deixava fer i la veritat no vaig arribar a passar por. 2a tirada (V - III - 30 metres - 4 parabolts): En sortir de la via la paret es posa més vertical. L'ataquem una mica per l'esquerra amb un pas de V. Un cop superat la dificultat davalla considerablement. Finalment anem a 4 grapes. Muntem la reunió en una alzina. Descens: Rapel de 5 metres a tocar de l'agulla de l'Agulla del Capdamunt. Per la vora passa el camí de les Agudes que seguim per l'esquerra. Superem un pas amb una corda i aviat arribem al camí d'anada. 40 min. Aproximació:
Aparquem al coll de Can Maçana (710 m.). Entre setmana no es paga. i agafem el camí cap al refugi de Vicenç Barbé. Pels que no aneu per Montserrat:
Sortim per la pista que hi ha a l'extrem.
13 min. Coll de Guirló. Dos minuts després baixa per la dreta el camí al refugi.Cartell. 25 min. Portella. Pas estret. Enlloc de continuar cap al refugi d'Agulles ens enfilem per una aresta rocallosa seguint el camí d'Agulles (marques vermelles). Davant tenim el sector d'Agulles on anem a escalar cal cercar la nostra agulla ara que tenim una visió ideal.
48 min. Arribem al peu de l'agulla. FITXA TÈCNICA: Dificultat: V un pas. Desnivell: 50 metres. Temps d'aproximació: 48 minuts. Descens: 40 min. Grau d'exposició: Baix.. Material: 4 cintes i reunions. Via equipada Roca: Conglomerat ideal. Els escaladors montserratins han de tenir problemes quan surten de casa i troben aquestes roques que hi ha pel món ... Orientació: Sud. Via oberta pels Germans Cerdà i M. Muñoz l'any 1959.
El Miquel Àngel està que se sale... cada vegada millor. Si voleu anar a Malanyeu no podeu deixar de veure la filmació. Si no voleu anar, la mireu doncs veure´ho que ens esforcem perquè us ho passeu bé. Ja semblem els avis de Buscadors de bolets.
Avui havíem quedat per anar a fer a la Portella Gran la via del ràpel però quan estem allí veiem que ens hem deixat les xapes recuperables. Provem amb un cordino petit però la veritat és que no queda bé. Decidim que farem una carta al Patronat de la Muntanya de Montserrat demanant que ens deixi canviar el ramblo per un parabolt. A veure que ens diuen? Anem al Pla B. El Miquel Àngel proposa l'Aresta Bruc al Gep Llarg. Anem hi està ocupada, així que ens hi posem a l'Esquerra de l'aresta bruc al Jep Llarg (Plan C) i després volíem pujar a l'agulla de Capdamunt però quan pugem ens trobem que també està ocupada i els que l'estan pujant van amb parsimònia. Decidim rapelar el Gep Llarg i anar a fer l'Aresta Bruc de la Boteruda (Plan D). Si algú es pensava que no teníem alternatives no sap amb qui es juga els quartos.
No havia escalat per aquest sector però ja veieu, un dia d'hivern amb bon temps us podeu trobar amb força cordades. També us puc dir que es poden fer diferents combinacions. Tot es qüestió d'anar amb algú que es conegui la zona.
He decidit explicar en aquesta entrada l'esquerra de l'Aresta Bruc del Jep Llarg i en la propera la de la Boteruda perquè així vegeu que es poden agafar diferents opcions. DESCRIPCIÓ DE LA VIA: 1a tirada (IV - III - 40 metres - 6 parabolts): Ens pensàvem que era la via de l'Aresta Bruc però ens hem trobat una altra cordada a l'autèntica Aresta Bruc i ens ha dic que estàvem en la via de l'Esquerra, encara que més a l'esquerra pujava una altra línia.
La nostra línia surt entre arbres que li donen molta ombra i els primers metres estan recoberts d'aquella molsa verda que tenen els primers metres d'algunes vies montserratines però com el grau no és gaire exigent es puja força bé i amb prou ferralla per pujar sense problemes. Un cop passat els primers metres la paret s'aplana una mica i es puja sense dificultat.
2a tirada (III - III+ - 20 metres - 4 parabolts): La via ara encara s'aplana més. Ideal per a gent no habituada a anar de primer. En el tercer parabolt s'incorpora per la dreta l'autèntica Aresta Bruc. Abans d'arribar al cap de l'aresta trobem un ressalt que es supera sense gaire dificultat. Descens:
Baixem el camí d'agulles amb marques vermelles fins enllaçar amb el camí de baixada que seguim fins l'aparcament (35 min). Nosaltres vam rapelar la via (50 m.) per anar a fer la Boteruda. Aproximació:
Aparquem al coll de Can Maçana (710 m.). Entre setmana no es paga. i agafem el camí cap al refugi de Vicenç Barbé. Pels que no aneu per Montserrat:
Sortim per la pista que hi ha a l'extrem.
13 min. Coll de Guirló. Dos minuts després baixa per la dreta el camí al refugi.Cartell.
25 min. Portella. Pas estret. Enlloc de continuar cap al refugi d'Agulles ens enfilem per una aresta rocallosa seguint el camí d'Agulles (marques vermelles). Davant tenim el sector d'agulles on anem a escalar cal cercar la nostra agulla ara que tenim una visió ideal.
45 min. Arribem al peu de l'agulla. FITXA TÈCNICA: Dificultat: IV Desnivell: 60 metres. Temps d'aproximació: 45 minuts. Descens: 25 min. Grau d'exposició: Baix.. Material: 6 cintes i reunions. Via equipada Roca: Conglomerat ideal. Els escaladors montserratins han de tenir problemes quan surten de casa i troben aquestes roques que hi ha pel món ... Orientació: Sud. Via equipada per: Agustí Cardona i Joan Enric Basses l'any 1995
He trobat un track que descriu com arribar-hi:
Hi ha dies que quan arribes a casa penses que tot ha anat redó. Aquesta és la sensació que he tingut avui. He escalat sense patiment el que considero el meu grau, el dia perfecte, els companys immillorables ...
Malanyeu és una paret d'hivern. Cal anar quan a les comarques interiors hi ha la boira. El sol dona a la roca i escalfa l'ambient. L'altre dia vam anar a fer la Montse Curtó i em va agradar però... avui l'Aina m'ha meravellat, segurament ha estat el dia doncs el company em diu que no hi ha tanta diferència. Ja veieu un via per fruir...
Pels que no coneixeu la roca de Malanyeu és un altre plaer. Hi ha trams on hi ha uns forats on et sobra presa. Més amunt, la paret es posa més seria. Un altre plaer és que cadascun dels llargs són diferents als anteriors amb un regust ben especial. DESCRIPCIÓ DE LA VIA: Al peu de la via trobareu escrit amb retolador negre el nom de la via però jo he trobat primer un pont de roca amb una baga negra i un parabolt blau a uns 4 metres del terra.
1a tirada (II - IV+ - V - 40 metres - 5 parabolts i 4 ponts de roca): Comencem amb una placa tombada fins arribar a un ressalt on hi ha el primer pont de roca (amb un cordino fosc) on cal canviar el xip. Una espatarrada i trobem dos xapes ben properes. La primera pintada de blau. (IV+). Pugem per una d'aquests plaques tant de Malanyeu plena de forats on podem anar triant on agafar-fos i fer la pinsa. En el tram superior és posa la paret més dreta i augmenta una mica el grau però es pot jugar anant a la dreta o a l'esquerra.Arribem a un replà on anem caminant. 2a tirada (V - Ae - IV - 30 metres - 3 parabolts i 3 ponts de roca): Pugem un primer mur prou llis d'uns quatre metres com a molt, ja sense forats (V). I ens anem caminant fins al poper mur, més exigent. Pels manolos diuen que 6a+ per a mi Ae - o sigui estremp ben posat - i encara he fet un A0 a la xapa de dalt. No em puc amagar doncs al vídeo que ha fet el Toni em se veu amb mega claredat. Després d'aquesta placa l'escalada és més fàcil (IV) entre blogs. Sempre amunt i seguint els parabolts o els nombrosos ponts de roca.
3a tirada (IV - V - 20 metres - 3 parabolts i 3 ponts de roca): Ens trobem un primer mur per caminar una mica i situar-nos en un altre mur on hi ha una mena de diedre dret. No és un diedre de línies perfectes sinó que és "irregular". Segurament és el pas d'escalada més exigent de la via (excloent logicament els passos d'artificial) però dir-vos que també han estat uns metres molt bonics on t'haviens de buscar-te la vida (oposició, escalada en diedre...) (V). El company ha posat un friend petit en el pas més compromès. Després hi ha un darrer mur però és puja amb força presa per agafar-se. Descens:
Les tres reunions estan equipades amb anella per rapelar. Nosaltres hem empalmat els dos llargs de dalt.
Tornem pel camí d'anada (25 min.). Accés: A la carretera de l'Eix del Llobregat - C-16 en el km. 110 agafem un trencall que ens durà al llogarret de Malanyeu. Aparquem al costat de l'esglesiola de Sant Sadurni. Darrera seu ja podem veure la paret del cingle de Malanyeu. Aproximació: Passem per davant de l'església i agafem una pista. Davant tenim la paret de Davessó on podem localitzar la via que està a l'esquerra, al tram més herbós. Hi ha moltes mates de boixos i altres arbusts però no molesten en la realització de les vies encara que no queden molt bé en les fotografies.
Passem pel costat d'una masia. Continuem per la pista. Travessem un rierol. Abans del Molí de Baix deixem la pista i agafem un corriol que travessa un barranc i s'enfila vers la paret (22 minuts). Quan ja estem tocant la paret agafem un carrerany que va a l'esquerra fins trobar una fita amb una pedra que indica el trencall que hem d'agafar per arribar a l'inici de la via on hi ha escrit el nom de la via.
FITXA TÈCNICA: Dificultat: V - Ae (6a+) Desnivell: 90 metres. Temps d'aproximació: 30 minuts. Descens: 25 min. Grau d'exposició: Baix.. Caldria veure l'estat els cordinos dels nombrosos ponts de roca. Material: 9 cintes, friends (en vam posar un de petit) i reunions. Via equipada Roca: Calcària, disfrutona. Orientació: Sud. Via oberta per: .Joan Baraldes l'estiu de 2010.
En la cinglera del Montsec vist des del sud destaca una edificació blanquinosa, es tracta de la façana del Santuari de Pedra. Segons els historiadors aquí havia l'antic castell de Pedra. Es desconeix l'emplaçament exacte del castell. Darrera hi ha una agulla esvelta que podria ser que en el seu cimal hagués les restes del castell... i un possible tresor. Així que l'Aleix Barberà i jo vam decidir pujar-hi per veure si podríem trobar el tresor, ara que no ens ha tocat la loteria de Nadal.
No crec que repetiu mai la via, doncs té un interès molt friqui, però crec que cal descriure-la per si algun dia teniu el plaer de fer-la. Descripció de la via: 1a tirada (12 metres - III+ - III): Tota la via està neta però es fa de bon protegir amb friends entre petits i mitjans.
Pugem un tram dret però la roca es força abrasiva, sembla com si estigués esperant el nostre pas, al menys els primers metres doncs més amunt hi ha un tram que empitjora la roca.
Acabem pujant per una mena de blogs fins un replà on decidim muntar la reunió. A l'esquerra hi ha bones fissures per assegurar.
2a tirada (22 metres - III - IV): Es pot fer la via en una única tirada però sembla que avui no tenim pressa. Portem un 60 doblat. Ens plategem si sortir recte amunt, per l'esquerra o per la dreta. Jo que sóc un covard li dic que tiri per la dreta de l'aresta doncs és puja per una mena de terrasses fàcils (III). En els darrers abans de sortir a la carena hem de fer una darrera tibada (IV).
Dalt no hi ha cap vestigi d'un castell, ni en la terrassa inferior. Una mica decepcionats, llacem una savina immensa d'on muntem el ràpel. Caldria dur un cordino llarg per aquesta tasca doncs és un arbust enorme i potser l'heu de canviar. No sigueu tacanyets, que us va la vida... Descens:
Des de la savina muntem un ràpel d'uns 10 metres fins al coll del darrera de l'agulla.
Baixem caminant fins al peu de la via i al santuari (3 min.) Accés:
A l'entrada d'Àger agafem una carretera asfaltada que ens duu al coll d'Ares. Al costat hi ha la casa del Parc Natural del Montsec però la crisi la va deixar sense cap funció, per allà l'any 2010... a veure si algun dia la República hi pensa...
Passem cal Massierol que fa funcions de bar i d'allotjament.
2,8 km. A la dreta surt una pista amb un cartell cap a la zona d'enlairament de parapent d'Albatros.
3,2 km. Cruïlla. Anem cap a Albatros que deixem a l'esquerra.
4,5 km. Font de Pedra.
5,9 km. Aparcament del barranc dels Grillons, zona d'escalada esportiva propera.
6,8 km. Aparcament a la base de l'ermita de Pedra, visible des de molt lluny pel to emblanquinat de la seva façana. Aproximació:
Des de l'aparcament agafem un sender que surt a l'esquerra. En superar una roca agafem una drecera que ens duu de nou al camí que travessem i ens encarem a la propera aresta. 3 min. FITXA TÈCNICA: Dificultat: IV Desnivell: 34 metres. Temps d'aproximació: 3 minuts. Descens: 3 min. Grau d'exposició: Mig. Via desequipada Roca: Calcaria amb algun tram adhesiu. Hi ha algun tram on cal anar amb cura. Orientació: Oest.
Via oberta per: Aleix Barbera i Joan Ramon Segura, el 24 de desembre de 2018.
El proper any no cal que hi aneu... ja us puc avançar quina serà la pel·lícula que guanyarà: L'Aresta de l'Anna del director Miquel Àngel Ramos que està que se sale...
A la revista Vèrtex núm. 280 surt una ressenya d'una via de grau accessible i agraït a la Conca de Barberà a prop de Santa Coloma de Queralt que és una contrada que desconec; sols per aquest motiu ja justifica una excursió. Una excursió amb una panoràmica excepcional des d'on albirem al mateix temps el Mediterrani i l'Aneto ben nevat. Montserrat, la serralada litoral i un bon reguitzell de cims pirinencs que no us penso dir doncs espero que vosaltres els aneu descobrint...
La valoració de la via està perfectament definida amb el terme Rostoll agraït. Terreny d'aventura amb uns aperturistes que s'han currat la via però una pedra que dona poca confiança. Sort tenim que el grau és moderat que si no aquí hi deixeu les dents. Davant el perill de la roca trencada només hi ha la solució de posar ferralla per assegurar aquell còdol inestable. No és una via per repetir però si aneu amb el posat d'aventurers potser us pot arribar a agradar. Clar quantes més cordades anem passant segur que la sensació d'inseguretat anirà desapareguem encara que sempre ens quedarà les llargues caminates buscant els murs més escalables doncs és una via que s'escala a trams cercant els murs més interessants.
Descripció de la via: 1a tirada (IV - IV+ - 25 metres - 7 parabolts i un arbre innecessari): Estan a peu de via ja veiem tres parabolts propers i això ens dona confiança. Pugem per una placa netejada. En arribar al parabolt quart veiem que és totalment necessari arribar-hi doncs hem d'anar per la dreta per un replà caminant. Crec que el parabolt el van posar doncs volíen que anessim per dalt però es van trobar que la llastra on ens hem d'agafar "canta". Potser podríen traure la xapa. Arribem a un arbre, en una arrel hi ha un cordino però és millor un parabolt que hi ha a la dreta que costa de veure i que està abans de pujar-nos a l'arbre. Ara ens toca un petit muret amb tres parabolts més que ens exigeix escalar finament. Aquí la roca es molt bona. Crec que a més grau la roca millora però en els trams tombats la roca pot ser trencadissa.
Flanqueig segon llarg
Fem la reunió al costat del segon arbre que veiem des de l'inici. És una mica incòmoda, potser es podria haver posat un metre més amunt. Es perdia contacte visual del company però era més agradable. Aquest és el tram més íntegre de tota la via. 2a tirada (II - 40 metres - dos parabolts i una vaga en uns savina jove): Tirem a la dreta passant per un primer parabolt. Hi ha algun còdol que fa por però un cop superat aquest primer tram anem caminant a quatre grapes. Més amunt tenim una canal amb un pi al mig però la via no puja per aquí sinó que fa un flanqueig a la dreta tot caminant per una feixa però millor no caure. La reunió la fem entre un arbre i un parabolt. Cal un cordino llarg per enllaçar els dos elements.
3a tirada (IV - II - 40 metres - 3 parabolts - un arbre amb un cordino): Sortim per un mur amunt. Veiem ja de sortida un parell de parabolts que ens donen confiança en un terreny trencadís. Cal saber sospesar cada una de les preses. Un cop superat els tres parabolts anem caminant. Trobem un arbre on està pensat fer reunió per evitar el fregament de les cordes però es millor continuar caminant fins al proper mur, uns 15 metres més de pateo. 4a tirada (III - II - 45 metres - 4 parabolts + 1 parabolt amb una corda): Sortim per la dreta resseguint els parabolts (III+) prou cantalluts. Dalt hi ha una mena de petit extraplom que quan arribem ens adonem que sols és un ressalt de la roca. Un com hem superat els tres primers parabolts ens toca tornar a caminar. Trobem un altre muret amb un parabolt i als 40 metres trobem una corda lligada com una mena de passamà. Després de molt donar-li voltes creiem que és la reunió de la via però nosaltres preferim tirar més amunt fins arribar a un mur i muntem la reunió en un sol parabolt. 5a tirada (IV - II - 20 meters - 3 parabolts): Pugem un muret d'uns 5 metres on la roca és expecionalment bona amb un cantó franc i de fiar. Llastima que tot lo bo dura poc. Sortim caminant fins la reunió. Fi de la via. Coordenades UTM: 31T x=362215 y=4592066
Retorn:
Anem seguint la carena amunt seguint un corriol carener.
15 min. Arribem a l'ermita i torre de guaita de Sant Miquel de Montclar. Anem a la dreta i aviat trobem el camí d'anada.
28 min. Aparcament. Accès:
A la revista Vèrtex, amb tot el nostre respecte però nosaltres hem fet una altra aproximació que defensem aquí.
Agafem la carretera de Santa Coloma de Queralt a Montblanc (C-241-d) en el km. 18,3 agafem el trencall cap a Vallespinosa. En el km. 3,9 agafem un pista a la dreta. En generalment es circula prou bé però hi ha algun xaragall on cal anar amb compte.
Al km 1,5 s'acaba la pista i aparquem. A la dreta surt un sender cap a l'ermita-castell de Sant Miquel de Montclar que agafem. Aproximació:
Anem per un camí carener molt agradable amb les envistes del castell.
14 min. Trencall a la dreta que ens evita arribar a la propera ermita que visitarem més tard en acabar la via d'escalada.
16 min. Sortim a l'altra carena i observem un sender que davalla pel vessant oposat. Seguim el corriol i podem observar l'aresta per on pujarem.
26 min. El sender esdevé una pista que seguim tot baixant.
29 min. Arribem a una cruïlla de pistes a la vora d'una bassa. Agafem el vial que baixa.
37 min. La pista fa un revolt i veiem a l'esquerra una finca tancada per una tanca metàl·lica. No hi entrem sinó que voregem per la dreta la tanca per fora. Davant ja veiem l'esperó. En l'altre extrem de la tanca trobem un sender fitat. Aquest camí està obert entre boscúria i cal felicitar als aperturistes per la feina feta.
52 min. Estem a peu de via. Coordenades UTM: 31T x=362217 y=4591970
FITXA TÈCNICA: Dificultat: Un pas de IV+ Desnivell: 170 metres. Temps d'aproximació: 52 minuts. Descens: 28 min. Grau d'exposició: Baix. Via equipada Roca: Conglomerat, amb trams on cal anar amb compte. Recorda una mica Els Ports.
Orientació: Sud Via oberta per: Lluís Solé, Édgar Solé i Joan Solé el 5 de maig de 2018.
1a tirada (IV - 20 metres - 4 parabolts): Una placa sense gaire història i anar pujant. Sembla ser que em vaig saltar un parabolt. El primer que vaig trobar estava molt lluny del terra però la dificultat es deixava fer i la veritat no vaig arribar a passar por.
25 min. Portella. Pas estret. Enlloc de continuar cap al refugi d'Agulles ens enfilem per una aresta rocallosa seguint el camí d'Agulles (marques vermelles). Davant tenim el sector d'Agulles on anem a escalar cal cercar la nostra agulla ara que tenim una visió ideal.
FITXA TÈCNICA:
