LA LLEGENDA ENTRE LES MANS: EL MONÒLIT DE LA ROCA LLARGA

Hi ha dies que tinc la sensació de palpar la roca que va tocar l'aperturista de la via i amb ell sento la mateixa por i dubtes que ell. Especialment si no trobo una ressenya actual que em diu com està la via. Vaig a l'aventura com el primer que hi va pujar.

L’any 1945 en Ignasi Capeta va assolir el monolit de Roca Llarga. Va morir al Midi d’Osseau quan en una caiguda se li va trencar la corda de cànem. Era un prestigiós escalador al que se li va dedicar una agulla a Montserrat i a la cara nord del Pedraforca.

Avui hem anat amb en Toni Vilaseca que m’ha ensenyat el plaer de l’escalada d’aquesta petita agulla.

Poder combinar el dia amb la Via Àpia o la Cresta del Ninet.

Descripció de la via:

1a tirada (III – 5 metres – net): Fem un flanqueig vorejant la roca per la dreta, es pot posar algun friend per protegir en dues fissures. Cal baixar un metre per arribar a una plataforma on hi ha una reunió amagada.

2a tirada (IV+ - V – III – 20 metres – tres claus i dos parabolts): La paret és vertical i dreta amb preses. Trobem un primer clau rovellat que no inspira cap confiança. Un metre més amunt hi ha un parabolt. S’adreça més la paret. Trobem dos claus vells propers. El de dalt es veu relativament més resistent. Hi ha un mur vertical i sense preses (V). Aquí en Capeta va fer un pas d’estreps. A l’esquerra hi ha un bon forat on posar el peu – una bota no entra – i que és vital per superar el pas. Un cop superat la verticalitat decreix i es puja amb facilitat fins al cim.

Descens: 

Ràpel de 12 metres que ens deixa on hem començat l’escalada. Seguim el camí d'anda fins al cotxe (12 min.).

Accés: 

El millor consell es buscar els Mollons des de la carretera d'Igualada a la Pobla de Claramunt situats a l'esquerra. Aquesta localització ens ajudarà a seguir les indicacions.

Travessem la benzinera que hi ha a la sortida del poble en direcció a Vilafranca. Agafem un trencall que surt a l'esquerra. Anem seguint en tot moment les marques blanques i grogues d'un sender de petit recorregut.

Creuem un pont sobre el riu Anoia.

0,4 km. Estació de trens d'els Ferrocarrils Catalans. Passem per damunt de les vies.

Anem per l'Avinguda de Guimersind Bisbal. En el 5è carrer, el darrer abans del Parc del Mil·lenari, l'agafem l'agafem a l'esquerra.

0,9 km. Sortim al carrer del Comte Borrell II on trobem un cartell que ens dirigeix cap Els Mollons a la dreta. Sortim del poble i anem per una pista de terra que seguirem tota l'estona anant sempre pel ramal més fressat.

1 km Bifurcació de camins. Per la dreta anem als Masets. Nosaltres anem recte amunt.

1,2 km Túnel per sota de la carretera.

1,5 km. Trencall a la dreta. Anem recte, paral·lels a la carretera.

1,8 km. Abandonem la carretera i ens enfilem amunt.

2 km. Cruïlla de camins. Anem recte.

2,3 km. Aparcament per anar a la via Àpia i a la Cresta del Ninet on podem observar la base d'un pi tallada que ens pot servir de referència.

2,5 km. Aparcament a la dreta.

Aproximació:

Seguim la pista amunt.

2 min. Cruïlla a l’esquerra. Anem recte amunt per un camí carreter que aviat esdevé una sender. A la vora hi ha una petita cabana.

9 min. Deixem el sender per agafar un corriol que surt a l’esquerra encarant-se cap a la paret que ja hem albirat abans encara que ara el bosc ens tapa la visió. Aviat arribem al peu de la paret i anem a l’esquerra vorejant el cingle fins trobar un pas que exigeix emprat les mans per superar un mur d’uns 4 metres (III). Un cop hem superat el primer ressalt ens trobem amb un altre muret, aquest més curt i més factible. Ara ja estem a l’alçada de l’agulla. Ho passem per sota d’un bloc o revoltem una pedra amb un pas estret.

14 min. Arribem al peu de l’agulla on comença la via.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V
Desnivell: 25 metres.
Temps d'aproximació: 14 minuts.
Descens: 12 min.
Grau d'exposició: Mig - baix..
Via pràcticament equipada
Roca: Calcària, no sempre bona.
Orientació: Sud.
Via oberta per: Aquí ens trobem amb una certa polèmica. Tradicionalment, s'ha dit que l'any 1945 hi va pujar en Ignasi Capeta en solitari. Mentre que en Gener Aymami en el seu llibre Caminat per l'Anoia afirma que hi va pujar amb Salvador March i Salvador Carretero. A la via que hem fet avui li van posar via Salvador March. Aquí queda el misteri.

DESIG DE GRANIT: ESPOLON DEL PINO

El granit té una duresa de roca que enamora amb apassionament per la seva noblesa. Personalment - accepto la divergència - és la pedra que més m'agrada, segurament perquè l'associo amb l'alta muntanya. Avui ens hem traslladat fins a Panticosa a fer una via de parabolt abundant. La colla Sendero límite ha obert diverses vies i ha fet que sigui una zona on d'escalada molt lconcorreguda. He fet l'Aresta Mogli i La via del Nano i Espolon de Rebollon són altres vies que he fet per allí.

La proposta d'avui és, diguem-ho clar, espatarran. Autèntica, doncs té tota ella regust d'aventura.

Per començar cal posar-se una hora de camí per situar-nos a peu de via i això ja filtra.

Descripció de la via:

A peu de via trobem una cinta vermella amb el nom de la via, encara que hem trobat una colla que també anava a fer-la i han tingut el detall de deixar-nos passar.

1a tirada (III+ - III - 40 metres - 1 pont de roca i 5 parabolts): Com la via és llarga decideixo pujar fent la tirada amb les esportives, sense posar-me els peus de gat.

Pujo un primer muret dret (III+) però aviat esdevé menys vertical. Pujo per una aresta molt evident. totes les reunions es fan sobre dos parabolts menys la 4a que es fa sobre un pi.

2n tirada (IV - IV+ - 35 metres - 10  parabolts): Curiosament, de tant en tant hi ha un parabolt petit.

Sortim per l'esquerra. Agafem una cresta que després s'aplana fins arribar a un tram vertical que imposa una mica però resulta que està farcit per preses molt bones que el fan molt agradable.

3a tirada (IV + - V- - 35 metres - 6 parabolts): Només sortim trobem una placa que superem amb adherència, a la dreta tenim un bon pati sobre la barrancada. Anem planejant fins arribar a una nova placa que és posa dreta que superem sense especials dificultat (V-). Es munta la reunió en un pi - que segurament dona nom a la via.
4a tirada (IV - IV+ - IV - 30 metres -  5 parabolts): Pugem per ressalts fins arribar a un pas adherència on cal anar amb cura (IV+) per continuar pujant. L'entrada a la reunió també és una mica estranya encara que no passa de III doncs és qüestió de pujar una mica i es passa practicament caminant. La reunió queda una mica enclotada. Amb el soroll de l'aigua i que estem amagats pot costar escoltar al company.
5a tirada (IV - 35 metres - 3 parabolts): Sortim per l'esquerra amb un pas que sembla molt exigent però un cop ens hi posem el podem solucionar amb facilitat. Ara ens queda caminar. NO anar a la dreta - com va fer el companys - sinó anar a buscar un espoló tombat. Traslladem la reunió per posar-nos al peu d'un sostret.

6a tirada (V+/A0 - IV+ - 6 parabolts - 25 metres): Ara ens toca superar el pas clau de la via. Són encara no dos metres de mur que extraploma una mica, més del que pot semblar en un primer moment. Ara en un metre i mig hi ha tres parabolts. Molta gent li posa de V però personalment, el catalogo de V+. Vosaltres ja direu.
Un cop superat l'obstacle queden una mena de terrasses que pugem sense problemes encara que hi ha un altre pas d'adherència. Acabem caminant.
6a tirada (III+ - III - 35 metres - 4 parabolts i dos ponts de roca): El primer pas és exigent - especialment si ja us heu tret els peus de gat com jo he fet, però ara anava de segon - doncs es posa dret per un moment. Per la dreta es puja millor. De fet si anéssiu molt per la dreta, segur que pujàveu caminant. Ara us toca pujar uns ressalts fàcils fins una placa tombada que indica el final de la via.
Descens: 

Tirem amunt seguint les fites. Aviat veiem la silueta del nou refugi de Bachimaña (2200 m.).
8 min. Arribem al refugi i hem d'haver pensat en agafar diners per pagar la cervesa obligada. Un cop ens hem hidratat només cal agafar el GR-11 de baixada.
1 h 18 min. Arribem als Banys de Panticosa. Hi ha gent que dorm en el refugi i l'endemà fa l'escalada. A la vora hi ha la via del Diedro que també es pot fer si es descansa al refugi.
Aproximació:
Sortim dels Banys de Panticosa (1636 m.) pel GR-11 que s'inicia a la vora del la casa de Piedra (refugi). Amunt.
1 h Veiem un cartell que anuncia el risc d'allaus. Ara us toca aixecar la mirada del terra i veure que davant teniu el muro de la Cascada i cerlar la línea. Baixeu uns metres fins una plana on abandoneu el GR i aneu seguint unes fites fins arribar al peu de la via (1h 10 min.).
FITXA TÈCNICA:
Dificultat:  V+/A0
Desnivell: 235 metres.
Temps d'aproximació: 1 hora 10 minuts
Temps de descens: 1 hora 18 minuts.
Grau d'exposició: Baix.
Via equipada.
Material: 10 cintes exprés,  i reunions.
Roca: Granit.
Qualitat: Molt bon, per menjar-se'l.
Orientació: Sud-oest
Valoració: La millor de tot l'estiu, i amb molt.
Via oberta per Julio Benedé, Luís Royo i Carlos Budría a l'agost de 2014

EL PLAER DEL GRANET: AMPRIU - VIA XANADU

Decidim pujar al Pirineu i la zona triada és Cerler, i més concretament, l'Ampriu on hi ha diverses zones de vies equipades. Volíem fer molta cosa però al final només podem fer la via Xanadú a les Palestras, un altre dia haurem de tornar a completar els nostres somnis.
Aquí en el blog podeu trobar altres vies per complementar Xanadú: Felipe el hermoso, De punta a punta i No te tires que has cristales.
Primer hem de passar per les vies d'esportiva que hi ha a la base de les Palestras que està farcida de vies que van equipar els militars. N'hi ha de tots els nivells.
Pugem per la dreta fins una gran fissura que hi ha a l'esquerra (on surten les vies de sota dels militars però no s'enllaça) i llavors ja esteu al lio. Resulta que hi ha un munt de vies quan vosaltres us pensaveu que només pujaven dues. No els militars han obert més línies i això us complica molt
localitzar-les. Penseu que la línia que trieu puja per una placa meravellosa que us durà a un cable per on us podreu moure i buscar la via correcta doncs cap a dalt només surten dues línies (Xanadú i Grease). Grease és fàcil de localitzar doncs comença damunt d'una lleixa de pedra i passa per la dreta d'un pinet. La Xanadú està més a l'esquerra. Alerta acabo de llegir en un altre bloc que està al 7a anella groga i grossa dels militars.
Descripció de la via:

Davant teniu una placa que enamorar, llisa, que superareu amb passos d'adherència especialment els primers metres. Al començament de la via hi ha una gran anella groga dels militars.
1a tirada (V - 20 metres - 6 parabolts): Primers metres d'adherència pura i dura. La paret és força vertical per anar amb adherència més amunt anem trobant més dibuix.
Sortim a la línia del cable. No muntem la reunió en la primera instal·lació de reunió que trobem amb anelles (per on rapelarem) sinó que ens traslladem uns 3 metres a l'esquerra i muntarem la reunió en dos parabolts (sense anella i una anella grossa al mig).
2a tirada (IV+ - IV - V+ - III -  30 metres - 8 parabolts); Primer ens trobem amb un petit desplom que superem per la dreta (IV+) amb les preses de mà romes però que es deixa fer.
Anem pujant entre grades i ens anem tombant a l'esquerra. Fins arribar a un petit sostre (V+) que ens trau endarrere i que no es pot fer en A0. Els darrers metres, fins la reunió caminant.
3a tirada (IV - III - 35 metres - 8 parabolts); La principal dificultat és la sortida de la reunió on hi ha un petit muret (IV) després pugem per unes llastres en direcció a l'esquerra per una placa tombada. Hi ha un moment que no trobem la reunió - per això estem nosaltres - heu de tirar amunt a la dreta, caminant.
Descens: Vam rapelar per la via. Alerta vam voler enllaçar el primer rapel amb el segon; la corda ens va arribar però ens va costar molt recuperar-la. Ara mateix recomano fer els tres rapels amb una corda de 60. Retornem pel camí d'anada (14 min.).
Accés:
Prenem la carretera a les pistes d'esquí. Passat el km 8 de l' A-2617 hi ha l'aparcament a l'esquerra, abans de travessar un torrent de l'Ampriu.
Aproximació:
Travessem el pont sobre el torrent de l'Ampriu i agafem un corriol – inicialment no gaire evident – que puja per l'esquerra vorejant el riu.
9 min. Palanca per on travessem el riu. Abans ho feiem a gual. Travessem una pista i ens encarem vers la paret de Palestras que està davant en una mena de clotada.
13 min. Arribem al peu de la via on veiem les vies esportives dels militars. Pugem per l'estrem dret per un corriol
16 min. Anem a l'esquerra anant per una ampla feixa.
18 min. Estem a peu de via.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat:  V+
Desnivell: 85 metres.
Temps d'aproximació: 18 min.
Temps de descens: 14 min.
Grau d'exposició: Baix.
Material: 8 cintes exprés,  i reunions.
Roca: Granit.
Qualitat: Molt bon, per menjar-se'l.
Orientació: Nord-oest
Valoració: No és una via per fer sola però pot servir per complementar alguna altra de la zona.
Via oberta per Carlos Carracedo i Luís Alfonso l'any 2008.

ESCALADA ESPORTIVA AL GERRO: VIA AFRICA

Anem a escalar al Gerro a tocar del Timbaler. Em pensava que anàvem a fer via clàssica però quan arribem allí viem que hi ha una munió de vies que hi pugen i que estan equipades tipus esportiva. La via té la possibilitat de fer-se en dues tirades encara que també es deu de poder fer en una tirada única de 40 metres però és més agradable pujar en dues. La segona tirada amb l’Ansa del Gerro al costat visualment és molt agradable.

No teníem gaire temps i només van pujar la via Àfrica però us asseguro que tornarem.

Descripció de la via:

1a tirada (V+ -IV+ - IV – 20 metres – 7 parabolts): Pugem per una mena d’aresta Bruc, com hi ha moltes vies dir-vos que al peu de la via hi ha una marca groga. Una variant directa travessa una forat estret (6a) mentre que nosaltres ho superem per l’esquerra.

Els tres primers parabolts són molt exigents (V+) doncs hi ha poques preses i fines. Ara no patiu es pot fer A0. No sembla dret però hi ha poca cosa. Un tram de descans per afrontar un petit sostre. El que passa és que hi ha bons bolos i es supera prou bé (IV+). Per l’esquerra es puja millor. Després ens toca uns metres de descans seguint el darrer parabolt. Fem reunió en un siroi replà al costat de l’ansa.

2a tirada (III – V+ - III – 20 metres – 2 parabolts i un clau): La paret per verticalitat. La roca no dona tanta confiança però no vam es va moure cap còdol (III) i ens situem a peu d’un mur. Hi ha dues línies de parabolts. Nosaltres anem per la dreta (d’alguna forma ens creuem) principalment perquè ho veiem més fàcil. Més amunt, per sortir de la paret, trobem un clau històric. Fem la reunió uns metres abans del cim.

Descens:

Segur que es pot baixar amb un únic ràpel de 40 metres però havíem decidit agafar una corda de 60 metres, així que fem dos ràpels curts que ens deixen prop de l’inici de via.

Refem el camí d’anada 23 min.

Accés:

Sortim del Bruc pel carrer de les Escoles i anem seguin uns cartells cap al refugi Vicenç Barbe. Estan arreglan la carretera/pista cap a una urbanització Mas Grau. De sobte un cartell prohibeix el pas de vehicles. Aparquem a la vora

Aproximació:

Anem per la pista caminant.

11 min. Plana Llarga. Abandonem la pista agafant un camí ample. Poc després deixem a la dreta el Camí de la cova de l’Arcada.

18 min. Esplanada oberta. Per la dreta marxa un nou sender. Anem a l’esquerra vers El Gerro que veiem davant. A la dreta podem veure el Timbaler que ens ajudarà a orientar-nos. Anem seguint diferents corriols encarant-nos vers el Gerro. 

28 min. Ens situem al peu del Gerro, passem per la vora de l’Ansa i ens situem més a l’esquerra. Veiem la balma allargada a dos metres del terra i la línia d’extraploms que voregem per l’esquerra.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V + (A0)
Distància: 40 metres.
Temps d’aproximació: 28 minuts.
Temps de descens: 23 minuts.
Via equipada, tipus esportiva.
Roca: Conglomerat de qualitat.
Orientació: Sud
Material: 1 corda de 60 metres, 7 cintes i reunió.
Via oberta per: J. Moragas i Francesc Garcia al desembre del 2005

COMBINACIÓ DE CRESTES: MONTNOU I SAHARA LLIURE

El Solsonès és una comarca que té guanyada la fama de roca inestable. Especialment el conglomerat, sobretot si el comparem amb el montserratí. Avui anem a trepitjar la zona de calcari i la cosa no millora gaire. Això si, anem a visitar un racó meravellós que compensa amb escreix el sacrifici de tenir una pedra a la mà que vol canviar d’ubicació.

Siguem francs, la primera cresta, la de Montnou, ens va donar molta seguretat doncs havia hagut una feina de neteja. En canvi al Sahara Lliure vam fer una interpretació personal de la ressenya i vam anar per on vam voler/poder. Seria com una variant de la via. Per allí no havia passat ningú. Teníem la sensació d’anar per terreny verge i es notava en les pedres. Segurament, si feu bondat, no tindreu l’estranya sensació que vam patir nosaltres. Ja sabeu, feu bondat i seguiu els nostres consells, sobre el que no heu de fer.

Descripció de la cresta de Montnou:

1a tirada (III – IV – 25 metres – 1 espit i un clau):

Ens situem al peu d’una canal molt evident, on deixem una primera elevació de la cresta a la nostra dreta. Estem en el vessant nord de la cresta, la qual cosa es d’agrair els dies de calor.

Davant tenim clarament un espit que ens indica que hem encertat en l’accés a la via. Voltem per la dreta l’espit. Pugem per la canal que s’estreny (IV) on trobem un clau protector. Un cop superat el pas, la dificultat minva (III). Arribem a la reunió amb una anella i dos espits.

2a tirada (III + – III – 40 metres – net): La sortida és poder l’únic pas que ens farà concentrar-nos doncs la resta és anar caminant per la cresta cercant el pas més evident i la millor roca. Progressió típicament de cresta. Per evitar el fregament de les cordes vaig evitar de posar res de material. La reunió es fa igualment en una anella i dos espits. Dona confiança trobar-se les reunions tan ben muntades.

3a tirada (IV- - III – 30 metres – un clau): Sortim pel mur de davant (IV-) i continuem per la cresta (IV-), continuem per la cresta i trobem un altre ressalt. Per la dreta es veu la roca trencada però millora per l’esquerra on trobem un clau (IV-). Més endavant trobem algun pas aeri que li dona encant però no passa de III. Atenció la reunió només es sobre un espit i cal protegir-la amb un friend a l’esquerra.

4a tirada (II – 40 metres – net): Anem per la cresta que ja no presenta cap dificultat. Quan acaba la cresta s’aplana. Vaig posar una fita a l’esquerra per indicar que havien acabat de trescar per la cresta. Vaig anar a buscar un primer pi per ancorar-me encara que és innecessari l’acció.

Descens: Anem a buscar un pi més preeminent on trobem un cable amb un mallon on instal·lem un ràpel de 25 metres. Els primers metres constitueixen una baixada per una canal inestable (es podria desgrimpar amb cura). Els darrers metres són més drets.

Fem cap a una tartera i ens enfilem vers la cresta que tenim a l’esquerra. Es tracta de la Cresta de Sahara Lliure. Em fa gràcia el comentari dels aperturistes que diuen que està lliure de material com el poble sahrauí que viu en els camps sense res. Bon nom per posar a una via...

Descripció de la Cresta Sahara lliure:

Anem seguint el rastre per la tartera que ens duu fins una placa en la paret. Nosaltres, despistats vam fer una variant, però us posen les anotacions perquè vosaltres ho encerteu...

1a tirada (IV/IV+ - 25 metres): La via fa una diagonal girant per l’esquerra evitant entrar en un diedre (que qualifiquen de trampa doncs està molt descompost) i surt a un pi que hi ha darrera i no veiem des de la nostra direcció. D’aquest arbre es va caminant a un segon pi que si que està encarat a nosaltres. Nosaltres vam tirar recte a buscar el segon pi que està en el collet de la primera elevació i la cresta. La dificultat era la mateixa però la roca era molt més inestable. Vam traçar una línia recta, encara que podíem haver evitat les dificultats anant per la dreta.

2a tirada (IV – V- - 30 metres): Pujar per la cresta és molt exposat doncs la roca està podrida (pel que diuen altres ressenyes, llàstima) i agafem un corriolet que surt per la dreta. De fet podria ser un escape. Observem un tram de roca que està prou bé i pugem recte amunt (IV) es passa per la dreta d’una savina i es deu de sortir a la carena, però el meu company vol anar a passar per la vora d’un pi – error – i agafa un diedre que surt a l’esquerra.

El diedre està brut d’herba i és de mal protegir. Puja pel contrafort del diedre (V-). En acabar el contrafort i el diedre es troba amb que la roca és molt dolenta i va tirar pedres i més pedres... aviat desapareixerà la cresta si continua així. Jo encara en tiraré més i en deixo alguna per vosaltres. Ara està més net. Finalment, arriba a la cresta i munta reunió. Mirant la ressenya oficial estem damunt dels passos de III+.

3a tirada (II+ - I – 25 metres): Pujo per la cresta sense dificultat. Quan s’aplana la cresta veig per la dreta que hi ha un baixador.

Descens:

Anem baixant per un corriol fet pels animals molt pendent. Hi ha un primer pas d’adherència. Baixem per la primera canal però finalment es posa molt vertical i decideixo saltar cap a l’esquerra a cercar la principal. Hi ha un tram de boixos molestos però sense cap altra dificultat surto a la tartera principal.

7 min. Passem pel costat del ràpel. Anem baixant amb cura pel pedruscall. Passem per davant de l’inici de la Cresta de Montnou.

14 min. Fem cap al camí. Anem a la dreta.

15 min. Ens incorporem a un camí més important.

16 min. Fem cap al collet on s’inicia el camí carreter.

23 min. Cal Rat on trobem la pista que baixa a la carretera.

Aproximació:

Uns 50 metres després de la font del Vermell, en el km. 30,4 de la carretera L-401, venint de Sant Llorenç de Morunys agafem una pista a mà dreta que s’enfila muntanya amunt. Cal conduir amb cura doncs és una pista que es fa anar poc.

1 km. Arribem a les restes de Cal Rat i, pocs metres després, sortim a un antic camp, ara abandonat on aparquem. Si us estimeu molt el vostre cotxe el podeu deixar la font del Vermell i pujar caminant (uns 25 min.).

Un cop al camp el travesseu i trobareu un camí carreter que seguim.

9 min. Collet. Pel davant surt un camí que seguiu.

10 min. Bifurcació. Agafeu el camí de l’esquerra amunt.

11 min. Clariana en el bosc. Per l’esquerra davalla una tartera. Ja us ho podeu imaginar. Abandonem el camí i amunt. Tram molt desagradable de pujar pel pedruscall. HI ha un carrerany que va pujant. Contornegeu la primera elevació de la cresta, molt altiva.

20 min. Darrera d’aquesta primera elevació hi ha una canal que s’enfila a buscar la primera bretxa de la cresta. L’encert de posar un espit us orienta de l’inici de l’escalada.
FITXA TÈCNICA: Cresta de Montnou / Cresta Sahara Lliure
Dificultat: IV    /  IV+ (variant V-)
Distància: 135  metres  / 100 metres.
Temps d’aproximació: 20 minuts. S'encadenen.
Temps de descens: 23 minuts.
Via semiequipada / desequipada.
Roca: Calcària. Montnou força aceptable però sempre anant amb compte mentre que Variant Sahara lliure cal anar amb cura.
Orientació: Inici nord, després est-oest / Sud
Material: Cordes de 60 metres, cintes, friends, tricamps i reunio.
Via oberta per:  Cresta de Montnou ¿?
Antxi i Llorenç Sahara Lliure: l de maig 2010
En Rocjumper (https://www.rocjumper.com) ens oferiex el track de la sortida:

Powered by Wikiloc

JUGAR AMB LA SILUETA DE LA BITLLA

Jugant a la Bitlla amb la Bola de la partió

La Bitlla és una de les siluetes que es distingeixen primer del caos de farallons que forma la caòtica estructura d’Agulles. Aquesta circumstància ve donada per la circumstància que es troba davant de la Bola de la Partió, fet que facilita enormement la seva identificació, i que s’albira des del camí al refugi Vicenç Barber.

La seva escalada constitueix tot un repte montserratí doncs s’ha volgut mantenir tot l’estil pur de la muntanya amb poques assegurances que s’allunyen massa pels escaladors pocs avesats encara que es pot anar protegint amb elements flotants. Aquí nosaltres vam emprar els tricamps que van molt bé al conglomerat de la zona ja que aprofita els forats inesperats de la roca.

Quan estàvem a peu de la paret vam creure que seria una escalada que no ens aportaria gaire cosa però ens va sorprendre les bones sensacions que ens va deixar l’escalada.

Descripció de la via:

1a tirada (III – IV – 25 metres – 2 espits): Els primers metres són tombats, ens encarem vers un ull. Uns metres abans d’arribar-hi trobem el primer espit que està situat a uns 8 metres del terra. Superem el forat per la dreta. Trobem un altre espit i ens encarem vers un arbre on hi ha la reunió que està formada per un espit, un buril amb xapa, un altre rambló sense xapa recuperable (encara que no cal aprofitar-lo per muntar la reunió) i el tronc de la savina. La reunió es troba en l’inici d’un diedre.

2a tirada (IV – III – IV+ - III – 30 metres – un plau i un buril): Pugem pel diedre que ens hem d’autoprotegir, anem pujant pel costat de la dreta i aprofitant puntualment alguna presa del vessant de l’esquerra. La sortida sembla compromesa però es supera amb facilitat gràcies a unes bones preses de mans. Anem uns metres a l’esquerra per un agraït “camp de patates” fins arribar a una línia molt evident. La paret es posa més vertical. Damunt nostre tenim un buril cap al que ens encarem. Hi ha còdols francs per pujar al recte però una mica abans d’arribar-hi voltem per la dreta. Un cop superat aquest buril la paret i la dificultat s’aplanen. Muntem la reunió en una estructura d’època d’on muntarem el ràpel.

3a tirada (II – 5 metres – net): Acabem de pujar al cap de l’agulla amb una visió excepcional sobre la contrada. Destacant la impressionant Bola de la partió davant nostre.

Descens: Si hem pujat a l’agulla hem de desgrimpar amb cura els 5 metres anteriors i muntar el ràpel pel vessant per on hem pujat (50 metres).

Refem el camí que hem fet de pujada. 8 min. Refugi d’Agulles o Vicenç Barber. Continuem cap a la Portella i l’aparcament de Can Maçana (35 min.)

Aproximació:

Aparquem al coll de can Maçana (710 m.). Entre setmana no es paga. i agafem el camí cap al refugi de Vicenç Barbé. Pels que no aneu per Montserrat:

Sortim per la pista que hi ha a l'extrem.

13 min. Coll de Guirló. Dos minuts després baixa per la dreta el camí al refugi.Cartell.

25 min. Portella. Pas estret.

35 min. Refugi d'Agulles o Vicenç Barbé. De l'esquerra surt un sender que seguim.

39 min. El sender es bifurca. El de l'esquerra sembla que baixa al barranc. Agafem el de la dreta que s'enfila amunt. Passem per un bosc però finalment hem de sortir a una llesca de roca per on pugem.

45 min. Arribem al coll que hi ha a l'extrem meridional de la Bitlla per on ens enfilarem.

FITXA TÈCNICA:

Dificultat: IV +

Distància: 60 metres.

Temps d’aproximació: 45 minuts.

Temps de descens: 35 minuts.

Via semiequipada.

Roca: Conglomerat de qualitat. El darrer llarg és més descompost.

Orientació: Est.

Material: 1 corda de 60 metres, cintes, friends, tricamps i reunio.

Via oberta per: J. Montserrat i J. Vendrell (18-6-44). 

PLAN B: SAVINA INFERIOR

Quan ens trobem a l'hotel Bruc estava plovent de valent. La típica tronada d'estiu. Ens seiem a les escales de l'hotel per parlar del que podem fer: Avui no farem res. Decidim agafar el cotxe i anar a l'aparcament de la Maçana.
Para de ploure, però la roca estarà molla. Decidim traure les cordes a passejar. La via que volíem fer ja la farem una altra vegada... Quan arribem al pas de la Portella veiem que la roca està seca però no sabem on anar. L'Aleix mira el mòbil i decidim, finalment, anar a fer les Savines. Finalment ens decantem per començar la Inferior, ens quedarem amb aquesta última. Ja en tenim prou( i molt després de veure com plovia).
Descripció de la via:
Pugem per la canal entre les dues cotes de les Savines (II) i ens encordem en la bretxa que hi ha entre les dues.
1a tirada (IV- - III - 1 buril - 15 metres): Sortim per l'esquerra per anar a buscar una fissura que volta tota l'agulla. El primer pas és el més complicat de la via (IV-). Es pot protegir el pas amb friends i un tricamp. Un cop situat en la paret anem revoltant l'agulla per l'esquerra (III) on miraculosament trobem un buril. Es pot anar protegint. Tram de flanqueig on cal anar amb compte. Ens trobem amb una reunió ben muntada però amb burils.
2a tirada (III - 5 metres - net): Ara només ens queda una bona tirada amunt. Trobem la reunió uns metres abans del cim. El ràpel es troba encarat cap a la bretxa de les Savines (uns 8 metres). Rapel muntat sobre burils amb un sirga i una anella. Millor reforçar-ho amb algun cordino.

Descens:

Seguim el camí pujada. 

Aproximació:

Aparquem al coll de Can Maçana (710 m.). Entre setmana no es paga. i agafem el camí cap al refugi de Vicenç Barbé. Pels que no aneu per Montserrat:
Sortim per la pista que hi ha a l'extrem.
13 min. Coll de Guirló. Dos minuts després baixa per la dreta el camí al refugi.Cartell.
25 min. Portella. Pas estret. Enlloc de continuar cap al refugi d'Agulles ens enfilem per una aresta rocallosa seguint el camí d'Agulles (marques vermelles).
28 min. Passem per sota de l'agulla de la Portella petita. Davant tenim un reguitzell de petites agulles: la Petita, la Pelada i les dues Savines. Seguim camí amunt fins situar-nos prop de les Savines.
33 min. Grimpem un mur tombat i ens situem davant de les Savines. Pugem per una canal costeruda agafant-nos a unes arrels.
37 min. Ens situem en la bretxa que hi ha entre la Savina Inferior i la Superior.
FITXA TÈCNICA:

Dificultat: IV- (un pas) i la resta III.
Distància: 20 metres
Temps d’aproximació: 37 minuts.
Temps de descens: 30 minuts.
Via semiequipada amb burils.
Roca: Conglomerat de qualitat.
Orientació:
Material: 1 corda de 60 metres, 5 cintes, friends i reunions.
Via oberta per: 15-4-49; Llacuna, Estaper i company.