dimecres, 11 de gener de 2017

ESCALAR A LOURDES: EL TRIANGLE DEL CILINDRE

Aquesta pàgina recull opinions únicament personals que als que no em conegueu potser no us interessen.
Podíem fer un microbús i anar a Lourdes a veure si cura als companys però hem decidit, que fet a fer, era millor anar al Triangle del Cilindre o per la Canalla de Sant Llorenç de Montgai.
Hem anat en Lluís Olòndriz, el meu company d'escalada habitual, que van operar del menisc encara no fa un mes. Ahir quan li vaig dir que anava a escalar em va dir que volia venir a caminar. Resulta que ha portat l'arnès i els peus de gat. Finalment s'hi ha posat i ha volgut fer la darrera tirada de primer. És un matxote. Ho passava malament sense poder escalar. Enhorabona. Pensàvem que estaria dos mesos i mig aturat i avui ja ha començat.
També ha vingut en Sergi Gàmiz que fa un any i dos mesos va tenir una lesió quan anava a escalar i des d'aquell dia no havia pogut fer res. Avui s'ha tornar a encordar.
Ara enteneu perquè el tema de l'autocar a Lourdes??

Aquesta via la vam reequipar en part el Lluís Olòndriz i jo fa 4 anys.
Pensàvem en aquella frase del Guillem Àrias que obria vies per quan es jubilés. El Lluís ja s'ha jubilat, el cabró, i ha pogut fer realitat la frase.

dissabte, 24 de desembre de 2016

L'ARESTA BRUC PER EXCEL·LÈNCIA: LA SALAMANDRA

En Picazo en el seu llibre Montserra, Ascensiones de leyenda descriu l'aresta a la Salamandra com una via que li encanta malgrat la seva baixa dificultat. Quan els veterans (Nubiola, Cerdà, Guillempn, Anglada ...) van decidir equipar unes vies per poder fer quan foren grans van triar les millors vies i fàcils i van escollir també la Normal de la Salamandra. Alguna cosa deu de tenir la via per ésser tan alabada. Doncs a veure que serà.
Val a dir que el fet de ser una via blava no vol dir que està sobreequipada sinó que té les assegurances necessàries. La veritat és que tenia por, com en altres ocasions que em faltes assegurances, però la veritat és que mai he tingut aquesta sensació. L'equipament de les vies blaves es va començar a fer als anys vuitanta. Què passaria actualment amb la nova normativa? Segurament no es podrien equipar.
Si, m'ha agradat molt fer la via Normal de la Salamandra. No té res d'especial però té l'encant que va ser una via feta l'any 1936 i per aquí es respira solera. Té una patejada per arribar al peu de la via recorrent el Montserrat íntim.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV
Desnivell: 130 metres. 
Temps d'aproximació: 1 h 15  minuts (una autèntica excursió de muntanya amb un desnivell de 450 metres)
Temps de descens: 1 h. sense incloure ràpel.
Grau d'exposició: Baix, concs si que es veritat que hi ha poques assegurances però la dificultat també és molt baixa, Considero que és una equipada.
Material: 4 cintes exprés, 2 bagues  i reunions. Des del cim i les reunions inferiors estan equipades per rapelar.

Roca: Conglomerat montserratí. Alerta amb els còdols dels dos darrers llargs que ens poden donar algun disgust.
Orientació: Sud.

Via oberta per Puig i Gallofré el 9 de setembre de 1936. Perdoneu-me però crec que, encara que ara sigui una via fàcil, cal reconèixer el mèrit d'aquestes primeres cordades que s'enfrontaven a la muntanya sense conèixer les dificultats de la paret i amb un material molt precari. 

Descripció de la via:
50 metres abans de començar l'escalada ja estem grimpant un esperó de II i III- que fem sense assegurar (i no som uns suïcides). La reunió inicial la muntarem en un arbre que hi ha a l'esquerra. Hi ha un parell de cordinos amb un mallon per si voleu muntar rapel però crec que no cal doncs es pot baixar amb cura.
Primera tirada (II - III - 40 metres - 2 parabolts i un espti): A l'inici trobem un punt blau recent pintat. Anem pujant seguint els punts que ens indiquen la direcció. Les assegurances es trobem amb facilitat doncs anem per la línea correcta. Ja veieu el grau és com el primer tram que hem pujat sense assegurar però aquí abunden els III en front dels II. Poca cosa més.
Segona tirada (IV - III+ -III -35 metres - 3 parabolts): El primer parabolt està posat una mica massa a l'esquerra doncs la línea més fàcil puja recta amunt (IV) a mesura que anem pujant la dificultat va suavitzant.
La reunió es munta en una petita balma que hi ha sota d'una mena de berruga que té la paret.
Tercera tirada (IV- III - IV - III - 35 metres - dues savines i un parabolt): Sortim per l'esquerra (IV) fins arribar a una savina. A la dreta es podria posar algun friend però la veritat no el vaig trobar necessari. Com havia dues savines vaig llaçar les dues i ens situem damunt de la berruga. Anem uns metres a gates. Davant nostre tenim un mur. Al mig hi ha un parabolt. La roca ha canviat i aquí dalt és descomposta i cal anar amb compte. Com tinc el costum d'anar picant sempre amb la mà a la dreta ressona una placa que qualsevol dia caurà. És millor pujar per l'esquerra que la roca sembla més serenya. Un cop superat aquest ressalt ens toca continuar caminant a quatre grapes.
Arribem al segon parabolt i veiem que a la vora hi ha un espit sense placa. Entenc que és la reunió. Aprofito l'espit llaçant-lo amb un nus estrenyidor com si fos un merlet (millor que res).
Quarta tirada (III - II -III + - 20 metres - 2 parabolts):
Pugem un primer muret i després ens toca anar caminant fins una fissura que puja cap a l'esquerra. Hi ha dos parabolts per assegurar-nos doncs la roca no es encara del tot bona i cal anar amb compte.
Descens:
Hi ha la possibilitat de baixar per un ràpel a l'esquerra volat però crec que és més entretingut baixar per la mateixa via.
Primer fem un ràpel de 50 metres que ens deixa a la segona reunió i un altre de 60 que ens deixa a l'arbre. Ja he dic que no crec que calgui fer un altre ràpel encara que cal baixar els primers metres amb cura. Seguim el camí d'anada (1 h).

Accés:
Carretera d'accés al Monestir venint del coll de Can Maçana (BP-1103) prop del km 5.
Aproximació:
Agafem unes escales amunt /687 m.). Cartell.
Aviat trobem el sender que ve del Monestir i el seguim a la dreta.
20 min. Deixem el camí que voreja la muntanya de Montserrat pel vessant nord i agafem un sender que s'enfila amunt vers el coll del Migdia.
46 min. Coll de Migdia (1033 m.). Canviem de vessant.
Deixem a la dreta diversos camins que pugem per la dreta (camí d'Ecos, canal de micos per la dreta i camí a sant Jeroni per l'esquerra).
57 min. Una fita ens indica que hem de deixar la canal del Migdia per flanquejar a la dreta. Aviat travessem una escletxa en la paret que és prou interessant doncs tenim el dubte si tindrà sortida. Estem sumits en el Montserrat més feréstec.
1 h 10 min. Ja veiem la silueta de la Salamandra que s'arrapa per la paret que forma l'agulla de la Salamandra (cal una mica d'imaginació) i deixem el camí que puja al Montgrós. Ens enfilem per l'aresta tombada de la Salamandra, mig grimpant a 4 grapes.
1 h 15 min. Arribem a un arbre que hi ha a l'esquerra de la llomada on començarem a escalar.


dissabte, 17 de desembre de 2016

FORAT DELS LLADRES - ELS PONTS NATURALS D'ABELLA DE LA CONCA

El Forat dels Lladres és una meravella natural prou desconeguda dels voltants d'Abella de la Conca. Els escaladors megacraks saben guardar el secret; però crec que és hora de desvetllar aquest indret per la resta de mortals. Són dos ponts naturals monumentals encadenats i una cova final. Antigament devien de formar un riu subterrani.
Durant la Guerra Civil la gent de l'Abella pujaven a amagar-se aquí dalt. Vol dir que estan més forts que nosaltres doncs per poder pujar s'ha instal·lat una sèrie d'esgraons per poder remuntar-hi amb relativa facilitat.
Nosaltres vam anar amb el David de 12 anys i vaig preferir assegurar-lo com si escalessin i posava les cintes als esgraons. Si esteu acostumats a grimpar i teniu una mica de sentit de l'aventura potser no caldrà encordar-vos. Ara heu de tenir molt clar que no és una ferrata doncs no hi ha cable de vida. Són uns ferros posats perquè pugui pujar els escaladors a moure's per les parets dels ponts naturals.

Descripció del recorregut:
Aparquem a l'entrada del poble. El poble és molt petit i no hi ha gaires llocs per aparcar així que és millor fer-ho a l'entrada i caminar una mica que la sortida no és gaire llarga.
Entrem al poble i girem a l'esquerra per pujar a l'esglesia.
9 min. Arribem a l'esglesia de Sant Esteve. Un bellíssim exemplar romànic. Cal comptar l'anècdota que la mare de Déu fou robada pel prestigiós llabre de peces artístiques. El que va ser més curiós fou que anys més tard va retornar la imatge. Encara es desconeix el motiu perquè es va tornar tan bona persona.
Tirem cap al dipòsit de l'aigua i seguim un sender a l'esquerra. Damunt nostre tenim la torre Xica.
12 min. Deixem el camí que va a l'esquerra i anem a la dreta. Passem per una zona d'escalada amb vies molt fàcils. Anem per la dreta pujant per una mena de contrafort.
Davant nostra veiem una alterosa paret a mà esquerra. A la dreta hi ha la torre Xica. Damunt hi ha una torre quadrada, més petita. Doncs bé, a la paret de l'esquerra hi ha un contrafort vers el qual ens dirigim.
19 min. Passem per la vora de tres grapes de ferro que ens permeten fer amb seguretat un flanqueig a l'esquerra. Fem cap a un replà on albirem els graons que s'enfilem paret amunt.
Els Manolos podem pujar sense cap assegurança, si esteu una mica bregats al món vertical podeu pujar amb un dissipador i anar passant els mosquetons per les grapes. Nosaltres vam preferir ser més conservadors i vam pujar com si estiguéssim escalant i anàvem posant les cintes a les estructures de ferro, penseu que venia un nen de 12 anys i no sabia com respondria... i a més no havia cap ressenya que en parles del Forat dels Lladres amb claredat.
La pujada són uns 45 metres per esgraons. A la sortida veiem una instal·lació de rapel. Vam baixar rapelan però la corda s'agafava en totes les mates i vam preferir destrepar la ferrata assegurats com si estiguéssim escalant. Crec que es pot assegurar amb un dissipador.
Anem a la dreta i pugem un tram costerut per una canal que ens duu a la primera bellesa natural. El primer pont natural.
Un cop ens hem extasiat amb el primer, baixem uns parells de metres i anem per l'antiga canal del riu subterrani fins trobar el segon pont natural. Aquest és molt més estret i estètic. Darrer veiem la cova del Forat dels Lladres. És una cavitat que es pot visitar sense dur llum elèctrica. Té una fondària de prop d'un centenar de metres.
35 min. Arribem al fons de la cova. Baixem pel mateix camí que a l'anada.


Track de la sortida facilitat per Antoni Satorra:


Powered by Wikiloc

dissabte, 3 de desembre de 2016

FUGINT DE LA BOIRA: VIA LA PEPA

La Mar a la via Yolanda Cortés
Avui ens hem aixecat amb boira, ja veiem que no podríem fer el nostre Pla A. Un whassapp al Lluís proposant-li anar a buscar el sol i aprofitar el dia. On? Com no... Abella de la Conca, un indret ideal pels dies d'anticicló hivernal.
Busco entre la carpeta de les ressenyes impreses. La via La Pepa, ens la vam mirar l'any passat i finalment no hi vam anar... pot ser un bon Pla B.
La via és per fruir. Placa amb una roca que mossega als peus de gat, adherència total. Cantos i cantillos. Via molt recomanable. A la vora hi ha la Mariquita Perez, a l'esquerra, i la Yolanda Cortés, a la dreta.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: 6a/6a+ (V obligat)
Desnivell: 125 metres. 
Temps d'aproximació: 19  minuts 
Temps de descens: 15 min. sense incloure ràpel.
Grau d'exposició: Mig, És una via semiequipada (encara que en algun lloc hem vist que posava via equipada, però creiem que al tercer llarg cal equipar-lo)
Material:10 cintes exprés, un joc de friends i tascons i reunions. Des de totes les reunions es pot rapelar.

Roca: Calcària. Extraordinària
Orientació: Sud.

Via oberta per Joan Baraldes i Antoni Alarcón el febrer de 2015
Descripció de la via:
1ra tirada (V+ IV - V- - 30 metres- 3 parabolts i dos ponts de roca): Ens trobem amb una placa on hi ha dos parabolts (V+). Comencem de valent. Sortim a un repissa  i amagat a la dreta un pont de roca poc útil. Anem per l'esquerra.
2na tirada (IV+ - III - IV - 35 metres - 4 ponts de roca encara que hi ha dos que no són gaire útils):
Davant tenim un muret on veiem un pont de roca al mig de la paret. De fet abans de començar ja en deixem un altre i just començar el muret trobem un altre pont de roca que ens orienten per on va la via (IV+).  Ara ens toca caminar i ens encarem vers la paret. Aviat veurem la reunió damunt nostre.
Després del pateo veiem un pont de roca sota del darrer mur. Un pas "raro" ens obliga a tornar a escalar (IV). Alerta hi ha un esbarzer que fa augmentar la sensació d'aventura.
3ra tirada (V - 30 metres - 3 parabolts i 2 ponts de roca): La situació canvia totalment, ara ens trobem davant d'una placa polida davant nostre.
Les assegurances més que justes, personalment no crec que es pugui dir una via equipada doncs cal posar "trastets" ja que hi ha molt aire entre assegurança i assegurança. La veritat - i com passa sempre - ara que les necessites - no hi ha gaires possibilitats de protegir-ho. Ànims i amunt. El grau està força mantingut en tot el llarg. Tirada per fruir.
Anem seguint les assegurances per girar finalment a l'esquerra per muntar la reunió - molt visible - que està muntada damunt d'un blog. La via Yolanda Cortés passa per la vora per on puja el Toni i la Mar de Torredembarra amb qui compartim el rapel. Gràcies per deixar-nos la corda i per la xerradeta.
Inici de la via
4rta tirada (V - Ae (6a/6a+) -  IV+ - 30 metres - 5 parabolts i un pont de roca):
Estem en el llarg clau de la via. Sortim a la dreta (V) fins sortir una línea de parabolts (6a/6a+) encara que es pot ser en A0. No crec que es pugui dir que fer Ae doncs els estreps no els vam fer anar ja que no s'arriba d'estrep a estrep sinó que entre mig cal escalar (V/V+).
Passat el tram més dret la paret aviat tomba i ara cal pujar per un munt de blocs que donen una mica d'inseguretat però es puja prou bé fins al cim de la Torre Xica.
Descens:
Pel vessant oposat trobem el rapel de 35 metres que ens duu a una canal.
Per aquí passa un sender fitat per on baixem decididament.
12 min. Arribem a un camí empedrat que seguim a l'esquerra.
15 min. Fem cap a l'església romànica d'Abella de la Conca.
Accés:
Aparquem a l'entrada del poble i pugem caminant a l'església d'Abella de la Conca - un bell exemplar del romànic (14 min.). Anem cap al dipòsit que hi ha a l'esquerra i pugem per una feixa i als 5 min trobem l'inici de la via que és molt evident en trobar dos parabolts en un llastra polida. Abans trobareu la via Yolanda Cortés.
Amb la fotografia de la ressenya és molt fàcil trobar l'inici de la via.
Per sota de la feixa s'ha equipat uns 10 metres que permeten allargar la via amb una tirada més (6a - V+) però crec que no són gaire interessants.


dimarts, 1 de novembre de 2016

UN SENYOR VIOTÉ: L'ESPERÓ DELS ELFOS

Primers metres de la via
Hi ha dies que vas a escalar i tot surt bé. Avui ha estat un d'aquests dies. Tinc la sensació d'haver escalat una via fantàstica. Es tracta de l'Esperó dels Elfos a la presa d'Escales. La majoria dels llargs són de placa, una placa prou vertical però farcida de bones preses. El tercer llarg segueix una fissura que li dona un to diferent a tanta placa. Tots els llargs tenen el seu encant. Ambient i bona escalada.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: MD +
Desnivell: 175 metres. 
Temps d'aproximació: 10  minuts 
Temps de descens: 20 min. 
Grau d'exposició: Mig -baix, 
Material:  10 cintes exprés, friends, tascons i reunions.

En la ressenya posem el material que hi ha la paret però cal autoprotegir-nos.
Roca: Calcària. Excel·lent.
Orientació: Sud.-oest, a l'hivern fins una mica abans del migdia no toca el sol. A l'estiu a primera hora ombra i a la tarda ombra.
Via oberta per Manel Solís i Eloi Ferrer l'octubre de 1982

Descripció de la via:
1r tirada (V+/A0 - IV+ - 35 metres - 5 parabolts i un tascó empotrat): El primer llarg és el més exigent de la via. Té un toc extrany que el fa complicat. Un cop hem passat els dos primers parabolts la dificultat disminueix i passa a IV+. La reunió no és gaire còmoda.
Segon llarg

2na tirada (IV+ - V- - 50 metres - 5 parabolts): És un dels llargs més impressionants. Una placa meravellosa amb tota mena d'arrugues que ens permeten pujar amb relativa comoditat. Cal reforçar les assegurances encara que hi ha prou escletxes per protegir-nos amb relativa comoditat.
3ra tirada (IV+ - 30 metres - 2 parabolts): Anem a l'esquerra. Una parabolt ens ho indica. El nostre objectiu és una fissura. Hi ha una altra via que tira recte amunt a buscar un petit sostre. Del parabolt al diedre cal fer un flanqueig en diagonal. Arribem a l'inici de la fissura i trobem un altre parabolt però a partir d'aquí ja no trobarem res més doncs haurem de fer servir els "trastets" per protegir-nos. L'escalada per la fissura és molt agradable. En algun lloc li han posat IV però encara que si que és de bon fer crec que es pot posar molt bé IV+.
4rta tirada (IV+ - V- - 35 metres - 2 claus i 4 parabolts):
Fissura del tercer llarg
Aquesta tirada s'assembla prou a la segona doncs anem pujant per una placa arrugada. Sortim per l'esquerra per després retornar a la dreta on trobem dos claus que des de sota no es veuen. Tram de placa molt "xula". En la part superior és més dreta i sembla que les nombroses preses aquí dalt han decidit amagar-se.
5na tirada (IV+ - IV - IV+ - 25 metres - 5 parabolts): Anem a fer el llarg menys bonic de la via, encara que té el seu encant. La sortida de la reunió exigeix posar atenció (IV+). Després la dificultat disminuix (IV). Hi ha alguna pedra que no dona gaire seguretat però aquí l'equipament és més abundant. Anem a l'esquerra. Al final trobem un petit mur que ens exigeix fer el darrer esforç (IV+) abans d'arribar a la cornisa on acaba la via.
Baixant les escales de la presa amb una
cordada a la via Saca Molla

Descens:
En acabar l'escalada no s'ha acabat l'aventura. Anem a l'esquerra i ens entaforem en un túnel que es prou dret amb unes estaques de ferro per ajudar-nos en la progressió. Anem uns metres per la foscor (llanterna del mòbil, si voleu encara que no és necessari).
Arriben a una bifurcació dins del túnel. A la dreta, doncs per l'esquerra sortiríeu a un rapel.
Ara el sender esdevé estret i ens agafem a un passamà fins sortir a un camí. Anem a l'esquerra per arribar a la central. Ara ens cal saltar una tanca i baixar per una escala. Agafar un passamà que ens durà a unes escales que baixen fins al peu de la presa. Són escales velles i algunes trencades. Hi ha en molts trams agafadors. És una baixada curiosa que exigeix posar-hi cura.

Passem per sota de la via i anem cap a la central on hem deixar el cotxe (22 min.).
Escalant la Saca Molla,
es pot veure la fissura de la tercera tirada

Accés:
En la carretera de Lleida a la Vall d'Aran (km 109,6  de la N-230) entrem al poble de Sopeira per la segona entrada (per la rotonda). A la sortida del poble agafem una carretera estreta a l'esquerra que ens duu fins al fons del riu. Davant tenim les parets d'Escales.

1,1 km. Aparquem a l'entrada de la Central.

Aproximació:
Anem a l'entrada de la Central. Saltem per l'esquerra on trobem un corriol, paral·lel al riu que anem seguint.
Anem cap a la pressa. El camí fa un tomb a la dreta i aquí és on comença la via. Podeu arribar a veure tres parabolts. Com a referència dir que està uns metres abans d'un contrafort en forma d'orella que hi ha en la presa (10 min.)

dimecres, 26 d’octubre de 2016

ARQUEOLOGIA: VIA DE L'ESQUERRA DEL NAS

Inici de la via. Dalt el característic Nas
La paret del Nas de la Riba havia estat durant els anys 70 i 80 un paratge molt concorregut pels escaladors que aprofitaven l'estació de tren del poble per venir a escalar aquí. Els de Lleida li diem la Calavera, però si mireu bé des d'avall sembla ben bé un  nas.
L'A2 del Nas era la gran clàssica. Avui en dia en l'estat que està el material crec que ningú si posa. En canvi en la zona de Les Plaques del Nas, a tocar, hi ha una munió de vies d'escalada esportiva que estan plenes de gent. Només comento aquest fet perquè cadascú tragui les seves reflexions. No cal que les poseu als comentaris doncs cadascú pensi el que vulgui. Ningú convencerà a ningú. Tots els arguments tenen part de raó. Ara veure l'abandonament de la paret dol.
Em deixava de dir que fa uns anys es van equipar les vies del Nas amb parabolts, oferint-les una segona vida, però algú va creure que era millor deixar les vies pures. Va ser el seu criteri personal.
Croquis tret del llibre Guia escalada
clàssica a la muntanya de Prades.
En Joan Linares. aliens el Pinto m'ha dit: - I com és que vols anar a escalar aquí??
Bona pregunta. Volia veure la paret. Ell m'havia proposat anar a les Plaques de Nas. Vaig mirar per internet i vaig trobar que havia aquestes vies de dos i tres llargs però mirant-t'ho amb cura vaig descobrir que aquest sector havia estat desequipat. Però ja tenia el nas posat - i mai millor dit - i com ell m'havia dit que volia fer una via per posar trastets, res millor que anar al Nas.
La via que vam triar era la de l'Esquerra del Nas. Una via d'aventura. Té trams molt agradables, amb una roca molt agraïda, però per dalt res de res, a autoprotegir-se.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: MD
Desnivell: 65 metres. En algun llarg hem estat optimistes.
Temps d'aproximació: 8  minuts 
Diedre del segon llarg
Temps de descens: 8 min. sense incloure ràpel.
Grau d'exposició: Mig, doncs es pot protegir per la fissura dels diedres.
Material:  8cintes exprés, friends (variats fins algun gran), excèntrics, tascons i reunions.

Roca: Calcària. Molt agraïda. Hi ha un tram terròs al final del segon llarg.
Orientació: Sud. 

Via oberta per: En el llibre Guia escalada a la muntanya de Prades, molt documentat, no té dades.
Descripció de la via:
Ens situem sota del Nas. Veiem una plaqueta metal·lica que posa Subnormal. Ironia de la via Normal. A la dreta surt una via d'esportiva més curta.
Darrer llarg
Primera tirada (IV - IV+ - 3 parabolts - 1 clau - 20 metres)La via tira recta. Hi ha tres parabolts (IV). La roca té un tacte diferent.
Arribem a un diedre. Trobem parabolts petats i material molt vell. En Pinto posa un parell d'excèntrics petits que li queden de meravella. Hi ha també un clau vell que cal aprofitar.
Un cop acaba la via anem a l'esquerra i en una ampla ressalt trobem la reunió equipada per rapelar.
Es pot arribar a la reunió pujant per un cable i uns esglaons que hi ha a l'esquerra.
Segona tirada (V- - V- III - un clau i un pont de roca - 25 metres): Sortim per l'esquerra per anar a buscar un marcat diedre. Dalt a munt sortia la via de l'Aresta del Sostre. Encara es poden veure l'antiga ferralla, a destacar les antigues pitonisses i algun tornillo de parabolt sense xapa. Fa por. No crec que hi pugi mai níngú (A1 - IV+). El sostre de l'esquerra es superat per la via Quim - Bayona (A2 - V).
El diedre és exigent. En Pinto el protegeix amb diferents friends i aprofita el clau (V-). Sortim del diedre per l'esquerra i arribem a una savina. He vist que la via anava per l'esquerra però nosaltres hem pujat amunt per un petit mur que ens ha exigit fer el pas més difícil de tota la via
(V). Hi ha un pont de roca i ha posat un excèntric proper.
Arribem al bosc. Dalt hi ha unes mates de margallò. Segons la ressenya aquí és on cal muntar la reunió. Lliçó de reunió muntada, a la desesperada, pel mestre Pinto.
 Tercera tirada (IV - III - net - 15 metres): Sortim de la selva. Llàstima que la paret esté bruta. Tenim el convenciment que fa anys que no s'escala per aquí i mira que hem fet passos ben bonics.
Davant tenim dues alternatives. Anar per la dreta o per l'esquerra. Hem anat per l'esquerra - que us pensaveu - Aquí cal portar friends grossos (del 3) per protegir-nos. Hi ha una pedra encastada que ens va de meravella per assegurar-nos amb tranquil·liat. És un tascó de l'edat del Picapiedras. Anem girant per l'esquerra, una mica en oposició entre una paret i l'altra. Sembla molt espectacular però crec que és un IV. Arriba un moment que hem de sortir a l'esquerra abandonant la protecció de la canal. El pas impressiona però hi ha moltes preses. Uns metres més amunt i ja estem fora de la paret. La reunió l'hem muntat en uns blocs que hi ha uns metres més amunt.
Descens:
Des del cim hem fet un rapel volat de 50 metres que ens deixa a peu de via.
Accès:
En el km. 27,6 de la carretera C-14 entre Reus i la Riba trobem el túnel de l'AVE. Aparquem a l'entrada d'accés al túnel. Espai per a pocs vehicles. Molt evident doncs es destaca el sostre del Nas.
Aproximació:
Anem uns 100 metres per la carretera i agafem un sender que en uns 8 minuts ens deixa a peu de via.

diumenge, 18 de setembre de 2016

ANOREXIA, LA MILLOR FORMA D'ENDINSAR-NOS EN EL MON DE RIGLOS

Aquest ha estat el meu primer contacte amb la roca de Riglos que és ben particular. Es conglomerat com a Montserrat, però no ens enganypessim pas, no s'hi sembla gaire. Aquí els còdols són generalment més grans i més canelluts. Semblaria per tant més fàcil però aquí hi ha una munió de panxetes que donen lloc a passos més exigents.
L'entorn és meravellós. Pel nostre bateig l'hem fet a la via Anorexia al Mallo Colorado. Una via molt agradable.
En la paret hi ha força vies paral·leles i cal estar atén a triar-la bé.
A l'esquerra hi ha la via de la Carla amb xapes negres i a la dreta la Los kilos te sientan bien  també de xapes negres. Així que hem de seguir les xapes metàl·liques.







Al primer llarg sobresurten un bloc fosc i un gran bloc blanc que ens poden ajudar a identificar la via. La via hi passa entre un i l'altre.
Descripció de la via:
1ra tirada (V - V+ - 12 parabolts - 40 m.): Comencem a pujar en un replà molt còmode i ja veiem tres o quatre xapes. Escalem una sèrie de ressalts còmodes (IV) fins arribar a una panxa que podem pujar al recte (manolos), o bé, anar un metre i mig a la dreta i pujar per una fissura (V-). Fem cap vers un altre sostret que voltem per l'esquerra fàcilment.
Inici de la via
Més amunt la dificultat augmenta i ens trobem amb un pas de V+ però si hem de dir la veritat nosaltres vam anar per l'esquerra i vam trobar un altre parabolt i vam pujar per un pas que no passa de IV. Quan estàvem dalt vam veure que teniem que haver fer l'home fort i pujar al recte. Ja veieu un primer llarg molt negociable.
Atenció al blog Escalando (amb explicacions sempre molt bones) aquí posa que hi ha 9 assegurances i nosaltres en vam comptar 11 o 12.
2na tirada (V- - 11 parabolts - 45 m.): El llarg és sensacional doncs a mesura que anem pujant es va posant més dret. Però hi ha la sort que sembla un camp de patates montserratí. Està ple de preses. Cal buscar-les, però es pot pujar prou bé. Escalem per una mena de mur. En acabar-se el mur, el company va a l'esquerra i troba una reunió, però no la via puja per una mena d'esperó. Dalt de l'esperó hi ha un pas, un, més exigent que consisteix en superar una panxa però hi ha prou preses, però cal buscar-les. Si voleu fer trampa, per la dreta disminueix molt la dificultat d'aquest pas.
3ra tirada (III - 2 parabolts - 30 m.): Totes les vies tenen el seu llarg tonto. Doncs aquí el teniu. Ara es qüestió d'anar pràcticament caminant fins al peu de la paret superior del Mallo Colorado.
Cal posar atenció on feu la reunió doncs a la base del mur final hi ha tres reunions. La de més a la dreta és de dos parabolts, la central és un parabolt de 20 centímetres amb una anella groga i, el de més a l'esquerra, també és un únic i amb un  parabolt amb una anella groga. Doncs la reunió de l'Anorexia és aquest darrer, el situat més a l'esquerra.
4ta tirada (V - V+ - 4 parabolts - 35 m.): Sortim de la reunió amb una tendència a l'esquerra on trobem el primer i el segon parabolt (V). Després girem a la dreta (3r parabolt) i sortim més per la dreta. Ens trobem amb un muret que fa una mica de panxa. No hi ha preses de mà i per a nosaltres es mereix la categoria de V+ i el pas més difícil de la via (encara que no hem fet el que hi havia a la primera tirada). Un poc superat aquest pas trobem un altre parabolt però la dificultat ha disminuït molt. Ara cal estar alerta amb les pedres que no són de fiar i a més n'hi ha que poden caure només amb el pas de la corda.
Descens:
Hem de muntar un ràpel en una savina amb una sirga i anella. Són uns 40 metres que ens duen al coll que hi ha darrera del Mallo Colorado. Baixem per una drecera i aviat fem cap al camí de pujada que ara seguim en sentit descendent. Són 30 minuts caminant, sense comptar el ràpel.
Aproximació:
Abans d'arribar a Riglos veiem una cruïlla a la dreta - que té la direcció prohibida d'anada - cal voltar el cotxe a l'aparcament i venir en la direcció contrària. Ens enfilem per un camí asfaltat i costerut. Arribem al cementiri. Al costat hi ha un ampli aparcament. Davant tenim el Mallo Colorado.
Accés:
Del costat del cementiri agafem una pista.
1 min. Arribem a una mena de collet. Anem a la dreta seguint una pista.
4 min. Sortim a una bassa. Anem a l'esquerra i als pocs metres trobem un trencall a la dreta. Crec que posava camino del Solano.
21 min. En un revolt deixem el camí i agafem un sender que puja per una tartera.
24 min. Travessem una barrancada, ja propera a la paret. Baixem uns metres tocant ja la paret.
25 min. Replà entre arbres. Estem al peu de la via. Podeu buscar dos grossos blocs. Un de marró i, un altre de molt més gran, blanc. La via passa entre els blocs. Ja veurem els parabolts metàl·lics.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: MD amb algun pas de V`+
Desnivell: 160 metres. 
Temps d'aproximació: 25 minuts 
Temps de descens: 30 min. sense incloure ràpel.
Grau d'exposició: Baix.
Material: 12 cintes exprés i reunions.

Roca: Conglomerada. Molt bo, encara que el darrer tram del 4rt llarg la roca ja no és tan bona.
Orientació: Sud. Toca la llum ja a primeres hores del dia. Ideal hivern
Via oberta per Javier Oliban l'any 1993.