Havíem previst anar a Montserrat però com el dia anterior ja hi havia anat (Integral Cajoleta - Montgrós - Roca dels Llamps) vaig convèncer als companys i vam decidir anar als Ports on havia de fer menys fred. Error. No feia tant de fred però feia vent, molt vent. Vam haver de posar el pilot automàtic de resistència per sortir amb èxit. Què us importa això a vosaltres? Vosaltres voleu saber detalls de la via del Ràpel. La veritat és que és una via prou agradable, per fruir (sense vent). El que passa és que està al costat de la via del Tintin a les Moles que li fa totalment ombra. Llàstima perquè és prou interessant.
A la vora ens va quedar Cavalls de 4 faves que ens queda pendent. Descripció de la via:
Ens situem en la xemeneia per on puja la Tintin a les Moles i anem uns 5 metres a la dreta i localitzem una altra xemeneia menys neta per on pujarem. 1a tirada (III - II - I - 50 metres - 3 savines): Pugem per la canal on anem trobant savines que ens ajuden a assegurar-nos. A mesura que escalem la dificultat va minvant. Acabem caminant per una mena de feixa herbosa. Muntem la reunió en qualsevol arbust que tenim per triar. 2a tirada (IV - 35 metres - 1 espit - 2 parabolts): A l'esquerra tenim els parabolts de la via del Tintin a les Moles. Nosaltres hem de buscar tres forats a la paret. La nostra via va a la dreta de les obertures. El primer espit està una mica separat del terra però des de la reunió ja es veu. El tram és prou agradable pujant pels còdols.
Cal anar navegant cercant els parabolts i superar la temptació d'anar a buscar la Tintin. Reunió rapelable. 3a tirada (IV - III - 45 metres - 4 parabolts): Anem pujant seguint els parabolts. Hi ha un químic artesanal. Vam caure en la temptació d'enllaçar amb el tupe del Tintin. Descens:
Si es diu la via del Ràpel ja us podeu anar pensant que és per on baixen els escaladors de les vies de l'esquerra. El primer ràpel es fa sobre la segona reunió (40 metres). El segon va fins a la base de la feixa herbosa (35 metres). En tercer és una mica més complicat. Heu d'anar a l'esquerra per una feixa i passar la reunió del Tintín i anar a la de Betalgeuse i fer el ràpel que baixa pel primer llarg de la via. Recordar que des de dalt també es pot baixar caminant per una canal dreta que hi ha a la dreta.
Retornem pel camí d'anada (25 min). Accés:
Anem a l'extrem del poble d'Arnes (est) on trobem un cartell cap als Estrets. Voltem el poble per sota. 0,2 km Per l'esquerra s'incorpora un carrer que procedeix del poble. Anem per un camí asfaltat.
4,1 km Aparcament. Aproximació:
En l'extrem agafem un sender prou evident que s'endinsa cap als Estrets. Paratge molt agradable envoltat de parets.
20 min Abandonem el camí i saltem seguint un carrerany poc evident. Travessem el riu dels Estrets i ens enfilem per l'altre vessant.
25 min Ens situem a sota de la paret.
Coordenada UTM: 31T x=272438 y=4530237 FITXA TÈCNICA: Dificultat: IV Desnivell: 120 metres. Temps d'aproximació: 25 minuts. Descens: 25 minuts. Grau d'exposició: Entre baix i mitja perquè les assegurances estan prou separades malgrat la seva baixa dificultat. Material: 5 cintes exprés, cordinos saviners i reunions. Via semiequipada Roca: Conglomerada prou acceptable, ja que cal posar atenció puntualment. Orientació: Est. Via oberta per: Desconeixem dades.
Per obtenir el track:
Feia dies que havíem quedat per fer aquesta travessa. En tenia moltes ganes. No ens va defraudar. Va ser pur orgasme. Mireu sinó el vídeo que vam fer:
Mira que vam arribar a dir de tonteries!!! Descripció de les vies: Aresta Bruc/Blava a la Cajoleta:
Ens situem al peu de l'agulla de la Cajoleta. Ens cal buscar un punt blau que indica l'inici de la via. Coordenades UTM: 31T x=400517 y=4605543 1a tirada (II-III - 50 metres - un parabolt): Llarg tombat, rampant que vas a quatre grapes. Volia posar un friend i em van fotre bronca perquè era massa fàcil. En un ressalt trobem un parabolt , localitzar-lo és la principal dificultat del llarg. La reunió es troba darrera d'uns arbres. 2a tirada (III - 25 metres - un parabolt): Continuem amb la tònica, encara que comença a fer-se més dret cap a la mena de "glande" que ens corona. 3a tirada (III - IV - 25 metres - 2 parabolts i un buril vells): Ens anem adreçant progressivament. Munten la reunió sota d'una placa més clara. Ja es veu que ara arriba el llarg digne. Passarem una vella reunió. 4a tirada (IV+ - V- - 30 metres - 6 parabolts): Pugem recte amunt, ara ja dret. Posteriorment anem girant a la dreta. Ambient total. El pas és exigent però hi ha molta ferramenta posada a la paret. 5a tirada (II - 30 metres - net): Tirada de transició que ens permet sortir de la paret.
assolim el cim de la Cajoleta. Fem un ràpel de 15 metres.
Tirem carena enllà. Passem a tocar dels Plecs del llibre. 24 min Ens situem sota de la paret del Montgrós que està travessat per una característica diagonal que és per on puja la nostra via. Gran diagonal o via blava al Montgrós:
Passem per sota de la gran Diagonal i ens situem a la seva dreta (mirant la paret). Coordenades UTM: 31T x=400429 y=4605881
No veiem cap indici blau que ens indiqui la via però és molt evident pujar per aquí. Resulta que més amunt sabrem que aquesta via ha estat sabotejada per integristes radicals. 1a tirada (IV - 45 metres - merlet): Pugem per una gran placa on no trobem cap assegurança. Quan arribem a l'alçada d'un arbre girem a l'esquerra. Passem per un canalò. En la part de dalt podem posar un merlet. Entrem en la gran diagonal. Uns metres més enllà hi ha la reunió. 2a tirada (III+ - 30 metres - savina i friends): Ara pugem per l'esquerra de la gran fissura que dibuixa la Diagonal. Tècnicament més fàcil i protegible. 3a tirada (III - 55 metrs - 2 parabolts): Anem vorejant el llavi del ressalt quan acaba observem les restes d'una vella reunió. Girem a la dreta. Trobem un parabolt (potser no van arribar fins aquí els integristes) i més amunt un altre. Pugem per una mena de llom. 4a tirada (II+ - 35 metres - neta): Sortim dalt del contrafort i damunt nostre observem la bola cimal. Anem per la dreta - una mica per on volem - però cerquem la roca (també podríeu anar caminant). Assolim l'esperò cimal on trobem la reunió.
Als pocs metres trobem el cim del Montgrós. Continuem carena enllà i ens situem en el coll que hi ha entre el Montgrós i la roca Plana dels Llamps (4 min). Roca Plana dels Llamps:
Damunt tenim un ressalt dret que hem de superar. Cal arrapar-nos a uns arbres, al pur estil Tarzan, i uns metres ja damunt apropar-nos a la paret i escalar uns 5 metres prou verticals (IV) que són els metres més exigents de la nova via. Ens assegurem en una alzina.
Coordenades UTM: 31T x=400419 y=4606114
Anem per l'ampla aresta fins a arribar a una alzina on muntem la reunió. 2a tirada (III - IV- - 35 metres - dos burils): Pugem per l'aresta. Arribem a un ressalt que voregem per la dreta. Quan es rebaixa girem a l'esquerra i ens posem sobre. Hi ha una bella reunió amb espits que ens saltem. La muntem en una altra reunió també d'espits vells. 3a tirada (I - II+ - 25 metres - net): Anem caminant per l'aresta fins que trobem el darrer ressalt que voregem per l'esquerra, ja que sembla que tingui millor roca (II+). Per baixar vam muntar un ràpel de 60 metres fins a la base perquè dalt teníem una reunió amb parabolts i no ens vam fiar gaire dels espits intermedis.
De l'alzina muntem un altre ràpel de 10 metres per arribar al coll on acaba l'aventura. Descens: Baixem per la dreta (mirant a la paret de la Roca Plana). Passem per sota de la Salamandra.
16 min Arribem a la canal del Migdia. Abandonem el camí que puja al coll del Migdia. Baixem per la canal.
40 min Estem sota de l'agulla de la Cajoleta. Agafem el camí del Francès per on hem anat aquest matí però ara en sentit invers.
1 h 30 min Aparcament. Accés: Des de la urbanització del Bruc anem a l'aparcament de Can Jorba, degudament senyalitzat. Aproximació: Agafem un sender que surt a l'extrem de l'aparcament.
5 min. Sortim a la pista a Can Jorba. Als pocs metres agafem un sender a la dreta. 10 min. Fem cap a la pista que puja de Vinya Nova. Anem a l'esquerra.
15 min. Deixem la pista a Can Jorba i agafem a la dreta un sender (tanca de fusta) que s'enfila vers la muntanya. El sender esdevé, en alguns trams, costerut i sembla que puja per una barrancada que ha malmès el terra que esdevé un pedregam de mal pujar. Anem pel camí dels Francesos.que puja fins a Sant Jeroni.
47 min. Arribem al coll de Moset o de l'agulla Ajaguda (840 m.). Al costat tenim la nostra agulla.
Anem vorejant algunes roques.
Baixem per l'altre vessant.
52 min Barranc de la canal del Migdia que travessem tot anant a l'esquerra per buscar un pujador als 10 metres per l'altre vessant.
55 min Estem al peu de la via.
Per obtenir el track:
La via Superman a Lo Paller dels Ports és una via que me l' havia mirat i remirat. Té un grau no gaire alt però amb poc equipament. Això fa respecte. L'altre dia vam anar a les Roques de Benet i ens vam mirar la paret i finalment vam decidir posar-nos-hi.
Calia fer-ho ara perquè partir del 15 de desembre fins al 31 de juliol l'escalada a aquest sector està restringida.
La via ens ha agradat encara que només té dos llargs que s'escala, la resta és caminar per la paret però crec que encara hi tornaré una altra vegada. Té un pel d'aventura. Descripció de la via: 1a tirada (II - 25 metres - net): Pugem per una feixa amb tendència a l'esquerra. Albirem dues fites que ens indiquem que anem bé.
Passada la segona fita cal buscar uns metres més amunt el primer pont de roca que ens indica l'inici de la via. Trobarem dos cordinos grisos i vells que costen de localitzar situats en un pont de roca. 2a tirada (IV - 30 metres - dos ponts de roca i una savina): Tirem recte amunt. Deixem unes savines a la nostra dreta. Poc abans d'arribar a la darrera trobem un pont de roca a l'esquerra (uns 8 metres del terra). Seguim recte amunt i trobem el segon pont de roca. Ara hem d'anar tombant a l'esquerra. No anar recte.
Aprofitarem una petita savina. La reunió està equipada amb dos espits amb cadena i anella per rapelar.
3a tirada (IV - IV+ - IV - 30 metres - 1 parabolt i merlet): Des de la reunió es pot arribar a veure el parabolt però està a uns 8 metres i costa de veure. Anem cercant les formes més febles de la paret que s'adreça una mica sense arribar a posar-se mai vertical. Un cop superat aquest parabolt hi ha el pas més exigent (IV+). Però aviat minva la dificultat (IV). Tirem a l'esquerra (friend) i arribem a la reunió. Equipada amb dos parabolts amb anella per rapelar. Hi ha l'opció de deixar els darrers metres de la via, de baixa dificultat, i rapelar la via. 4a tirada (III - II - 35 metres - savines): Tirem amunt cercant els passos més bonics per acabar caminant. Podem llaçar alguna savina. 5a tirada (II - I - 35 metres - savines): Sortim de la paret caminant fins a arribar pràcticament a la carena de Lo Paller. Muntem la reunió en una gran savina. Descens:
Baixarem pel vessant oposat, vers les Gronses. Anem tirant a l'esquerra fins a sortir a la carena.
Aviat trobem una canal dreta per la qual baixem sense altre problema que les pedres que cauen.
4 min Fem cap al coll que hi ha entre Lo Paller i les Gronses. Baixem per tarteres cap al nord.
12 min Trobem un parell de fites que indiquen un corriol que surt a la dreta.
Fem cap a una tanca que anem resseguint.
14 min Abandonem el camí i ens encarem vers un camp amb pins. Anem girant a la dreta.
16 min Fem cap a la carretera que seguim a la dreta.
18 min Arribem al coll on hem deixat el cotxe. Accés: Sortim del poble d'Horta de Sant Joan. Creuem la carretera general i anem uns metres a la dreta cap a Arnes. Trobem una carretera estreta cap als Ports, més concretament cap a l'àrea de la Franqueta.
Trobem el monument als bombers morts en l'incendi dels Ports i després trobem la font de la Pineda. A mesura que anem pujant ja veiem la paret de Lo Paller a la dreta de la carretera.
Als 6,5 km de la carretera estreta arribem al coll de Blanco (613 m.) on aparquem. Hi ha un cartell que ens informa de les restriccions d'escalada (del 15 de desembre al 31 de juliol). Aproximació:
Seguim un corriol difús que va paral·lel a la carretera. Una fita ens indica que hem d'abandonar-lo i encarar-nos vers la paret.
5 min. Observem un pi prou destacat. Surt una feixa vers l'esquerra on hi ha un parell de fites. Comencem a escalar aquí. Coordenades UTM: 31T x=273266 y=4530652 FITXA TÈCNICA: Dificultat: IV Desnivell: 155 metres. Temps d'aproximació: 5 minuts. Descens: 18 minuts. Grau d'exposició: Entre baix i mitja a causa del seu baix equipament i les pedres que volen marxar de lloc. Material: 4 cintes exprés, cordinos i reunions. Via semiequipada Roca: Conglomerada prou acceptable, ja que cal posar atenció en algun moment. Orientació: Est. Via oberta per: J E Castellnou i P Queral l'any 2001
Per obtenir el track:
Avui ha tocat una sortida social. La SEAM (Secció d'Escalada i Alta Muntanya) organitza una festa. He anat a fer esportiva al sector d'Alpirando. He estat durant el matí fent esportiva (un dia no està malament i a més recordant un dels primers llocs on em vaig encordar). He fet les vies més fàcils de la zona... les del cursetista que estan en el sector de roca conglomerada de color rogenc (al dibuix en marca 3 però de fet són 4 que no crec que arribin a IV- encara que hi ha alguna panxa que cal mirar-se-la... em recorda molt a Riglos).
Després he pujat a fer les últimes que potser són de IV. És curiós el canvi de roca doncs aquí ( i tot Alpirando) és calcari. Ara cal jugar una mica amb l'adherència del peu mentre que al conglomerat és més triar entre el munt de preses que hi ha la millor): He ensenyat a la Teresa Grau 5 cèntims de rapelar i he pujat una tirada de V- però durant tot el dia no he tingut la sensació que tibava.
A dinar he baixat a la terrassa del bar de Baldellou i cap a casa. La resta de gent s'han quedat a sopar i han fet una macrofesta per la nit...
En Guillem Arias va dedicar una
trilogia de vies d’escalada fàcils a la Miranda de Sant Pere. Va
posar el nom de les seves gates: Gateta, la Piula i la Nina, a les vies.
Una puja per l’oest, l’altra pel sud i l’altra pel vessant est.
Ja sabeu com equipa en Guillem Arias.
Ja sé que els seus criteris són diferents i polèmics. M’agrada
la confrontació. Jo sols diré que hi ha vies i paret per a tots.
Fa un temps vaig fer la Mina. Avui
volia fer la Gateta i la Piula però hem començat tard, l’aparcament
del Monestir estava a petar i no es podia ni entrar i hem estat
esperant. Quan ja marxava cridant, van i m’han donat entrada.
Se’ns ha fet tard i només hem escalat la Gateta.
Descripció de la via:
1a tirada (IV – III – 25 metres –
7 parabolts): Localitzem la primera xapa groga de les Guillem Arias.
Damunt tenim la resta. No hi ha problema d’orientació, només cal
seguir les xapes.
Les tres primeres les trobo una mica
dretes i cal escalar amb coneixement. Després la paret tomba i el
grau va disminuint fins al punt que anem caminant a quatre grapes.
Muntem la reunió abans d’uns forats.
2a tirada (IV – III – 25 metres –
5 parabolts): Voregem per l’esquerra els forats. La paret es torna
a posar dreta però hi ha còdols molts agraïts. Són tres xapes
dretes. Un cop hem superat les tres primeres xapes la paret es torna
a tombar i a caminar a quatre grapes.
Quan arribem al cim de la Miranda de
Sant Pere tenim la sensació que la via s’ha fet curta. No tenim
temps de fer la Piula. Haurem de tornar un altre dia. No em sap greu.
La via curta però amb bon reguts de boca per escalar tipus escola
d’aprenentatge.
Descens: Sortim al cim de Miranda de
Sant Pere i anem a la dreta i seguim el camí d’anada (47 min)
Accés: Monestir de Montserrat.
Aproximació: Agafem la pista que puja
a l’ermita de Sant Joan.
16 min Ermita de Sant Miquel.
22 min Bassa de Sant Miquel. Al costat de la bassa surt un sender que constitueix una drecera costeruda.
29 min. Sortim a la pista principal que
seguim per la dreta.
37 min. Arribem a un petit coll. Davant ja
veiem la estació superior del funicular de Sant Joan.
40 min. Estació del funicular de Sant Joan. Agafem un camí
carreter que surt per darrera.
50 min. Ermita nova de Sant Joan.
Continuem per la pista.
51 min Revolt del camí. Per l’esquerra surt
un sender. Agafem un corriol poc evident que s’inicia per
l’esquerra. Marques blaves que baixen entre boixos a l’esquerra. Anem pel camí de Collbató. Marques blaves.
54 min. Les marques blaves giren a la
dreta de forma sobtada. No les seguim sinó que continuem la direcció
que dúiem.
1 h Sortim de la boscúria i estem en una
clariana. A la dreta hi ha el cimal de la Miranda de Sant Pere. No
baixem arran de la paret sinó per una canal. Quan portem uns 40
metres baixant ens decantem vers la paret i veiem una clarina. Davant
tenim els parabolts grocs. Si damunt tenim una cicatriu que travessa
la muntanya vol dir que hem baixat massa. (1 h 03 min.).
Coordenades UTM inici de la via: 31T x=402096 y=4604327 FITXA TÈCNICA: Dificultat: IV Desnivell: 50 metres. Temps d'aproximació: 1 hora 03 minuts. Descens: 47 minuts. Grau d'exposició: Baix. Material: 7 cintes exprés i reunions. Via equipada Roca: Conglomerada que qualitat montserratina. Orientació: Est. Via oberta per: Guillem Arias (desconeixem més dades).
El Triangle o el Cilindret, sota del Cilindre de Sant Llorenç de Montgai, és un pedruscall lleig però he de reconeixer que sembla que està de moda. Per allà els anys noranta els militars van equipar una munió de vies per entrenar-se. Encara es poden veure els burils. .En Joan Escuer em comenta que abans ja havien jugat per aquí escaladors com Jordi Boldú, Hildebrando Casol, Amadeu Secanell i ell mateix que van dibuixar diferents línies. Fa uns temps vaig equipar les vies per la Mainada i per la Canalla (2012), l'aquest estiu vaig equipar Treballant per la jubilació (principis de 2019), algú va equipar una línia paral·lela que va per l'aresta, en Juan Gutierrez ha equipat aquesta via de l'Espeo i encara en queda una més a la dreta, Ja tenim feina pels propers dies. Però em faria il·lusió saber que les ha obert i com han anomenat les vies...
La veritat que en acabar de fer la via els dos teniem una visió molt positiva de la via, ens ha agradat.
En Juan Gutiérrez i el seu equip ha fet molt bona feina traient pedres de la paret, però cal anar amb compte... Descripció de la via:
Ens situem a l'esquerra de l'esperó que baixa del Triangle o el Cilindret. Veiem la ristra de parabolts. 1a tirada (V - III - 30 metres - 10 parabolts): Els primers metres són per roca calcària clara. No hi ha preses i comença fort els primers metres.
Un cop supera ja heu fet el pas més difícil de tota la via.
Aviat canvia la roca. Ara es torna un conglomerat de blocs grans. Té un aspecte que recorda una mica a Riglos. La roca no és de fiar encara que s'ha fet una bona neteja. Pugem per bolos (IV+) prou verticals. Dalt tenim un altre pas que ens torna a posar alerta en sortir d'una mena de diedres de blocs grans. Algun canta...
Finalment anem a l'esquerra i la paret comença a tombar (III):
2a tirada (IV - IV+ - IV - 25 metres - 9 parabolts): Ara pugem recte amunt per unes plaques ben boniques i fàcils (IV). Hi ha un moment on hem de posar una mica d'atenció (IV+). Es tracta d'un llarg molt agradable i entretingut. Sense cap mena de dubta és la via més exigent de les que fins ara he fet al Triangle. Molt recomanable, encara que es fa curta. Descens: Es pot baixar rapelant però potser és més interessant descendir per un camí costerut. Si esteu al cas podeu baixar per un corriol que encara no es gaire evident que baixa proper al Triangle. Si seguiu el corriol fareu cap a l'aparcament de la Formiguera. Cal girar a l''esquerra per baixar pel costat del Triangle on enllacem amb el camí de pujada (8 min.). Accés: A la carretera de Sant Llorenç de Montgai a Camarasa LV-9047. A la sortida de Sant Llorenç, trobem un barranc que travessem per un pont poc després trobem un aparcament a la dreta a tocar de l'embassament, en el km 9,7. Aproximació: Prenem un sender que ens duu al camí principal que seguim uns metres per situar-nos sota de l'aresta de la roca. Deixem el camí i ens enfilem un parell de metres. Anem a l'esquerra de l'espero i ja veiem els parabolts de la nostra via..(1 min.) FITXA TÈCNICA: Dificultat: V Desnivell: 55 metres Temps d'aproximació: 1 minut. Descens: 8 minuts Grau d'exposició: Baix Material: 10 cintes exprés i reunions. Via equipada Roca: Conglomerada. Malgrat la neteja sempre hi ha algun pedruscó que vol canviar el seu esdevenir. Orientació: Oest. Via oberta per: Pels militars fa anys amb burils. Reequipada per Juan Gutierrez i David Delgado, 5 de maig de 2019
No us diré que sigui la millor escalada de la meva vida, però mira, ens ho vam passar bé. El problema va ser que només vam fer aquesta via ja que s'estava fent fosc. Anàvem preparats amb els frontals per si les mosques. Es pot combinar molt bé amb altres vies com: El Gep llarg o la Boteruda del gra que són d'una dificultat similar. Si rapeleu la via, podeu pujar per l'Aresta Bruc doncs resulta que nosaltres vam pujar per la via Ballenato que va una mica més a l'esquerra. Ara us ho explicarem. Descripció de la via:
Inici: coordenades UTM 31T x=398547 y=4606927 1a tirada: III - V - 30 metres - 4 parabolts: Comencem per una placa tombada, d'aquelles que si caus t'encens com un misto. Anem a quatre grapes sense patir massa per les preses... Ara heu de patir perquè no hi ha cap seguro!!! Arribem a un mur, que ja es distingeix clarament des de la base de la via. L'aresta Bruc puja per la dreta que és més fàcil. Hem llegit que IV+. Ens decantem per l'esquerra, per on va la variant Ballenato. Es veu un forat que voregem per l'esquerra. Hi ha 4 parabolts que asseguren perfectament el pas clau de la via (V). Encara ens queden uns metres ja més planers fins a arribar a la reunió. 2a tirada: III - 30 metres - 2 parabolts: No és un llarg que no passarà a la història, anem pujant per una aresta prou tombada per caminar força estona a quatre grapes. A la part final anem ja passejant. La reunió és rapelable per la qual cosa podríem baixar amb un ràpel de 60 metres a la base però preferim sortir per dalt. Descens:
Desgrimpem uns 20 metres vers el nord. Millor muntar un passamà amb les cordes perquè és prou dret. Alerta al recuperar les cordes doncs hi ha molt fregament. Nosaltres vam haver de pujar a fer-les córrer.
Per la vora passa el camí de les Agudes que seguim per l'esquerra. Superem un pas amb una corda i aviat arribem al camí d'anada. 45 min. Aproximació:
Aparquem al coll de Can Maçana (710 m.). Entre setmana no es paga. i agafem el camí cap al refugi de Vicenç Barbé. Pels que no aneu per Montserrat: Sortim per la pista que hi ha a l'extrem.
13 min. Coll de Guirló. Dos minuts després baixa per la dreta el camí al refugi.Cartell.
25 min. Portella. Pas estret. Enlloc de continuar cap al refugi d'Agulles ens enfilem per una aresta rocallosa seguint el camí d'Agulles (marques vermelles). Davant tenim el sector d'Agulles on anem a escalar cal cercar la nostra agulla ara que tenim una visió ideal.
37 min Ens decantem cap al barranc dels Cirerers tot encaran-nos a la nostra agulla. Alerta hi ha molts corriols.
48 min. Arribem al peu de l'agulla. FITXA TÈCNICA: Dificultat: Un pas de V. La resta no passa de III Desnivell: 60 metres. Temps d'aproximació: 48 minuts. Descens: 45 min. Grau d'exposició: Baix.. Material: 4 cintes i reunions. Via equipada Roca: Conglomerat ideal. Els escaladors montserratins han de tenir problemes quan surten de casa i troben aquestes roques que hi ha pel món ... Orientació: Sud. Via oberta per: Alberto i Andreu el setembre de 2011
Si voleu obtenir el track:
Què us importa això a vosaltres? Vosaltres voleu saber detalls de la via del Ràpel. La veritat és que és una via prou agradable, per fruir (sense vent). El que passa és que està al costat de la via del Tintin a les Moles que li fa totalment ombra. Llàstima perquè és prou interessant.
Descripció de la via:
2a tirada (IV - 35 metres - 1 espit - 2 parabolts): A l'esquerra tenim els parabolts de la via del Tintin a les Moles. Nosaltres hem de buscar tres forats a la paret. La nostra via va a la dreta de les obertures. El primer espit està una mica separat del terra però des de la reunió ja es veu. El tram és prou agradable pujant pels còdols.
0,2 km Per l'esquerra s'incorpora un carrer que procedeix del poble. Anem per un camí asfaltat.
