LÒGICA ESPATARRANT: INTEGRAL A LES CRESTES DEL NINET AL MOLLÓ PETIT

Hi ha vies que traspuen una lògica evident. Són les vies dissenyades al principi del temps quan es podia escollir per on pujar. Després han vingut els “restos” que aprofiten les gangues del que queda.

Els Mollons són un petit oasi de pedra que sorgeix en mig dels boscos de l’Anoia. Els escaladors igualadins es van fixar com escenari de les seves aventures.

L’any 1962 en Joan Vives i Rafael Vilarubias es van enamorar de les Crestes del Ninet. Un parell d’anys abans en Francesc Aguilera va escalar el monòlit del Ninet. Llavors tots els escaladors de la zona van encarar els seus somnis vers la zona. Trenta anys més tard ho van fer els escaladors esportius que van omplir les parets més properes de parabolts. Però després va arribar l’oblit més absolut. Excepció feta de la via Àpia al Molló Gran. La resta a internet no ha existit mai.

Premi per qui endevini d'on
 hem tret aquesta ressenya...

En Toni Villaseca s’ha animat a reequipar la via del Nenet i ens ofereix una segona opció per fruir de la contrada als escaladors clàssics. Gràcies per la feina feta.

Descripció de la via:

1a tirada (IV – IV+ - 40 metres – 3 parabolts, una savina, un pont de roca i dos friends): Comencem per un mur que era conegut com la Cotilla que està travessat per una fissura per on ens enfilem (IV) després del parabolt posem un friend per acabar de protegir el pas. Sortim a una terrassa on hem d’anar uns metres caminant.

Ens dirigim al Diedre groc que constitueix el pas més evident. No li veig el to groguent sinó més aviat blanquinós. Entre parabolt i parabolt posarem també un friend al diedre on hi ha poca presa i no tota de fiar. Fem la reunió sota mateix de l’agulla del Ninet. La reunió està formada per un parabolt que cal reforçar amb friends petits.

2a tirada (III – A0 – III – 15 metres – 2 parabolts – un fiend): Sortim de la reunió cap al coll que hi ha entre el Ninet i la paret. Passem prop d’un forat que queda damunt nostre (III). En el coll ens queda l’opció de pujar al Ninet. Perdó, no hi ha opció,... a pujar al Ninet!. Transporteu aquí dalt la reunió... traieu els estreps i feu els dos passos que teniu damunt (vessant sud-oest). És un pas aeri i espectacular. En el seu moment es feia un pas d’espatlles. Si ho mireu in situ, pensareu: Quins collons!!. Després del primer parabolt cal posar un friend en una escletxa on es posava un clau. L’altre parabolt està més a la dreta. Ara us queda sortir dels estreps i fer un pas fàcil per assolir el cimal del Ninet.

Un ràpel, des d’una instal·lació amb cadena, ens permet tornar a la base del Ninet. Ara anem a fer les anomenades Crestes del Ninet

3a tirada (IV – 30 metres – 2 paravolts – 3 friends – una savina): Sortim pel mur del davant cap a l’esquerra per anar a buscar una savina que llacem. Algun passat d’adherència. Pugem uns esgraons poc tombats decantant-nos cap a la dreta fins situar-nos davant d’una escletxa que superem. És un pas bonic, sembla difícil però un cop ens hi posem hi trobem unes bústies genials que ens fan passar amb comoditat fins la reunió.

Sortim caminant per la cresta amb algun pas tonto fins una taula d’orientació.
Descens:

De la taula d’orientació ens dirigim vers una creu on trobem una pista que seguim pita avall. En arribar a unes torres de la llum agafem un sender que surt a mà dreta. Passem pel peu de la Roca Plana que voregem. Arribem a l’aparcament (25 min.)
Accés:
El millor consell es buscar els Mollons des de la carretera d'Igualada a la Pobla de Claramunt situats a l'esquerra. Aquesta localització ens ajudarà a seguir les indicacions.
Travessem la benzinera que hi ha a la sortida del poble en direcció a Vilafranca. Agafem un trencall que surt a l'esquerra. Anem seguint en tot moment les marques blanques i grogues d'un sender de petit recorregut.
Creuem un pont sobre el riu Anoia.
0,4 km. Estació de trens d'els Ferrocarrils Catalans. Passem per damunt de les vies.
Anem per l'Avinguda de Guimersind Bisbal. En el 5è carrer, el darrer abans del Parc del Mil·lenari, l'agafem l'agafem a l'esquerra.
0,9 km. Sortim al carrer del Comte Borrell II on trobem un cartell que ens dirigeix cap Els Mollons a la dreta. Sortim del poble i anem per una pista de terra que seguirem tota l'estona anant sempre pel ramal més fressat.
1 km Bifurcació de camins. Per la dreta anem als Masets. Nosaltres anem recte amunt.
1,2 km Túnel per sota de la carretera.
1,5 km. Trencall a la dreta. Anem recte, paral·lels a la carretera.
1,8 km. Abandonem la carretera i ens enfilem amunt.
2 km. Cruïlla de camins. Anem recte.
2,3 km. Aparcament on podem observar la base d'un pi tallada que ens pot servir de referència. Estem al Pla del Fang.

Aproximació:

De l’aparcament agafem un evident sender que s’enfila vers el Molló Gros que tenim davant. El camí ha estat fet malbé per les motos que han dibuixat reguerots molestos. Ens situem al peu de la paret del Molló Gros on veiem la Balma del Doctor i ens decantem a l’esquerra (9 min.)

Poc després veiem un sender que s’enfila amunt. Per una vegada a la vida agafem el que baixa.

Arribem al Molló del Mig i agafem un sender indicat amb una fita que baixa per l’esquerra. Si us el passeu, arribareu a una roca que us barrarà el pas. El corriol puja i baixa. Aviat veure la figura del Ninet en mig de la cresta. Continueu planejant per carrerany amb algun tram selvàtic fins situar-vos al peu de la via que està marcada per un primer parabolt en un primer bloc. Davant teniu el mur de la Cotilla (15 min.).

FITXA TÈCNICA:

Dificultat: IV+ i dos passos d’estreps.

Distància: 85 metres més el ràpel del Ninet

Temps d’aproximació: 15 minuts.

Temps de descens: 25 minuts.

Via Semiequipada.

Roca: Calcària, no sempre bona.

Orientació: Sud. Ninet Oest.

Material: 7 cintes, friends petits i mitjans, bagues, estreps i reunions.
Via oberta per: Francesc Aguilera el Ninet (1960) i la Cresta del Ninet per Joan Vives i Rafael Villarubias (1962).
Reequipada per Toni Vilaseca amb la col·laboració de Miquel Àngel Ramos, Aleix Barberà i Joan Ramon Segura

També ens permetem recomanar-vos la via Àpia al Mollo Gros.

JUGAR A ESCALAR: VARIANTS A LA CRESTA DE COLL DE NARGO

El pas més espectacular però més díficil

Avui hem quedat amb l'Aleix per anar a fer la cresta de Coll de Cargó. La veritat és que marca una opció de poca dificultat. Ja va bé, doncs feia dies que no escalava. Però hem sabut idear-nos dues variants que creiem que li ofereixen més encant a aquesta aresta que pot resultar una mica justa. Així que a "disfrutar-la" de valent.
Descripció de la via:
Un cop hem voltat la cresta veiem que hi ha unes vies d'esportiva. La que està més a la dreta sembla força accessible i ens enfilem per aquí (primera variant) doncs l'entrada original tira camí enllà fins una fita on cal agafar el camí de l'esquerra.
1a tirada (IV - 18 metres - 4 parabolts): El llarg puja per una mena de fissura prou fàcil. Segurament és la tirada més exigent que farem encordats. El darrer parabolt és el de la reunió de la via d'esportiva.
Seguim uns metres amunt encordats però veiem que no presenta cap dificultat i pleguem les cordes/fora peus de gat i puguem entre blogs de calcària i vegetació.

Arribem al Roc Roi (647 m.). Ens decantem cap a una primera bretxa i anem seguint la cresta. Itinerari molt evident on de tant en tant hem de fer anar les mans. Arribem a una bretxa tallada d'un parell de metres però malgrat ser vertical hi ha unes bons ressalts. Sortim amb una grimpada de III que no ens exigeix ni encondar-nos ni posar-nos els pues de gats. La roca és molt bona.
Següent bretxa d'on surt un esperó.
2n tirada (IV - - 12 metres - net): Aquí decidir-

croquis trets de
http://madteam.madteam.net/resenas/escalada-en-cresta
/206-cresta-de-la-roca-de-nargo/

nos encordar-nos. L'Aleix es posa els peus de gat, com veu que és fàcil em diu que puc pujar sense posar-me els peus de gat. La pujada de l'esperò sembla més compromesa del que ho és en realitat. La roca no dona gaire confiança inicialment però la veritat és que és millor del
que sembla en un primer moment. En alguna foto he vist que alguns no pugen per l'esperó sinó per una canal que hi ha una mica més a la dreta. Para gustos, los colores...
Continuem pujant per la cresta. En algun moment tenim ambient pirinenc.
Arribem a una nova bretxa. Davant nostre surt la via d'esportiva Apache Pass de 6a. La veritat que pica una mica massa per la nostra motivació i agafem una feixa que surt a l'esquerra. Si es vol, per l'esquerra es pot abandonar.

Inici de la segona variant

Quan portem 50 metres aproximadament per la feixa (i hem passat dues línies de parabolts) veiem que surt una diagonal per on podem continuar escalant. La feixa es tornava més herbosa i les ressenyes ens parlen d'una corda nusada que deu d'estar feta malbé. Així que prenem l'opció de pujar per aquí.
3a tirada (III - III+ - II+ - 28 metres - friend del núm. 3 i una reunió): Pugem en diagonal a l'esquerra. Davant tenim un mini sostre on posem el friend (III+) i continuem anant a l'esquerra fins sortir a una reunió d'una via d'esportiva i tirem un parell de metres amunt per sortir a la carena.
Anem per la cresta. No sabem quan s'incorpora la ruta normal. Anem saltant blocs que en algun moment s'estrenyen i ens obliguen a pensar si anem per l'esquerra o per la dreta sense gaire dificultat que la de saber mantenir l'equilibri.
Poc a poc anem baixant i la cosa es va complicant cada vegada més. Al peu d'una bretxa li dic al company que no ho veig clar. Ell passa al davant i baixa com si res. Serà un III però de baixada té el seu yuyu.
La cresta es torna a estrènyer. I hi ha un ressalt que cal posar atenció.
4a tirada (IV- - 5 metres - un friend del 3): Ens encordem però l'Aleix - que té la meitat de la meva edat - diu que no cal posar-nos els peus. Té tota la raó del món. Es tracta sols d'un pas de IV- que podem superar amb facilitat ja que hi ha molt bones preses de mà.
Continuem crestejant. Hi ha algun pas de II+ (que són aquells que si tinguessin més continuïtat ens obligarien a encordar-nos però com són passos afillats...).
Arribem a una bona instal·lació de ràpel. Per l'esquerra arriba una via d'escalada esportiva, per la dreta baixa un ràpel fàcil. Hem vist en algunes descripcions que la gent se complicava molt i cordes que no es recuperaven bé. Nosaltres decidim rapelar cap a la dreta (20 metres i amb comoditat). Potser continuen fins la darrera agulla a la que arriben en un primer rapel des d'aquí (volat) i un altre fins al terra des de la darrera agulla. La nostra opció és molt fàcil. Feu el que vulgueu.
FITXA TÈCNICA:

Valoració: Terreny d'aventura que puntualment ens obliga a escalar. És més divertit del que m'esperava.

Dificultat: IV

Desnivell (metres escalats encordatrs). 65 metres. Hi ha molts trams de II - II+

Temps d'aproximació: 12 min.

Temps de descens: 20 min. (sense incloure el ràpel)
Grau d'exposició: Baix.
Material: 4 cintes exprés, friend del 3 i reunions.

Roca: Calcària, Molt bona, en algun moment hem tingut algun dubte però estava pefecta.

Orientació: Comencem per l'est, la carena sud i baixem pel nord-oest.

Via oberta per: Lluís Trabalón i David Taurà (2005). Ei que nosaltres hem afegit dues variants que li donen més categoria (bé, és la nostra modesta opinió).

Descens:

Fem el rapel i baixem al coll Piquer per un corriol (1 min.) i agafem una pista que ens durà fins als dipòsits (17 min.).
Accés:
A Coll de Nargó agafem la carretera al coll de Boixols L-511 - C-363. A la sortida del poble trobem l'església romànica de Sant Climent a mà esquerra. Agafem una pista asfaltada que surt a la dreta.
Passem per davant de les instal·lacions esportives i ens encarem vers unes cases. Hi ha una cruïlla. Anem a la dreta (cartell que indica la zona d'escalada del coll Piquer. En arribar als dipòsits aparquem.
Aproximació: Davant veiem la cresta. Agafem un sender que surt de l'extrem dret dels dipòsits i anem a contornejar l'extrem dret de la cresta. En el darrer moment deixem el sender que baixa al poble de Coll de Nargó. Un cop vorejat l'extrem de la roca amb una munió de parabolts, agafem un corriol a l'esquerra i ens trobem a peu de via. La nostra és la de la dreta. A l'esquerra a la paret podem veure escrit a la paret Yoda. Veiem els 4 parabolts de la nostra tirada.
Track pispat de la pàgina: http://www.engarrista.com/node/304

• Track format GPS Exchange Format (.gpx) 

UNA MES A LA GORRA FRIGI: VIA GEDE VARIANT VIA BLAVA

Observeu que les assegurances no coincideixen
 amb les que nosaltres posem.

Havia llegit que era una via blava poc equipada i que es passava una mica de por doncs les assegurances allunyaven. Error. És una via de baixa dificultat i prou assegurada per no passar por. Potser no té tant ferro com la Joan Marc (que em reservo per portar gent que no ha escalat mai) o l'Anna Guinovart (on ja vaig portar uns companys). La via resulta interessant per afegir al cistell encara que no aporta res de nou. Penseu que acabo de llegir que al pobre gorro hi arriben més de 60 vies...
Descripció de la via:
La via estrictament parlant comença una tirada més avall de l'ermita però tothom comença al costat de la balma i ens saltem la tirada primera que no crec que passi de III.
Un cop arribats a la balma/ermita de Gorros anem uns metres a l'esquerra i trobem la reunió de la via GEDE. Localització molt fàcil
1a tirada (III - 30 metres - 3 parabolts i un arbust): Fonamentalment la via tira amunt. al costat, venint del regeix de la balma hi ha una llavi que puja amunt. Nosaltres anem en paral·lel a aquesta protuberància que deixem a l'esquerra.
Vam llaçar un arbust perquè anàvem amb la idea que estava poc equipada però crec que ara ja no ho faria. Al costat de la reunió veig una altra més a l'esquerra. Sembla un projecte inacabat d'en Brasil.

2a tirada (III- IV  - 35 metres - 5 parabolts): Seguim la mateixa tendència que abans deixant a l'esquerra el llavi. He vist que la via original GEDE pujava per una primera elevació però ara la via blava continua per l'esquerra.
A la part de dalt el company va posar un friend però més pel plaer de posar-lo que no pas per una altra cosa.
3a tirada (III+ - IV - III - 40 metres - 4 parabolts): Tirem decididament a la dreta per superar el llavi del qual fa estona que us venim parlant. El pas sembla exigent però hi ha molt bones preses de peu i de mà, així que només cal una mica de decisió i ja estem a l'altre costat.
Ara estem damunt d'una gran placa tombada. Anem pujant amunt amb una certa tendència que ens indica una xapa vella, rovellada i que es mou que constitueix la propera assegurança que és una mica precària precisament ara que hi ha l´únic pas que ens fa pensar una mica i que arriba a IV. Com és una andròmina  tan vella ens pensem que estem fora de la via però si anem seguint la direcció que portàvem, trobem aviat un parabolt.
Sembla ser que la sortida original de la GEDE atacaria el sostre que tenim davant però no patiu...
4a tirada (III - 25 metres - 3 parabolts i una alzina): La via va a la dreta, en diagonal per passar per una canal molt marcada on hi ha una alzina. Ens anem trobant amb la resta de vies fàcils que pugen per aquest sector (Anna Guinovart, Laura Albarral, Joan Marc, ...). Arribem a la característica alzina i ens queda un petit muret per acabar la via).
Descens:
A uns 10 metres a la dreta de la nostra reunió trobem la instal·lació de rápel d'uns 20 metres que ens duu a un petit coll on hi ha el segon ràpel de 55 metres que ens deixa a l'altre vessant per on s'enfila la via Original.
Baixem seguint el mateix recorregut que a l'anada.
Aproximació:
Hi ha tres opcions per pujar a Gorros. Agafant el funicular de Sant Joan on ens queda a uns 10 minuts de la base de la paret. Pujant pel Pas del Francés i agafar el trencall cap a l'ermita de Sant Anna on cal posar-hi 45 min. fins al funicular, o pujar pel camí de l'ermita de Sant Miquel on també cal comptar uns 45 min. Una mica acaba sent una qüestió de gustos.
Un cop situats al peu del Gorro Frigi agafem la canal que hi ha entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. És una canal dreta i costeruda on hi ha una corda per superar un tram força llis i pendent. Atenció aquesta corda la vam trobar trencada (maig 2018). El Parc estava arreglant el camí que puja a Sant Jeroni, posant pedretes per fer bonic mentre aquí dalt la corda trencada pot ser vital doncs quan vaig baixar de la via Badalona havia plogut i us asseguro que va ser el pas més perillós doncs la roca patinava que donava gust.

Pugem al coll entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior en una hora. Encara ens queda 10 minuts per baixar fins al balma on hi ha una petita construcció que alguns anomenen ermita.
FITXA TÈCNICA:

Dificultat: IV

Desnivell: 130 metres. 

Temps d'aproximació: 1 h 10 min.

Temps de descens: 50 min. 
Grau d'exposició: Baix.
Material: 6 cintes exprés, cordinos per llaçar algun arbre i reunions.

Roca: Conglomerada, Molt bona.

Orientació: Sud

Via oberta per: Víctor López, R. Carbó i E. Civís, l'any 1961 van obrir la via GEDE però aquí hem fet la variant Blava que l'evita en les trams més compromesos i equpada per Antonio Garcia Picazo - Juan Nubiola l'any 1994.

LA TRONA DE SIURANA, PERQUÈ NO?

Diuen que a Siurana hi ha 800 vies d'escalada. Doncs nosaltres hem anat a "escalar" per una raresa que segur que no trobareu per internet. Interessant? Potser no gaire, però diferent.

No era el nostre primer pla però durant la nit havia plogut tota l'estona i ja havíem decidit que el dia següent no escalaríem. Havia pensat anar a caminar per Siurana. Feia anys que no hi anava, com ha canviat, la primera vegada que hi vaig anar la carretera no estava ni asfaltada. La gent del país ens miraven estranyats. Ara tots són guiris.

L'agulla de la Trona és una petita elevació que resta damunt del camí del Grau de la Trona que baixa al riu de Siurana. Un paratge molt concorregut. 

La Trona té una visera molt característica i el camí passa pel sota. Tothom s'atura a fer-hi una foto, no sóc qui per criticar-ho doncs és un paratge fotogènic.

Mirem la via normal que comença per una canal que es puja en ramonage. Està tota humida i no veiem com assegurar-nos. Això comença malament. Hi ha algun bloc encastat que ens podria servir per posar alguna cosa o alguna fissura, però humit. Diuen que és de IV... miro i veig que ens podem estalviar aquests primers 5 metres si anem un centenar de metres endarrera i anar planejant per una feixa. Hi trobo una fita. Els primers metres no són gaire evidents però després esdevé un sender prou marcat i amb nombroses fites No serem els primers de pujar-hi així...

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

Ens situem damunt de la canal i veiem que la pujada pel darrera ens aquests 4 primers metres no té cap dificultat (II).
Ens situem entre l'agulla i la paret. Sembla factible.

Posem un friends que assegura aquest primer pas.Sols és qüestió d'enlairar-nos. Hi ha bones preses de peu, la paret es dreta, i les mans tenen les preses no tan bones. Però sols és un metre. Jo he pujat una mica fent oposició però el company ha pujat sense agafar-se a la paret oposada (IV).

Sortim a una feixa que anem resseguint fins arribar a una savina. Ara ens queda un metre per assolir al cim que es puja bé doncs hi ha força preses.

Arribem al cim, una gran plataforma plana molt agradable. Ens adonem que hi ha per rapelar una argolla rovellada que no fa gaire gràcia, gens. Si pugeu a l'agulla poseu una parell de parabolts per rapelar i guardeu aquesta pesa de museu. Nosaltres hem baixat amb "suavitat"...En aquest darrer mur hem posat algun friend i en el flanqueig un altre ja veieu que hi cap material que queda bé.
Descens:
Des de l'argolla de ferro vella i rovellada anem baixant amb cura 10 metres. El primer prova l'argolla i va mantenint les assegurances en els friends i en la savina per si salta... el darrer, ja amb la resistència comprovada baixa.
Tornem pel camí d'anada fins a l'aparcament. (10 min.).
Aproximació:
De l'aparcament agafem un sender que surt a l'esquerra. El sender passa arran de cingle. Als 8 minuts hem arribat al peu de la Trona. Si us voleu estalviar els primers metres tireu una estona endarrere fins a trobar un pas factible. Els primers metres estan bruts però aviat trobeu el sender amb fites que us durà a la Trona.
Accés:

Per arribar a Siurana heu d'agafar una carretera estreta que surt de la carretera de Cornudella del Montsant i el coll d'Albarca.

FITXA TÈCNICA: 
Dificultat: IV
Desnivell:  10 metres. 
Temps d'aproximació: 10 min.
Temps de descens:  10 min. Sense incloure rapel.
Grau d'exposició: Mig.  A la paret no trobem res però és de fàcil protecció. Rapel, per la instal·lació vella fa patir.
Via desequipada

Material: friends,cordino i reunions.
Roca: Calcari de qualitat.
Orientació: oest.
Via oberta per Ignasi Ribalta, Jesús i Toni Nieman l'any 1959. Durant 5 anys els dos primers es van dedicar a pujar la majoria d'agulles de Siurana cercant la via més lògica. Val a dir que també van pujar-hi anys més tard la superba visera del davant (IV - A3) i una via per l'est de IV - A1. Que poc es podien imaginar que 40 anys més tard escaladors de tot el món vindrien a escalar per les parets de Siurana.

UN DIA NO IDEAL: AGULLOLA DE RUPIT

Fa uns dies que volem anar a la'Agullola de Rupit però el temps no pinta gaire bé. En Miquel Ramos em pregunto que en penso i jo li dic que diumenge serà el dia ideal. Massa que ho he dit, va ser un dia fred i ventós. I la colla no paraven de dir-me que era el dia ideal. Finalment, els demano perdo i presento la dimissió de meteoròleg.. si, si però avui hem fet l'Agullola i mai oblidaran la visió del Salt de Sallent, la cascada més alta de Catalunya amb 115 metres d'alçària. No sempre duu aigua, però avui bramava amb tot el seu esplendor.
L'Agullola és una agulla - que llest - que atrau la vista des del llogaret turístic de Rúpit. Està separada del cingle per uns metres. L'ambient de tota l'ascensió és sensacional amb un entorn bellíssim. Té un toc de terreny d'aventura, controlada, que assegura deixar-nos contents encara que no sigui la gran escalada de la nostra vida.
Descripció de la via:
La localització de l'inici de la via és una mica complicat. Vam fer una fita per ajudar-vos a començar bé.
1a tirada (III - II - I - 25 metres - net): Ens encarem per una canal una mica terrosa (III) podem posar un friend però no cal doncs aviat hi ha una soca d'arbre on podem llaçar un cordino. Poc després pugem caminant per un corriol. Damunt tenim un altre arbust que aprofitarem i pujarem per una canaleta (II) que ens durà a una feixa d'uns 5 metres, estreta, però tampoc tan aèria com hem llegit en algun lloc. Muntem la reunió en un arbre. Damunt veiem un químic que ens indica que anem bé.
2a tirada (V- - IV - un químic - 15 metres):
Ara ens toca el pas clau de tota la via. De fet, els primers ascensionistes van fer un pas d'esquena. Les preses de mà són força romes encara que hi ha un fissura on podem encastar la mà. Cal una mica d'adherència i tirar endavant. Un cop superat aquest pas la dificultat minva (IV) i pugem un muret amb una savina a l'esquerra encara que està una mica malmesa i no fa de bon fiar. Arribem a un ressalt on hi ha un parell de parabolts per muntar reunió. Abans es feia la reunió en un arbre que hi ha més a la dreta però s'ha assecat i està a punt de trencar-se.
3a tirada (IV - IV+ - III + -  un tascó de fusta - 20 metres):

De la reunió anem a la dreta fins trobar una xemeneia. Primer trobem un mur poc tombat però que pugem amb adherència. Un cop superat anem cap a una canal on ens hem d'entafonar, en un fissura. Trobem una tascó de fusta de les primeres ascensions encara que nosaltres vam reforçar amb un friend. Passem per un pont de roca.
Dalt hi ha un forat. Si us hi fixeu hi ha un parabolt però des de correspondre a una altra via doncs nosaltres pugem per un mur que hi ha a l'esquerra (III+) amb uns còdols que no inspirem gaire confiança.
Vam muntar reunió en un arbre encara que es podria acabar de pujar però feia molt vent i teniem por de no sentir-nos.
4a tirada (IV - 2 químics - 15 metres):
Pugem per un mur on cal fer adherència (IV). Hi ha un químic. Més amunt veiem un pont de roca gegantí, podríem arribar a travessar-lo però pugem per l'esquerra. Hi ha molt cantell i es puja millor del que aparenta. Quan anem remuntant trobem un altre químic.
Arribem al cim de l'Agullola on trobem la reunió preparada  amb cadena i anella per rapelar i un químic damunt.
Descens:

Muntem un rapel de 30 metres, justos, fins a la reunió segona on hi ha els dos parabolts i un mallon que nosaltres vam deixar. Fem un altre ràpel de 25 metres que ens deixa a la base de l'agulla.
Retornem pel camí d'anada fins al cotxe (30 minuts).
Accès:
En el poble de Rupit agafem una pista asfaltada que travessa el llogarret. Aviat veiem l'Agullola en l'extrem del cingle.
3 km. Esplanada a l'esquerra. Deixem l'asfalt i aparquem uns 50 metres dins de la pista que va al salt de Sallent.

Aproximació:
Seguim un camí carreter que està tancat per una cadena en començar.
15 min. Deixem el camí principal i agafem un trencall a la dreta (fita) i ens encarem cap al precipici. Aquí comença el grau de Saltabocs on cal resseguir una feixa a l'esquerra sense practicament agafadors per les mans. Al tornar ens adonem que hi ha alguna presa de peus que ha estat repicada.
Anem per la vora del cingle, a mà esquerra, seguint un corriol a peu de paret en el punt més accessible comença la via (35 min.)
FITXA TÈCNICA: 
Dificultat: V-
Desnivell:  75 metres. 
Temps d'aproximació: 35 min.
Temps de descens:  35 min.
Grau d'exposició: Mig
Via semiequipada
Material: 5 cintes, friends, cordinos i reunions.
Roca: Gres calcari de mala qualitat.
Orientació: Sud.
Via oberta per Pere Danés i Ramon Vinyeta el 8 de novembre de 1934.

Per fruir de la nostra aventura podeu veure que bé ens ho passem:

Powered by Wikiloc

TROBADA ESCALADORS/ES DE LA SEAM A MONTALEGRE

En poques paraules... una mega passada. Arribo al bar de Vilanova de la Sal i em trobo amb un munt de gent que estan acabant d'esmorzar. La majoria són gent jove que no conec i això que fa anys que sóc de la SEAM. Per mi això és motiu d'alegria, comencem bé.
Organitzar coses sempre implica tensió i nervis. Felicitar sincerament a l'anima mater de la trobada, la Remei, sense ella no hauria trobada. Gràcies Remei... ja em ronda alguna idea per fer una altra trobada... ja en parlarem... La veritat és que ella no estava sola, havia el Pere i el Pol fent la carn i segurament més gent que avui no han escalat perquè nosaltres podéssim tibar i dinar... dinar per 5 euros i us juro que he quedat ben tip. No he sopat.No sé com poden sortir els comptes.
Al final un sorteig de material. Ja ho he dit en començar una mega passada.

Anem a Montalegre, som una cinquantena d'escaladors. Alguns van a fer via llarga, jo havia pensat anar-hi amb el Sergi Gàmiz però a la tarda em diu que es trobava malament...M'ho podia haver dit al matí a primera hora i ja m'ho hagués muntat d'un altra forma. Menys mal que no m'he esperat gaire i m'he acoplat a la cordada de Roger Comepiedra, la Maite i el Josep Maria. hem anat a fer esportiva al Panellet. Unes vies fàcils que hi ha a la dreta. Les he hagut de fer de primer doncs el Roger estava mandrós, ara per allí on miraves veies cordades...
Finalment hem anat a fer la via Lo Diedret que és de V, si però una dificultat mantinguda on calia escalar amb els cinc sentits. Els joves ens deixaven aquestes vietes pels padrins. Ells/elles preferien anar als 6b (ja es faran grans).
A les  3 a dinar. He pogut beure la darrera cervesa i hem hagut de dinar amb vi. Hi ha coses pitjor...
Carn a la brasa i de postres braç de gitano. Segur que has fet bé els comptes Remei??? Tot això per 5 euros??

LA FORÇA TEL·LÚRICA DEL CASTELL DALMAU

Hi ha racons que desprenen una força especial. El Castell Dalmau és un paratge d'aquest. Si no perquè un pedrot com aquest té la fal·lera de 18 vies. Si doneu el tomb per sota pensareu que no hi caben. Surten en el llibre Guia d'escalada clàssica a les muntanyes de Prades de Josep Jané. Un llibre imprescindible per estimar aquests cingles.
Nosaltres ens vam posar a tastar l'atracció de l'agulla i ens vam posar a la primera via que s'havia obert que puja per una flamant escletxa fins al cim. És una escalada diferent, fora dels patrons habituals. Comencem per una rampa que superem per oposició i en la segona part un mur interior. Sembla que estiguem fent espeleologia fins sortir a la llum exterior ja en el cim del penyal.
Llàstima que la via sigui curta ... i no estigui equipada.
Si no em creieu el tema de la força tel·lúrica (feu molt bé de no creuem) penseu per un moment que fan aquí una colla d'escaladors organitzant dinars dalt, o la colla vella de Valls fent castells.
Quan estàvem aclofats dins de l'escletxa va aparèixer el nostre àngel celestial, en Pol, que també és de la SEAM del CEL. Ell la va fer sense corda i volia baixar per la via amb oposició, com us podeu imaginar ell juga en una lliga diferent de la meva. Ens va orientar/animar a pujar-hi doncs ens pensàvem que era molt més fàcil del que ens vam trobar. Gràcies.
Descripció de la via:
Ens situem darrera de l'agulla. A mesura que l'anem voltant anem veiem algunes de les plaques que indiquen l'inici d'algunes de les vies del Castell. Ens situem en el vessant nord-oest i veiem una gran escletxa. Damunt hi ha la placa amb el nom d'Aubareda i Bergada (aquí escrit amb ga quan el nom era Pere Berguedà).
Entrem per l'escletxa per on només passa una persona i muntem reunió d'inici.
1a tirada (IV - 15 metres - net): Pugem pel punt menys dret. Alerta a l'esquerra hi ha una roca encastada que es mou. Els primers metres són els més difícils del llarg (IV) doncs la roca està molt polida segurament per l'acció de la humitat. Cal posar l'espatlla a la paret per pujar en oposició. Un cop superat els dos primers metres la paret tomb i pugem amb facilitat (III). Als 5 metres ja podem anar caminant cap a dins de la paret.
2a tirada (IV+ - 10 metres - net):  Davant tenim un mur. En la part superior veiem uns blocs grans amb diferents sortides a l'exterior. Els primers metres són polits però a l'esquerra es pot posar alguns friends grans i per la dreta hi ha un llastra que ens permet pujar millor del que pensàvem inicialment. Arribem als blocs superiors i ara cal anar a l'esquerra - semblaria que hauríem de seguir a buscar un forat que hi ha damunt.
El pas és atlètic, i estrany,  i anem amb els peus per una regleta i amb l'esquena recolzat a la paret. Quan ja l'has fet dius que és fàcil però quan estàs allí pillat tens algun dubte. Saltem a un blog encastat i a l'esquerra trobem la reunió. Ara només ens falta pujar per uns blocs i arribar al cap de l'agulla (611 m.).
Baixem una mica cap al nord i trobem una instal·lació de ràpel (que baixa per la via del Ràpel, que originals). Al costat hi ha una biga de ferro amb una cadena que sembla que van pujar els militars que van fer practiques per la zona.
Descens:
Muntem un ràpel de 25 metres que ens deixa al costat d'on hem començat. Baixem pel camí de pujada encara que en sortir a la pista hem baixat un tram més pel GR i hem sortit a la Font de Pascual. Per sota de la font surt un sender que ens deixarà davant del km. 3 de la carretera a La Riba, a tocar de l'aparcament. (20 min.).
Accés: A la població de La Riba agafem la carretera TV-7044 abans d'arribar al km. 3 hi ha un aparcament a mà esquerra. Nosaltres vam aparcar a l'aparcament del Refugi dels Masets, exclusiu pels clients però ens van deixar aparcar-hi, està dos metres més amunt.

Aproximació: De davant de l'aparcament del  Refugi dels Masets surt una pista tallada al transit que anem seguint.
20 min. La pista és atravessada pel GR-7 i agafem el trencall de l'esquerra.
30 min. Bifurcació de camins. Anem a la dreta seguint la indicació d'un cartell.
35 min. De sobte apareix la silueta sorprenent del Castell Darnau que haurem de voltar per l'esquerra fins arribar a peu de via.
Atenció de baixada vam anar per un sender més directe (del que us oferim el track) i en Pol venia de la pista que surt de la part alta de la Riba i que arriba a la font del Pascual.
FITXA TÈCNICA: 
Dificultat: IV+
Desnivell:  25 metres. 
Temps d'aproximació: 35 min.
Temps de descens:  20 min.
Grau d'exposició: Mig
Via  desequipada. S'observa algun espàrrec de parabolt però està petat.

Material: Friends. A la part de baix vam posar algun de petit però el segon llarg exigeix friends grans.
Roca: Calcària de qualitat.
Orientació: Nord.
Via oberta per Sebastià Figuerola, J. Aubareda i Pere Berguedà el 4 d'abril de 1937. El primer ascensionista va pujar sense cap assegurança i els segons van pujar amb l'ajut de la corda.
Impressionat imatge facilitada per Ricard Darder on es pot veure un pilar de 4 aixecat al cim del Castell Dalmau aixecat per la colla Vella de Valls el desembre de 2012


Seguint un track que vaig trobar a wikilog i he adaptat:

Powered by Wikiloc