dissabte, 18 de febrer de 2017

ESPOLON GUANCHINFU PER DESCOBRIR LA PEÑA PREDICADERA

Feia dies que els companys em parlaven de les excel·lències de la peña Predicadera en la serra de Guara. Avui he tingut ocasió d'anar i la veritat és que m'he quedat meravellat de la roca. Diuen que és tillita caliza on els diferents còdols estan conglomerats amb caliza. És la roca en que tots els escaladors hem somiat sempre: Compacta, abrasiva i adherent. De vegades apareixen bústies que no esperaves trobar. Qui pot donar més?
Els llargs de baix són tipus plaques i per contraforts. Els dos darrers són més que genials doncs hem de pujar per xemeneies i algun petit desplom. La via està perfectament protegida i pensava per escalar i fruir.
Fins l'any passat havia una restricció d'escalada durant els mesos de gener fins l'estiu però actualment s'hi pot escalar tot l'any.
Costa una mica localitzar la via encara que jo anava amb el Lluís que ja se l'havia fet. Puja per l'esquerra d'un contrafort pot servir de referència i que hi ha tres o quatre parabolts seguits.
Descripció de la via:
1ra tirada (III+ - 30 metres - 8 parabolts): Et mires el llarg des de baix i no sembla dífícil però tampoc diries que és de III+. Et falta contacte amb la roca quan t'hi poses veus que hi ha preses per tot arreu i la roca és molt adherent així tenen raó és de III+.
Puja per un contrafort que hi ha a l'esquerra de la via Espolon Starlux. Des de terra ja es veuen 4 parabolts. En la part superior hi ha un ressalt i anem a l'esquerra. Pugem uns metres més recte a munt i trobem la reunió.
2na tirada (IV - 30 metres - 7 parabolts): Sortim per un muret que ens duu a un contrafort carener. Els darrers metres són caminant.
3ra tirada (IV - 35 metres - 5 parabolts): Anem a l'esquerra. Al llarg de tot el llarg anirem pujant en diagonal. De fet anem a buscar un nou esperó per on puja la via.
4ta tirada (IV+ - 35 metres - 7 parabolts): Pugem recte amunt. Als pocs metres trobem un petit ressalt que ens exigeix tibar la cama i veure si podem pujar per la dreta o per l'esquerra. Al final del llarg hi ha un mur que s'adreça una mica però es puja amb més facilitat de la que esperàvem inicialment doncs hi ha força preses i bones.
5na tirada (V - 30 metres - 9 parabolts): És el llarg més espectacular de tota la via. La forma de la paret ha canviat. Anem per un esperó molt característic. Primer ens trobem amb una xemeneia dreta però amb moltes preses que es puja amb facilitat (IV+). Després arribem a un desplom on els alts tenim avantatja doncs dalt hi ha una bústia on podem posar les dues mans i fer una bona tibada (V). El pas més compromès encara no l'he fet. Arribem a un muret. La via va per l'esquerra a buscar una canaleta per on pujar. Ja entrar a la canal impressiona però pujar-hi encara més (V/V+). He vist un company que ha anat per la canal de l'esquerra i pujava amb més facilitat traient les assegurances que li havia posat el primer. Tot són opcions.
6na tirada (V+ - 15 metres - 4 parabolts i 2 espits): Anem cap a l'esquerra a buscar la darrera canal. Primer trobem un espit vell que no vam aprofitar i vam anar a buscar un primer parabolt. Ara cal entrar a la canal en un pas de confiança. Un cop a la canal cal tibar fort doncs la paret és dreta. Un cop en el tram més vertical podem sortir de la canal i fer-ho per fora (per a manolos), o bé, fer un ramonage encastrant-nos en la paret. Al mig també hi ha un espit vell que si fessim anar podríem pujar en A0. Aquí trobem la dificultat màxima de la via. V+.
Descens:
El més pràctic és seguir les nombroses fites que indiquen un senderó que primer puja per després anar a buscar una canal amb tartera per on s'ha dibuixat un senderó prou agradable. Caldria posar-hi uns 40 minuts de baixada fins enllaçar amb el camí d'anada. En 1 hora arribem a l'aparcament.
Aproximació a la via:
La roca Predicadera es veu des de ben lluny. Agafem la pista que marca cap a Nocito. Als 15 minuts. Deixem la pista principal i agafem un trencall a la dreta. Molt evident.
Abans d'arribar al barranc s'incorpora per l'esquerra el camí de baixada. Un cop hem creuat el barranc hem d'anar seguint les fites - cal anar amb compte -. Arribem a un punt on hi ha una corda que ens permet superar un primer contrafort pel seu punt feble. El segon el superem fent un tomb a la dreta.
En arribar prop de la paret baixem per una carena fins entaforar-nos en una canal secundària fins situar-nos a peu de paret. Aquí ens anirà molt bé observar la foto de conjunt de la paret. 50 minuts.
Accés:
Venint de Catalunya hem d'agafar l'autovia A-22 que va a Osca. Agafem la sortida a Sietamo i en arribar a la carretera vella (abans d'arribar a Sietamo) anem cap als pobles de Liesa i Ibieca. Tirem amunt i sortim a la carretera que va al poble d'Aguas (per on també podem venir) i anar 50 metres a l'esquerra per agafar una carretera a la dreta. I ara no hi ha com seguir les indicacions del gràfic de X. Larretxea. Pista en bon estat que ens duu a l'aparcament de la Tejeria on només caben 7 cotxes. Alerta que diuen que passa la Guàrdia Civil a posar multes.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V+/A0. Obligat V.
Desnivell: 190 metres. 
Temps d'aproximació: 50 minuts.
Descens: 1 hora.
Grau d'exposició: Baixa
Via equipada 
Material: 10 cintes i reunions.Algunes de les cintes han de ser llargues per evitar fregaments.
Roca: Tillita caliza. Una meravella.
Orientació:Sud. Ideal per l'hivern.
Via oberta:  Via oberta per Àngel Guerrero, Paco Hinojo, Joaquin Floria i Jorge Castaño.




dissabte, 11 de febrer de 2017

LA FACILONGA, PERQUÈ NO?

El pas de V -
És difícil definir si recomanar anar a fer la via Facilonga, o no. Com sempre té coses positives i negatives que costa sospesar.
Comencem explicant perquè hi vam anar-hi. La previsió meteorològica era molt dolenta. Dient que a migdia plouria. Volia anar a escalar amb el Miquel Àngel Ramos i, si no anava, seria el segon cop que el mal temps ens impedia trobar-nos. Volíem anar a fer la Travessia dels Flautats però era una mala opció doncs és una sortida llarga així que vam escollir anar a la Facilonga per la seva escassa aproximació, i si plovia, rapelàvem la via i cap a casa a assecar-nos. El curiós del cas és que quan ens vam trobar a peu de via vam veure que no érem els únics de fer aquesta opció. Ens vam trobar 3 cordades a la paret. La cordada del davant, casualment, també volien anar a Flautats i havien escollit aquest plan B.
Primera norma. Si hi ha una altra cordada a la paret crec que el millor és cercar una altra opció doncs ens han passat pedres per dalt, pels costats i algun petit impacte. Aquest és el gran defecte de la via encara que es neutralitza per l'assegurança abundant. És curiós que hi ha material de totes les èpoques.
Descripció de la via:
1ra tirada: (III - II - 20 metres - 2 espits): Hi ha un primer muret on veiem l'espit. Després es va caminant. La reunió està amagada a mà esquerra sota una rampa sota d'un arbre. De fet nosaltres no la vam veure.
2na tirada: (II - 25 metres - net): Es va caminant amunt.
La veritat és que com ens feia por el temps vam decidir pujar aquestes tirades sense encordar-nos. No presenten cap problema excepció feta del primer pas. La via és molt lògic doncs puja cercant els trams amb roca ja que hi ha vegetació per tot arreu.
3ra tirada: (III - 20 metres - 3 assegurances) En les ressenyes velles posa que hi ha un passamà a l'esquerra que va a la via Monolit Groc. Ara no hi ha res. És tira per una placa còmoda.
4ta tirada: (IV - 20 metres - 5 assegurances): La via es posa més interessant. anem amb tendència a la dreta.
De fet nosaltres vam fer les dues tirades en una sense cap problema.
5na tirada (IV+ - 27 metres - 6 assegurances): Anem per la dreta pujant per una mena de contrafort. Alerta que hi ha trams on la roca no es gaire bona. Hi ha algú que posa aquí el pas de V- la veritat és que jo no el vaig trobar en comparació amb el pas de la tirada superior.
6na tirada (V- - 27 metres - 7 assegurances): Aquesta és la tirada clau doncs sortim en IV+. La paret es redreça. Dalt veiem un arbre característic.Anem a la dreta fins que hem de superar un ressalt que classificaríem de V-. Un cop superat aquest pas la roca es torna molt dolenta. Hi ha algun tram que fa una mica de por. Sort que les assegurances estan ben a prop. Passem per sota de l'arbre i arribem a la reunió caminant. Nosaltres vam trobar fang.
Això va suposar un greu problema ja que quan vam sortir a fer la darrera tirada doncs teníem els peus de gat que lliscaven amb la roca i una llarg fàcil es va convertir en el més problemàtic. Els companys de davant nostre van patir dos caigudes i nosaltres perquè anàvem ja previnguts.
Es poden fer les dues tirades en un sol llarg
7na tirada: (IV - 20 metres - 4 assegurances): Estic segur que en condicions normals deu de ser un llarg de tràmit però nosaltres vam patir per la poca adherència dels peus de gat i ens vam tenir que refiar de les preses de mans que són abundant.
Descens:
Aquí haureu de prendre una decisió doncs hi ha dues alternatives: Rapelar la via on caldrà tenir present la caiguda de pedres i para compte amb la recuperació de les cordes doncs hi ha molts arbusts.
Hi ha reunions com la sisena que no té anella per rapelar però la majoria si.
Nosaltres, i la cordada de davant nostre, vam decidir tirar per dalt. Alerta hi ha uns metres que estan podrits i el perill de fer caure pedres és altíssim, o hauria de dir, inevitable. Es podria posar una corda fixa per evitar mals majors. Primer consell, no intenteu tirar avall per anar a buscar l'ermita de Sant Miquel doncs és un tram molt emboscat i hi ha algun ressalt. És millor abandonar per dalt. A l'esquerra hi ha la pista encimentada que baixa de Sant Joan. Crec que és millor pujar per la carena evitant entrar en el barranc. Nosaltres, malgrat els errors vam estar 18 minuts per sortir a la pista.
De la pista vam agafar la drecera a la bassa de Sant Miquel i en 48 minuts vam arribar al monestir.
Aproximació:
Sortim del Monestir en direcció a l'ermita de Sant Miquel o Sant Joan. Als 7 minuts trobem una tanca que impedeix el pas de vehicles. Per la dreta ens enfilem amunt, ja veiem la via damunt nostre.
10 min. Arribem a l'inici de la via.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V-
Desnivell: 165 metres. 
Temps d'aproximació: 10 minuts.
Descens: 48 minuts caminant o rapelant la via.
Grau d'exposició: Baix
Via equipada 
Material: 7 cintes i reunions.Si es volen una tirada per cada dos llargs cal pensar que cal agafar 13 cintes.
Roca: Conglomerat, amb trams força dolents.
Orientació: Est. Ideal per fer les tardes d'estiu.
Via oberta:  No tenim dades.

dissabte, 21 de gener de 2017

SEMPRE ENS QUEDARÀ LA CODOLOSA: VIA JOSEP MONISTROL

Ja ho diuen clar en castellà: "el hombre propone y Díos dispone" i ves per on Déu avui ha proposat que no puguem fer el nostre pla inicial, no déu de tenir el pobre altra feina, però "Dios aprieta pero no ahoga" i ens ha deixat anar a la Codolosa.
Altres vegades ja ens ha passat així i hem fet: Joan's, Punt Verd, Campions i l'Avi trepador (us ho dic per si ho voleu fer altres vies).

Els principal problema és localitzar bé la via. La nostra està entre la Joan's i Punt Verd (de fet Punt Verd la vam fer pensant que feiem la via Josep Monistrol. L'ideal és mirar detalladament una visió panoràmica de la paret per localitzar-les bé.
De fet nosaltres hem entrat per la via dels Joan's i al moment ens hem anat a la Monistrol. La Josep Monistrol comença una mica més avall, a l'esquerra, però es veu bruta de vegetació. Crec que molts escaladors fan la nostra entrada.

.
Descripció de la via:
1ra tirada (IV+ - V - IV - 30 metres - 3 espits i dos claus): Nosaltres hem pujat, però, per la via dels Joan's on hi ha un tascó empotrat i dos parabolts (V) i hem abandonat la via per l'esquerra.
Trobem una reunió amb anella que obviem.
Anem a buscar un marcat diedre. Dalt veiem un cordino. Estem en el pas clau de tota la via (V). Ens hem de situar damunt del diedre (dreta) i després pugem per uns replans molt més còmodes (IV).
2n tirada (V- - IV - 35 metres - 2 claus i 4espits): Sortim recte amunt (V-). Dalt veiem dos arbusts. Hem de passar pel mig d'ells. En una branca trobem un cordino. Ara ens trobem sota un sostre. No patiu. La via ara gira a l'esquerra. No és difícil però les assegurances com en tota la via allunyen.
La reunió està situada on acaba el sostre.
Descens:
Des de la reunió arribem al terra amb un rapel de 60 metres. Alerta que podeu trobar amb facilitat altres cordades pujant.
Aproximació
Aparquem el cotxe al carrer dels Graus i pugem pel de la Drecera. Atenció que l'aparcament en aquest darrer està restringit als veïns.
7 minuts. Deixem el camí principal i agafem un secundari que surt per la dreta. Pal amb el nom de la cova de les Arnes. Ens dirigim cap a un pal de la llum i ja podem albirar la paret de la Codolosa.
14 min. Ja estem a peu de paret. Anem uns metres a l'esquerra a cercar la canal per on puja la via a l'extrem esquer.
D'altres vegades pujavem des de l'ermita de la Salut però crec que es millor ascendir per la part de dalt del poble de Collbató.


FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V-
Desnivell65 metres. 
Temps d'aproximació:14 minuts.
Descens: 7 minuts (sense incloure els ràpels).
Grau d'exposició: Mig -Baix
Via equipada 
Material: 7 cintes, cordino per llaçar un arbusts i reunions.
Roca: Conglomerat de qualitat montserratina,
Orientació: Sud.
Via oberta: L'any 2001 pels germans Albert i Oscar Massó.

Crec que va ser la primera via oberta a la paret.

dimecres, 11 de gener de 2017

ESCALAR A LOURDES: EL TRIANGLE DEL CILINDRE

Aquesta pàgina recull opinions únicament personals que als que no em conegueu potser no us interessen.
Podíem fer un microbús i anar a Lourdes a veure si cura als companys però hem decidit, que fet a fer, era millor anar al Triangle del Cilindre o per la Canalla de Sant Llorenç de Montgai.
Hem anat en Lluís Olòndriz, el meu company d'escalada habitual, que van operar del menisc encara no fa un mes. Ahir quan li vaig dir que anava a escalar em va dir que volia venir a caminar. Resulta que ha portat l'arnès i els peus de gat. Finalment s'hi ha posat i ha volgut fer la darrera tirada de primer. És un matxote. Ho passava malament sense poder escalar. Enhorabona. Pensàvem que estaria dos mesos i mig aturat i avui ja ha començat.
També ha vingut en Sergi Gàmiz que fa un any i dos mesos va tenir una lesió quan anava a escalar i des d'aquell dia no havia pogut fer res. Avui s'ha tornar a encordar.
Ara enteneu perquè el tema de l'autocar a Lourdes??

Aquesta via la vam reequipar en part el Lluís Olòndriz i jo fa 4 anys.
Pensàvem en aquella frase del Guillem Àrias que obria vies per quan es jubilés. El Lluís ja s'ha jubilat, el cabró, i ha pogut fer realitat la frase.

dissabte, 24 de desembre de 2016

L'ARESTA BRUC PER EXCEL·LÈNCIA: LA SALAMANDRA

En Picazo en el seu llibre Montserra, Ascensiones de leyenda descriu l'aresta a la Salamandra com una via que li encanta malgrat la seva baixa dificultat. Quan els veterans (Nubiola, Cerdà, Guillempn, Anglada ...) van decidir equipar unes vies per poder fer quan foren grans van triar les millors vies i fàcils i van escollir també la Normal de la Salamandra. Alguna cosa deu de tenir la via per ésser tan alabada. Doncs a veure que serà.
Val a dir que el fet de ser una via blava no vol dir que està sobreequipada sinó que té les assegurances necessàries. La veritat és que tenia por, com en altres ocasions que em faltes assegurances, però la veritat és que mai he tingut aquesta sensació. L'equipament de les vies blaves es va començar a fer als anys vuitanta. Què passaria actualment amb la nova normativa? Segurament no es podrien equipar.
Si, m'ha agradat molt fer la via Normal de la Salamandra. No té res d'especial però té l'encant que va ser una via feta l'any 1936 i per aquí es respira solera. Té una patejada per arribar al peu de la via recorrent el Montserrat íntim.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV
Desnivell: 130 metres. 
Temps d'aproximació: 1 h 15  minuts (una autèntica excursió de muntanya amb un desnivell de 450 metres)
Temps de descens: 1 h. sense incloure ràpel.
Grau d'exposició: Baix, concs si que es veritat que hi ha poques assegurances però la dificultat també és molt baixa, Considero que és una equipada.
Material: 4 cintes exprés, 2 bagues  i reunions. Des del cim i les reunions inferiors estan equipades per rapelar.

Roca: Conglomerat montserratí. Alerta amb els còdols dels dos darrers llargs que ens poden donar algun disgust.
Orientació: Sud.

Via oberta per Puig i Gallofré el 9 de setembre de 1936. Perdoneu-me però crec que, encara que ara sigui una via fàcil, cal reconèixer el mèrit d'aquestes primeres cordades que s'enfrontaven a la muntanya sense conèixer les dificultats de la paret i amb un material molt precari. 

Descripció de la via:
50 metres abans de començar l'escalada ja estem grimpant un esperó de II i III- que fem sense assegurar (i no som uns suïcides). La reunió inicial la muntarem en un arbre que hi ha a l'esquerra. Hi ha un parell de cordinos amb un mallon per si voleu muntar rapel però crec que no cal doncs es pot baixar amb cura.
Primera tirada (II - III - 40 metres - 2 parabolts i un espti): A l'inici trobem un punt blau recent pintat. Anem pujant seguint els punts que ens indiquen la direcció. Les assegurances es trobem amb facilitat doncs anem per la línea correcta. Ja veieu el grau és com el primer tram que hem pujat sense assegurar però aquí abunden els III en front dels II. Poca cosa més.
Segona tirada (IV - III+ -III -35 metres - 3 parabolts): El primer parabolt està posat una mica massa a l'esquerra doncs la línea més fàcil puja recta amunt (IV) a mesura que anem pujant la dificultat va suavitzant.
La reunió es munta en una petita balma que hi ha sota d'una mena de berruga que té la paret.
Tercera tirada (IV- III - IV - III - 35 metres - dues savines i un parabolt): Sortim per l'esquerra (IV) fins arribar a una savina. A la dreta es podria posar algun friend però la veritat no el vaig trobar necessari. Com havia dues savines vaig llaçar les dues i ens situem damunt de la berruga. Anem uns metres a gates. Davant nostre tenim un mur. Al mig hi ha un parabolt. La roca ha canviat i aquí dalt és descomposta i cal anar amb compte. Com tinc el costum d'anar picant sempre amb la mà a la dreta ressona una placa que qualsevol dia caurà. És millor pujar per l'esquerra que la roca sembla més serenya. Un cop superat aquest ressalt ens toca continuar caminant a quatre grapes.
Arribem al segon parabolt i veiem que a la vora hi ha un espit sense placa. Entenc que és la reunió. Aprofito l'espit llaçant-lo amb un nus estrenyidor com si fos un merlet (millor que res).
Quarta tirada (III - II -III + - 20 metres - 2 parabolts):
Pugem un primer muret i després ens toca anar caminant fins una fissura que puja cap a l'esquerra. Hi ha dos parabolts per assegurar-nos doncs la roca no es encara del tot bona i cal anar amb compte.
Descens:
Hi ha la possibilitat de baixar per un ràpel a l'esquerra volat però crec que és més entretingut baixar per la mateixa via.
Primer fem un ràpel de 50 metres que ens deixa a la segona reunió i un altre de 60 que ens deixa a l'arbre. Ja he dic que no crec que calgui fer un altre ràpel encara que cal baixar els primers metres amb cura. Seguim el camí d'anada (1 h).

Accés:
Carretera d'accés al Monestir venint del coll de Can Maçana (BP-1103) prop del km 5.
Aproximació:
Agafem unes escales amunt /687 m.). Cartell.
Aviat trobem el sender que ve del Monestir i el seguim a la dreta.
20 min. Deixem el camí que voreja la muntanya de Montserrat pel vessant nord i agafem un sender que s'enfila amunt vers el coll del Migdia.
46 min. Coll de Migdia (1033 m.). Canviem de vessant.
Deixem a la dreta diversos camins que pugem per la dreta (camí d'Ecos, canal de micos per la dreta i camí a sant Jeroni per l'esquerra).
57 min. Una fita ens indica que hem de deixar la canal del Migdia per flanquejar a la dreta. Aviat travessem una escletxa en la paret que és prou interessant doncs tenim el dubte si tindrà sortida. Estem sumits en el Montserrat més feréstec.
1 h 10 min. Ja veiem la silueta de la Salamandra que s'arrapa per la paret que forma l'agulla de la Salamandra (cal una mica d'imaginació) i deixem el camí que puja al Montgrós. Ens enfilem per l'aresta tombada de la Salamandra, mig grimpant a 4 grapes.
1 h 15 min. Arribem a un arbre que hi ha a l'esquerra de la llomada on començarem a escalar.


dissabte, 17 de desembre de 2016

FORAT DELS LLADRES - ELS PONTS NATURALS D'ABELLA DE LA CONCA

El Forat dels Lladres és una meravella natural prou desconeguda dels voltants d'Abella de la Conca. Els escaladors megacraks saben guardar el secret; però crec que és hora de desvetllar aquest indret per la resta de mortals. Són dos ponts naturals monumentals encadenats i una cova final. Antigament devien de formar un riu subterrani.
Durant la Guerra Civil la gent de l'Abella pujaven a amagar-se aquí dalt. Vol dir que estan més forts que nosaltres doncs per poder pujar s'ha instal·lat una sèrie d'esgraons per poder remuntar-hi amb relativa facilitat.
Nosaltres vam anar amb el David de 12 anys i vaig preferir assegurar-lo com si escalessin i posava les cintes als esgraons. Si esteu acostumats a grimpar i teniu una mica de sentit de l'aventura potser no caldrà encordar-vos. Ara heu de tenir molt clar que no és una ferrata doncs no hi ha cable de vida. Són uns ferros posats perquè pugui pujar els escaladors a moure's per les parets dels ponts naturals.

Descripció del recorregut:
Aparquem a l'entrada del poble. El poble és molt petit i no hi ha gaires llocs per aparcar així que és millor fer-ho a l'entrada i caminar una mica que la sortida no és gaire llarga.
Entrem al poble i girem a l'esquerra per pujar a l'esglesia.
9 min. Arribem a l'esglesia de Sant Esteve. Un bellíssim exemplar romànic. Cal comptar l'anècdota que la mare de Déu fou robada pel prestigiós llabre de peces artístiques. El que va ser més curiós fou que anys més tard va retornar la imatge. Encara es desconeix el motiu perquè es va tornar tan bona persona.
Tirem cap al dipòsit de l'aigua i seguim un sender a l'esquerra. Damunt nostre tenim la torre Xica.
12 min. Deixem el camí que va a l'esquerra i anem a la dreta. Passem per una zona d'escalada amb vies molt fàcils. Anem per la dreta pujant per una mena de contrafort.
Davant nostra veiem una alterosa paret a mà esquerra. A la dreta hi ha la torre Xica. Damunt hi ha una torre quadrada, més petita. Doncs bé, a la paret de l'esquerra hi ha un contrafort vers el qual ens dirigim.
19 min. Passem per la vora de tres grapes de ferro que ens permeten fer amb seguretat un flanqueig a l'esquerra. Fem cap a un replà on albirem els graons que s'enfilem paret amunt.
Els Manolos podem pujar sense cap assegurança, si esteu una mica bregats al món vertical podeu pujar amb un dissipador i anar passant els mosquetons per les grapes. Nosaltres vam preferir ser més conservadors i vam pujar com si estiguéssim escalant i anàvem posant les cintes a les estructures de ferro, penseu que venia un nen de 12 anys i no sabia com respondria... i a més no havia cap ressenya que en parles del Forat dels Lladres amb claredat.
La pujada són uns 45 metres per esgraons. A la sortida veiem una instal·lació de rapel. Vam baixar rapelan però la corda s'agafava en totes les mates i vam preferir destrepar la ferrata assegurats com si estiguéssim escalant. Crec que es pot assegurar amb un dissipador.
Anem a la dreta i pugem un tram costerut per una canal que ens duu a la primera bellesa natural. El primer pont natural.
Un cop ens hem extasiat amb el primer, baixem uns parells de metres i anem per l'antiga canal del riu subterrani fins trobar el segon pont natural. Aquest és molt més estret i estètic. Darrer veiem la cova del Forat dels Lladres. És una cavitat que es pot visitar sense dur llum elèctrica. Té una fondària de prop d'un centenar de metres.
35 min. Arribem al fons de la cova. Baixem pel mateix camí que a l'anada.


Track de la sortida facilitat per Antoni Satorra:


Powered by Wikiloc

dissabte, 3 de desembre de 2016

FUGINT DE LA BOIRA: VIA LA PEPA

La Mar a la via Yolanda Cortés
Avui ens hem aixecat amb boira, ja veiem que no podríem fer el nostre Pla A. Un whassapp al Lluís proposant-li anar a buscar el sol i aprofitar el dia. On? Com no... Abella de la Conca, un indret ideal pels dies d'anticicló hivernal.
Busco entre la carpeta de les ressenyes impreses. La via La Pepa, ens la vam mirar l'any passat i finalment no hi vam anar... pot ser un bon Pla B.
La via és per fruir. Placa amb una roca que mossega als peus de gat, adherència total. Cantos i cantillos. Via molt recomanable. A la vora hi ha la Mariquita Perez, a l'esquerra, i la Yolanda Cortés, a la dreta.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: 6a/6a+ (V obligat)
Desnivell: 125 metres. 
Temps d'aproximació: 19  minuts 
Temps de descens: 15 min. sense incloure ràpel.
Grau d'exposició: Mig, És una via semiequipada (encara que en algun lloc hem vist que posava via equipada, però creiem que al tercer llarg cal equipar-lo)
Material:10 cintes exprés, un joc de friends i tascons i reunions. Des de totes les reunions es pot rapelar.

Roca: Calcària. Extraordinària
Orientació: Sud.

Via oberta per Joan Baraldes i Antoni Alarcón el febrer de 2015
Descripció de la via:
1ra tirada (V+ IV - V- - 30 metres- 3 parabolts i dos ponts de roca): Ens trobem amb una placa on hi ha dos parabolts (V+). Comencem de valent. Sortim a un repissa  i amagat a la dreta un pont de roca poc útil. Anem per l'esquerra.
2na tirada (IV+ - III - IV - 35 metres - 4 ponts de roca encara que hi ha dos que no són gaire útils):
Davant tenim un muret on veiem un pont de roca al mig de la paret. De fet abans de començar ja en deixem un altre i just començar el muret trobem un altre pont de roca que ens orienten per on va la via (IV+).  Ara ens toca caminar i ens encarem vers la paret. Aviat veurem la reunió damunt nostre.
Després del pateo veiem un pont de roca sota del darrer mur. Un pas "raro" ens obliga a tornar a escalar (IV). Alerta hi ha un esbarzer que fa augmentar la sensació d'aventura.
3ra tirada (V - 30 metres - 3 parabolts i 2 ponts de roca): La situació canvia totalment, ara ens trobem davant d'una placa polida davant nostre.
Les assegurances més que justes, personalment no crec que es pugui dir una via equipada doncs cal posar "trastets" ja que hi ha molt aire entre assegurança i assegurança. La veritat - i com passa sempre - ara que les necessites - no hi ha gaires possibilitats de protegir-ho. Ànims i amunt. El grau està força mantingut en tot el llarg. Tirada per fruir.
Anem seguint les assegurances per girar finalment a l'esquerra per muntar la reunió - molt visible - que està muntada damunt d'un blog. La via Yolanda Cortés passa per la vora per on puja el Toni i la Mar de Torredembarra amb qui compartim el rapel. Gràcies per deixar-nos la corda i per la xerradeta.
Inici de la via
4rta tirada (V - Ae (6a/6a+) -  IV+ - 30 metres - 5 parabolts i un pont de roca):
Estem en el llarg clau de la via. Sortim a la dreta (V) fins sortir una línea de parabolts (6a/6a+) encara que es pot ser en A0. No crec que es pugui dir que fer Ae doncs els estreps no els vam fer anar ja que no s'arriba d'estrep a estrep sinó que entre mig cal escalar (V/V+).
Passat el tram més dret la paret aviat tomba i ara cal pujar per un munt de blocs que donen una mica d'inseguretat però es puja prou bé fins al cim de la Torre Xica.
Descens:
Pel vessant oposat trobem el rapel de 35 metres que ens duu a una canal.
Per aquí passa un sender fitat per on baixem decididament.
12 min. Arribem a un camí empedrat que seguim a l'esquerra.
15 min. Fem cap a l'església romànica d'Abella de la Conca.
Accés:
Aparquem a l'entrada del poble i pugem caminant a l'església d'Abella de la Conca - un bell exemplar del romànic (14 min.). Anem cap al dipòsit que hi ha a l'esquerra i pugem per una feixa i als 5 min trobem l'inici de la via que és molt evident en trobar dos parabolts en un llastra polida. Abans trobareu la via Yolanda Cortés.
Amb la fotografia de la ressenya és molt fàcil trobar l'inici de la via.
Per sota de la feixa s'ha equipat uns 10 metres que permeten allargar la via amb una tirada més (6a - V+) però crec que no són gaire interessants.