dissabte, 3 de desembre de 2016

FUGINT DE LA BOIRA: VIA LA PEPA

La Mar a la via Yolanda Cortés
Avui ens hem aixecat amb boira, ja veiem que no podríem fer el nostre Pla A. Un whassapp al Lluís proposant-li anar a buscar el sol i aprofitar el dia. On? Com no... Abella de la Conca, un indret ideal pels dies d'anticicló hivernal.
Busco entre la carpeta de les ressenyes impreses. La via La Pepa, ens la vam mirar l'any passat i finalment no hi vam anar... pot ser un bon Pla B.
La via és per fruir. Placa amb una roca que mossega als peus de gat, adherència total. Cantos i cantillos. Via molt recomanable. A la vora hi ha la Mariquita Perez, a l'esquerra, i la Yolanda Cortés, a la dreta.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: 6a/6a+ (V obligat)
Desnivell: 125 metres. 
Temps d'aproximació: 19  minuts 
Temps de descens: 15 min. sense incloure ràpel.
Grau d'exposició: Mig, És una via semiequipada (encara que en algun lloc hem vist que posava via equipada, però creiem que al tercer llarg cal equipar-lo)
Material:10 cintes exprés, un joc de friends i tascons i reunions. Des de totes les reunions es pot rapelar.

Roca: Calcària. Extraordinària
Orientació: Sud.

Via oberta per Joan Baraldes i Antoni Alarcón el febrer de 2015
Descripció de la via:
1ra tirada (V+ IV - V- - 30 metres- 3 parabolts i dos ponts de roca): Ens trobem amb una placa on hi ha dos parabolts (V+). Comencem de valent. Sortim a un repissa  i amagat a la dreta un pont de roca poc útil. Anem per l'esquerra.
2na tirada (IV+ - III - IV - 35 metres - 4 ponts de roca encara que hi ha dos que no són gaire útils):
Davant tenim un muret on veiem un pont de roca al mig de la paret. De fet abans de començar ja en deixem un altre i just començar el muret trobem un altre pont de roca que ens orienten per on va la via (IV+).  Ara ens toca caminar i ens encarem vers la paret. Aviat veurem la reunió damunt nostre.
Després del pateo veiem un pont de roca sota del darrer mur. Un pas "raro" ens obliga a tornar a escalar (IV). Alerta hi ha un esbarzer que fa augmentar la sensació d'aventura.
3ra tirada (V - 30 metres - 3 parabolts i 2 ponts de roca): La situació canvia totalment, ara ens trobem davant d'una placa polida davant nostre.
Les assegurances més que justes, personalment no crec que es pugui dir una via equipada doncs cal posar "trastets" ja que hi ha molt aire entre assegurança i assegurança. La veritat - i com passa sempre - ara que les necessites - no hi ha gaires possibilitats de protegir-ho. Ànims i amunt. El grau està força mantingut en tot el llarg. Tirada per fruir.
Anem seguint les assegurances per girar finalment a l'esquerra per muntar la reunió - molt visible - que està muntada damunt d'un blog. La via Yolanda Cortés passa per la vora per on puja el Toni i la Mar de Torredembarra amb qui compartim el rapel. Gràcies per deixar-nos la corda i per la xerradeta.
Inici de la via
4rta tirada (V - Ae (6a/6a+) -  IV+ - 30 metres - 5 parabolts i un pont de roca):
Estem en el llarg clau de la via. Sortim a la dreta (V) fins sortir una línea de parabolts (6a/6a+) encara que es pot ser en A0. No crec que es pugui dir que fer Ae doncs els estreps no els vam fer anar ja que no s'arriba d'estrep a estrep sinó que entre mig cal escalar (V/V+).
Passat el tram més dret la paret aviat tomba i ara cal pujar per un munt de blocs que donen una mica d'inseguretat però es puja prou bé fins al cim de la Torre Xica.
Descens:
Pel vessant oposat trobem el rapel de 35 metres que ens duu a una canal.
Per aquí passa un sender fitat per on baixem decididament.
12 min. Arribem a un camí empedrat que seguim a l'esquerra.
15 min. Fem cap a l'església romànica d'Abella de la Conca.
Accés:
Aparquem a l'entrada del poble i pugem caminant a l'església d'Abella de la Conca - un bell exemplar del romànic (14 min.). Anem cap al dipòsit que hi ha a l'esquerra i pugem per una feixa i als 5 min trobem l'inici de la via que és molt evident en trobar dos parabolts en un llastra polida. Abans trobareu la via Yolanda Cortés.
Amb la fotografia de la ressenya és molt fàcil trobar l'inici de la via.
Per sota de la feixa s'ha equipat uns 10 metres que permeten allargar la via amb una tirada més (6a - V+) però crec que no són gaire interessants.


dimarts, 1 de novembre de 2016

UN SENYOR VIOTÉ: L'ESPERÓ DELS ELFOS

Primers metres de la via
Hi ha dies que vas a escalar i tot surt bé. Avui ha estat un d'aquests dies. Tinc la sensació d'haver escalat una via fantàstica. Es tracta de l'Esperó dels Elfos a la presa d'Escales. La majoria dels llargs són de placa, una placa prou vertical però farcida de bones preses. El tercer llarg segueix una fissura que li dona un to diferent a tanta placa. Tots els llargs tenen el seu encant. Ambient i bona escalada.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: MD +
Desnivell: 175 metres. 
Temps d'aproximació: 10  minuts 
Temps de descens: 20 min. 
Grau d'exposició: Mig -baix, 
Material:  10 cintes exprés, friends, tascons i reunions.

En la ressenya posem el material que hi ha la paret però cal autoprotegir-nos.
Roca: Calcària. Excel·lent.
Orientació: Sud.-oest, a l'hivern fins una mica abans del migdia no toca el sol. A l'estiu a primera hora ombra i a la tarda ombra.
Via oberta per Manel Solís i Eloi Ferrer l'octubre de 1982

Descripció de la via:
1r tirada (V+/A0 - IV+ - 35 metres - 5 parabolts i un tascó empotrat): El primer llarg és el més exigent de la via. Té un toc extrany que el fa complicat. Un cop hem passat els dos primers parabolts la dificultat disminueix i passa a IV+. La reunió no és gaire còmoda.
Segon llarg

2na tirada (IV+ - V- - 50 metres - 5 parabolts): És un dels llargs més impressionants. Una placa meravellosa amb tota mena d'arrugues que ens permeten pujar amb relativa comoditat. Cal reforçar les assegurances encara que hi ha prou escletxes per protegir-nos amb relativa comoditat.
3ra tirada (IV+ - 30 metres - 2 parabolts): Anem a l'esquerra. Una parabolt ens ho indica. El nostre objectiu és una fissura. Hi ha una altra via que tira recte amunt a buscar un petit sostre. Del parabolt al diedre cal fer un flanqueig en diagonal. Arribem a l'inici de la fissura i trobem un altre parabolt però a partir d'aquí ja no trobarem res més doncs haurem de fer servir els "trastets" per protegir-nos. L'escalada per la fissura és molt agradable. En algun lloc li han posat IV però encara que si que és de bon fer crec que es pot posar molt bé IV+.
4rta tirada (IV+ - V- - 35 metres - 2 claus i 4 parabolts):
Fissura del tercer llarg
Aquesta tirada s'assembla prou a la segona doncs anem pujant per una placa arrugada. Sortim per l'esquerra per després retornar a la dreta on trobem dos claus que des de sota no es veuen. Tram de placa molt "xula". En la part superior és més dreta i sembla que les nombroses preses aquí dalt han decidit amagar-se.
5na tirada (IV+ - IV - IV+ - 25 metres - 5 parabolts): Anem a fer el llarg menys bonic de la via, encara que té el seu encant. La sortida de la reunió exigeix posar atenció (IV+). Després la dificultat disminuix (IV). Hi ha alguna pedra que no dona gaire seguretat però aquí l'equipament és més abundant. Anem a l'esquerra. Al final trobem un petit mur que ens exigeix fer el darrer esforç (IV+) abans d'arribar a la cornisa on acaba la via.
Baixant les escales de la presa amb una
cordada a la via Saca Molla

Descens:
En acabar l'escalada no s'ha acabat l'aventura. Anem a l'esquerra i ens entaforem en un túnel que es prou dret amb unes estaques de ferro per ajudar-nos en la progressió. Anem uns metres per la foscor (llanterna del mòbil, si voleu encara que no és necessari).
Arriben a una bifurcació dins del túnel. A la dreta, doncs per l'esquerra sortiríeu a un rapel.
Ara el sender esdevé estret i ens agafem a un passamà fins sortir a un camí. Anem a l'esquerra per arribar a la central. Ara ens cal saltar una tanca i baixar per una escala. Agafar un passamà que ens durà a unes escales que baixen fins al peu de la presa. Són escales velles i algunes trencades. Hi ha en molts trams agafadors. És una baixada curiosa que exigeix posar-hi cura.

Passem per sota de la via i anem cap a la central on hem deixar el cotxe (22 min.).
Escalant la Saca Molla,
es pot veure la fissura de la tercera tirada

Accés:
En la carretera de Lleida a la Vall d'Aran (km 109,6  de la N-230) entrem al poble de Sopeira per la segona entrada (per la rotonda). A la sortida del poble agafem una carretera estreta a l'esquerra que ens duu fins al fons del riu. Davant tenim les parets d'Escales.

1,1 km. Aparquem a l'entrada de la Central.

Aproximació:
Anem a l'entrada de la Central. Saltem per l'esquerra on trobem un corriol, paral·lel al riu que anem seguint.
Anem cap a la pressa. El camí fa un tomb a la dreta i aquí és on comença la via. Podeu arribar a veure tres parabolts. Com a referència dir que està uns metres abans d'un contrafort en forma d'orella que hi ha en la presa (10 min.)

dimecres, 26 d’octubre de 2016

ARQUEOLOGIA: VIA DE L'ESQUERRA DEL NAS

Inici de la via. Dalt el característic Nas
La paret del Nas de la Riba havia estat durant els anys 70 i 80 un paratge molt concorregut pels escaladors que aprofitaven l'estació de tren del poble per venir a escalar aquí. Els de Lleida li diem la Calavera, però si mireu bé des d'avall sembla ben bé un  nas.
L'A2 del Nas era la gran clàssica. Avui en dia en l'estat que està el material crec que ningú si posa. En canvi en la zona de Les Plaques del Nas, a tocar, hi ha una munió de vies d'escalada esportiva que estan plenes de gent. Només comento aquest fet perquè cadascú tragui les seves reflexions. No cal que les poseu als comentaris doncs cadascú pensi el que vulgui. Ningú convencerà a ningú. Tots els arguments tenen part de raó. Ara veure l'abandonament de la paret dol.
Em deixava de dir que fa uns anys es van equipar les vies del Nas amb parabolts, oferint-les una segona vida, però algú va creure que era millor deixar les vies pures. Va ser el seu criteri personal.
Croquis tret del llibre Guia escalada
clàssica a la muntanya de Prades.
En Joan Linares. aliens el Pinto m'ha dit: - I com és que vols anar a escalar aquí??
Bona pregunta. Volia veure la paret. Ell m'havia proposat anar a les Plaques de Nas. Vaig mirar per internet i vaig trobar que havia aquestes vies de dos i tres llargs però mirant-t'ho amb cura vaig descobrir que aquest sector havia estat desequipat. Però ja tenia el nas posat - i mai millor dit - i com ell m'havia dit que volia fer una via per posar trastets, res millor que anar al Nas.
La via que vam triar era la de l'Esquerra del Nas. Una via d'aventura. Té trams molt agradables, amb una roca molt agraïda, però per dalt res de res, a autoprotegir-se.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: MD
Desnivell: 65 metres. En algun llarg hem estat optimistes.
Temps d'aproximació: 8  minuts 
Diedre del segon llarg
Temps de descens: 8 min. sense incloure ràpel.
Grau d'exposició: Mig, doncs es pot protegir per la fissura dels diedres.
Material:  8cintes exprés, friends (variats fins algun gran), excèntrics, tascons i reunions.

Roca: Calcària. Molt agraïda. Hi ha un tram terròs al final del segon llarg.
Orientació: Sud. 

Via oberta per: En el llibre Guia escalada a la muntanya de Prades, molt documentat, no té dades.
Descripció de la via:
Ens situem sota del Nas. Veiem una plaqueta metal·lica que posa Subnormal. Ironia de la via Normal. A la dreta surt una via d'esportiva més curta.
Darrer llarg
Primera tirada (IV - IV+ - 3 parabolts - 1 clau - 20 metres)La via tira recta. Hi ha tres parabolts (IV). La roca té un tacte diferent.
Arribem a un diedre. Trobem parabolts petats i material molt vell. En Pinto posa un parell d'excèntrics petits que li queden de meravella. Hi ha també un clau vell que cal aprofitar.
Un cop acaba la via anem a l'esquerra i en una ampla ressalt trobem la reunió equipada per rapelar.
Es pot arribar a la reunió pujant per un cable i uns esglaons que hi ha a l'esquerra.
Segona tirada (V- - V- III - un clau i un pont de roca - 25 metres): Sortim per l'esquerra per anar a buscar un marcat diedre. Dalt a munt sortia la via de l'Aresta del Sostre. Encara es poden veure l'antiga ferralla, a destacar les antigues pitonisses i algun tornillo de parabolt sense xapa. Fa por. No crec que hi pugi mai níngú (A1 - IV+). El sostre de l'esquerra es superat per la via Quim - Bayona (A2 - V).
El diedre és exigent. En Pinto el protegeix amb diferents friends i aprofita el clau (V-). Sortim del diedre per l'esquerra i arribem a una savina. He vist que la via anava per l'esquerra però nosaltres hem pujat amunt per un petit mur que ens ha exigit fer el pas més difícil de tota la via
(V). Hi ha un pont de roca i ha posat un excèntric proper.
Arribem al bosc. Dalt hi ha unes mates de margallò. Segons la ressenya aquí és on cal muntar la reunió. Lliçó de reunió muntada, a la desesperada, pel mestre Pinto.
 Tercera tirada (IV - III - net - 15 metres): Sortim de la selva. Llàstima que la paret esté bruta. Tenim el convenciment que fa anys que no s'escala per aquí i mira que hem fet passos ben bonics.
Davant tenim dues alternatives. Anar per la dreta o per l'esquerra. Hem anat per l'esquerra - que us pensaveu - Aquí cal portar friends grossos (del 3) per protegir-nos. Hi ha una pedra encastada que ens va de meravella per assegurar-nos amb tranquil·liat. És un tascó de l'edat del Picapiedras. Anem girant per l'esquerra, una mica en oposició entre una paret i l'altra. Sembla molt espectacular però crec que és un IV. Arriba un moment que hem de sortir a l'esquerra abandonant la protecció de la canal. El pas impressiona però hi ha moltes preses. Uns metres més amunt i ja estem fora de la paret. La reunió l'hem muntat en uns blocs que hi ha uns metres més amunt.
Descens:
Des del cim hem fet un rapel volat de 50 metres que ens deixa a peu de via.
Accès:
En el km. 27,6 de la carretera C-14 entre Reus i la Riba trobem el túnel de l'AVE. Aparquem a l'entrada d'accés al túnel. Espai per a pocs vehicles. Molt evident doncs es destaca el sostre del Nas.
Aproximació:
Anem uns 100 metres per la carretera i agafem un sender que en uns 8 minuts ens deixa a peu de via.

diumenge, 18 de setembre de 2016

ANOREXIA, LA MILLOR FORMA D'ENDINSAR-NOS EN EL MON DE RIGLOS

Aquest ha estat el meu primer contacte amb la roca de Riglos que és ben particular. Es conglomerat com a Montserrat, però no ens enganypessim pas, no s'hi sembla gaire. Aquí els còdols són generalment més grans i més canelluts. Semblaria per tant més fàcil però aquí hi ha una munió de panxetes que donen lloc a passos més exigents.
L'entorn és meravellós. Pel nostre bateig l'hem fet a la via Anorexia al Mallo Colorado. Una via molt agradable.
En la paret hi ha força vies paral·leles i cal estar atén a triar-la bé.
A l'esquerra hi ha la via de la Carla amb xapes negres i a la dreta la Los kilos te sientan bien  també de xapes negres. Així que hem de seguir les xapes metàl·liques.







Al primer llarg sobresurten un bloc fosc i un gran bloc blanc que ens poden ajudar a identificar la via. La via hi passa entre un i l'altre.
Descripció de la via:
1ra tirada (V - V+ - 12 parabolts - 40 m.): Comencem a pujar en un replà molt còmode i ja veiem tres o quatre xapes. Escalem una sèrie de ressalts còmodes (IV) fins arribar a una panxa que podem pujar al recte (manolos), o bé, anar un metre i mig a la dreta i pujar per una fissura (V-). Fem cap vers un altre sostret que voltem per l'esquerra fàcilment.
Inici de la via
Més amunt la dificultat augmenta i ens trobem amb un pas de V+ però si hem de dir la veritat nosaltres vam anar per l'esquerra i vam trobar un altre parabolt i vam pujar per un pas que no passa de IV. Quan estàvem dalt vam veure que teniem que haver fer l'home fort i pujar al recte. Ja veieu un primer llarg molt negociable.
Atenció al blog Escalando (amb explicacions sempre molt bones) aquí posa que hi ha 9 assegurances i nosaltres en vam comptar 11 o 12.
2na tirada (V- - 11 parabolts - 45 m.): El llarg és sensacional doncs a mesura que anem pujant es va posant més dret. Però hi ha la sort que sembla un camp de patates montserratí. Està ple de preses. Cal buscar-les, però es pot pujar prou bé. Escalem per una mena de mur. En acabar-se el mur, el company va a l'esquerra i troba una reunió, però no la via puja per una mena d'esperó. Dalt de l'esperó hi ha un pas, un, més exigent que consisteix en superar una panxa però hi ha prou preses, però cal buscar-les. Si voleu fer trampa, per la dreta disminueix molt la dificultat d'aquest pas.
3ra tirada (III - 2 parabolts - 30 m.): Totes les vies tenen el seu llarg tonto. Doncs aquí el teniu. Ara es qüestió d'anar pràcticament caminant fins al peu de la paret superior del Mallo Colorado.
Cal posar atenció on feu la reunió doncs a la base del mur final hi ha tres reunions. La de més a la dreta és de dos parabolts, la central és un parabolt de 20 centímetres amb una anella groga i, el de més a l'esquerra, també és un únic i amb un  parabolt amb una anella groga. Doncs la reunió de l'Anorexia és aquest darrer, el situat més a l'esquerra.
4ta tirada (V - V+ - 4 parabolts - 35 m.): Sortim de la reunió amb una tendència a l'esquerra on trobem el primer i el segon parabolt (V). Després girem a la dreta (3r parabolt) i sortim més per la dreta. Ens trobem amb un muret que fa una mica de panxa. No hi ha preses de mà i per a nosaltres es mereix la categoria de V+ i el pas més difícil de la via (encara que no hem fet el que hi havia a la primera tirada). Un poc superat aquest pas trobem un altre parabolt però la dificultat ha disminuït molt. Ara cal estar alerta amb les pedres que no són de fiar i a més n'hi ha que poden caure només amb el pas de la corda.
Descens:
Hem de muntar un ràpel en una savina amb una sirga i anella. Són uns 40 metres que ens duen al coll que hi ha darrera del Mallo Colorado. Baixem per una drecera i aviat fem cap al camí de pujada que ara seguim en sentit descendent. Són 30 minuts caminant, sense comptar el ràpel.
Aproximació:
Abans d'arribar a Riglos veiem una cruïlla a la dreta - que té la direcció prohibida d'anada - cal voltar el cotxe a l'aparcament i venir en la direcció contrària. Ens enfilem per un camí asfaltat i costerut. Arribem al cementiri. Al costat hi ha un ampli aparcament. Davant tenim el Mallo Colorado.
Accés:
Del costat del cementiri agafem una pista.
1 min. Arribem a una mena de collet. Anem a la dreta seguint una pista.
4 min. Sortim a una bassa. Anem a l'esquerra i als pocs metres trobem un trencall a la dreta. Crec que posava camino del Solano.
21 min. En un revolt deixem el camí i agafem un sender que puja per una tartera.
24 min. Travessem una barrancada, ja propera a la paret. Baixem uns metres tocant ja la paret.
25 min. Replà entre arbres. Estem al peu de la via. Podeu buscar dos grossos blocs. Un de marró i, un altre de molt més gran, blanc. La via passa entre els blocs. Ja veurem els parabolts metàl·lics.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: MD amb algun pas de V`+
Desnivell: 160 metres. 
Temps d'aproximació: 25 minuts 
Temps de descens: 30 min. sense incloure ràpel.
Grau d'exposició: Baix.
Material: 12 cintes exprés i reunions.

Roca: Conglomerada. Molt bo, encara que el darrer tram del 4rt llarg la roca ja no és tan bona.
Orientació: Sud. Toca la llum ja a primeres hores del dia. Ideal hivern
Via oberta per Javier Oliban l'any 1993.

dijous, 1 de setembre de 2016

FIDELITAT AL GORRO FRIGI: VIA DE L'ADRIA

Quan a la primavera vam fer la via Carles vam compartir l'aventura amb una cordada que pujava per la via de l'Adrià. La enveja és molt dolenta i vam decidir que tornaríem a fer-la. A ells els hi donava l'ombra i vam pensar que era una bona possibilitat d'estiu. Error. L'ombra no hi toca fins després de la una del migdia. Així que la part de sota la vam fer amb sol de justícia. A l'hivern no toca el sol... quines coses té això del sol.
La via personalment em va agradar. Té alguna cosa de Love Climbing, vies per fruir. Els parabolts, en els llocs fàcils allunyen, i sobretot costen de trobar.
Descripció de la via:
Ressenya del Col·leccionista de vies.
Del llibre de Gorros de Luichi, imprescindible.
1ra tirada (III, IV, V-, IV - 35 metres - 7 parabolts): Ens situem en l'extrem de la paret que dona damunt del camí a Sant Jeroni. Damunt tenim l'arbre de la reunió de la via Montpart. Hi ha un contrafort molt evident. Per l'esquerra pugem nosaltres i per la dreta - aparentment més trencat - la Montpart.
Tirem recte amunt. Poc a poc es va redreçant. Hi ha un pas que exigeix posar-nos-hi (V- encara que molts hi posen IV+), es supera millor quan més anem a l'esquerra. Després un altre cop més fàcil (IV).
2na tirada (IV - 35 metres - 4 parabolts): Tirada fàcil amb nombroses preses. Anem tirant amunt cercant els parabolts que costen de trobar.
3ra tirada (IV - IV+ V (IV+) IV - 35 metres - 10 parabolts): Estem en el llarg clau de la via, on puja el nivell. veiem un sostre que la via supera per la dreta. La Haus - Estrems ho passa per l'esquerra - va ser la primera via que es va obrir a la paret l'any 1945 (quins collons). Nosaltres ens anem encarant cap al sostre i la paret es va posar més fina i més dreta. Arribem a un sostre que podem pujar al recte (V), o bé, fer una mica de trampa i sortir per la dreta (IV+). El pas ens deixa - al menys a mi - un xic tocadillo. Després ve un tram dret però amb bon cantillo però com estic tocat no l'acabo de fruir fins que es tomba i entro a la reunió del Water on s'ajunten la Badalona, la Carles, la Haus i la nostra.
4ta tirada (IV - 30 metres - 6 parabolts): Sortim per la dreta i aviat arribem al camp de patates. l'Adria tira per la dreta. Nosaltres vam anar a la Carles que està a l'esquerra amb parabolts verds. Per cert en alguna ressenya he llegit que la via de l'Adrià tenia els tenia pintat de vermell. No es correcte. La instal·lació vella si que els tenia però no pas l'actual.
5na tirada (III - IV+ - III - 40 metres - 6 parabolts): Per sortir al cap del Gorro Frigi o Gorra Frigia només falta superar la gorra. La majoria de les vies van vorejant la visera. Crec que és més interessant superar-la per uns metres de IV+ que exigeixen tibar una mica i sortir a la creu on es munta la reunió.
Descens:
Cap al costat del collet entre la Magdalena Superior i el Gorro hi ha la instal·lació de rapel. Són 30 metres. Cal anar a la dreta de la paret i trobem el segon rapel de 55 metres que ens deixen en la canal d'accés. Cada vegada està pitjor, ara baixes molta estona per arrels (abans no tant). Hi ha una maroma gran (abans havia hagut una cadena i fins hi tot havia baixat sense res i moll i allò era perillòs). Ara hi ha tres trams més de corda per baixar. Una vegada al camí baixem per Santa Anna, pel funicular, o el camí de Sant Joan... a triar.
Aproximació:
Com estem una mica padrins preferim pujar amb el funicular i seguim el camí de Sant Jeroni (5 min.)

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: MD 
Desnivell: 175 metres. 
Temps d'aproximació: 5 minuts (amb el funicular).
Temps de descens: 1 h 10 min. 
Grau d'exposició: Baix.
Material: 10 cintes exprés i reunions.

Roca: Conglomerada, sorprenent bona.
Orientació: Est. A l'hivern no hi toca el sol, a l'estiu a partir de migdia ombra.
Via oberta per: Agust Cardona i Àlex Montesinos l'any 1987 amb espits pintats de vermells.
Reequipada amb parabolts per Agust Cardona.

dissabte, 16 de juliol de 2016

EL LLARG FLANQUEIG: DE PUNTA A PUNTA

Ara amb la calor no hi ha com escalar al Pirineu. A l'Ampriu de Cerler hi ha un racó ideal per anar a moure'ns encara que els guies de Benasc molt cops ens porten clients a jugar per les zones d'escalada esportiva.
Són vies de la factoria Luichy (Felipe, el Hermoso - No te tires que hay cristales). Avui la nostra fita és la via De punta a punta que exigeix fer un llarg flanqueig per damunt d'un sostre (i a mi que no m'agraden els flanqueigs ...). És una escalada de placa, meravellós, on diem que no cal mirar les preses de mà perquè no n'hi ha i el que has de fer es pensar en les preses de peus.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V+

Desnivell: 200  metres.

Temps d'aproximació: 20 minuts.
Temps de descens: 30 minuts.
Grau d'exposició: Baix

Roca: Granet, que enamora.
Via equipada.

Material: 13 cintes i reunions.
Orientació: Oest, 
Via oberta per: Luís Alonso i Carlos Carrecedo a l'octubre 2001.
Descripció de la via:
Inici de la via
1r llarg (V- 40 metres - 11 parabolts):
Costa una mica de trobar l'inici de la via.
Comencem per un diedre fins que arribem a un pi i llavors girem a l'esquerra i pugem per una esplèndida placa. Llarg molt bonic.
2n llarg (IV - V+ - 55 metres - 13 parabolts i algun espit que es va deixar el company): De fet aquí vam empalmar les tirades 2 i 3 de la ressenya. El primer tram és un flanqueig pur a l'esquerra, fins i tot en algun moment cal baixar per agafar bones preses de peu (IV). Fàcil però espectacular.
La reunió es fa en una marcada beta negra. Sota tenim el gran sostre. Després continuem flanquejant a l'esquerra però també anem pujant per una placa llisa amb les preses comptades (V+) on cal buscar atentament les preses pels peus - per les mans no n'hi ha gaires - i no anem seguint la línia recta dels parabolts sinó la linea de la paret que en alguns casos ens fa anar a l'esquerra i després pujar recte a buscar l'assegurança. És un llarg espectacular.
En alguns croquis he vist que ho marquen de V. Personalment no dubto de posar-hi un V+ exigent, d'anar buscant i buscant qualsevol protuberància de la roca.
3r llarg (V - 50 metres - 9 parabolts): Ja em acabat el flanqueig i ara cal tirar amunt per una placa que sembla més difícil del que és en realitat. Al 4rt o 5è parabolt cal anar a l'esquerra i anar a buscar una assegurança que està situat darrera d'un arbre que escalant no es veu però que casualment es veu des de la reunió.
4rt llarg (III+ - IV- 55 metres - 9 parabolts): La paret ja s'ageu i baixa la dificultat encara que el darrer tram torna a pujar per una placa prou bonica estèticament.
Descens:
Primer de tot hem de trobar el rapel. I no es fàcil.
Hem de baixar la primer canal fins trobar una fita i llavors anem a la dreta - entre herba i arbust - fins trobar una altra fita ja en la canal de més enllà.
Rapel de 30 metres.
Anem baixant per la canal fins passar per la vora de l'inici de la via. A la part inferior hi ha fites (30 min.) i seguir el camí d'anada.
Accés:
Prenem la carretera a les pistes d'esquí. Passat el km 8 de l' A-2617 hi ha l'aparcament a l'esquerra, abans de travessar un torrent de l'Ampriu.

Aproximació:
Travessem el torrent de l'Ampriu i pugem per un corriol al costat del riu fins arribar a un altre pont on travessem de nou el rierol, sortim a un pla i davant - mig amagats pels pins - tenim la paret de las Palestras. Pugem pel marge de la dreta fins que superem la canal per on baixarem i busquem un gran sostre que superarem pel dalt. A l'extrem dret del sostre hi ha un diedre amb un pi amb un cop als 4 metres que és per on puja la via (20 minuts).


dilluns, 27 de juny de 2016

ADHERÈNCIA PURA: FORMIGAZ A LA PRESA DE CAVALLERS

Ja ha arribat la "caloret" i hem de pujar a Pirineu. Avui hem decidit anar a la presa de Cavallers. Avall ens avisen que l'aparcament està saturat i no podrem aparcar. Que d'aquí una estona vindran els mossos d'esquadra a multar els cotxes que estan per la vora de la carretera. Aparquem en un camí lateral. Mentre pugem veiem que hi ha molts espais que estan mal aprofitats. En lloc d'amenaçar-nos podria haver distribuit millor els espais des de dalt i anar baixant. Menys amenaces i més eficiència. A la gent li agrada anar a la muntanya, com abans anava a la platja... estem de moda!!! però fa 45 anys que jo ja passejava per aquí perquè ara comencin amb prohibicions i multes.
Bé, anem a la feina. La via en qüestió és una passada d'adherència total. Aprens a estimar les rugositats del granet. Tota la via puja per una placa tombada on no hi ha preses com les entenem
Del llibre Roca caliente
en los Pirineos, vol II
habitualment. Aquí hi ha cigronets, mugrons, clotets on posar la mà i el peu. Hi ha algun moment que he passat por perquè si queia m'encendria com un llumí.
Us deixo el misteri de saber perquè aquesta via es diu així. Ja ho sabreu, ja...
Descripció de la via:
1ra tirada (V+ - 30 metres - 5 parabolts): Anirem pujant per una placa tombada on jugarem en comprovar la llei de la gravetat i l'adherència dels peus de gat i la recerca de les preses inexistents.
El llarg està envoltat de molsa però no arriba a molestar doncs és una via que es fa freqüentment i ha anat desapareixen dels cigronets.
2na tirada (V+ - 35 metres - 7 parabolts): Anem amb una tendència a l'esquerra. Va haver un moment - al mig de la paret - que recordo que li vaig dir al Lluís, al company de cordada, nen: Com es puja això? doncs no veia cap cosa on agafar-me.
3ra tirada (V - IV - IV+ - 35 metres - 4 parabolts): La sortida encara manté el grau (V) però aviat es tomba i es puja amb relativa facilitat (IV). Al tram final es tornen a amagar els mugronets (IV+). Tendència a l'esquerra durant tot el llarg.
4ta tirada (IV+ - III - V+ - 40 metres - 5 parabolts): Camínem un parell de metres i ens trobem un ressalt d'un metres que ens toca la moral després de tanta estona d'adherència (IV+). Més amunt ens toca caminar a quatre grapes (III) fins arribar a un altre mur que ens exigeix tibar fort(V+) per superar-lo tot just abans d'arribar a la reunió.
Descens:
Cal muntar tres rapels. La primera tirada i la segona es poden fer en un rapel únic de 60 metres.
Desfem el camí de pujada (10 minuts).
Accés:
Aparqueu on pugueu. Sempre havia hagut lloc als aparcaments que hi ha sota de la presa de Cavallers.
Aproximació:
Ens situem a la presa de Cavallers i a mà dreta veiem una caseta amb unes escales per on anem. Anem seguint fites amb una tendència a la dreta. Hi ha un tram herbòs on es perd el carrerany.
Trobem una feixa que seguim. Passem per damunt d'un tub per on surt aigua. Trobem dos passamans un de pujada i l'altre de baixada). La via està a uns 10 metres del segon passamà (12 minuts).
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V+

Desnivell: 135  metres.

Temps d'aproximació: 12 minuts.
Temps de descens: 10 minuts.
Grau d'exposició: Baix

Roca: Granet, super bo. En algun lloc es queixen de la molsa de la primera tirada però crec que no n'hi ha per tant.
Via equipada.

Material: 7 cintes i reunions.
Orientació: Oest, Alerta que a les 11 h (mes de juny) surt el sol per la part superior i molesta molt.
Via oberta per: Cesc Eguia i M. Carme Magdalena