dissabte, 22 d’abril de 2017

MÉS ALOS DE BALAGUER: VIA MATAGALLS

Dimecres vaig anar a fer la via Sordones Mon Guef i el divendres em proposen anar a fer una petita col·lectiva un altre cop a Alòs de Balaguer. No puc dir que no. Aquest cop farem la via Matagalls. Una via curta (3 llargs) i de grau fàcil (V) però la principal dificultat és que les assegurances estan una mica lluny encara que es poden protegir amb facilitat. Encara que com anava amb "manolos" van passar de posar res a la paret del que havia posat.
Ens acompanyarà en Amadeu Ribes que fa 25 anys que no escala i se'n sortirà amb força facilitat del repte.
Descripció de la via:
1ra tirada (IV+ - V - 40 metres - 2 parabolts - 2 ponts de roca i tres savines): Segurament és el llarg menys interessant de la via però és prou alegre. Al peu de la via podem veure tres MMM que indiquen l'inici.

Pugem recte amunt per un mur envoltat de vegetació. Encara hi ha terra per les preses, a veure si plou. Els dos parabolts es troben posats en dos petits sostres. El primer s'evita per l'esquerra molt bé i l'altre es pot superar al recte però també es pot trampejar millor per la dreta.
Sortim de la paret i ens cal caminar uns 10 metres fins arribar a un arbre on muntem la segona reunió.
2na tirada (V - 40 metres - 4 parabolts): Personalment hem va agradar molt aquest llarg que puja per una placa amb un petit diedre. Cal anar amb cura doncs hi ha alguna roca de l'esquerra que sembla que és millor no tocar. A la part de dalt les assegurancs semblen més escasses però amb paciència van apareixent. Escalem un mur que en duu a la segona reunió. Ens desplacem també ara 10 metres per arribar a la següent reunió que puntem amb un parabolt i un pont de roca.
Hi ha una via que puja per l'esquerra de la que no tinc ni idea, crec que encada no deu d'estar acabada.
3ra tirada (IV+ - V - IV - 40 metres - 4 ponts de roca i un arbust): Escalem un muret i ens situem sota d'un diedre que li dona un toc diferent a l'escalada. Hi ha un cordino a la base del diedre però en la resta no hi ha cap assegurança fixa. Crec que caldria posar-hi un parabolt per anar amb seguretat encara que segurament també es pot posar un friend gran a l'esquerra. Escalada entretinguda. Sortim a al carena del serrat del Poll per on puja la via Minyons de Terrassa.
Descens:
Anem uns 10 metres a la dreta per l'aresta i agafem un camí descendent. que primer supera un contrafot. Ens situem sota de la paret del Canto de Soleares i de la Prostitució. M'adono que hi ha més vies. Quan estic preparant-me aquesta entrada a internet m'adono que les tres MMM corresponen a la Matagalls que hem fet avui la Mola i Montserrat que són les dues línies que han obert a l'esquerra del Canto per Soleares. Si ho arribem a saber les hagussim fet...Anem baixant pel camí on trobem dos trams de cadena fins sortir a la pista (15 minuts).
Escalant a Sordenes Mon Guef
Aproximació:
Arribem a Alós de Balaguer (per Artesa de Segre o per Foradada). A la sortida del poble, a la vora d'una font, prenem una pista de terra, paral·lela al riu Segre.
3,1 km. Arribem a un eixamplament de la pista on aparcament.

Accés:
La pista continua per un ampli sender que seguim fins siturar-nos a tocar de paret. Agafem un corriol i cerquem al peu de la via les MMM. A la dreta tenim una fletxa de la via de Canto por Soleares. 3 minuts.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V

Desnivell: 120 metres. 

Temps d'aproximació: e min.
Temps de descens: 15 min.
Grau d'exposició: Mig - baix. 

Via semi equipada, encara que els matxotes ho poden fer amb el que hi ha a la paret.
Material: friends, cintes i reunions. 
Roca: Calcària, de qualitat encara que en els trams terrosòs en el primer llarg i malgrat la bona feina de neteja pot haver algun bloc suelto.
Orientació: Sud. Evitar els dies d'estiu calurós i els hiverns amb boira.

Via oberta per: .Joan Baraldes i Antoni Alarcón.l'any 2016.


La veritat és que trobo el nom de molt mal gust doncs el grups del Galls (Grup d'Ascaladors de Lleida) s'han dedicat a obir la majoria de les vies de la paret. Els escaladors de les Terres de Ponent diuen allò de que vagin a obrir vies a Montserrat i no vinguin a tocar-nos els nasos a casa nostra. I menys a posar-los noms ofendosos.
I que és això de posar Mola i Montserrat que li posin Montsec, Mont-roig que estan més propers.

dimecres, 19 d’abril de 2017

SORDENES MON GUEF, UNA DE LES PRIMERES AL SERRAT DEL POLL

De fet ja havien fet el primer llarg de l'Olga Frontera però un dia van tornar per fer-la i ja els hi havien pispat. No havia mala intenció sinó que era una línea molt lògica. Així que van decidir fer la segona línea lògica de la paret: Sordenes Mon Guef que li van dedicar a un bon amic escalador de les Terres de Lleida és el Joan Esquer. Això m'ho explica en Joan Linares, en Pinto que és que millor coneix aquesta zona.
Avui tinc la sort d'anar a fer la via amb ell. Feia dies que li anava darrera insistint perquè em portes i avui ha estat el dia ideal. No havia ningú a la paret i hem anat a la tarda, ni calor ni fred, teníem por que ens agafem la nit però hem tingut temps de sobres.
Descripció de la via:
Ens situem a l'esquerra de la via Lo Nick Gall - Lastir. De fet la paret es veu una mica ja ratllada pel pas dels escaladors. Cal situar bé la via des de l'aparcament doncs hi ha moltes vies. A peu de via observem picat a la roca una fletxa i una vulva femenina que més bé sembla un ull vertical.
Descripció de la via:
1ra tirada:+ (IV+ - V- - IV - 55 metres - 4 parabolts i dos claus):
 Pugem pel mur. Als costats hi ha vegetació però la via està ben neta. Les assegurances estan allunyades pero és pot protegir amb relativa comoditat doncs hi ha força fissures. No hi ha com anar amb l'aparturista que més que posar friends el que fa és casi tirar-los i se li posen sols.
Quan arribem al primer parabolt hi ha un paset de V- per a mi. Poc després la dificultat va desminuint.
Inicialment als 30 metres es feia una reunió que actualment queda com a excepcional on trobem dos espits. Nosaltres tirem cap amunt doncs la dificultat no és excessiva (IV). Ens trobem amb la via de Lo Nick que puja per la dreta. Fem la reunió en el mateix lloc. Si la reunió està ocupada podem fer-la en una savina. Alguna vegada ens ha passat doncs són vies que es van molt.
2na tirada (III - III+ - 45 metres - 1 parabolt): Tercera tirada si heu fet la reunió opcional però recomanem fer-ho en un sol llarg.
Ara estem en llarg de transició en el que no podem demar-hi gaire cosa. És un llarg que, en bona part, és comú amb la via de Lo Nick.
Sortim per l'esquerra i anem a xapar a un parabolt que ens ajuda a orientar-nos. Pugem per uns blocs sense dificultat remarcable (III). Arribem a un muret que ens fa concentrar-nos una mica més (III+) doncs hem de protegir el pas. Ara ens toca anar caminant fins la paret del davant. Atenció, trobem una savina gran i darrera hi ha la reunió de la via Lo Nick. Nosaltres encara hem de tirar uns 12 metres amunt on trobem la reuniño. Per orientar-nos trobem una fletxa i una S G que ens encara amunt doncs Lo Nick ens deixa i se'n va per la dreta.
3ra tirada (V  - IV+ - 30 metres - 4 parabolts i un pont de roca): Estem en la tirada estrella de la via. Podem dir que l'encant de les vies a Alòs - al Serrat del Poll - són aquestes plaques fissurades que són una meravella. Canto per soleares, El dia de la prostitució, Lo Nick Gall Lastir, Lo Tato cao lo Gall i l'Olga Frontera.  Ves si en teniu per triar!!! I ara podeu afegir Sordenes Mon Guef...
És una placa meravellosa. Des d'abaix no es veuen gaires preses però a mesura que aneu pujant van apareixen les justes. Tirem amb una tendència a l'esquerra. Dalt el mur es converteix amb una mena d'esperò (IV+). No m'importaria rapelar-lo i tornar-lo a fer doncs són llargs on em trobo molt bé ja que abans de començar em fan respecte però després xalo com un crio.
4rta tirada (IV - IV+ - IV - 30 metres - 1 parabolt i un clau): Ara l'escalada canvia totalment doncs em recorda molt que estiguessim escalant per una cresta del Pirineu doncs anem per una mena de cresta fàcil i a protegir majoritàriament. Probem algun ressalt que ens exigeix posar-hi cura (IV+). A partir d'ara la roca no es tan bona, i malgrat que la via ha estat sanejada i molt repetida, sempre hi ha una pedra que es mou i us pot donar un disgust.
5na tirada (IV - IV+ - 30 metres - 2 parabolts): Continuem tirant amunt per un terreny d'aventura, pura i dura, poques proteccions però de fàcil protecció. Al final trobem un mur on ens hem d'esforçar una mica. Per la dreta ve la via Lo Nick Gall.
Nosaltres vam deixar aquí la via doncs estrictament queda uns quants metres fins sortir a la carena principal del Serrat del Poll i muntar els 2 rapels per l'altre costat, però avui volem des d'aquesta tirada conjunta amb Lo Nick Gall fer un parell de rapels de 50 i 40 metres que ens planten al peu de la tercera reunió de Lo Nick Gall i baixar caminant. És molt més curt que donar el tomb per darrera.
Hem baixat prou bé però hi ha algun arbust així que hem decidit que un altre dimecres quedarem per netejar aquests rapels.
Descens:
Sense comptar els rapels cal seguir un corriol cap a la dreta, baixant, que passa per sota del mur estrella del Canto per Soleares i seguim el senderó amb un parell de passos equipats amb cadenes fins arribar a la pista on hem deixat el cotxe. 12 minuts.
Aproximació:
Arribem a Alós de Balaguer (per Artesa de Segre o per Foradada). A la sortida del poble, a la vora d'una font, prenem una pista de terra, paral·lela al riu Segre.
3,1 km. Arribem a un eixamplament de la pista on aparcament.

Accés:
Observem detingudament la foto de situació de la paret i seguim un corriol que ens duu fins al peu de la via on veiem una fletxa i una vulva (que sembla un ull invers) on comença la via. Uns 5 minuts.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V

Desnivell: 190 metres. 

Temps d'aproximació: 5 min.
Clau original de la primera ascensió
Temps de descens: 12 min.
Grau d'exposició: Mig - baix. És de bon protegir.

Via semi equipada.
Material: friends, cintes i reunions. 
Roca: Calcària, de bona qualitat encara que en els trams superiors, malgrat la neteja i el pas de les cordades encara hi ha algun bloc que us pot donar un disgust.
Orientació: Sud. Evitar els dies d'estiu calurós i els hiverns amb boira.

Via oberta per: Joan Linares (Pinto) i Pep Pueyo. Reequipada pel mateix Pinto.

dimecres, 12 d’abril de 2017

EL CAMÍ DE L'ALSINA PER FRUIR DE L'ESCALADA

Feia dies que li anavem al darrera. A l'hivern perquè potser faria massa fred i a l'estiu perquè feia calor. Així que avui ens hem animat i ha estat un dia perfecte. Una d'aquelles escalades que et deixen molt bon gust de boca.
Val a dir que hem fet una mica de trampa. En lloc de començar els llargs de baix que són una mica atípics doncs l'aigua ha polit la roca preferim anar per un camí que ens duu directament a la tercera tirada i ara ens toca fa fruir. Després d'aquesta recomanació que fem públiques i no ens amaguem com d'altres anem a la feina.
Descripció de la via:
Quan ens situem al peu de via hem de tenir clar que la nostra va per l'esquerra de la clariana en el bosc doncs veig una altra línia d'assegurances que puja per la dreta però es veu més exigent que és l'Area de servei (6a+). Així que no us confongueu, a l'esquerra.
1ra tirada (IV - IV+ - V - 30 metres - 8 parabolts): Comencem una rampa que poc a poc es va posant dreta, anem seguint una línea de parabolts, així que de perdre'ns res de res. Al final cal fer un flanqueig a l'esquerra que és espectacular però on hi ha molta presa però ningú li trau l'encant. En sortim del flanqueig ja trobem la reunió. La reunió no és gaire còmoda.
2na tirada (V - IV+ - 25 metres - 7 parabolts): Sortim per l'esquerra i ens enfilem amunt (V) a mesura que anem pujant la paret es va asseguent i pugem amb menys dificultat (IV+). Ara la reunió és ampla.
3ra tirada (V - 35 metres - 10 parabolts): Ara ve el llarg espectacular. Es tracta d'una placa on cal mirar i remirar les preses doncs encara que sembla que no n'hi hagi n'hi ha. Al final li vaig dir al Lluís que només que tingués una presa bona ja tirava amunt. No cal buscar-ne dos preses perquè potser no hi són.
És un llarg laboriós, mantingut però encisador. És l'encant de la via. L'equipament de tota la via és molt correcte. Hi ha ferro però cal escalar.
4rta tirada (III - 10 metres - neta): Tirada de transició que ens permet sortir dalt de la Miranda del Pas del Francès.
Descens:
En una vintena de metres sortim al camí i anem a l'esquerra.
2 min. Enllacem amb el camí de Sant Jeroni. Anem a l'esquerra.
15 min. Arribem al monestir.
Aproximació:
Sortim de l'extrem del monestir pel camí vell a Sant Jeroni.
8 min. Passem un el torrent de Santa Maria per un pont de fusta. Aquí comencen els llargs de baix de la via que nosaltres vam opbiar. Continuem per les escales.
12 min. Deixem les escales i agafem un corriol que surt a mà dreta.
14 min Clariana en el bosc on comença la via, que està a l'esquerra de la paret.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V 
Desnivell: 100 metres
Temps d'aproximació: 14 minuts.
Temps de descens: 15 min.
Material: 10 cintes expres i reunions.
Via equipada.
Roca: Conglomerada. Molt bona.
Orientació: Est - Sud - est
Via equipada per M. Millet, N. Dalmases i J. A.Martín l'any 1999. El  nom de la via ve per recordar L'Alsina que fou molts anys guarda del refugi de Sant Benet.

dimarts, 11 d’abril de 2017

BETELGEUSE AMB COMBINACIÓ DE LA TINTIN

Avui ens hem decidit a fer la via Betelgeuse a les Moles del Don a l'Estret d'Arnes encara que ja veureu que hem fet una adaptació nostra. Té fama de perdedorar però el problema és que ha hagut un pas que no ens ha donat prou confiança per una equipació inadequada al nostre entendre. Així que hem anat a fer el segon llarg de la Tintin a les Moles però després hem tornat a la Betelgeuse i hem passat per sota del "tupe" del Tintin i hem sortit casi caminant de la paret. Una proposta creativa que creiem interessant de comentar per si a algú li pot ser de profit
Descripció de la via:.
1ra tirada (V- - IV+ - V - 40 netres - 5 parabolst repintats de color blanc): Des de la base de la paret veiem una xapa pintada de blanc. Està una mica allunyada del terra especialment si tenim en compte que la sortida és una mica estranya i cal tibar. Millor sortir per l'esquerra i resseguir una repissa pels peus que pujar al recte (o al meny així ho vam fer nosaltres que no ens vam encarar directament a l'assegurança.
2n tirada (V- - IV+ - 25 metres - 5 parabolts): La via Betelguese va a l'esquerra seguint tres parabolts propers però després d'aquest ve un passet que no està protegit, i el que és pitjor, tampoc es veu res pel damunt. Una llàstima perquè el llarg sembla molt interessant però l'equipació "extranya" justifica que no hagi cap ressenya penjada per internet. Després d'intents prenem la decissió de baixar-hi doncs no ens podem permetre el luxe de fer-nos mal.
Així que decidim anar a pujar per la via Tintín a les Moles. Passem per darrera de la savina i llavors ve aquell pas sobat que exigeix tibar de valent, cal posar-li com a mínim, un V- encara que cal reconeixer que la majoria del personal fa un A0. La resta del llarg és molt agradable de IV+. A destacar que hi ha una placa que sembla que hagi de caure però com diu el company si no ha caigut serà molt que ho faci avui!!!
3ra tirada (IV – 30 metres – 4 parabolts): La via va a l'esquerra i superem una balma. Passat el segon parabolt decidim abandonar la Tintín a les Moles i veure si podem retornar a la via Bitelgeuse i premi. Sota del tupe del Tintín trobem la reunió i per sota els parabolts enblanquinats.

4rta tirada (IV –  30 metres – 4 parabolts): Estem sota de la visera del Tintín i anem a l'esquerra. Primer trobem una reunió que creiem que deu de ser de la via Arrels. Més amunt comença un llarg flanqueig a l'esquerra per una placa blanquinosa just a tocar de la visera.
5ena tirada (III - IV+ -  45 - 3 parabolts): Ara ens toca anar grimpant sense gaire dificultat. Per l'esquerra veiem la sortida directa de la via Arrels - que ens tempta, V - però anem per l'esquerra. Passem una reunió i anem caminant per l'esquerra. Anem per una feixa i al fons veiem un parabolt mig amagat que ens indica per on hem de sortir. La darrera sorpresa de la via serà superar aquest ressalt (IV+).
Descens
A tocar de la sortida de la Tintin a les Moles hi ha una línea de rapels (40 - 30 que ens porten a la primera reunió de la Bitelgeuse on fem un altre rapel de 30 metres que ens deixa a peu de via).
Agafem el camí de tornada i arribem a l'aparcament en 17 minuts.Sense inclour el temps dels ràpels.
També podem anar més a l'esquerra i baixar per una canal. Els darrers metres són dreta però es poden arribar a fer sense emprar les cordes. Cal posar uns 35 minuts ben bonts per arribar a l'aparcament.
Accés:
A Horta de Sant Joan prenem la carretera descendent cap a Arnes. En arribar a la carretera principal (T-330) tirem 300 metres a la dreta i prenem la pista asfaltada a l'esquerra que va a l'àrea del Mas de la Franqueta. Aviat la pista esdevé de terra però amb bon ferm.
En el km 7,5 trobem un revolt i un aparcament a la dreta on deixem el vehicle.
Aproximació:
A l'extrem inferior de l'aparcament trobem un sender que va paral·lel al riu que prenem.
10 min. Abandonem el camí i creuem el riu i ens situem a peu de via que hem estat observant mentre venien.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V - 
Desnivell: 170 metres
Temps d'aproximació: 20 minuts.
Temps de descens: 17 min.
Material: 6 parabolts i reunions.
Via equipada.
Roca: Conglomerada. No sempre de la qualitat que voldríem.
Orientació: Sud.
Via equipada per Josep Carreter l'abril de 1990 (via Betalgeuse i la Tintin a les Moles va ser oberta per Kildo Carreter i el seu fill, Josep,  l'abril de 1986

dissabte, 8 d’abril de 2017

ROC DE PONENT AMB MÉS VIES QUE L'ARESTA GER

L'Aresta GER a la roca de Ponent és una forma molt elegant de pujar al roc de Ponent a les muntanyes de Poblet però no és l'única. Avui hem anat a fer la via Benaiges - Freixes - Figuerola que van pujar l'any 1945. Van pujar per una opció més fàcil que la GER sortejant les dificultats, amb un criteri molt lògic, però en la part superior surten també a l'aresta i arriben al cim seguint els darrers llargs conjuntament.
Al final nosaltres hem preferit no repetir l'Aresta GER, que els darrers llargs són una mica cansinos, i hem preferit explorar el darrer llarg de la via Montblanc fent una combinació més interessant i exigent.
Descripció de la via:
1ra tirada (V/V+ - 30 metres - 9 parabolts): De fet la via Benaiges - Freixes - Figuerola puja per damunt d'un franja tombada que hi ha damunt d'un esgraó que ofereix la paret, però sense gaire interès. A la dreta d'aquest relleig hi ha una munió de parabolts de vies esportives i no hem pogut superar la temptació d'escalar per aquest pany de paret, essent, però conscients que la via anava uns metres per damunt nostre . Es podia pujar amb facilitat (IV) però recoberta de molsa.. En canvi la via que hem triat era prou exigent doncs demanava pujar-hi fent adherència durant tot el llarg amb passos de V/V+ però ben equipada. Si hi ha humitat en la roca hem de recomanar no fer aquest llarg. Nosaltres hem triar el llarg que pujava pror a la franja. A la base hi havia un buril vell.
2na tirada (III - 30 metres - un arbust i un arbre): En totes les vies hi ha un llarg feix i aquest segon és el llarg lleig doncs practicament no escalarem i es força exposat. De la reunió de la via d'esportiva sortim a l'esquerra i enllacem amb la via original d'en Benaiges - Freixes - Figuerola. La roca està recoberta de molsa i la roca és totalment roma. Finalment acabem pujant per una canal d'herba. Quan ja hem guanyat alçada tirem a la dreta per anar a buscar una feixa molt evident. En aquest punt trobem una reunió de la via Montblanc que aprofitem.
3ra tirada (II - 10 metres - net): Anem per una feixa còmoda que ens duu a l'Aresta GER. Exactament estem a la reunió núm. 3. Muntem la reunió en una alzina.
4ta tirada (III+ - 25 metres - net): Pugem a la dreta i anem enllaçant diferents diedres (III+) molt agradables que tenen l'aspecte d'una cresta granítica del nostre Pirineu.. No hi ha proteccions fixes però es pot protegir perfectament doncs hi ha fissures a escollir.
Abandonem l'aresta per agafar una vira a l'esquerra prou evident i enllacem amb la via Montblanc.
Abans d'arribar a un savina hi ha la reunió sobre parabolts de la via Montblanc.
5na tirada (IV+ - V+ - II - 30 metres - net). Sortim per la dreta on hem de passar arran de la savina que ens tanca el pas. Cal pujar una mica per poder passar millor. Un cop a l'altre costat pugem per una canal. Davant tenim un mur per on hem de pujar (V+) es pot protegir a caldó. Només es tracta d'un pas però exigent. Sortim ja dalt de la carena. La reunió la muntem aprofitant un bloc.
6na tirada (II - 30 metres - net): Anem per l'aresta mig caminant fins arribar a la creu del roc de Ponent.
Descens:
Un cop dalt seguim la carena fins un collet on trobem un sender que davalla per la nostra dreta. El primer tram de la baixada és força dret. Anem per una tartera desagradable. Passem pel peu de la via de l'Aresta GER que és la via més llarga de la contrada. Poc més avall passem pel costat del cartell d'itinerari geològic on hem abandonat el camí principal per pujar a la via. Seguim el camí de pujada (45 min.).
Accés:
En el monestir de Poblet prenem la carretera T-700 cap a Prades.
2,5 km. Agafem un camí asfaltat a l’esquerra cap al barranc de Castellfollit en el cor de les muntanyes de Prades.
Dalt hi ha el pas de V+

4,1 km. A l’esquerra davalla un camí carreter, molt pendent, cap al rierol de Castellfollit. Baixador no recomanable per fer en vehicle, aparquem en qualsevol eixamplament de la carretera.
Des d’aquí podem observar detingudament una roca prominent que sobresurt en la contrada – en l’altre vessant del barranc – és la roca de Ponent, amb el pic de l’Àguila. D’ella davalla vers nosaltres un notable contrafort. L'Aresta GER. Nosaltres pujarem per una rampa que accedeix al mig de l'aresta.

Aproximació:
Davallem vers el barranc de Castellofit i el travessem. Remuntem pel vessant oposat i arribem a una antiga pedrera.
Anem seguint un sender ben senyalitzar.
13 min. Hi ha un cartell que indica l'tinerari geològic. Nosaltres abandonem el camí principal i anem tartera amunt per un corriol fitat.
25 min. Tram de corda fixa que ens permet revoltar una roca.
30 min. Arribem a la paret. Observem una munió de parabolts que indiquen vies d'esportiva. A l'esquerra hi ha una mena de resalt vertical. La primera via del Roc de Ponent pujava per l'esquerra de l'esgraó (IV) però nosaltres vam preferir fer una mica de grau i pujar per la primera via d'esportiva (V/V+).
FITXA TÈCNICA:

Dificultat: V/V+ del llarg inicial i la sortida de la via Montblanc (V+) però si es fa la via Benaiges - Freixes - Figuerola la dificultat no passa de IV+
Desnivell: 155 metres.
Temps d'aproximació: 30 minuts.
Descens: 45 min. 
Grau d'exposició: MIg al segon llarg. En la resta, Baix..
Via desequipada:
Roca: D'una qualitat excepcional. Es tracta de diorita que es una roca molt assemblada al granit encara que té un to més rosat.
Orientació: Nord.
Via oberta: Via oberta per Sebastià Figuerola, Pere Benaiges i Ramon Freixes el 10 de juny de 1945. Dalt enllacem amb la via Montblanc que fou oberta per Ricard Castellví, Jordi Besora i Anton Cabeza el 31 de gener de 1980.

dilluns, 3 d’abril de 2017

VIA APIA AL MOLLO GROS: DESCOBRIR UN RACÓ DE MÓN

Davant del Castell de Claramunt hi ha unes roques que, malgrat esser menudes, destaquen com element diferenciador entre tanta verdor. Es tracta dels Mollons que constitueixen un indret ideal com escola d'escalada igualadina.
Són parets que majoritàriament només permeten fer vies d'un llarg. Tot el contorn està ple de parabolts. La via Àpia amb els seus 60 metres deu ser una de les vies més llargues de la contrada i una des les primeres vies de l'indret. Actualment està envoltada en la part inferior de vies esportives.
La via Àpia és principalment una via lògica que supera els estimballs del Molló Gros d'una forma natural, cercant els passos menys compromesos. Dificultat que ara cerquen les vies esportives que la rodegen.

Descripció de la via:
1ra tirada (III - IV - II - 30 metres - 8 parabolts):
A l'inici de la via hi ha placa metàl·lica xafada on posava el nom de la via i la seva dificultat. Segons Jaume Ramon aquestes plaques estaven posades en totes les vies clàssiques però els brétols els van anar fent malvé.
La via està sobreequipada - aconsellem no xapar tots els parabolts per evitar el fregament de les cordes. Pugem per una placa tombada (III) entre d'altres vies. Ens encarem vers un arbre que destaca en la paret. Aquí hi ha l'únic pas que ens obliga a tibar en aquest llarg. Poc després arribem a una feixa que seguim a l'esquerra. Anem caminant. Hi ha una instal·lació de reunió amb anella per rapelar, però si no tenim problemes amb el fregament de les cordes és millor caminar aquests 5 metres i arribar a la següent reunió.
2n tirada (III - IV+ - IV - 30 metres - sabina i 5 parabolts):
Aquest llarg sembla més interessant. Pugem a anar a buscar una savina que tenim a tres metres. La voltem per darrera i fem cap a un diedre més exigent però perfectament protegit (IV+) d'uns 5 metres. Després tenim un tram senzill i poc després fem cap a un altre diedre format per blocs caiguts que superem sense gaire dificultats (IV),
Dalt del diedre hi ha un parell de parabolts amb una plaqueta metàl·lica on muntem la reunió.
Descens:
Seguim la carena fins una baixar a una bretxa. Per arribar-hi hem de descendir per una cadena i un tros de corda. Una vegada estem a la bretxa podem triar si anar per la dreta o l'esquerra fins arribar al peu de la via. 10 minuts.
Accés:
El millor consell es buscar els Mollons des de la carretera d'Igualada a la Pobla de Claramunt situats a l'esquerra. Aquesta localització ens ajudarà a seguir les indicacions.
Travessem la benzinera que hi ha a la sortida del poble en direcció a Vilafranca. Agafem un trencall que surt a l'esquerra. Anem seguint en tot moment les marques blanques i grogues d'un sender de petit recorregut.
Creuem un pont sobre el riu Anoia.
0,4 km. Estació de trens d'els Ferrocarrils Catalans. Passem per damunt de les vies.
Anem per l'Avinguda de Guimersind Bisbal. En el 5è carrer, el darrer abans del Parc del Mil·lenari, l'agafem l'agafem a l'esquerra.
0,9 km. Sortim al carrer del Comte Borrell II on trobem un cartell que ens dirigeix cap Els Mollons a la dreta. Sortim del poble i anem per una pista de terra que seguirem tota l'estona anant sempre pel ramal més fressat.
1 km Bifurcació de camins. Per la dreta anem als Masets. Nosaltres anem recte amunt.
1,2 km Túnel per sota de la carretera.
1,5 km. Trencall a la dreta. Anem recte, paral·lels a la carretera.
1,8 km. Abandonem la carretera i ens enfilem amunt.
2 km. Cruïlla de camins. Anem recte.
2,3 km. Aparcament on podem observar la base d'un pi tallada que ens pot servir de referència.
Aproximació:
Al costat de l'aparcament hi ha una fita molt evident que ens encara cap a la base dels Mollons que anem seguint. En arribar al peu de la paret cerquem la placa metàl·lica d'inici de la via. (10 minuts)

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV + (només un pas). 
Desnivell: 60 metres.
Temps d'aproximació: 10 minuts.
Descens: 10 min. 
Grau d'exposició: Baix.
Via sobrequipada:
Roca: Calcària, molt bona.
Orientació:
Via oberta:  No tenim dades dels aperturistes però sabem que en Ignasi Capeta fou el primer en escalar en aquests contorns ja l'any 1945 i com es tracta d'una via molt lògica caldria atribuir-li a ella. 
En Ignasi Capeta del C,Exta Icària va morir l'any 1956 quan a conseqüència d'una caiguda se li va trencar una corda. En el seu honor té una agulla dedicada a Montserrat i, una altra, a Pedraforca amb el seu nom.

dilluns, 20 de març de 2017

LA CASTELLASSA DE CAN TORRAS, LA NINETA DELS MEUS ULLS

L'agulla de la Castellassa és segurament la roca més bella de Sant Llorenç del Munt. Aquesta bellesa va atrauré des de sempre els humans que sentien la necessitat d'emparrar-se per les seves parets.
Entre la llegenda i la realitat ens amaga la història d'un pastor que l'any va pujar al cim i no com dalt no sabia baixar. Desesperat es posar a resar i demanar el miracle que li ajudes a descendir-hi a la mare de Déu de les Arenes. Cansat es va posar a dormir i miraculosament va despertar-se al peu de la roca.
La Castellassa és tan singular que és de les poques roques que té un llibre dedicat a les seves parets. Privilegi que també té el Cavall Bernat amb el llibre Història d'una pedra: El Cavall Bernat de Montserrat de Josep Barberà. Però la Castellassa té dues publicacions La Castellassa de can Torras i Descobrint la Castellassa de can Torras i els seus voltants els dos d'Óscar Masó i Garcia. Les dues publicacions són fruit d'un treball sistemàtic de recerca amb nombroses dades molt interessants.
L'escalada de la Castellassa per la via normal constitueix una autèntica aventura que intercala escalar, caminar entre els abismes, una desgrimpada estranya...
Descripció de la via:
1ra tirada (V - IV+ - IV - 10 metres - sense cap protecció):
Ens situem a l'esquerra de la carena est. Anem a l'esquerra i observem una fissura per on puja la via normal. Hi ha un parell de parabolts petats.
Sense cap mena de dubte si la via estès equipada seria una via que es faria abundantment. Ara sense l'equipament queda reservada als aventurers nostàlgics.
Ens trobem amb una xemeneia - fissura estreta on no podem anar per dins fent ramonage ja que és massa estreta i una mica ens tira endarrere. Només entrar-hi per posar els friends però cal escalar per fora aprofitant el ressalt que tenim a l'esquena per fer una mica d'oposició. No és un pas fàcil. En les ressenyes apareix com a V però potser se li podria posar tranquil·lament un V+.
L'aventatge que té és que es pot equipar amb facilitat amb freinds entre mitjans i grans que permeten protegir els tres primers metres.
Més amunt la paret esdevé menys pendent i es pot pujar amb més facilitat (IV+). En el tram superior la roca té un color rogenc que denota roca de mala qualitat (IV). Hi ha qui diu que escalar en alguns racons de Sant Llorenç del Munt és com escalar per sobre del fang.
Sortim a carena principal on muntem la reunió.
També es pot pujar per la fissura central que hi ha a la part central de l'esperó inicial. Cal protegir-lo i és una mica extraplomat però es pot pujar en V+ o en A1. Cal equipar-lo amb friends.
2na tirada (III+ - II - 35 metres - un buril recuperable i una savina):
Els primers metres són un xic drets. A un metre de la reunió hi ha un buril on cal posar una plaqueta recuperable. Es puja per l'esquerra del buril. Escalada fàcil (III+) però el principal perill és la roca descomposta. Anem per la carena caminant. Hi ha un romaní on hem llegit que algú va llaçar com assegurança. No ofereix cap garantia així que és millor jugar amb els friends petits doncs algun hi cap (II).
Més amunt hi ha una savina que si que llacem i pugem un altre petit mur (III). Arribem al peu de la Gepa i muntem reunió sobre unes potents argolles.
3ra tirada (II - III - 40 metres - una alzina): Anem caminant cap a la dreta passant per un replà prou ample. Passem per sota de la Gepa de la Castellassa.
Per pujar a la Gepa cal tirar carena amunt (III) i quan la paret es torna molt dreta es tira per la dreta a buscar una canal que ens permet ascendir al cim de la Gepa encara que nosaltres no hi vam pujar doncs tenia un aspecte molt trencat. Per l'altre vessant es pot fer un ràpel de 8 metres sobre un arbust.
A l'altre extrem de la Gepa franquejant-la pel replà trobem una alzina on podem posar una assegurança. Arribem a un nou mur que ens permet assolir la Cabreta (III) d'aspecte trencat. Com algú deia si encara no s'ha trencat serà molt que es trenqui avui.
Assolim el cim de la Cabreta i muntem reunió en una alzina i una savina mig seca.
4rta tirada (IV - IV+ - III - 20 metres - manyoc de ferro):
Primer cal desgrimpar uns 4 metres vers una bretxa que separa la Cabreta i la Torre de la Castellassa. El millor es deixar una baga per assegurar-se els primers metres de la baixada. Un cop en la bretxa ens girem i remuntem el mur (IV+) sense cap assegurança fins arribar a uns cables metàl·lics i rovellats a la sortida del mur. Ara ens queda només saltar un parell de blocs (III) per assolir el cim.
Té una estructura trencada. Fa anys ja van tirar un blog que bellugava.
Descens:
Des del cim de la Torre de la Castellassa fem un rápel de 35 metres on hem de tenir present que hem de baixar a la bretxa entre la Torre i la Cabreta per després remuntar un mur d'uns 4 metres. Un cop dalt de la Cabreta continuem el rapel fins a trobar-nos entre les agulles de la Cabreta i la Gepa.
Ara anem caminant pel ressalt fins a situar-nos a l'altre extrem de la Gepa on trobem la instal·lació de rapel que abans ens ha servit de reunió. Baixem fins la primera reunió on fem el tercer ràpel de només de 10 metres fins la base de la Castellassa.
Accés:
Ens hem de situar en la urbanització Cavall Bernat de Matadepera.
Passat el km 4 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles trobem una indicació cap a l'anomenat Camí dels Monjos que seguirem pel mig de la urbanització. En la part alta del carrer del Camí  Moliner hi ha un aparcament on deixem el cotxe.
Aproximació:
Agafem el camí dels Monjos amunt. Passem per la vora d'un dipòsit que ens queda a mà esquerra.
5 min En una collada propera deixem el camí dels Monjos i agafem un sender menys evident que va a al dreta vers el solt de la Codolera. Anem seguint el corriol amb marques grogues i fites.
Ens incorporem a un altre sender més fressant. Anem a l'esquerra.
25 min. Coll de la Castellassa entre els Plecs del Llibre i el turó del Guruguru. Uns metres més enllà ja albirem la silueta de la Castellassa.
Aviat passem pel Mal pas de la Castellassa que consisteix en un ressalt estret de la roca per on passa el camí que ens exigeix caminar amb cura però sense cap mena de dificultat.
35 min. Ens situem al peu de la Castellassa.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV + amb la dificultat afegida del pas d'entrada que és de V
Desnivell: 130 metres.
Temps d'aproximació: 35 minuts.
Descens: 30 min. Sense incloure els rapels.
Grau d'exposició: Miitjà. El pas d'inici de via cal protegir-los amb friends i la darrera pujada a la Torre resta totalment neta de protecció (Iv+)
Via semiequipada: Hi ha les reunions muntades i poca cosa més. Parabolts trencats. Ens podem divertir en alguns moments a posar friends petis/mitjans de dubtosa qualitat.
Material: 3 cintes exprés, reunions i friends.
Roca:Conglomerat però el ciment d'unió en alguns moments és molt poc resistent, especialment el de color rogenc, per això alguns escaladors diuen pejorativament que escalen sobre fang.
Orientació:Est. L'accés està situat en la vessant nord i molts cops la roca es humida i cal extremat les percausions.
Via oberta:  9 de setembre de 1923 per part de Josep Abelló, Marcet, Hans Weichsel Múller i Martí Rovira de la Joventut Terrassenca. & dies més tard va ser tornada a escalar.
Segurament havia hagut intents que havien arribar fins a la Cabreta i la Gepa però havien decidit desdir-se d'escalar l'altira punta de la Torre.