dimecres, 9 d’agost de 2017

ENCANTATS DE L'ENCANTAT XIC: PER L'ENFORCADURA

Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural.
L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades.
Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura.
Descripció de la via:
1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca fer un flanqueig (III+). Damunt hi ha un clau i pugem per una canal (II+). En uns merlets hi ha la reunió i instal·lació de ràpel.

2n tirada (II - III - 30 metres - un clau): Pugem per una canal fins sortir a una bretxa i poc després entrem a la canal que hi ha darrera de l'orella (III) on trobem un clau. Sembla que de l'inici de l'orella sortiria recte amunt la via Romeu. Variant oberta l'any 1933. Dos anys més tard va pujar-hi a l'hivern. La reunió està situada damunt de l'orella, sobre dos claus i un pont de roca.
3a tirada (III+ - IV - 30 metres - neta): Es tracta de la tirada clau de la via. Cal pujar uns metres més amunt (es pot posar una baga llarga per assegurar el proper pas). Flanquejar a l'esquerra i baixar un parell de metres (III+) i remuntar per les anomenades escales (IV) fins trobar la reunió que es fa sobre dos claus.
4a tirada (II+ - 15 metres - neta): Superem la reunió per la dreta i pugem fent un flanqueig situar-nos damunt de l'orella que no veiem doncs es troba sota nostre.
5a tirada (III - 40 metres - neta): Ens trobem davant d'una xemeneia per on pugem sense gaire dificultat. Hi ha una reunió intermitja que ens vam saltar.
Sortim a la part superior de l'enforcadura. Ara ens queda un centenar de metres per arribar a la creu del cim (2734 m.).
Descens:
En Miquel Àngel havia tingut un ensurt fa anys fent els ràpels així que vam preferir fer tots amb una corda de 60 metres doncs sempre ens quedava l'altra per si havien de pujar a recuperar-la.
Vam fer ràpels de: 20 metres - 20 metres - 15 metres (que ens va deixar damunt l'orella on hi ha el perill de caure d'entrelligar-se la corda) - 30 metres (per damunt de l'orella) - 30 metres.
El descens ens deixa a l'Enforcadura (2630 m.). En lloc de baixar per la canal Central és millor pujar a l'Encantat Gran. De l'Enforcadura surt un corriol que anem seguint. En algun moment hem de baixar un parell de metres però després pugem per una canal (II+) que ens permet assolir a la carena i d'allí al cim (25 min.).
Un cop a l'Encantat Gran (2748 m.) descendim vers el sud. Cal seguir atentament les fites. Ens durant fins dues instal·lacions de ràpel. Una amb anella que segurament ens deixaria a la canal on acaba les dificultats. Nosaltres vam anar seguint, amb molt de compte, les fites fins una bretxa i després al peu de la canal (1 h. des de l'Enforcadura).
Ara ja anem per sender fins al collat dels Encantats (2584 m. - 1 h 20 min.).
Baixem per la dreta per una tartera on es dibuixa un corriol perdedor entre el pedruscall.
2 h Fons de la Vall Seca on trobem el camí al refugi.
3 h Refugi Mallafré (1950 m.).
Aproximació:
Des del refugi Mallafré agafem el camí que surt de davant del refugi i que aviat travessa el rierol per una passarel·la.
Caminem en mig d'un esponerós bosc de pins i avets. Algun de dimensions prou considerables.
23 min. Deixem el sender i pugem per la tartera que ens duu a la base de la paret on destinguim amb claredat la canal Central amb una congesta de neu a la base.
34 min. Inici de la canal. En un primer grimpem per una mena de dibuixos en forma de serp que dibuixa la roca (II). Després abandonem el centre de la canal per remuntar per l'esquerra passant per la vora d'un pi. Retornem a la canal per on pugem una estona fins que veiem que es puja millor per la dreta - nostra, mirant la paret - entre terrasses d'herba. Anem paral·lels a la canal. Hi ha un moment que la canal està tallada per un cingle que superem per la dreta amb força comoditat. Estic segur que tothom puja per on pot i vol. Nosaltres vam pujar tal com us hem descrit amb algun pas de II+ i molta estona amb les mans agafar-nos a la roca caminant a 4 grapes.
2 h 15 min. Arribem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Davant tenim la roca dels docs caçadors que van ésser petrificats per no anar el diumenge a missa i preferir anar a caçar... veieu com la caça és una activitat dolenta i Deu us castigarà... si haguessin anat a escalar el Senyor els hagués perdonat no oir missa.
Accés:
Deixem el cotxe en l'aparcament del Pierro a l'entrada del Parc Natural i agafem el camí que puja a Sant Maurici. Anem entre turistes - ei, que tothom té dret a fruir de la muntanya - fins trobar el cartell que ens dirigeix al refugi Mallafré (1 h.).

FITXA TÈCNICA:
Valoració.Via autèntica, amb esperit d'aventura.
Dificultat: IV
Desnivell: 145 metres. 
Temps d'aproximació: 2 hores 15 minuts.
Temps de descens: 3 hores
Grau d'exposició: Mig. Els indrets exposats són els d'arribar i tornar de la via. Un cop estàs a la paret encordat et trobes poc exposat.
Material: Friends, cintes llargues i reunions.

Roca: Més bona del que penses en un primer moment. Als trams més exigents millor roca. Quan vas caminant/gatejant hi ha blocs sueltos. Roca calcària.
Orientació: Nord
Via oberta per P. Loustalot i A. Mabille l'any 1924. La primera nacional fou realitzada per L. Estasen, A Oliveres i J. Rovira l'any 1930. Esmentar que Lluís Estasen ja hi havia pujat per la seva via que puja paral·lela a la de mossèn Oliveras l'any 1920. De fet nosaltres vam començar a pujar per la via Estasen però l'herba estava molt molla i vam haver de tirar endarrere. Un altre cop serà, busquem voluntaris per venir a fer-la.

dissabte, 5 d’agost de 2017

NAVEGAR PER LA CARA NORD AL MIDI D'OSSAU

El Midi d'Ossau és una muntanya que impressiona des de tots els cantons. De fet es tracta d'una xemeneia d'un antic volcà amb una roca excepcional bella. Des de feia temps tenia ganes de pujar-hi per la cara nord. És una via senzilla. Diria que ni es tracta d'una via d'escalada sinó una ascensió d'aventura amb passos on cal grimpar. Nosaltres no vam fer anar la corda ni els peus de gat encara que els duem. Cal navegar i buscar els passos encara que hi ha llocs on hi ha una munió de fites però també hi ha racons on no trobes res. És en aquests darrers on et faria falta les indicacions. Nosaltres protàvem un GPS amb el track i en alguns moments ens va anar molt bé mirar-ho.
L'ambient és màxim i ideal per una amenaça d'onada de calor.
Descripció de l'itinerari:
 Des de l'aparcament (1709 m.) prenem una pista a mà esquerra prohibida al transit per on anem a buscar el riu que travessem i pugem per dreceres. Passem per la vora d'una cabana de pastor i el camí es redreça de valent.
1 h Coll de Pombie (2120 m). que ens permet fruir del Midi i el refugi de Pombie al peu. Ara ens toca baixar. Sempre per bon camí.
1 h 15 min. Arribem al refugi de Pombie (2031 m.) a la vora d'un estanyol. Prenem el sender cap al coll a la dreta del Midi. Travessem una pesada tartera.
1 h 57 min. Assolim el coll de Suzon (2127 m). situat entre el Midi i el Saoubiste (on baixa força gent). Ara hem d'agafar la carena herbosa cap al nostre pic.

2 h. 02 min Abandonem el camí principal i agafem un corriol entre herba. Més enllà el perdem però no ens importa perquè des de fa estona ja veiem el col de Moundelhs. Anem a buscar un sender que hi mena.
2 h 24 min. Arribem al col de Moundelhs (2217 m.). Baixem pel vessant oposat. Per la dreta sembla que s'incorpori un sender que puja de baix. Travessem una tartera. Nosaltres erròniament vam voler pujar pensant que ja estàvem a la paret. Només cal travessar-la i pujar per una canal plena de fites.
3 h 24 min. Bretxa dels Austriacs (2235 m.). Uns metre abans d'arribar-hi - de fet no caldria arribar-hi - hi ha uns pals que indiquen l'inici de l'escalada.
Coordenades UTM: 30T  x=709552  y=4747118
Nosaltres ens vam posar l'arnès i vam tirar amunt. Es tracta d'un llom (III) on com anem amb botes cal anar amb cura. En el pas més complicat trobem un espit amb un cordino nou. Més amunt trobem un clau a la paret que ens indica que hem d'anar a l'esquerra. Superats uns 30 metres la dificultat disminueix i hem d'anar caminant o a quatre grapes.
3 h 43 min. Arribem a una canal on sembla de lluny que ens haurem d'encordar però d'aprop és molt més fàcil del que semblava (II+).
Coordenades UTM: 30T  x=709466  y=4746978
Ja fa estona que veiem el Gran Gendarme que és una referència bàsica doncs ens hem de dirigir a la seva base i pujar al coll de l'esquerra.
Un cop a la seva base hem de grimpar (III-) per una canal on hi ha moltes preses. Segurament és el tram on estarem més estona fent anar les mans però sense dificultat real.
4 h 13 min. Arribem al coll del Gran Gendarme (2451 m.).
Coordenades UTM: 30T  x=709382  y=4746872
Aquí hi ha un punt conflictiu, i on tots passem com podem. No hem de baixar gaire i hem d'anar flanquejant la canal. Hi ha una vira que ens duu fins un punt més vertical, en arribar a aquest punt hem de continuar flanquejant (expo) i després anar pujant per l'esquerra (III) cercant el millor pas. Aquí no hi ha fites. Anem pujant per la vora d'un mur que queda a la nostra esquerra. Ara retrobem les fites.
4 h 45 min. Hi ha un parell de fites que indiquen el punt es separen les vies que pugen  a la cara nord (la nostra) i la que va a buscar la vira d'Embarradere que va la Fouche i el coll que hi ha entre el Petit Midi i el Gran Midi que surt a la nostra dreta. Nosaltres anem a l'esquerra i amunt.
Veiem l'espatlla del Midi d'Ossau. Ens dirigim a un coll que veiem a l'esquerra passant per sota d'un gran circ on s'imposa la roca. Hi ha trams amb rastre de sender.
Arribem a un coll. Baixem uns metres i ens endinsem en una clotada que travessem amb tendència amunt doncs sortirem per l'esquerra.
5 h 18 min. Sortim de la paret (2716 m.). Un sender força marcat ens indica el camí cap al cim.
5 h 34 min. Enllacem amb el camí principal.
5 h 47 min. Assolim el cim de la Punta d'Espanya del Midi d'Ossau (2885 m.). Una mica abans jo he anat a fer la Punta de França que està a tocar (2817 m.).
El Roger Blasco és fa una torta al peu en el darrer tirapits i el pobre baixarà coix fins al cotxe. Em va demostrar que és un tipus molt fort. Gràcies per acompanyar-me en aquesta aventura...
Per obtenir el track de la sortida:



Powered by Wikiloc

dimarts, 1 d’agost de 2017

PENYA RUEBA: L'ENCANT DE DOS DIABLOS EN EL CORAZON

Amb el Pinto havíem quedat per anar al Pirineu però la previsió del dia no ens acompanya així que abans d'agafar el cotxe hem de buscar un plan B. Veiem que l'únic lloc que diu la meteo que no plourà serà Riglos. Corre, a buscar una escalada que estigui bé.
Recordo una nova via que han obert els del Sendero límite per allí... home, Dos Diablos en el corazón és un molt bon pla B. Via altament recomanable...
Descripció de la via:
En la paret trobem escrit primer III E que és l'inici de la via Los terceros tambien existen, més enllà - a la dreta -  trobem N C A que correspon a la via Nueva cultura del agua (que llegim que han reequipat i netejat, i caldrà anar-hi un dia d'aquest) i finalment picat a la roca 2 D que indica Dos Diablos en el corazón. Així dona gust buscar les vies...
1a tirada (III - III+ - III - 35 metres - 10 assegurances): Anem per una placa tombada amb tendència a la dreta seguint els parabolts. A mitja distància trobem un mur d'un parell de metres que ens treu de pujar a 4 grapes.
2a tirada (IV - 25 metres - 8 assegurances): Anem a la dreta per superar un desplom, un cop estem dalt tornem a anar a l'esquerra. Darrer tram més vertical.Lògic cercant la mínima dificultat de la paret.
3a tirada (IV + - 5 - - 35 metres - 14 assegurances): Pugem per una placa buscant les millors preses - que n'hi ha - pels peus i les mans. Hi ha un petit ressalt que ens exigeix tibar una mica més encara que els parabolts estan tan a prop que la temptació de fer A0 és molt forta.
4a tirada ( IV  - III - IV + - IV - 40 metres - 15 assegurances): Sortim per l'esquerra per superar un mur d'un parell de metres. Ara la paret es tomba i es puja a 4 grapes (III) fins un flanqueig que cal fer a la dret (IV+) per continuar després amunt.
5a tirada (V - 30 metres - 13 assegurances): Sortim per l'esquerra i ens encarem a un mur. En la part central és una mica més dret i segurament és on hi ha la màxima dificultat de la via (V). Resulta un llarg plaent. En altres blogs he vist que insistien molt en la precarietat de la roca però la veritat és que com ha passat ja molta gent la roca es veu prou bona malgrat un primer moment d'inseguretat. Hi ha preses a dojo.
6a tirada (IV+ - 25 metres - 9 assegurances): Els primers metres continuem pujant per un mur però poc després sortim ja a un esperó i el terra s'ajeu. Dalt tenim la via Los terceros tambien existen a tocar.
7a tirada (III - 30 metres - 7 assegurances entre parabolts i ponts de roca): El primer parabolt és de la via però aviat fem cap a la tirada de Los terceros i pugem a l'agulla. Aquí si que la roca és una mica més trencada.
Descens:
En les altres ocasions que he estat per peña Rueba baixava pujant a la carena principal i baixant per la ferrata. Avui el Pinto m'ha ensenyat que es pot baixar des del coll de l'agulla de los III tambien existen. Cal agafar-se a uns passamans i algun tram de cadena vertical però és molt més ràpid.
13 min. Enllacem amb el camí que baixa de la via ferrada.
25 min Acaben els trams de cable i esgraons de la via ferrada. Agafem el camí que passa per sota de la via.
1 h Aparcament.
Aproximació:
A la sortida de Murillo de Gallego, en direcció a Navarra, pugem per una carretera per les afores del poble fins arribar a la part alta de la localitat on prenem un camí de terra a la dreta. Passem una bassa de subministrament d'aigua a Murillo. En un marcat eixamplament de la pista aparquem. Per la dreta una fita ens indica un camí carreter que surt a mà dreta. Tot abans de creuar un barranc. Pista apta amb vehicles normals si no hi ha fang.
Accés:
Prenem un camí carreter que surt a mà dreta – fita. Als pocs metres abandonem el camí carreter i agafem un sender que surt a l'esquerra i ens encarem a la paret.
20 min. Deixem el camí principal que va a una ferrata. Agafem un trencall a la dreta.
La via comença sobre una llengua de vegetació i terra que s'enlaira en el punt més alt. Ens caldrà deixar en aquest punt el camí i prendre un trencall que surt a l'esquerra.

FITXA TÈCNICA:
Valoració. Via molt recomanable, disfrutona i de baix compromís.
Dificultat: V 
Desnivell: 215 metres. 
Temps d'aproximació: 25 minuts.
Temps de descens: 1 h 
Grau d'exposició: Molt baix.
Material: 15 cintes exprés i reunions.
Roca: Conglomerada. Com hi ha passat molta gent i la bona feina de neteja que hi van fer els aperturistes la via presenta una roca força bona.
Orientació: Sud. Evitar els mesos de calor.
Atenció que s'està regulant l'escalada al sector.
Via oberta per Manrique Pérez i Jesús Sánchez l'any 2015

dissabte, 29 de juliol de 2017

ESGARRINXOLADA DE CAMARASA

Hi ha vies que per diferents motius no cauen bé i la gent no hi va. Potser, el nom. Mira que posar-hi a una via Esgarrinxolada?? Només va faltar que agafes fama de bruta i els escaladors de Lleida no hi van anar. Doncs crec que aquí hem fet una petita gran injustícia. Tampoc diré que sigui la via de la meva vida però com aquesta n'hi ha un fotimer i abans que anar sempre repetint vies els dies d'estiu crec que és millor pujar l'Esgarrinxolada ...
Descripció de la via:
1a tirada (V - IV - 20 metres - 5 parabolts): Situats a peu de via ja veiem el primer parabolt i el segon. De fet el tercer està amagat en una escletxa i el quart està damunt d'un petit extraplom.
Situats a peu de via pugem per la dreta per anar a buscar una canal. A mig de la canal hi ha el pas més complicat de la via, el mini extraplom, que hem pujat posant el peu en el contrafort de la dreta. Un cop la dificultat minva molt.
2a tirada (V- . IV+ - 20 metres - 4 parabolts): Superem un muret on cal anar amb compte durant tota la via ens anirem agafant a diferents arbusts que ens acompanyen.
Un cop superat aquest pas la dificultat baixa força (IV+). Fem reunió darrera d'un arbre. Anelles per rapelar.
3a tirada (IV+ - 20 metres - 5 parabolts): Aquest és el llarg que ha donat mal mon a la via doncs cal pujar una canal de terra. Fa uns anys era de terra - terra però avui quan hi he pujat he pogut posar els peus a la paret i escalar.
4a tirada (V - 20 metres - 6 parabolts): És el llarg més mantingut de tota la via i amb més ambient de paret.
Sortim al cap del cingle. Reunió amb anelles per rapelar.
Descens;
Aquí dalt cal prendre una decisió. Es pot baixar muntant dos rapels que surten de les reunions parelles però cal tenir en compte que hi ha força arbres i matolls per la paret. Nosaltres vam preferir tirar amunt. No hem estat els primers doncs hi ha una mica de rastre que intentem seguir. Unes cintes als arbres hi ajudarien.
Hi ha fites en els trams rocosos.
10 min. Sortim al camí de la Feixa del Cinquet. Anem a l'esquerra.
25 min. Fem cap al cap al camí a Alòs de Balaguer pel Pont penjat. Anem a l'esquerra i aviat passem les passarel·les damunt del riu. Seguim pel camí asfaltat de la central.
30 min. Inici del camí.
Accés:
Prenem el camí a les agulles Victor - Pera.
3 min. Passem una torre de la llum. Girem a l'esquerra.
6 min. Ens situem al costat, sense arribar-hi, de l'agulla Victor (la de l'esquerra) i a uns 15 metres de l'agulla hi ha l'inici de la via a la que s'arriba per un senderó
Aproximació:
A Camarasa prenem la carretera C-13 en direcció nord. Als dos quilòmetres trobem el pont de l'Illa o del Pastor sobre el Segre. No cal travessar-lo sinó que prenen la carretera estreta en direcció a la Central de Camarasa (no hi ha cap cartell). Un quilòmetre i mig aproximadament trobem un sender que puja per la dreta. Aparquem al costat.




FITXA TÈCNICA
Dificultat: V

Desnivell: 80  metres. 

Temps d'aproximació: 7 min.
Temps de descens:30 min. sense incloure ràpels.
Grau d'exposició: Baix
Via equipada
Roca: Calcària, força bona. El principal problema és la vegetació menuda que hi ha per la via perquè és una via que es fa poc. Si es passes més segurament estaria més neta.
Orientació: Nord. Ideal per fer a una matinal a l'estiu.
Via oberta per Jordi Bernat de Balaguer i la seva colla. L'any 2006 es va obrir amb friends i algun clau. Dos anys més tard es va equipar amb parabolts.

dijous, 6 de juliol de 2017

VERTICALITAT A LA PEÑA ROJA DE RIGLOS


Avui la nostra intenció era anar a escalar al Pirineu d'Osca però quan estem arribant a la capital ens agafa l'aigua. Parem en una benzinera i veiem que avui no és un dia per anar a Pirineu, un altre dia serà. Busquem plans alternatius. Crec que a Riglos ja ha plogut i ara el que farà és assecar la paret. Ho encerto (una vegada a la vida!!!).
Recordo que hi ha la via normal a la Peña Roja que només es pot fer a l'estiu - a Riglos a l'estiu?? - Si, és una cara nord on no es pot anar quan ja comença a fer fred. El grau és accessible V- i equipada però no crec que sigui una via fàcil doncs cal tibar. Anem-ho a explicar detalladament...
Descripció de la via:
1a tirada (IV - V- - 25 metres - 7 assegurances): Els tres primers parabolts estan situats a l'agulla Gómez - Laguna. Anem a buscar un evident canal-xemeneia. No hem d'entrar a dins doncs es va millor per fora. La xemeneia és molt vertical encara que hi ha moltes preses aprofitables (V-). Sortim per l'esquerra i ens situem damunt de l'impressionant pont de roca per on hem passat en començar la via. Tirada atlètica.
Senbla ser que la via original anava per l'altre costat del pont natural i era molt més fàcil. Actualment no hi passa ningú perquè està desequipada.
Alerta que en el croquis no hi ha totes les assegurances que hi ha a la paret.
2a tirada (IV+ - 25 metres - 7 assegurances): Pugem un muret i anem cap a l'esquerra. En el quart parabolt surt una altra via a la dreta. Primer trobem una panxa i després pugem per un diedre que acaba amb una altra panxa que ens duu a la reunió.
3a tirada (IV+ - 35 metres - 14 assegurances): Sortim per un mur vertical i girem a l'esquerra a buscar una canal molt marcada per on pujarem. És molt dreta però està ple de bones preses - que si no!! - Si que és una tirada de IV+ però quan arribes dalt arribes a la reunió estàs tocat perquè no hi ha gaire espai per respirar. Al mig hi ha una altra panxa més marcada que les anteriors però hi ha bon canto i es puja seguint la tònica de la tirada. També hi ha una anella per fer un rapel intermig si no es porten cordes de 60 metres.
La reunió es munta ja a la carena en un filferro que envolta un contrafort.
4a tirada (IV - 25 metres - 6 parabolts): Pura tirada de transició al cim. El caos de pedres és notable. Tot fa una mica de por encara que les pedres estan molt millor del que sembla a primer cop d'ull. Durant tota l'escalada tens la sensació que puges per un pedreguer però les roques no es mouen perquè és una via clàssica molt repetida. Ara aquí dalt penses en seguir la línia dels parabolts per no passar per un lloc on no vagi la gent i volen els rocs. En el cim trobem un altre fil ferro.
Alerta en la primera i segona tirada no vaig comptar les assegurances doncs creia que estaven ben dibuixades en la ressenya i ho fet de memòria. En el tercer llarg ja vam veure que la cosa no estava bé doncs el company es va quedar sense cintes.
Descens:
Totes les reunions estan equipades per poder rapelar.
Del cim baixem a la tercera reunió. En el següent ràpel cal anar amb cura doncs el nus es pot posar - s'acabarà posant segur - en una petita fissura i podeu tenir problemes per recuperar les cordes. La millor solució - al menys és la que vam fer nosaltres - és en baixar el darrer procurar fer passar el nus després de la fissura per evitar problemes majors.
Des de la segona reunió es pot fer un tercer ràpel d'uns 50 metres fins la base de l'agulla sense passar per la reunió del pont natural.
Anem pel camí de pujada fins a l'aparcament 20 min.
Aproximació:
A la vora del cementiri de Riglos hi ha una una zona d'aparcament. A tocar hi ha el Centre d'Interpretació ARCAZ.
Baixem per una pista de terra.
3 min. Coll. Continuem per la dreta.
6 min. Dipòsit d'aigua. Enllacem amb el camí que puja del poble. Ens trobem amb un GR. Anem a la dreta.
12 min. Trencall a l'esquerra. El sender que s'enfila cap a l'Agulla Roja té una fita a l'inici.
Hi ha un moment que el sender gira a l'esquerra cap a l'agulla del Coret. Podem adreçar.
Arribem a l'agulla Roja i ens enfilem per una canal costeruda. Ja en el vessant nord trobem un impressionant pont natural de roca. Passem a l'altre vessant.
Accés:
Abans d'entrar al poble de Riglos, després d'un revolt molt marcat, trobem una pista que s'enfila muntanya amunt vers el Cementiri i el Centre d'Interpretació ARCAZ on podem aparcar el cotxe.

FITXA TÈCNICA
Dificultat: V-

Desnivell: 110  metres. 

Temps d'aproximació: 25 min.
Temps de descens:20 min. sense incloure ràpels.
Grau d'exposició: Baix
Via equipada
Roca: Conglomerat de còdol gran. Tècnicament és diu tillita. Visualment fa por però és molt més bo del que aparenta, si més no pel pas de cordades doncs és una via que es força.
Orientació: Nord
Via oberta per 
la cordada de Montañeros de Aragón formada por Francisco Fau y Ángel Serón el día 5 de junio de 1947. Com a curiositat podeu llegir: Los nombres de la Peña Roja on se'ns parla dels enfrontaments entre els Montañeros de Aragón i el Frente de Juventudes.

dijous, 29 de juny de 2017

VIA ORIGINAL AL GORRO FRIGI o LA PRIMERA ESCALADA DE CASA

Dieu-nos friquis però feia uns dies que volíem anar a "escalar" la via Original o via Estasen al Gorro Frigi. Alguns direu: - ves quins gustos mes "rarus· que teniu... Com deia ma mare: Tot s'ha de despatxar.
La veritat és que si la busqueu per internet només trobareu explicacions de quan es pujava per les cadenes i això que ja fa anys que les van traure; però no hi ha cap explicació de la que va ser considerada com la primera escalada de Catalunya. En el seu moment va ser la via que descobrÍ a la massa social del Centre Excursionista de Catalunya que havia un muntanyenc qui no li importava ascendir als cims per passos compromesos per tal d'assolir el punt més alt.
Croquis manllevat de  X. Larretxea.
Aquesta figura, com haureu encertat, era en Lluís Estasen. Ell i els seus companys de cordada -generalment sempre anava ell davant - van decidir ascendir aL Gorro Frigi. Actualment hi ha tantes vies que hem oblidat la primera que a més va ser ultratjada (o no) per unes cadenes que facilitaven la baixada dels escaladors i van permetre que molts excursionistes pugessin al temple sagrat de la Gorra com qui puja a una ferrata.
Descripció de la via:
1a tirada  (III+ - III - 12 metres -  exposat)
Ens situem en el coll que hi ha entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. Anem a la base del Gorro i observem una mena de fissura que ens permet pujar un parell de metres. Es tracta d'un pas molt polit pel pas dels escaladors/es i cal anar amb compte. Hi ha alguna presa molt bona de mà però no cal confiar-se gaire amb els peus (III+ i segurament el pas més difícil i exposat de la via).
Fem, amb cura, un flanqueig d'una desena de metres menys compromesos on hem de buscar mans doncs els peus els anem posant en petites presses, també lliscoses (III).
Passem per la vora d'un arbre. Hi ha també un ferro que subjectada l'antiga cadena. Malgrat aquest material que serviria per assegurar-nos crec que no serviria de res encordar-nos doncs si caiguéssim segurament tocaríem igualment el terra.
Continuem pujant, ara caminant per una canal herbosa d'uns 50 metres, hi ha algun tram pendent que superem amb l'ajut de les arrels.
2a tirada (III - 25 metres - un clau): Ens situem en un curiós forat que comunica amb el vessant oposat de l'esperó. Comencem a escalar, ara encordats per un mur amb moltes preses. Al començament és encara dret però poc a poc es va aplanant. A mitja alçària trobem un clau. Algú em va comentar que era original (tinc els meus dubtes, encara que reconec que ho sembla). Ideal per assegurar-nos.
Muntem reunió en una instal·lació de ràpel.
3a tirada (II - II+ - 25 metres - un merlet, un parabolt): Aquí se'ns va plantejar un dubte ben curiós. Si busquem el pensament dels primers ascensionistes crec que es van encarar cap a una bretxa que hi ha a l'esquerra on arrela una alzina. Actualment hi puja la via del GEDE, la Joan Marc i l'Anna Guinovart. Passen tantes vies perquè és un tram fàcil mentre que les cadenes estaven situades damunt d'un replà que duu a un sostre que es superar molt fàcilment però des de la reunió no s'arriba a veure tan fàcil. Crec que els primers escaladors van estudiar la via des de la Miranda de Santa Magdalena i van decidir pujar per l'esquerra. El que passa que com els ràpels de baixada i les cadenes estaven situades a la dreta hem cregut que es pujava per allí.
Des de la reunió ja veiem el reguitzell de parabolt de la via Anna Guinovart però nosaltres anem recte amunt a buscar una mena de petit sostre que voregem. A l'inici hi ha un gros còdol lateral on ens permetem emprar-lo com a merlet. Més amunt passem - ja inevitablement - per damunt d'un parabolt de la via Anna Guinovart i arribem a l'alzina (II). A la sortida de l'arbre el mur es posa més dret (II+) i arribar ja a la reunió i al cim del Gorro.
Descens:
A uns 10 metres a la dreta de la nostra reunió trobem la instal·lació de rápel d'uns 20 metres que ens duu a un petit coll on hi ha el segon ràpel de 55 metres que ens deixa a l'altre vessant per on s'enfila la via Original.
Baixem seguint el mateix recorregut que a l'anada.
Aproximació:
Hi ha tres opcions per pujar a Gorros. Agafant el funicular de Sant Joan on ens queda a uns 10 minuts de la base de la paret. Pujant pel Pas del Francés i agafar el trencall cap a l'ermita de Sant Anna on cal posar-hi 45 min. fins al funicular, o pujar pel camí de l'ermita de Sant Miquel on també cal comptar uns 45 min. Una mica acaba sent una qüestió de gustos.
Un cop situats al peu del Gorro Frigi agafem la canal que hi ha entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. És una canal dreta i costeruda on hi ha una corda per superar un tram força llis i pendent.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: III+

Desnivell: 70  metres. 


Temps d'aproximació: 1 hora 
Temps de descens: 1 h 10 min. 
Grau d'exposició: Mig.
Via desequipada: Cal dur cordinos.
Roca: Conglomerat montserratí de qualitat.
Orientació: Sud
Via oberta per Lluís Estasen i els seus companys al maig de 1920. Tradicionalment ha estat considerada com la primera escalada a Montserrat.

dijous, 25 de maig de 2017

FENT TRAMPA A LA MISIÓN IMPOSIBLE

No ens amaguem de res. Hem fet trampa a la Misión imposible del Serrat del Poll d'Alòs de Balaguer. I creiem que és una opció molt interessant. Què passa? Doncs que en el primer llarg de la Misión Imposible hi ha un sostre que cal superar amb els estreps i no apeteix gaire. Per aquest motiu és una via que es fa molt poc, encara que val a dir que els llargs de dalt són una autèntica xulada. Així que, ens saltem el llarg de sota i anem a buscar els bonics. Com no he anat amb el Joan Linares "Pinto" que és el que més vies té allí després de mister Pep Pueyo que és el rei de la paret. Per cert la via que avui vaig a fer va ser oberta pels susodichos GALLS consumats.
Com us he explica, el primer llarg és un sostraco i hem preferit anar a fer els dos primers llargs de la via Canto per Soleares.
Descripció de la via:
1ra tirada ((IV - 55 m. - 3 parabolts): A l'inici hi ha picat a la roca una rodona i una fletxa amunt. A l'esquerra puja la via Matagalls que puja a una savina. Veiem el primer parabolt, mig amagat. No hi ha com anar amb un dels aperturistes per trobar les coses. Hi ha una mica d'herba però és un llarg agradable ideal per començar. Sortim a una feixa herbosa i fem la reunió en un arbre en la propera placa. A la dreta, amagada, hi ha la cadena de baixada. A l'esquerra, darrera d'uns matolls, hi ha la via Matagalls.
2n tirada (IV+ - 30 m. -2 parabols): Sortim per l'ombra de l'alzina amunt. Aviat apareix per la dreta un diedre però la via va cercant els millors passos per placa (esquerra). Fem la reunió en un arbust. Hi ha una sirga. És un llarg molt bonic estèticament. Ens serveix per anar preparant-nos pels diedres de dalt.
Arribem a una feixa i podem sortir per la dreta, com fa Canto per soleares però preferim pujar el llarg que hi ha damunt de la Via Matagalls. Anem caminant per la dreta fins passada una canal. Damunt nostre veiem la reunió equipada en un pont de roca i més amunt hi ha un parabolt que posat per reduir el factor 2.
3ra tirada (IV+ - 40 metres - 4 ponts de roca i 1 arbust):  Primer pugem un muret (IV) i girem a la dreta per anar a buscar un diedre que no es veu des de la reunió. És un diedre molt interessant.
Segurament és el tram millor de tota la via encara que al mig hi ha un moment que costa de protegir-se. Cal dur un friend entre mig i gran.
Sortim a la carena on fem reunió

Enllacem amb la via Minyons de Terrassa que puja per la carena.Anem a la dreta fins una marcada bretxa. Baixem per la dreta. Anem caminant seguint un corriol amb fitxes. Passem per sota de la via de la Mola (que no mola), la tirada de Montserrat, /que formen la Travessa de les MMM)  la via de Canto per Soleares i el Dia de la Prostitució on hem passat per sota d'una de les parets més guapes per escalar. En acabar aquesta paret hi ha un diedre meravellós per on pujar la Misión Imposible. Va per sota de l'aresta per on puja Sordenes Mon Guef. Hem caminat un centenar de metres llargs.
4rta tirada - que en realitat és la segona de la Misión Imposible - (V - V+ - 6 parabolt - 40 metres):
El diedre - el tercer d'avui - estèticament és una meravella. Allí j'ajunta la placa de Canto per soleares i el diedre que la tanca. Es va pujant amb l'ajuda del diedre i de la placa alternant i fruint.
Arribem a una mena de petita agulla que ens queda a la dreta i anem a buscar un nou tram de diedre. Una nova passada. Aquest és més dret i les preses escassegen (V+). El diedre t'escup a fora i no et serveis gaire. De la nostra travessa el llarg clau.
5na tirada (IV - 3 parabolts - 35 metres): Damunt nostre tenim un muret de IV on trobem un parabolt que el que fa és indicar-nos la via. Anem caminant fins trobar un altre muret de III on hi ha un altre parabolt indicador i anem per la dreta caminant fins trobar un altre parabolt semafor.
6na tirada (V - 5 parabolts - 40 metres): Aixequem el cap i veiem un superb diedre. Una línia perfecta geomètricament parlant. Ens preparem per fruir de l'escalada que no es gaire difícil ja que es permet fer amb paciència i buscant les preses. S'acaba el diedre i tenim un mur. Per aquí puja la via Sordenes Mon Guef i lo Nick Gall, damunt hi ha la reunió i el rapel. S'acabat l'orgasme del diedre d'avui. 
Des d'alquí muntem els 2 ràpels que baixen cap al sud de 50 i 40 metres que ens planten al peu de la tercera reunió de Lo Nick Gall i baixar caminant. És molt més curt que donar el tomb per darrera.
Hem baixat prou bé però hi ha algun arbust que hem retallat per no tenir problemes amb les cordes.
Descens:
Sense comptar els ràpels cal seguir un corriol cap a la dreta, baixant, que passa per sota del mur estrella del Canto per Soleares i seguim el senderó amb un parell de passos equipats amb cadenes fins arribar a la pista on hem deixat el cotxe. 12 minuts.

Aproximació:
Arribem a Alós de Balaguer (per Artesa de Segre o per Foradada). A la sortida del poble, a la vora d'una font, prenem una pista de terra, paral·lela al riu Segre.
3,1 km. Arribem a un eixamplament de la pista on aparcament.
Accés:

Seguim la pista que ara està tancada al transit i arribem al punt que la paret està un parell de metres a tocar del camí. Un corriol s'enfila amunt. Trobem la fletxa i el cercle que indica l'inici de la via. 5 minuts.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V+

Desnivell: 240  metres. 

Temps d'aproximació: 5 minuts.
Temps de descens: 12 minuts.
Grau d'exposició: Mig.
Via semiequipada: Cal dur material d'autoprotecció (friends i tascons).
Roca: Calcària meravellosa. Felicitar als aperturistes per la neteja.
Orientació: Sud-est. Curiosament a l'estiu el sol s'amaga al voltant de les 4 i es pot escalar prou bé.
Via oberta Pepe Pueyo i Joan Linares (Pinto) oberta 1997. Durant uns anys va romandre pràcticament oblidada fins que al desembre de 2015 en Pepe Pueyo la va reequipar encara que recordeu que és una via semiequipada on cal posar força trastets.

Per cert, el nom de la via es va batejar així perquè mentre l'obrien en Pinto no es podia traure tota l'estona d'entonar la música de la pel·lícula.