diumenge, 26 de novembre de 2017

LA VIA MÉS LLARGA DE LES GARRIGUES - LA LLANGONISSADA DE LA SEAM

És la via més llarga de les Garrigues però també us haureu de dir que és la via més fàcil de les Garriques i quasi m'atreviria a dir de els que he fet. No us vull enganyar és un terreny d'aventura. Anem a pams. Avui havia la trobada d'escaladros/es de la SEAM  i en estar al bar del Centre del Vilosell en Jordi Marmolejo trau una ressenya d'una via que va fer en solitari i sense corda per la zona. Ens la mirem. L'altra opció és anar a Sant Miquel de la Tosca on van tots els manolos i joves de la SEAM on podem quedar malament així que després de pensar-nos-ho una mica decidim anar a explorar la via i fer la que serà la segona repetició.
Us vull avisar no és gran cosa, nosaltres la vam fer com plan B, però tampoc no es pot desdenyar encara que té un grau molt baix però té aquest component d'aventura i d'amor per la natura desconeguda. Mireu el nom de la via, via trekking. Una via d'escalada que es pot anar caminant!!!
Ara l'ambient de la trobada genial. Van anar a la torre del Faust a tocar d'Albagés a dianr Vam fer foc a terra i venga a coure les llangonisses amb la brassa, a preparar les amanides, a beure vi - que es va acabar i vam haver d'anar a buscar una garrafa de 5 litres. Tot va estar genial, autèntic. Ja estem pensant en fer una nova trobada a l'ermita de Montalegre al Mont-roig.
Descripció de la via:
1ra tirada (III - 45 metres - savines): L'escalada puja per una placa tombada que es veu des de la cruïlla que entra a La Pobla de Cervoles. Ens situem a peu de placa - de fet ens vam situar 5 metres més amunt - i comencem a pujar per la placa aprofitant algunes savines que seran les nostres assegurances. De fet també portàvem friends, tascons i tricamps que jugavem a posar encara que no cal aquest material però ens ho passàvem bé practicant. Muntem la reunió en una savina.
2na tirada (II+ - 50 metres - savines): Potser la placa tomba, o nosaltres ja ens hem acostumat a pujar cercant els ressalts que fa la roca, però ara és més fàcil. Arribem fins la carena. Ara decidim no sortir caminant pel llom sinó continuar en diagonal encordats.
3ra tirada (II - 35 metres - savines): Anem a la dreta pujant en diagonal, mig caminant i a quatre grapes fins una savina on muntem reunió i abandonem l'escalada més llarga de la comarca de les Garrigues.
Descens:
Anem a la dreta per anar a buscar la vall principal. Hi ha trams de tartera encara que la roca no és gaire de fiar doncs hi ha poc gruix i baixem per la placa recoberta de còdols. Finalment preferim travessar la barrancada i anar al sector Vuit A que és un sector d'escalada d'alta dificultat on trobem algunes cordes penjades i algunes línies ja obertes. Baixem arran del cingle fins enllaçar amb el camí de pujada ja en el barranc i sortir a l'aparcament (25 min.)
Accés:
Potser aquesta és la part més díficil de tota l'excursió amb corda. Quan vam trobar al Jordi Marmolejo a Sant Miquel de la Tosca el primer que ens va preguntar era si l'havíem trobat...
Ara el croquis que va fer és molt bo i us pot ajudar molt bé per arribar-hi encara que no està marcada la variant exterior del poble de La Pobla de Cérvoles.
Venim del Vilosell per la carretera LP-7013. Arribem a l'entrada al poble de La Pobla de Cérvoles on posem el comptaquilòmetres i seguim per la carretera de la circumval·lació de l'esquerra. En alguna clariana ja podem veure la nostra placa en la falda de la serra de la Llena.
0,8 km Cruïlla. Anem a l'esquerra. A la dreta hi ha un ramal que davalla al poble de Cérvoles. Anem per una carretera asfaltada que va a una àrea.
1 km. Cruïlla. Deixem el ramal que va a l'àrea i agafem un trencall a mà esquerra cap al Pla d'enVaques. Cartell.
1,2 km. Revolta molt tancat de la pista a la dreta. Recte, en mig del revolt surt un camí, però nosaltres continuem per la pista principal.
1,4 km. Trencall a l'esquerra on deixem el camí principal Hi ha un pal indicador de la Transllena que indica l'altra direcció. Poc després passem pel costat d'una granja.
2,1 km. Deixem la pista principal que va al Mas del Peret i agafem un camí carreter.
2,4 km. Nosaltres vam aparcar aquí encara que la pista continua amb una costa dreta.
Aproximació:
Seguim la pista amunt i després baixant.
3 min. A l'esquerra hi ha una bassa i veiem al fons el mas del Pere. Per la dreta surt un sender que segueix inicialment el barranc.
10 min. Deixem el sender - fita poc evident - i anem per la dreta. Si us passeu la cruïlla arribareu a una pujada on hi ha una corda per pujar un tram costerut.
Seguim caminant entre pedruscall segunt unes fites que va posar el Jordi Marmolejo.
25 min. Arribem al peu de la placa (de fet nosaltres vam sortir uns 5 metres amunt) i comencem a grimpar.

FITXA TÈCNICA:
Valoració.Via per a col·leccionistes o cercadors de tranquil·litat.
Dificultat: III
Desnivell: 135 metres, encara que poc mantinguts. La via més llarga de les Garrigues. 
Temps d'aproximació: 25 minuts
Temps de descens: 25 minuts
Grau d'exposició: Desequipada. Assegurances en savines que són abundants.
Material: Bagues llargues, cintes i reunions.
Roca: Conglomerada. En general bona però hi ha còdols sueltos que ens van patinar.
Orientació: Nord

Via oberta per: Jordi Marmolejo, en solitari, l'any 1999.


La trobada d'escaladors/es va ser un exitàs de la primera llangonissada de la SEAM. Aquí podeu veure algunes de les imatges que reflecteixen el bon rotllo del dia:



dissabte, 18 de novembre de 2017

TROBADA ESCALADORS/ES DE LA SEAM

Amb els companys i companyes de la SEAM (Secció d'Escalada i Alta Muntanya) del Centre Excursionista de Lleida (CEL) hem quedat el diumenge, 26 de novembre, per anar a escalar a Sant Miquel de la Tosca pel matí i després anar a dinar a la torre del Faust a Albagés. Una meravella. Si voleu apuntar-vos, crec que deu d'estar obert a tothom, cal trucar a la Remei (tel. 622 24 224 66).
Aquí teniu una sèrie de ressenyes de la zona.

dissabte, 21 d’octubre de 2017

ARESTA RIBES - VIDAL A LA ROCA REGINA

Sortint de la boira
Hi ha vies que fa molt temps que els hi vas darrera i avui després de molts anys he pogut realitzar-la. Em sento espcialment content d'haver-la pogut fer. Tant content que crec que és una via que agradarà a molta gent doncs té una dificultat moderada que es concentra en dos llargs en concret on hi ha passos de V+. Ara l'entorn és pura meravella (excepció de la carretera que passa als nostres peus). Però que em dius de la visió que tens del barranc del Bosc. Mai en la meva vida m'havia sentit com un ocell i podia contemplar l'entorn amb tanta llibertat. Una via per fruir si es té el grau.
Val a dir que al principi hi ha trams que es va caminant i no presenta gaire continuïtat però és una via que quan l'acabes de fer penses, la tornaré a fer.
Descripció de la via:
1a tirada (IV+ .- IV - 25 metres - 2 parabolts i 2 burils vells): Trobem un primer ressalt de l'aresta. Cal que observem que a l'esquerra hi ha uns sostres, doncs la via va per on acaba els sostres. Força evident. Des del peu de via trobem ja dos parabolts i uns burils vells.  Un el vam xapar amb un tascó abans d'arribar al primer paravolts (IV+). Aviat la paret deixa de tomba i es puja amb facilitat fins al segon parabolts (IV). Acabem caminant per muntar reunió en un arbre.
Anem caminant a l'esquerra - sender - uns 50 metres fins arribar de nou a un ressalt. Reunió Bis muntada també en un arbre.
2a tirada (II - III - 40 metres - savines): Llarg tombat amb pedra a controlar. Com hi ha força savines les anem llaçant segons el nostre interès. Tirada sense cap mena d'interès que ens mena a una altra feixa.
Sortint de la via
3a tirada (IV+ - V) . 45 metres - tres claus i tres parabolts): Sortim per un diedre que ens duu a una mena d'aresta. Mirant a la paret anem a l'esquerra. Hi ha un xapa artesanal que ens indica que hem de pujar per allí (tram molt bonic) hi ha algun bloc que es mou. Un cop dalt anem a la dreta flanquejant.Després pugem per un altre diedre.
Com fem un llarg en forma de 4 cal tenir present que hi ha molt fregament de les cordes, així que cal posar bagues llargues. He vist que en algun bloc proposen no xapar el darrer clau (doncs el parabolt està prop) i així es recupera millor la corda.
Final del 5è llarg
Tornem a tenir de caminar una quinzena de metres fins al proper ressalt que és força curt.
4a tirada (IV+ - 15 metres - dos claus): Llarg curt on hi ha un pas a la part de dalt que ens obliga a tibar. Si sou baixets us costa arribar a les preses bones. Sortim per la dreta.
 He vist que en algun lloc hi posen V però jo no el vaig trobar tant. Muntem la reunió en un arbre. Al terra està pintada la paraula descens doncs si feu els ràpels heu de baixar per aquí i anar a buscar la feixa inferior.. Val la dir que la majoria de les reunions es munten sobre arbres.
5a tirada: (V - V+ (A0) - IV+ - 40 metres - 3 claus - un parabolt i un buril): Sortim per l'esquerra de l'alzina. Aviat trobem una placa amb fissures. Anem girant a la dreta. Trobem una placa lliça (V+) en el flanqueig, deixant damunt nostre un sostre. En girar la paret el llarg esdevé menys compromès - potser de mal protegir també - i sortim a una vella sabina on muntem la reunió. Visió espectacular de l'entorn.
6a tirada (IV - III -  50 metres - net encara que hi ha savines a escollir quina volem llaçar): Llarg fàcil que comença per un muret (IV) que aviat esdevé una aresta oberta on trobem savines al gust del consumidor. Muntem la reunió en un arbre a peu de paret.
7a tirada (IV - V - IV+ - 40 metres - dos parabolts i un pitó): Sortim per l'esquerra amunt aprofitant uns arbres. Finalment sortim a la paret de la Roca Regina amb un pati que impressiona. La paret forma un mur dret i a primer cop d'ull llis però, poc a poc, van apareixen regletes molt bones que ens permeten superar el pas amb certa tranquil·litat (V). Un cop s'acaba la placa pugem relativament bé fins la reunió. Val a dir que la via original sortia per la dreta i sembla que es pot fer en IV/A0 - 6b però jo no em vaig fixar quan sortia.
8a tirada (III - V - III - 25 metres - 1 clau): Encara ens queda un pas per sortir de la paret. Sortim per una placa tombada - el clau està a la dreta i no es veu des d'avall - davant tenim un ressalt. El voltem per l'esquerra amunt (V) per l'esquerra surt una feixeta que sembla que també ens duria al cim de la roca (III).
Descens: Tradicionalment s'han fet dos rápels que s'agafen a la dreta seguint un cable. Un de 25 metres i un altre de 50 metres volat. Fem cap a la feixa que hem travessat en el quart llarg. La veritat és que havent un camí xulo que baixa pel barranc del Bosc crec que és millor baixar caminant i veure la majestuositat de la roca Regina. Especialment si anem amb la Carme de Fals que no coneix aquests topants del Montsec.
Així que des del cim de la roca Regina anem seguint el camí en direcció a ponent.
12 min. Cruïlla de camins. Anem a l'esquerra per entaforar-nos al barranc del Bosc. Cartell.
30 min. Travessem el rierol del barranc del Bosc i remuntem per l'altre vessant fins una antiga mina. Continuem baixant tot admirant la paret de la Roca Regina.
58 min. Creuem el pont del tren i sortim a la carretera. Seguim la carretera vella.
1 h Arribem a l'aparcament.
Accés:
En el km. 72 de la carretera C-13 de Camarasa a Tremp agafem la carretera vella que surt, a la dreta, en el mateix barranc del Bosc, abans d'arribar al primer túnel de Terradets.
Seguim la carretera vella que travessa dos petits túnels. En creuar en segon ens trobem en l'inici de la resclosa de la presa de Cellers. Aparquem a l'esquerra sense creuar la presa. Hi ha lloc per un parell de cotxes.
Aproximació:
De l'aparcament agafem un corriol que supera el túnel de la carretera general amunt.
8 min. Deixem el camí que va a la Feixa de la roca Regina i agafem un carrerany - fita - que ens durà al peu de la via que comença en un ressalt. A l'esquerra hi ha uns sostres i des del peu de via podem atalaiar els dos parabolts.




FITXA TÈCNICA:
Valoració.Via molt interessant i megarecomanable. Em va generar molt bones sensacions. Friso per tornar-hi.
Dificultat: V+/A0 (un pas). En conjunt V.
Desnivell: 230 metres reals d'escalada. Hi ha trams que es va caminant. 
Temps d'aproximació: 10 minuts
Temps de descens: 1 hora.
Grau d'exposició: Semiequipada.
Material: 12 cintes, friends, tascons, algun cordino llarg i reunions.
Roca:Calcaria, de qualitat.
Orientació: Oest

Via oberta per: Eduard Ribes i J. Vidal el 22 d'octubre del 72.

divendres, 13 d’octubre de 2017

VIA GUTIERREZ, EL PUTO AMO, A ABELLA DE LA CONCA

Tornem a escalar a Abella de la Conca amb el PInto. La via d'avui és Gutièrrez, el Puto Amo. És una via dedicada de Los Galls al company Joan Gutiérrez que és segurament qui més parabolts ha posat per les terres de Lleida. Ha obert algunes de les millors vies que són seguides apassionadament pel seu club de fans. Així no és d'estranyar que los Galls (Grup d'Ascaladors de Lleida) li dediquessin una de les vies del sector.
Són vies ideals d'hivern - quan a Lleida tenim la boira - i aquí tenim el sol assegurat. Millor no venir a l'estiu si voleu sortir en vida.
A la zona va haver un noi que es dedicava a estudiar els voltors i va demanar que durant els mesos de gener a maig no escaléssim per la zona per no molestar les cries de voltor. No hi ha una regulació de "dalt" però penso que si podem, complim aquest acord tàcit.
Descripció de la via:
1a tirada (V - IV+ - V - 35 metres - tres parabolts i un pont de roca ):
Els primers metres ja es veuen prou finets per una placa dreta amb petites fissures, ens encarem cap al pont de roca que com ens agafa freds, té pinta d'alguna cosa més que V.  Passem per la vora d'una savina que podem llaçar. Ara anem a buscar un diedre que ens queda a la dreta. El diedre és prou entretingut ,doncs hem d'anar buscant les preses amb compte. Hem d'anar posant trastets però en els passos més compromesos trobem els parabolts estratègicament posats.
2n tirada (III . 6a o V - IV - 40 metres - tres parabolts i dos ponts de roca): Sortim caminant per la dreta per una mena de caminet penjat per encarar-nos cap un diedre superb. Els parabolts en el diedre estan posats a l'esquerra i es pot pujar per la placa, per als manolos (6a) però el més normal és pujar pel mig del diedre amb uns còmodes passos de V que res tenen que veure amb el V de començament de la via... Continuem pràcticament caminant.
3a tirada (II+ -IV-  35 metres - un pont de roca): Sortim caminant entre matolls. Anem recte amunt per anar a buscar la continuació de la via que va per la vora d'un boix suspès. Hi ha un ressalt on trobem un pont de roca que ens exigeix vorejar el boix. La reunió es munta sobre un parabolt i un modest pont de roca. Si voleu podeu reforçar la instal·lació amb friends.
4a tirada (IV+ - V - V - IV - 50 metres - dos parabolts i dos ponts de roca): Anem a fer la tirada clau de la via. Sortim per la dreta i anem a buscar un diedre (IV+), el diedre pica una mica res però finalment arribem a una placa orgasmàtica que està travessada per una fissura que podem anar protegint. Hem d'anar mega concentrats buscant els ressalts on poder agafar-nos. Tot un plaer. En sortir de la placa encara ens queda un petit ressalt fins al cim de la roca Viella amb un bon reguts de boca.
Descens:
Baixem per la cresta, a la dreta, per anar cap al nord. Trobem una corda per superar un passet. Anem seguint un corriol que contorneja la roca per anar a buscar un coll molt evident que hi a ponent. Baixem per tarteres. Finalment apareixem a uns camps d'ametllers que ens dura a la pista (35 min.).
Accés:
Esquema que vaig fer pels Aberronchados

A Isona prenem la carretera a Boixols.
En el km. 3,1 agafem el trencall a Abella de la Conca.
A 4,5 km. de la cruïlla agafem una carretera estreta a mà esquerra que passa pel peu d'unes impressionants parets.
1,2 km. L'asfalt s'acaba i anem 100 metres pel camí de terra.

Arribem a un petit aparcament a l'esquerra. Una pista surt a la dreta. Només hi cap un parell de cotxes. Cal tenir en compte en no tancar l'accés a cap camp doncs el pagès té mala hòstia (i amb raó). 
Aproximació:
Agafem la pista de terra i ens encarem cap al pas que hi ha entre les dues roques més prominents (pas de Finestres). Anem travessant camps d'ametllers per l'extrem més occidental. L'altra vegada que vaig venir vam pujar al recte. Crec que és millor anar més a l'esquerra i pujar per bon sender.
14 min. Unes fites ens indiquem que hem de deixar el camí de baixada i anar a la dreta.
20 min. Peu de via. Abans havia una placa, molt treballada, amb el nom de la via però algú - que sa mare es guanyava els diners amb el suor de baix - sembla que la va traure. He fet una fita. Cal buscar una pont de roca uns 5 metres més amunt. Podeu veure la placa del Gall Pinto que està uns 10 metres a la dreta per veure com estava de treballada la placa del Puto Amo.
FITXA TÈCNICA:
Valoració.Via ultrarecomanable
Dificultat: V, encara que et pots complicar fent-la en 6a
Desnivell: 160 metres
Temps d'aproximació: 20 minuts
Temps de descens: 35 minuts.
Grau d'exposició: Mig. Semiequipada. Parabolts restringits als passos compromesos. La resta a protegir.
Material: 10 cintes, friends, tascons, algun cordino llarg i reunions.
Roca:Calcaria, de qualitat.
Orientació: Sud

Via oberta per: Joan Linares, en Pinto i Lluís Miró, el 12 de gener de 2013.

Altres vies properes per complementar el dia:
Los Aberronchaos (que comença 5 metres a l'esquerra)
Viva la Pepa (damunt del poble)
Els forats dels Lladres (caminada curiosa)



dimecres, 11 d’octubre de 2017

CONGOST DEL REGUÉ: AGULLA DELS RELLOTGES

Fa uns dies en Jordi Marmolejo va penjar al Facebook de la SEAM una ressenya  de l'Agulla dels Rellotges. Es troba  a la carretera de Baldellou a Camporrells, a l'esquerra del Congost del Regué. Havia obert una nova via i havia difós la primera escalada a l'Agulla i, segurament, a la Llitera per allà l'any 1968. Com d'altres vegades vaig insistir al bon amic Joan Linares, en Pinto, fins que avui m'ha dut. La veritat és que és un bon company doncs l'escalada, en els trams superiors, és molt descomposta i puc comprendre perfectament que sigui una via que costarà que hi tornem, i això que en Jordi i la resta de la colla del Tak han fet molta feina, moltíssima, traient pedres però crec que si traiem les pedres que es mouen ens podem a arribar a quedar sense agulla.
Descripció de la via:
1a tirada (III - 45 metres - 5 parabolts - un pont de roca i un arbre): Estem a la Rampa dels Nins i anem pujant a 4 grapes. Damunt nostre ja veiem l'agulla que és la nostra fita que es troba a l'esquerra del congost venint de Baldellou. En arribar a un arbre, amb un cordino, cal anar a la dreta per seguir la via. Uns 10 metres més amunt trobem la reunió en la carena tombada. Hi ha trams que anem caminant.
La segona tirada és de transició doncs anem de la rampa al peu de l'agulla són 35 metres de I. Uns metres abans del coll de l'agulla en un arbre amb cordino muntem la reunió per tirar amunt.
Aquí tenim dues opcions perfectament factibles: Pujar per la via dels primers ascensionistes, que hem anomenat via Original, i la via que recentment ha obert en Jordi Marmolejo que és la via Ara és l'hora.
Comencem per la via Original (2 passos de IV - 25 metres - 2 claus): Sortim uns metres a l'esquerra i anem a buscar un clau que està situar en un diedre (IV).
De fet es pot protegir perfectament amb friends doncs hi ha prou fissures encara que la roca no és lo bona que desitjaríem i cal anar amb compte. La dificultat no és el grau sinó buscar les pedres més sòlides. Anem a l'esquerra, ara planejant fins trobar una altre clau. Ara si que heu d'escalar amb compte doncs la majoria de les pedres van caient a mesura que anem pujant i no saps gaire on agafar-te. Es tracta d'un altre pas de IV. Un cop dalt, pràcticament en el cim, hem de posar alguns friends per protegir-nos. Dalt del cim veiem encara el filferro que van posar els primers ascensionistes per baixar. No cal arribar doncs quan més amunt pitjor està la roca que arribar a estar podrida.
A l'hora de baixar és millor flanquejar a la dreta a cercar la reunió de via Ara és l'hora. Mentre baixem ens podem anar mirant els passos que ens trobarem a la pujada.
La via Ara és l'hora: (IV+ - V+/6a - 25 metres - 5 parabolts - un pont de roca i un clau):
De damunt de la reunió ja veiem un primer parabolt (IV+) en el primer ressalt per anar després a agafar un pont de roca i un nou parabolt que protegeix un segon ressalt on el principal problema és que no hi ha preses de má en sortir-ne. Finalment, davant nostre tenim el pas clau de la via. En la ressenya en Jordi el gradua de V+/6a la veritat és que m'ho puc creure doncs cada vegada que passa un escalador troba preses noves que han format les pedres que ha tirat l'escalador anterior. És impossible si el meu grau és el mateix que el meu company que anava de primer doncs ha tirat un munt de pedres i en acabar jo he tirar més pedres per tant és un grau que va fluctuant...
L'agulla des del cotxe
Descens:
De l'agulla baixem fent un rapel de 25 metres per la instal·lació de la via Ara és l'hora i descendim caminant fins trobar l'arbre que ens trobem amb un cordino en el primer llarg (Rampa dels nins) on fem un rapel de també 25 metres. El cotxe està a tocar de la via.
Accés:
Agafem la carretera que va de Baldellou a Camporrells. En el km 7,1 trobem el túnel del congost del Regué. Abans de travessar-lo a mà esquerra hi ha un aparcament per a un vehicle i just. Ara només us falta baixar un parell de metres i ja estem a la Rampa dels Nins on comença l'escalada. Observeu que el rierol passa per sota de la roca.

FITXA TÈCNICA:
Valoració.Escalada per a nostàlgics i aventurers.
Dificultat: Original:  IV  . Ara és l'hora: V+/6a
Desnivell: 70 metres
Temps d'aproximació: Inexistent 
Temps de descens:Inexistent (sense incloure els rapels).
Grau d'exposició: Mig - Alt pel perill de caigudes de pedres.
Material: Original: 6 cintes, friends i reunions - Ara és l'hora: /  7 cintes i reunions.

Roca:Calcaria, de mala qualitat.
Orientació: Nord

Via oberta per: Via Original: Víctor Luque, Manel Cortés, Xavier Martínez i J. A. Lagarriga el 17 de novembre de 1968. El nom de l'agulla ve d'una anècdota que els hi va passar als aperturistes: Com la roca estava molt trencada van decidir traure's els rellotges per no ratllar-los amb les pedres i els van posar en la motxilla d'en Jordi Delmàs que els va acompanyar fins al coll de l'agulla. En baixar es va deixar la motxilla oberta i els rellotges es van escampar per la tartera però els van poder recuperar encara que alguns amb els vidres ratllats...
Via Ara és l'hora: Jordi Marmolejo, Faust Soldevila i E. Montalà el 29 de setembre de 2017.

dimecres, 27 de setembre de 2017

PARETS DEL NAS DE LA RIBA: ESCALADA ESPORTIVA

Amb el Pinto hem decidit anar a fer esportiva a les Plaques del Nas, també en diuen paret de la Roixella. En Pinto em va dir que fruiria com un tonto i la veritat és que tenia tota la raó del món. És un lloc excepcional per anar a estirar els braços.
De fent moltes vies van estar equipades pel Barbes, Jesús Sánchez, un bon company que ens va deixar l'any 2012 i que pujant per les seves parets de la Riba hem recordat.
Són vies que no es fan gaire, malgrat lo xules que són. Hi ha tots els graus que nosaltres podíem intentar. Estavem sols encara que els cotxes i els trens ens trencaven l'encant.
Només hem trobat una ressenya digna del blog 100% Natura. I això que era un sector on s'anava molt a escalar però ja sabeu que en això del nostre mundillo hi ha també molta cosa de modes....
No patiu per localitzar les vies doncs al peu de cada via hi ha el nom en una xapeta.
Què hem fet?
Com estàvem molt fluixets doncs feia dies que no feiem res de res hem decidit començar per la més fàcil i hem obtat per anar a la via Palmito facilon (IV+). Ens ha costat trobar-nos amb la roca però finalment ens ha semblat tal com diu el nom fàcil.
Val a dir que la via està una mica bruta de vegetació. Senyal que són vies que es fan poc.
Ens hem animat i hem decidit anar a la Bosquimano (V+) que té un començament explosiu encara que després es deixa fer. Cal tenir present que els darrers metres són "finets".
Ens hem anat una mica més a la dreta i hem fet la via Merda per un tubo (V) que té un primer pas que fa patir però és una via molt bonica estèticament.
Anem a l'esquerra a buscar més vies accessible. N'hi ha força de V+ i 6A.
Arribem a la Via Crucis (V) amb un pas inicial força exigent si es tira al recte encara que es pot trampejar per l'esquerra. La via va en paral·lel amb la via Safija i hi ha algun moment que no sabem massa bé quina estem fent.
Estem molt bé a la paret, hi ha algun lloc on veiem el mar, però se'ns fa tard així que decidim anar acabant i decidim fer la via del costat que és diu Via de l'Espolonet (V+) i la veritat és que l'he trobada molt més fàcil que la via Bosquimano. Segurament ens hem anat cortint en la dificultat.
El proper dia més doncs ens hem trobat molt bé escalant en aquest raconet. Gràcies Barbes.
Accès:
En el km. 27,6 de la carretera C-14 entre Reus i la Riba trobem el túnel de l'AVE. Aparquem a l'entrada d'accés al túnel. Espai per a pocs vehicles. Molt evident doncs es destaca el sostre del Nas.
Aproximació:
Anem uns 100 metres per la carretera i agafem un sender a l'esquerra. Als 7 minuts agafem un trencall a l'esquerra costerut que ens deixa al peu de les vies 13 min.



dilluns, 4 de setembre de 2017

RACONS PERDUTS AMB ENCANT: VIA DANIEL VERGES

En la nostra geografia hi ha racons perduts on pensaries que no s'hi ha escalat mai. On s'imposa la solitud. Un d'aquest paratges és el que avui us comentari. Està a la paret del riu Lacó, que no sabeu on està, no. Bé, potser us soni el poble d'Oden al Solsonès. Ja anem bé. Doncs, en un racó amagat hi ha una paret que permet fer-hi dos llargs. La roca calcària és un plaer infinit. M'ha portat el Pep del refugi de l'Arp. Gràcies... llàstima que la via sigui tant curta.
M'atreviria a dir que la principal dificultat de la via és trobar-la. Així que ja tenim feina a explorar l'inici de la via...
Descripció de l'itinerari:
Segurament primer trobareu en la paret un clau rovellat que correspon a la via Inesperada que recorre una marcada canal/diedre. Anem bé. Ara heu de tirar una vintena de metres a la dreta i vorejar uns roures. L'inici és molt estret i incòmode doncs esteu empegats als roures. Us ajudarà a pensar que esteu en una "merda" de via però poc a poc anireu millorant i us acabarà agradant la vieta.
1a tirada (IV - III - IV+ - IV - 30 metres - tres parabolts i tres arbusts (dos amb cordinos)): Damunt nostre veiem una petita savina (veure primera foto) que llaçarem. Darrera seu, amagat, hi ha un parabolt i, més amunt, un altre parabolt aquest ben visible (IV).
Després de superar el segon entrem a una canal que hi ha a la dreta. Dalt hi ha una alzina empunyegadora (III). Girem a l'esquerra - parabolt - i tenim que fer un flanqueig a l'esquerra (IV+) poc després trobem dos arbusts que tenen cordinos per assegurar-nos. Arribem a la reunió amb tres xapes. És una reunió que comparteix la via Daniel Vergés que tira a la dreta (V+), la Top Mop (6a+) que tira recte amunt i la variant Daniel que va a l'esquerra i que constitueix una opció de sortida. Nosaltres farem aquesta darrera.
2a tirada (III+ - IV+ - 30 metres - 4 parabolts - atenció el darrer sense xapa):
Anem caminant a la dreta i pugem uns metres (III+).  A la dreta deixem un espit. Arribem a una gran savina que voregem per l'esquerra fins anar a buscar la paret. La veritat és que des de sota impressiona però es puja prou bé (IV+). Hi ha una estructura de xapa muntada per fer la darrera reunió però és millor fer la reunió ja dalt en un arbre. Veure foto. Cal portar alguna cinta llarga per evitar el fregament  de cordes.
Descens:
Seguim un carrerany descendent. Arribem a una petita paret. Hi ha una feixa - amb vegetació - que ens permet superar el cingle i fem cap a uns camps erms on trobem un forat on abans guardaven les llavors de trumfos (patates). Seguim entre camps fins sortir al cotxe (7 min).
Accés:
Oden no forma un nucli de cases sinó que a l'esquerra de la carretera venint de Coll de Jou trobem l'antiga escola i agafem una pista encimentada.
0,5 km. Ermita de Santa Eulalia. Tirem pista avall.
0,8 km. Revolt a l'esquerra. Recte surt un sender amb un cartell indicatiu.
0,9 km. Petit eixamplament de la pista on podem aparcar un cotxe.
Aproximació:
Tirem carretera avall fins que trobem una fita i tirem muntanya amunt fins trobar el cingle (4 min.). Ara ens toca buscar l'inici de la via.
FITXA TÈCNICA:
Valoració.Escalada exòtica. Encant de solitud.
Dificultat: IV +
Desnivell: 60 metres d'escalada 
Temps d'aproximació:4 minuts, 
Temps de descens:7 minuts.
Grau d'exposició: Baix
Material: 6 cintes, vagues llargues i reunions.

Roca:Calcaria. 
Orientació: sud

Via oberta per Daniel Vergés i companys entre el 2000 i el 2005