ESCALADA PER A TONTOS

Miquel Àngel produccions ens ha sorprès amb una mega producció. Una passada. Ha agafat el so del nodo de l'any de la picassó i hi ha posat imatges actuals. Relaxeu-vos i mireu aquesta passada... Quina enveja, si no hagués hagut confinament hagués pogut anar a ajudar-los... a la propera.

Ningú és profeta a casa seva. Bé, en Jaume Caselles , sí. Era nascut a Albesa (Noguera) on va morir també. L'any 1985 li van dedicar unes pàgines a la revista local Portal que el company Antoni Balasch m'ha fet arribar encara que no tracta el tema clau - i mig amagat - de l'escalada a Catalunya, la primera ascensió al Cavall Bernat . Qui era Jaume Caselles? Bona pregunta. Segurament l'escalador amb millor tècnica i valent dels anys 30. Li van fer una "putada". Anem a pams, per allà els anys 30 s'havien fet molt intents per escalar el Cavall Bernat (Carall Trempat). Finalment, en Jaume Caselles es va decidir abordar aquell repte. Tothom sabia que, si era possible escalar-lo, ell era el més capacitat. Es va difondre la noticia que el diumenge, 27 d'octubre intentaria escalar el Cavall Bernat . Era l'any 1935. De nit va sortir de Manresa, on vivia, va sortir caminant cap a Montserrat per escalar el Cavall Bernat. No duia espardenyes ja que escalava

  Tornem per segona vegada al sector de la vora del riu Set: Metro i mig . Ara que ens han obert el confinament municipal potser anirem a altres llocs. Aquest sols ha estat una solució desesperada, però lo bé que ens ho hem passat. ROCA DE LA DESESPERACIÓ : És la primera roca que ens trobem. Vam obrir les línies de l'Aresta i la Fissureta però avui portàvem l'equip A: Josep Lluís i Xavier que han fet una demostració. La Fissura : A la cara sud, mirant al riu, hi ha una fissura que tomba i que és espectacular. Són tres metres però quins tres metres. Graduació: un 6è però sense concretar. Dalt hem posat un parabolt però la fissura es pot protegir amb friends/tascons grandets. Per baixar es millor desgrimpar l'aresta. ROCA DE CON-FINA-MIENTO : A la vora hi ha una pedra, amb algun tram trencadot on podem iniciar a la gent en el món de la roca. Hem fet dues línies:  PEL DAVANT : Puja directa. Anem una mica a l'esquerra perquè la roca és millor. Tindrà uns 5 metres i hem posa

  És molt dur el que ens toca passar. No podem anar a escalar perquè al nostre poble no hi ha cap lloc per anar a escalar. Para si, hi ha unes pedres a Alfès , el poble de la vora, on podríem fer alguna cosa. Entre nosaltres quan estiguem lliures no us recomano anar-hi, però ara que estem confinats aquest sector del Metro i mig mira per passar l'estona - dins de la legalitat - està prou bé. Avui la nostra fita és la roca de la Desesperació, on hem pogut fer dues línies. Com arribar-hi? Ens situem en la cruïlla del riu Set amb la carretera C-12 quan puja cap al poble d'Alfés (km 130,1). Seguim el GR-3 aigües amunt. 5 min Peixera que queda a la nostra dreta. Anem a tocar la llera del riu, per la vora d'un camp plantat de cereal. En l'extrem baixem a la llera del riu. Baixada una mica sobtada on podem trobar alguna canya i algun esbarzer. 13 min Trobem la Pedra de la Desesperació i darrera la del Con-Fina-Miento. Coordenades UTM: 31T  x=302942  y=4599751 ROCA DE LA DES

Un company em passa una ressenya d'una nova via. M'agrada, em cau bé. Primer perquè està dedicada a la mítica cordada Torras i Nubiola .  Segon, la zona de Sant Honorat i el Corb on hi ha poques vies pel meu modest grau. Tercer, un dels aperturistes és en Armand Ballard, que és signe de qualitat i aquest cop la via està perfectament equipada. Personalment afegiria un quart motiu. Vam dormir al refugi de Cortiuda . Hi ha el paradís i després ja ve el refugi. Pur plaer. En Damià ens va mimar i ens va informar de la via d'una forma excel·lent. Des d'aquí donar-li les gràcies i que sàpigui que ens anirem retrobant. Si us plau, equipeu vies pels escaladors tontos. Descripció de la via : 1a tirada (IV - IV+ - IV - 25 metres - 4 parabolts): Com la pujada la fem una mica asalvatjadament - perquè no coneixem l'inici de la via, espereu que vosaltres ho trobeu millor. Coordenades UTM: 31T  x=356877  y=4660125.  Va molt bé des del peu de via veure més d'un parell de parabo

Cal felicitar a l'Agustí Salla per les vies que ha obert a la paret del Pont de Sant Llorenç. L'altre dia vam ressenyar la via Al alba  i ens vam quedar amb les ganes de fer la via del Salla Gran. Un viote però més exigent que l'anterior. Jo l'he fet possible gràcies a la sort de tenir un company com el Josep Lluís. Qui té un amic, té un tresor. Altres vies a la paret del pont: Via Neura , la feixa de la paret del pont La via és fàcil de trobar ja que està situada entre la via del Covid-19 a la dreta i la via Guapos a l'esquerra. Hi ha una pedra pintada amb el grau, element molt característic d'en Salla. Us la mireu per sota i ja veieu que a partir del tercer parabolt. Descripció de la via : 1a tirada (V+ - 35 metres - 11 parabolts (nosaltres vam posar dos friends): Les dues primeres xapes són d'escalfament però ja al tercer veureu que cal superar un desplom prou exigent que ja us posa calents. De fet no pararem fins acabar el llarg.  La via està prou prote