RACONS PERDUTS AMB ENCANT: VIA DANIEL VERGES

En la nostra geografia hi ha racons perduts on pensaries que no s'hi ha escalat mai. On s'imposa la solitud. Un d'aquest paratges és el que avui us comentari. Està a la paret del riu Lacó, que no sabeu on està, no. Bé, potser us soni el poble d'Oden al Solsonès. Ja anem bé. Doncs, en un racó amagat hi ha una paret que permet fer-hi dos llargs. La roca calcària és un plaer infinit. M'ha portat el Pep del refugi de l'Arp. Gràcies... llàstima que la via sigui tant curta.

M'atreviria a dir que la principal dificultat de la via és trobar-la. Així que ja tenim feina a explorar l'inici de la via...

Descripció de l'itinerari:

Segurament primer trobareu en la paret un clau rovellat que correspon a la via Inesperada que recorre una marcada canal/diedre. Anem bé. Ara heu de tirar una vintena de metres a la dreta i vorejar uns roures. L'inici és molt estret i incòmode doncs esteu empegats als roures. Us ajudarà a pensar que esteu en una "merda" de via però poc a poc anireu millorant i us acabarà agradant la vieta.

1a tirada (IV - III - IV+ - IV - 30 metres - tres parabolts i tres arbusts (dos amb cordinos)): Damunt nostre veiem una petita savina (veure primera foto) que llaçarem. Darrera seu, amagat, hi ha un parabolt i, més amunt, un altre parabolt aquest ben visible (IV).

Després de superar el segon entrem a una canal que hi ha a la dreta. Dalt hi ha una alzina empunyegadora (III). Girem a l'esquerra - parabolt - i tenim que fer un flanqueig a l'esquerra (IV+) poc després trobem dos arbusts que tenen cordinos per assegurar-nos. Arribem a la reunió amb tres xapes. És una reunió que comparteix la via Daniel Vergés que tira a la dreta (V+), la Top Mop (6a+) que tira recte amunt i la variant Daniel que va a l'esquerra i que constitueix una opció de sortida. Nosaltres farem aquesta darrera.

2a tirada (III+ - IV+ - 30 metres - 4 parabolts - atenció el darrer sense xapa):

Anem caminant a la dreta i pugem uns metres (III+).  A la dreta deixem un espit. Arribem a una gran savina que voregem per l'esquerra fins anar a buscar la paret. La veritat és que des de sota impressiona però es puja prou bé (IV+). Hi ha una estructura de xapa muntada per fer la darrera reunió però és millor fer la reunió ja dalt en un arbre. Veure foto. Cal portar alguna cinta llarga per evitar el fregament  de cordes.

Descens:

Seguim un carrerany descendent. Arribem a una petita paret. Hi ha una feixa - amb vegetació - que ens permet superar el cingle i fem cap a uns camps erms on trobem un forat on abans guardaven les llavors de trumfos (patates). Seguim entre camps fins sortir al cotxe (7 min).

Accés:

Oden no forma un nucli de cases sinó que a l'esquerra de la carretera venint de Coll de Jou trobem l'antiga escola i agafem una pista encimentada.

0,5 km. Ermita de Santa Eulalia. Tirem pista avall.

0,8 km. Revolt a l'esquerra. Recte surt un sender amb un cartell indicatiu.

0,9 km. Petit eixamplament de la pista on podem aparcar un cotxe.

Aproximació:

Tirem carretera avall fins que trobem una fita i tirem muntanya amunt fins trobar el cingle (4 min.). Ara ens toca buscar l'inici de la via.

FITXA TÈCNICA:
Valoració.Escalada exòtica. Encant de solitud.

Dificultat: IV +

Desnivell: 60 metres d'escalada 

Temps d'aproximació:4 minuts, 

Temps de descens:7 minuts.
Grau d'exposició: Baix
Material: 6 cintes, vagues llargues i reunions.
Roca:Calcaria. 
Orientació: sud

Via oberta per Daniel Vergés i companys entre el 2000 i el 2005

CRESTA DEL MERCADAL INFERIOR: CLÀSSICA BERGADANA

La cresta del Mercadal constitueix una escalada d'escola del Berguedà que en començar tothom fa. Només són dos llargs i quan arribes dalt tens la sensació que ja estàs calent per continuar amunt però l'agulla ja s'ha acabat. Home, si vols pots anar a fer Mercadal Superior però això ja té  més nivell.
Els dos llargs estan separats per trams que vas caminant i estrictament parlant fas quatre llarguets.
Feia molt temps que la tenia entre cella i cella. No em va desagradar però me l'esperava més gran. Atenció cal escalar dolçament doncs hi ha pedres que volen marxar de la paret. Cal anar amb cura. La mateixa corda va tirant pedres...
Descripció de la via:
Ens situem en la base de l'agulla i veiem que hi ha una recula de vies d'esportiva que tirem amunt.
1a tirada (IV - III - 30 metres - 8 parabolts): En lloc de pujar per l'extrem de més a l'esquerra (III) ho fem per la primera via d'esportiva (IV). A la tercera xapa ens posem a la cresta estrictament parlant (veig que el col·leccionista de vies ha fet exactament el mateix). Pugem per la cresta vigilant amb la roca encara que com hi ha passat molta gent també ha de ser mala sort...

Fem la reunió en un arbre.
2a tirada (II - 25 metres - net): Més que una tirada és un canvi de reunió doncs hem anat caminant encara que té pati.
3a tirada (IV - IV+ IV - 35 metres - 5 parabolts): Sortim per l'esquerra i grimpem un tram fi perquè la roca no és del tot de fiar. Cal triar-les millors de les moltes preses que hi ha. Tampoc tens la inseguretat total sinó que cal anar amb compte (IV).
Arribem a un tram on hi ha dos blocs que surten de la paret i sembla que serà el pas clau doncs són molt verticals. Doncs no, el pas clau és el que està damunt on cal anar amb cura (IV). Aquí apareix per la dreta una placa molt interessant però la via puja per l'aresta més fàcil i trencada (IV).
Muntem la reunió en la instal·lació d'una via que puja per la dreta.

4a tirada (II - 40 metres - un parabolt i un merlet): Anem bona estona caminant per la cresta, tram aeri. Trobem una reunió d'una altra via i aprofitem per xapar. Més endavant hi ha un merlet que ens clama que el llacem encara que ja les dificultats han minvat. Arribem al cim.
Descens;
Caminem uns 10 metres seguint la carena i arribem al rapel que està muntat sobre un pont de roca i un munt de cordinos. El rapel estrictament té uns 15 metres però val la pena tirar tota la llargada de la corda per una aresteta. Baixem caminant a un coll que hi ha sota de l'agulla.
Baixem caminant per un sender que passa pel vessant sud de l'agulla. Passem per davant de l'inici i arribem a l'aparcament (15 min.).
Aproximació:
De Bergà agafem la carretera que puja al Santuari de Queralt i a Espinalbet i en el km 1,5 km trobem un aparcament a l'esquerra. A l'altre costat ja tenim l'agulla de Mercadal Inferior. La superior està al darrera i encara no la veiem.
Accés:
Anem a buscar un barranc on hi ha un corriol que el segueix fins que l'abandona i s'encara decididament vers la cresta. La via comença a l'extrem occidental de l'aresta. Molt evident. (10 min.).

FITXA TÈCNICA:
Valoració.Escalada climbing lovers. 

Dificultat: IV 

Desnivell: 65 metres d'escalada + 65 metres de grimpada

Temps d'aproximació:10 minuts, 

Temps de descens:15 minuts.
Grau d'exposició: Baix, encara que cal tenir present que la roca no és gaire bona.
Material: 8 cintes i reunions.Roca:Calcaria. No sempre lo bona que voldríem però no s'arriba a passar por.
Orientació: Oest

Via oberta per 

LA PEDRA: PARET DE L'ESTRET: VIA UNAI

Avui el Pep del refugi de l'Arp pot sortir una estona a escalar i aprofitem anar de bon matí a la Paret de l'Estret a fer la via Unai.
És una via curta, de dos llargs, que quan arribes dalt trobes a faltar més paret però que és ideal per fer amb combinació amb altres vies properes de la zona. Via feta per fruir i res més, doncs està equipada i de dificultat accessible sense problemes. Ideal per passar l'estona i riure.
Descripció de la via:
Ens situem al peu de la paret - on he posat una fita - i hem de grimpar 10 metres per situar-nos al peu de la via. A l'esquerra d'una savineta hi ha el primer parabolt, una mica més a l'esquerra hi ha el segon. Val a dir que la primera assegurança està una mica lluny del terra.
1a tirada (IV - IV+ - IV - 35 metres - 8 parabolts):
Ens encarem vers la savina, podem jugar a anar per la dreta per una mena de canal (jo), o anar al recte més difícil per on passa el Pep.

Ressenya treta del llibre: Escalada al Solsonès

En arribar a la savina xapem la primera xapa i anem a l'esquerra. Segurament és el pas més complicat de la via (IV+). Anem flanquejant a l'esquerra i pujant j sense dificultat. Ens situem en un petit ressalt que ens torna a exigir tibar encara que el podríem evitar per la dreta si volem navegar per la paret.
Arribem a la reunió. A la dreta hi ha una bona sabina. A la reunió hi ha un mallon d'on rapelarem.

2na tirada (IV - III+- 25 metres - 8 parabolts): Sortim per l'esquerra. El primer pas cal mirar-ho però després la paret va tombant i anem pujant a quatre grapes. Potser si que hi ha massa parabolts però és una via per portar a gent que no està acostumada a escalar. La reunió està situada al terra amb una anella.
Descens:
Potser amb un rapel de 60 arribàvem al terra però nosaltres en vam fer dos i així no tenir problemes recuperant la corda entre la vegetació. Primer un rapel fins al primera reunió (25 metres) i un altre de 30.
Baixem pel camí de pujada (5 min.)
Accés:

Inici de la via

Agafem el trencall al poble de La Pedra. Poc després deixem l'accés a La Pedra i prenem un trencall a mà esquerra senyalitzat capel coll de la Santa Creu i els Estrets.
Uns 3 o 4 km. més amunt hi ha la baixada als Estrets. Molt evident. A l'esquerra tenim els cingles del Custodi i a la dreta la paret dels Estrets. Hi ha un aparcament per un parell de cotxes a l'esquerra on aparquem.
Aproximació:
Baixem per la carretera, passem una primera barrancada pedregosa i poc més avall pugem pel talús de la carretera, a mà dreta, i pugem entre el bosc fins fer cap al peu de la Paret dels Estrets i busquem la via (7 min.). Cal tenir present que els primers metres no són evidents doncs cal grimpar uns 10 metres per situar-nos al peu de la via. Nosaltres vam posar algun fita.

FITXA TÈCNICA:
Valoració.Escalada climbing lovers. Deixa bon reguts de boca encara que és massa curta.

Dificultat: IV 

Desnivell: 60 metres.

Temps d'aproximació:7 minuts, encara que costa trobar l'inici de la via.

Temps de descens:5 minuts.
Grau d'exposició: Baix.
Material: 8 cintes i reunions.

Roca:Conglomerat. Encara que sigui una via que es fa força sempre pot haver una pedra que vulgui viatjar.

Orientació: Oest

Via oberta per Jaume Cots i companys

BALCONES DE ANAYET: PIRINEU PUR

Escalar a Anayet constitueix una autèntica aventura d'alta muntanya. La via està equipada. El brillo de les xapes és total però la veritat que no li trau l'encant de l'ascensió a una gran muntanya on podem contemplar un paisatge impressionant amb uns tons rogents i verds superbs.
Comencem per dir que Anayet és la resta d'un antic volcà. Més concretament, és la xemeneia d'aquest gran volcà per aquest motiu té una roca tan diferent. Sols per això ja caldria anar-hi...
Si encara no esteu motivats sols us puc dir que està equipada pel grup Sendero limite que són alguna cosa més que garantia absoluta.
Ara també dir-vos que per arribar a peu de via caldrà patejar, però per fruir s'ha de patir...
Via molt recomanable.
Descripció de la via:
1a tirada (IV+ - V- - IV+ - 40 metres): La via comença exactament en el punt on s'uneix la roca de color gris - que és genericament per on pujarem - i la roca de color rogent que queda a la dreta.
Durant tota la via hi ha trams herbosos i trams de transició on anireu caminant. A l'inici de la via hi ha un cercle de color blau que ens ajuda molt a situar-nos en la immensitat de la paret.

El contacte amb la roca és diferent al granit però aviat ens acostumem. La primera reunió ens la vam saltar i la vam fer uns metres més amunt (també hi havia dos xapes) i d'aquesta forma vam fer dos llargs dels tres que marca la ressenya.
2a tirada (IV - - III -  25 metres ): En els primers metres encara cal tibar una mica però després es va pràcticament caminant. Anem a buscar una canal. Al peu de la canal fem la reunió que coincideix amb la tercera de la ressenya. Des d'aquí ja podem observar el llarg clau de la via.
3a tirada (V - V+ - IV+ - 25 metres): Sortim per la dreta. De fet no cal patir per l'orientació de la via doncs sempre els parabolts ens indiquem la continuació de la via encara que al primer llarg el company va tenir algun petit dubte.
Anem per una placa llisa que va per sota d'un sostre. Anem flanquejant-lo amb finura (V). Arriba un moment que la cosa es complica doncs la roca és més llisa. Patina una mica (V+) de totes formes no patiu que hi ha prou xapes per fer algun A0. Després pugem per un diedre vertical fins que acaba tombant.
4a tirada (III+ - IV+ - IV - 60 metres): Comencem pujant per terrasses herboses. Tirem a la dreta on trobem una xapa de color vermell que deu d'indicar la reunió però com només n'hi ha una decideixo continuar. En aquest cas és millor no fer anar la xapa vermella per evitar el fregament de cordes.
Giro, ara, a l'esquerra. Com és una tirada molt llarga i amb força girs cal posar cintes llargues per moure's sense gaire pressió de la corda. Passem uns blocs raros que ens obliguen a fer contorsionisme d'esquena (IV+) hi ha algun pas que m'ho fa mirar i remirar. Finalment surto a una placa tombada per on es puja amb facilitat. Algun pas d'adherència.
5a tirada (IV - III - 35 metres): Placa tombada sense altra dificultat que anar buscant les xapes i fent passos d'adherència. Dalt ja es veu la continuació més interessant.
6a tirada (IV+ - 40 metres : Comencem pujant per un diedre i un petit sostre damunt.

7a tirada (IV+ - V+ - IV - 35 metres): Anem a l'esquerra flanquejant (IV+) i girem per agafar un diedre vertical (V-). Ja estem a l'espero final.
8a tirada (IV+ - 25 metres): Escalem per una mena d'aresta on les dificultats no estan mantingudes. Tram aeri i agradable.
9a tirada (III - 20 metres): La dificultat baixa però continua sent un llarg agradable i aeri.
10a tirada (III+ - 40 metres): Continuem per l'aresta que va tombant i les dificultats són puntuals. Arribem caminant al cim de l'Anayet (2574 m.).
Descens:
Anem baixant per la ruta de pujada que està perfectament traçada. Hi ha un tram de cadenes que deuen de servir per quan hi ha neu.
Passem pel coll que separa el pic d'Anayet amb el Vèrtex d'Anayet. Quan ens dirigim cap als ibones d'Anayet girem a l'esquerra deixant el camí principal per passar prop del camí d'anada i anar a buscar la cadena.
A la cadena muntem un rapel de 28 metres i seguim el camí d'anada. Arribem a l'aparcament amb 2 h 40 min.

Aproximació:
Ens situem a l'aparcament de Portalet. Hi ha gent que puja des de l'aparcament d'Anayet GR-11 però està més avall i cal caminar més estona encara que és més fàcil doncs t'evites el pas de la cadena.
Anem pujant per una pista que travessa les pistes d'esquí.
1 h Arribem al Puerto de Canal Roya - de fet no cal arribar-nos-hi doncs uns metres abans ja podem agafar un corriol que surt a la dreta. Anem seguint el sender prou evident. Davant ja veiem el pic d'Anayet.
1 h 08 min. A la dreta del camí veiem la primera fita, abans no n'hi havia, que marcar un corriol que baixa a la dreta.
Travessem una tartera on cal posar atenció a seguir les fites que ens duen fins a una muralla on hi ha una cadena. (1 h 30 min.) Hi ha un punt vermell que ens indica l'inici.
Els primers metres de pujada són exigents doncs cal tibar. Després la cadena no puja recta sinó que busca una feixa que tira a la dreta.
Un cop superat aquest punt ens trobem en una gran plana. A l'esquerra tenim els ibons d'Anayet que no arribem a veure. Enllacem amb el Gr11 que baixa per la collada de la dreta.

Anem seguint un corriol no tan evident encarant-nos cap a la paret de l'Anayet. Arribem a unes runes i agafem un viarany que travessa una tartera que ens duu fins el peu de la via (2 h 20 min.).

FITXA TÈCNICA:
Valoració.Falta adjectius per definir-la. Molt interessant. Esperit d'alta muntanya.

Dificultat: V+ (no obligat)

Desnivell: 350 metres.

Temps d'aproximació: 2 hores 20 minuts.

Temps de descens: 2 hores 40 minuts.
Grau d'exposició: Baix. Hi ha trams herbosos.
Material: 12 cintes, encara que si s'empalment llargs pot arribar a fer falta 17, i reunions.

Roca: Roca volcànica. Diferent a la resta, assemblada al gneis. 

Orientació: Est. Sol pel matí i ombra a la tarda.

Via oberta per Luis Royo i Julio Benedé l'any 2010.

Per obtenir el track de l'aproximació:

ENCANTATS DE L'ENCANTAT XIC: PER L'ENFORCADURA

Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural.
L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades.
Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura.
Descripció de la via:
1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca fer un flanqueig (III+). Damunt hi ha un clau i pugem per una canal (II+). En uns merlets hi ha la reunió i instal·lació de ràpel.

2n tirada (II - III - 30 metres - un clau): Pugem per una canal fins sortir a una bretxa i poc després entrem a la canal que hi ha darrera de l'orella (III) on trobem un clau. Sembla que de l'inici de l'orella sortiria recte amunt la via Romeu. Variant oberta l'any 1933. Dos anys més tard va pujar-hi a l'hivern. La reunió està situada damunt de l'orella, sobre dos claus i un pont de roca.

3a tirada (III+ - IV - 30 metres - neta): Es tracta de la tirada clau de la via. Cal pujar uns metres més amunt (es pot posar una baga llarga per assegurar el proper pas). Flanquejar a l'esquerra i baixar un parell de metres (III+) i remuntar per les anomenades escales (IV) fins trobar la reunió que es fa sobre dos claus.
4a tirada (II+ - 15 metres - neta): Superem la reunió per la dreta i pugem fent un flanqueig situar-nos damunt de l'orella que no veiem doncs es troba sota nostre.
5a tirada (III - 40 metres - neta): Ens trobem davant d'una xemeneia per on pugem sense gaire dificultat. Hi ha una reunió intermitja que ens vam saltar.
Sortim a la part superior de l'enforcadura. Ara ens queda un centenar de metres per arribar a la creu del cim (2734 m.).
Descens:
En Miquel Àngel havia tingut un ensurt fa anys fent els ràpels així que vam preferir fer tots amb una corda de 60 metres doncs sempre ens quedava l'altra per si havien de pujar a recuperar-la.
Vam fer ràpels de: 20 metres - 20 metres - 15 metres (que ens va deixar damunt l'orella on hi ha el perill de caure d'entrelligar-se la corda) - 30 metres (per damunt de l'orella) - 30 metres.
El descens ens deixa a l'Enforcadura (2630 m.). En lloc de baixar per la canal Central és millor pujar a l'Encantat Gran. De l'Enforcadura surt un corriol que anem seguint. En algun moment hem de baixar un parell de metres però després pugem per una canal (II+) que ens permet assolir a la carena i d'allí al cim (25 min.).
Un cop a l'Encantat Gran (2748 m.) descendim vers el sud. Cal seguir atentament les fites. Ens durant fins dues instal·lacions de ràpel. Una amb anella que segurament ens deixaria a la canal on acaba les dificultats. Nosaltres vam anar seguint, amb molt de compte, les fites fins una bretxa i després al peu de la canal (1 h. des de l'Enforcadura).
Ara ja anem per sender fins al collat dels Encantats (2584 m. - 1 h 20 min.).

Baixem per la dreta per una tartera on es dibuixa un corriol perdedor entre el pedruscall.
2 h Fons de la Vall Seca on trobem el camí al refugi.
3 h Refugi Mallafré (1950 m.).
Aproximació:
Des del refugi Mallafré agafem el camí que surt de davant del refugi i que aviat travessa el rierol per una passarel·la.
Caminem en mig d'un esponerós bosc de pins i avets. Algun de dimensions prou considerables.
23 min. Deixem el sender i pugem per la tartera que ens duu a la base de la paret on destinguim amb claredat la canal Central amb una congesta de neu a la base.
34 min. Inici de la canal. En un primer grimpem per una mena de dibuixos en forma de serp que dibuixa la roca (II). Després abandonem el centre de la canal per remuntar per l'esquerra passant per la vora d'un pi. Retornem a la canal per on pugem una estona fins que veiem que es puja millor per la dreta - nostra, mirant la paret - entre terrasses d'herba. Anem paral·lels a la canal. Hi ha un moment que la canal està tallada per un cingle que superem per la dreta amb força comoditat. Estic segur que tothom puja per on pot i vol. Nosaltres vam pujar tal com us hem descrit amb algun pas de II+ i molta estona amb les mans agafar-nos a la roca caminant a 4 grapes.

2 h 15 min. Arribem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Davant tenim la roca dels docs caçadors que van ésser petrificats per no anar el diumenge a missa i preferir anar a caçar... veieu com la caça és una activitat dolenta i Deu us castigarà... si haguessin anat a escalar el Senyor els hagués perdonat no oir missa.
Accés:
Deixem el cotxe en l'aparcament del Pierro a l'entrada del Parc Natural i agafem el camí que puja a Sant Maurici. Anem entre turistes - ei, que tothom té dret a fruir de la muntanya - fins trobar el cartell que ens dirigeix al refugi Mallafré (1 h.).

FITXA TÈCNICA:
Valoració.Via autèntica, amb esperit d'aventura.

Dificultat: IV

Desnivell: 145 metres. 

Temps d'aproximació: 2 hores 15 minuts.

Temps de descens: 3 hores
Grau d'exposició: Mig. Els indrets exposats són els d'arribar i tornar de la via. Un cop estàs a la paret encordat et trobes poc exposat.
Material: Friends, cintes llargues i reunions.

Roca: Més bona del que penses en un primer moment. Als trams més exigents millor roca. Quan vas caminant/gatejant hi ha blocs sueltos. Roca calcària.

Orientació: Nord

Via oberta per P. Loustalot i A. Mabille l'any 1924. La primera nacional fou realitzada per L. Estasen, A Oliveres i J. Rovira l'any 1930. Esmentar que Lluís Estasen ja hi havia pujat per la seva via que puja paral·lela a la de mossèn Oliveras l'any 1920. De fet nosaltres vam començar a pujar per la via Estasen però l'herba estava molt molla i vam haver de tirar endarrere. Un altre cop serà, busquem voluntaris per venir a fer-la.

NAVEGAR PER LA CARA NORD AL MIDI D'OSSAU

El Midi d'Ossau és una muntanya que impressiona des de tots els cantons. De fet es tracta d'una xemeneia d'un antic volcà amb una roca excepcional bella. Des de feia temps tenia ganes de pujar-hi per la cara nord. És una via senzilla. Diria que ni es tracta d'una via d'escalada sinó una ascensió d'aventura amb passos on cal grimpar. Nosaltres no vam fer anar la corda ni els peus de gat encara que els duem. Cal navegar i buscar els passos encara que hi ha llocs on hi ha una munió de fites però també hi ha racons on no trobes res. És en aquests darrers on et faria falta les indicacions. Nosaltres protàvem un GPS amb el track i en alguns moments ens va anar molt bé mirar-ho.
L'ambient és màxim i ideal per una amenaça d'onada de calor.
Descripció de l'itinerari:
 Des de l'aparcament (1709 m.) prenem una pista a mà esquerra prohibida al transit per on anem a buscar el riu que travessem i pugem per dreceres. Passem per la vora d'una cabana de pastor i el camí es redreça de valent.
1 h Coll de Pombie (2120 m). que ens permet fruir del Midi i el refugi de Pombie al peu. Ara ens toca baixar. Sempre per bon camí.
1 h 15 min. Arribem al refugi de Pombie (2031 m.) a la vora d'un estanyol. Prenem el sender cap al coll a la dreta del Midi. Travessem una pesada tartera.
1 h 57 min. Assolim el coll de Suzon (2127 m). situat entre el Midi i el Saoubiste (on baixa força gent). Ara hem d'agafar la carena herbosa cap al nostre pic.
2 h. 02 min Abandonem el camí principal i agafem un corriol entre herba. Més enllà el perdem però no ens importa perquè des de fa estona ja veiem el col de Moundelhs. Anem a buscar un sender que hi mena.
2 h 24 min. Arribem al col de Moundelhs (2217 m.). Baixem pel vessant oposat. Per la dreta sembla que s'incorpori un sender que puja de baix. Travessem una tartera. Nosaltres erròniament vam voler pujar pensant que ja estàvem a la paret. Només cal travessar-la i pujar per una canal plena de fites.
3 h 24 min. Bretxa dels Austriacs (2235 m.). Uns metre abans d'arribar-hi - de fet no caldria arribar-hi - hi ha uns pals que indiquen l'inici de l'escalada.
Coordenades UTM: 30T  x=709552  y=4747118

Nosaltres ens vam posar l'arnès i vam tirar amunt. Es tracta d'un llom (III) on com anem amb botes cal anar amb cura. En el pas més complicat trobem un espit amb un cordino nou. Més amunt trobem un clau a la paret que ens indica que hem d'anar a l'esquerra. Superats uns 30 metres la dificultat disminueix i hem d'anar caminant o a quatre grapes.
3 h 43 min. Arribem a una canal on sembla de lluny que ens haurem d'encordar però d'aprop és molt més fàcil del que semblava (II+).
Coordenades UTM: 30T  x=709466  y=4746978
Ja fa estona que veiem el Gran Gendarme que és una referència bàsica doncs ens hem de dirigir a la seva base i pujar al coll de l'esquerra.

Un cop a la seva base hem de grimpar (III-) per una canal on hi ha moltes preses. Segurament és el tram on estarem més estona fent anar les mans però sense dificultat real.
4 h 13 min. Arribem al coll del Gran Gendarme (2451 m.).
Coordenades UTM: 30T  x=709382  y=4746872
Aquí hi ha un punt conflictiu, i on tots passem com podem. No hem de baixar gaire i hem d'anar flanquejant la canal. Hi ha una vira que ens duu fins un punt més vertical, en arribar a aquest punt hem de continuar flanquejant (expo) i després anar pujant per l'esquerra (III) cercant el millor pas. Aquí no hi ha fites. Anem pujant per la vora d'un mur que queda a la nostra esquerra. Ara retrobem les fites.
4 h 45 min. Hi ha un parell de fites que indiquen el punt es separen les vies que pugen  a la cara nord (la nostra) i la que va a buscar la vira d'Embarradere que va la Fouche i el coll que hi ha entre el Petit Midi i el Gran Midi que surt a la nostra dreta. Nosaltres anem a l'esquerra i amunt.
Veiem l'espatlla del Midi d'Ossau. Ens dirigim a un coll que veiem a l'esquerra passant per sota d'un gran circ on s'imposa la roca. Hi ha trams amb rastre de sender.
Arribem a un coll. Baixem uns metres i ens endinsem en una clotada que travessem amb tendència amunt doncs sortirem per l'esquerra.
5 h 18 min. Sortim de la paret (2716 m.). Un sender força marcat ens indica el camí cap al cim.
5 h 34 min. Enllacem amb el camí principal.
5 h 47 min. Assolim el cim de la Punta d'Espanya del Midi d'Ossau (2885 m.). Una mica abans jo he anat a fer la Punta de França que està a tocar (2817 m.).
El Roger Blasco és fa una torta al peu en el darrer tirapits i el pobre baixarà coix fins al cotxe. Em va demostrar que és un tipus molt fort. Gràcies per acompanyar-me en aquesta aventura...
Per obtenir el track de la sortida:

Powered by Wikiloc

PENYA RUEBA: L'ENCANT DE DOS DIABLOS EN EL CORAZON

Amb el Pinto havíem quedat per anar al Pirineu però la previsió del dia no ens acompanya així que abans d'agafar el cotxe hem de buscar un plan B. Veiem que l'únic lloc que diu la meteo que no plourà serà Riglos. Corre, a buscar una escalada que estigui bé.
Recordo una nova via que han obert els del Sendero límite per allí... home, Dos Diablos en el corazón és un molt bon pla B. Via altament recomanable...
Descripció de la via:
En la paret trobem escrit primer III E que és l'inici de la via Los terceros tambien existen, més enllà - a la dreta -  trobem N C A que correspon a la via Nueva cultura del agua (que llegim que han reequipat i netejat, i caldrà anar-hi un dia d'aquest) i finalment picat a la roca 2 D que indica Dos Diablos en el corazón. Així dona gust buscar les vies...
1a tirada (III - III+ - III - 35 metres - 10 assegurances): Anem per una placa tombada amb tendència a la dreta seguint els parabolts. A mitja distància trobem un mur d'un parell de metres que ens treu de pujar a 4 grapes.
2a tirada (IV - 25 metres - 8 assegurances): Anem a la dreta per superar un desplom, un cop estem dalt tornem a anar a l'esquerra. Darrer tram més vertical.Lògic cercant la mínima dificultat de la paret.
3a tirada (IV + - 5 - - 35 metres - 14 assegurances): Pugem per una placa buscant les millors preses - que n'hi ha - pels peus i les mans. Hi ha un petit ressalt que ens exigeix tibar una mica més encara que els parabolts estan tan a prop que la temptació de fer A0 és molt forta.
4a tirada ( IV  - III - IV + - IV - 40 metres - 15 assegurances): Sortim per l'esquerra per superar un mur d'un parell de metres. Ara la paret es tomba i es puja a 4 grapes (III) fins un flanqueig que cal fer a la dret (IV+) per continuar després amunt.

5a tirada (V - 30 metres - 13 assegurances): Sortim per l'esquerra i ens encarem a un mur. En la part central és una mica més dret i segurament és on hi ha la màxima dificultat de la via (V). Resulta un llarg plaent. En altres blogs he vist que insistien molt en la precarietat de la roca però la veritat és que com ha passat ja molta gent la roca es veu prou bona malgrat un primer moment d'inseguretat. Hi ha preses a dojo.
6a tirada (IV+ - 25 metres - 9 assegurances): Els primers metres continuem pujant per un mur però poc després sortim ja a un esperó i el terra s'ajeu. Dalt tenim la via Los terceros tambien existen a tocar.
7a tirada (III - 30 metres - 7 assegurances entre parabolts i ponts de roca): El primer parabolt és de la via però aviat fem cap a la tirada de Los terceros i pugem a l'agulla. Aquí si que la roca és una mica més trencada.
Descens:
En les altres ocasions que he estat per peña Rueba baixava pujant a la carena principal i baixant per la ferrata. Avui el Pinto m'ha ensenyat que es pot baixar des del coll de l'agulla de los III tambien existen. Cal agafar-se a uns passamans i algun tram de cadena vertical però és molt més ràpid.
13 min. Enllacem amb el camí que baixa de la via ferrada.
25 min Acaben els trams de cable i esgraons de la via ferrada. Agafem el camí que passa per sota de la via.
1 h Aparcament.

Aproximació:

A la sortida de Murillo de Gallego, en direcció a Navarra, pugem per una carretera per les afores del poble fins arribar a la part alta de la localitat on prenem un camí de terra a la dreta. Passem una bassa de subministrament d'aigua a Murillo. En un marcat eixamplament de la pista aparquem. Per la dreta una fita ens indica un camí carreter que surt a mà dreta. Tot abans de creuar un barranc. Pista apta amb vehicles normals si no hi ha fang.

Accés:

Prenem un camí carreter que surt a mà dreta – fita. Als pocs metres abandonem el camí carreter i agafem un sender que surt a l'esquerra i ens encarem a la paret.
20 min. Deixem el camí principal que va a una ferrata. Agafem un trencall a la dreta.
La via comença sobre una llengua de vegetació i terra que s'enlaira en el punt més alt. Ens caldrà deixar en aquest punt el camí i prendre un trencall que surt a l'esquerra.

FITXA TÈCNICA:
Valoració. Via molt recomanable, disfrutona i de baix compromís.

Dificultat: V 

Desnivell: 215 metres. 

Temps d'aproximació: 25 minuts.

Temps de descens: 1 h 
Grau d'exposició: Molt baix.
Material: 15 cintes exprés i reunions.

Roca: Conglomerada. Com hi ha passat molta gent i la bona feina de neteja que hi van fer els aperturistes la via presenta una roca força bona.

Orientació: Sud. Evitar els mesos de calor.

Atenció que s'està regulant l'escalada al sector.

Via oberta per Manrique Pérez i Jesús Sánchez l'any 2015