PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre.
He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell.
Descripció de la via:
1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part alta d'un contrafort. En la paret observem un sostre que és on fem la primera reunió.
2a tirada (V - A0 - 15 metres - 5 parabolts). És un llarg espectacular doncs sortim per la dreta i flanquegem la balma per damunt. La veritat és que fa una mica de iu-iu però els parabolts estan tan a prop que es passa sense adonar-nos-hi.
3a tirada (IV - V - V+ - A0 - II - 30 metres - 8 parabolts): Davant tenim un diedre, molt vertical, en algun moment he tingut la sensació que em tirava endarrera. És una escalada atlètica i exigent malgrat les assegurances. Ara és molt estètic.És el llarg clau de la via.
4a tirada (IV - V- A0 - III - IV+ - 30 metres - 7 parabolts): Tirada discontínua. Pugem un primer muret (IV) i caminen entre herba fins arribar a un mur més ferm on trobem tres parabolts que ens fan concentrar de valent. més amunt trobem un diedre que es deixa fer amb més comoditat (IV+).

5a tirada (IV - V - A0 - IV - III - 35 metres - 11 parabolts): No em digueu perquè però és el llarg que em va agradar més doncs és molt combinat. Anem a buscar un diedre tombat on cal fer equilibri. Un cop hem acabat el diedre girem a l'esquerra i ara ens toca trepar per unes plaques on també ens cal equilibri i decisió. Quan sortim d'aquest pas ja podem dir que hem acabat la via. Ens queda uns metres entre blocs de IV i III. Arribem a la reunió.
Nosaltres vam decidir desencordar-nos encara que les ressenyes fan 60 metres en ensemble. S'arriba a un muret final de III d'aresta que es deixa fer molt bé i arribem al cim del Puig dels Llops.
Descens:
Fem una ampla cresta i en arribar a la carena tirem a l'esquerra.
12 min. Arribem al vèrtex del Puigsacalm (1514 m.). Si no voleu pujar al cim, podeu agafar un carrerany que surt a la dreta i que estalvia la darrera pujada. Ara la visió des del cim compensa amb escreix la pujada. Es veu perfectament l'esperó que hem escalat.
Agafeu l'avinguda que baixa cap al coll de Bracons. Hi ha cartells i el terra està molt trepitxat. Sortim a una pista on podem tenir algun problema d'orientació però hi ha alguna fita que ens indica la correcta direcció.
Passem per la font Tornadissa, on segons la tradició, qui beu d'aquesta font, hi torna un altre cop. El darrer tram es fa una mica pesat malgrat passar alguns trams entre belles fagedes.
1 h 18 min. Arribem al coll de Bracons.
Anada:
Tal com hem esmentat més amunt hi ha algu que puja des de Joanetes pels camins dels Ganxos però personalment crec que és millor començar l'excursió des del coll de Bracons (1151 m.).
Superem un mur de pedra i trobem el sender que puja al Puigsacalm transitat per una munió de caminants.Camí marcat amb marques grogues.
10 min. Deixem el camí principal per agafar una variant que surt a la dreta. Hi ha una creu groga que ens indica que per aquí no va la ruta principal.
Pujada ferma.
18 min. Trobem un tram de cadena.
30 min. Nou tram de cadena.
39 min. Uns metres a la dreta hi ha el puig Tossell Gros (1461 m.). Val la pena desviar-nos per veure una extensa panoràmica de la contrada amb el coll de Bracons als nostres peus i els cingles de Puigsacam que seguirem per la base.
Poc després sortim a una pista que anem seguint.
47 min. Esplanada on es perd el camí. No cal pujar sinó anar planejant fins a trobar un portell on ençallem amb el camí principal, i per on baixarem al tornar.
52 min. Cartell. Recte segueix el camí que puja al Puigsacalm mentre que nosaltres anem a la dreta i agafem el camí del Burro que baixa sobtadament.
1 h 03 min. Un cartell ens indica que hi ha un corriol que puja de Joanetes. Continuem flanquejant la base de la cinglera de Puigsacalm. Anem travessant diverses barrancades. Indret feréstec.
1 h 33 min. Peu de l'esperó dels Llops que representa que és el darrer de la cinglera. 10 metres més enllà hi ha una cadena que ens indica que ens hem passat la pujada de l'espero.
1 h 43 min. Després de pujar per l'esperó fent anar en algun punt, les mans. Arribem al peu de la via que és molt evident per la seva situació, i a més podem veure els primers parabolts de la via.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V+ - V (A0) obligat.
Desnivell: 210 metres
Temps d'aproximació: 1 hora 43 minuts.
Descens: 1 h 18 minuts
Grau d'exposició: Molt baix
Material: 11 cintes expres i reunions.
Via equipada
Roca: Calcària escrostada i de no gaire bona qualitat. Defecte compensat per l'abundant equipació.
Orientació: Sud.
Via oberta per: J. Juventany, P. Fabregó i R. Rodríguez a l'agost de 2009
El track de l'aproximació:

Powered by Wikiloc

NOVA VIA: TREBALLANT PER LA JUBILACIÓ

Es van acumulant els anys - altres diuen l'experiència - i he d'anar pensant que em faré encara més vellet. Davant de la contundència del pas del temps m'he de dedicar a equipar aquesta via pensant que aquest estiu em jubilo i vull continuar escalant amb comoditat.
Al costat del triangle de sota del cilindre havia una línia, arran de carretera, que em permetia treballar en aquest projecte. El Triangle de sota del Cilindre està - com no - sota del Cilindre de Sant Llorenç. A la vora hi ha les vies Per la Canalla - amb qui comparteix la primera reunió - i la variant Per la Mainada.

Així ja tenim més lloc per jugar a escalar. No es un gran via, ja els militars hi van omplir la roca de burils. Aquesta via l'he fet amb un company que desconec i que li tinc d'agrair que equipés el llarg de dalt. Ha estat una història curiosa. El tram de dalt l'havia fet feia anys. A la tardor vaig rapelar la via des de dalt i vaig veure una reunió... curiós vaig estar un parell de cops, fent un forat, netejant la roca, buscant el llarg que havia de fer cara avall. El passat dia vaig passar-hi i vaig veure que el company anònim - et vull conèixer,please  - havia equipat el segon llarg aprofitant el meu forat i la meva neteja. Llavors vaig obrir el llarg de baix que ell no tenia ni pensat doncs, crec que volia fer només un llarg.Una anècdota, si més no, curiosa.
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1a tirada (IV - III - 25 metres - 7 parabolts): Ens situem en l'aresta de la roca del Triangle o el Cilindret i anem uns metres a la dreta. Pugem uns metres i ens trobem al peu de la via.
La roca no dona gaire confiança encara que ha estat repicada i repicada per deixar només la que és consistent, cerca el pas més vertical. El segon parabolt està potser massa separat del primer... que això te'n dones compte quan ja ho tens tot fet. Si algú ho creu així l'aniré a col·locar millor. Al tercer parabolt la roca perd verticalitat i pugem per un munt de pedres - hem buscat el lloc millor. Anem espujant (III) fins arribar a la reunió de la via Per la Canalla.
Ara caminem uns cinc metres a l'esquerra i trobem la reunió avançada.
2a tirada (IV - 25 metres - 8 parabolts): A l'esquerra hi ha un blog amb un parabolt doncs volem que pugeu per l'esquerra encara que potser és millor no xapar-lo. El blog és ferm malgrat la seva aparença. Arribem a un sostret amb una roca de poca confiança, sempre és pot anar per la dreta que és més fàcil i segur. Continuem pujant per dalt entre blocs. Arribem al cim del Triangle encara que hi ha una reunió nova a l'esquerra però potser no calia.

Descens: Es pot baixar rapelant però potser és més interessant descendir per un camí costerut. Si esteu al cas podeu baixar per un corriol que encara no es gaire evident que baixa proper al Triangle. Si seguiu el corriol fareu cap a l'aparcament de la Formiguera. Sortim a l'extrem inferior del Triangle on enllacem amb el camí de pujada (8 min.).
Accés: A la carretera de Sant Llorenç de Montgai a Camarasa LV-9047. A la sortida de Sant Llorenç, trobem un barranc que travessem per un pont poc després trobem un aparcament a la dreta a tocar de l'embassament, en el km 9,7.
Aproximació: Prenem un sender que ens duu al camí principal que seguim uns metres per situar-nos sota de l'aresta de la roca. Deixem el camí i ens enfilem un parell de metres fins situar-nos a peu de la paret.(1 min.)


FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV
Desnivell: 50 metres
Temps d'aproximació: 1 minuts.
Descens: 8 minuts
Grau d'exposició: Baix
Material: 8 cintes expres i reunions.
Via equipada
Roca: Conglomerada. Malgrat la neteja sempre hi ha algun pedruscó que vol canviar el seu esdevenir.
Orientació: Est.
Via oberta per: Pels militars fa anys amb burils. He equipat en solitari el primer llarg i el segon, que també havia fet, ha estat currat per un anònim col·laborador.
Ja he descobert l'anònim col·laborador del segon llarg, en Pepe de Cervera.... 

ESTAT DE GRACIA: MALANYEU DIFERENT

Avui hem anat de nou a Malanyeu. La via que hem escollit ha estat Estat de gràcia. És una via diferent de les que fins ara havia fet Aina i MontseCurto. Aquesta és una via d'aventura, on has d'anar navegant buscant-te la vida. Està pràcticament desequipada i quan troben un pont de roca saps que no vas gaire perdut. Només hi ha ponts de roca i arbres per llaçar, la resta s'ha d'equipar. Els primers metres de la via tenen una roca no gaire estable. Després va millorant.

No genera cap passió i no crec que arribi a repetir-la doncs prefereixo posar-me en les anteriors, o cercar-ne d'altres que a la paret n'hi ha un fotimer.

Descripció de la via:

Quan sortim de l'església de Malanyeu tenim una visió excepcional de la paret. En Toni ha fet una foto i podeu veure molt bé la paret i identificar la via. Es troba a l'esquerra de la paret de Devessó. A l'esquerra hi ha una marcada canal verda i al mig hi ha un voluminòs pi que ens pot servir de referència. Si baixeu uns 10 metres a l'esquerra trobareu una fita que indica la via Dels cules. A la dreta de la via podeu observar una colada d'un color més fosc. No us puc donar més orientacions.

1a tirada (III+ - IV – IV+ - IV – 45 metres 3 ponts de roca): La via vol seguir una mena d'esperó poc definit. El primer tram és tombat però la roca no es gaire de fiar. Pugem per l'esperó encarats cap a l'arbre gran del que us parlàvem. L'esperó es estret i fàcilment es pot sortir d'ell. Durant massa metres no trobem res bo per assegurar-nos fins arribar a uns arbusts. Poc més amunt trobem el primer pont de roca. Uff. Anàvem bé. Ara la roca millora i entrem en una bella placa de forats tan característics de Malanyeu. Més amunt veiem que la paret queda com tallada. Els companys van anar a la dreta i van flanquejar el ressalt. Jo que anava de segon, vaig preferir tirar al recte per uns blocs que no semblaven gaire segurs però que em van aguantar. Un cop hem superar aquest pas – per on vulgueu – apareix un diedre poc evident amb tendència a la dreta que ens duu al costat esquer del pi. Es pot muntar la reunió en l'arbre, o aprofitar un merlet amb un cordino i protegir-lo un parell de metres més amunt.

2a tirada (IV – IV+ - 28 metres – merlet i un ponts de roca): Superem un ressalt fàcil i ens trobem un replà còmode. La paret s'adreça i pugem per una placa. Més amunt abandonem la placa a la dreta. Quan es torna a posar dreta anem a l'esquerra. Pugem un altre tram amb roca inestable i ens dediquem a netejar-lo salvatgement. En la part final trobem un diedre que és el pas més exigent del llarg que ens duu al racó on muntem la reunió. La reunió està protegida per un pont de roca i posem un parell de friends en una fissura de l'esquerra. És un indret corprenedor i, sembla, de mal sortir.

3a tirada (IV+ - V- - 32 metres – pont de roca): Hem trobat dues descripcions. Uns tirem per la dreta i marquen IV mentre que altres van per l'esquerra i hi posen V. Nosaltres vam anar per l'esquerra i us descriurem la nostra pobra experiència per si us pot servir per alguna cosa.

De la reunió sortim per l'esquerra per una fissura, pas espectacular però no és gaire difícil. Voltem una aresta i el terreny és torna més suau. Sortim a la carena i ara anem entre blocs. La dificultat és manté. En el darrer moment trobem un bloc que agafem per la dreta i amunt. Damunt hi ha la reunió.

Ara ens queda caminar uns 10 metres a la dreta fins arribar al ràpel de la via de l'Aina on muntem els ràpels.

Descens: Són dos ràpels. En el primer cal baixar dos pams el nus per poder baixar bé la corda. Al mig hi ha un arbre que ens pot dificultar recollir la corda. En el segon ràpel també cal tenir cura amb la vegetació de la paret.
Tornem pel camí d'anada (25 min.).
Accés: A la carretera de l'Eix del Llobregat - C-16 en el km. 110 agafem un trencall que ens durà al llogarret de Malanyeu. Aparquem al costat de l'esglesiola de Sant Sadurni. Darrera seu ja podem veure la paret del cingle de Malanyeu.
Aproximació: Passem per davant de l'església i agafem una pista. Davant tenim la paret de Devessó on podem localitzar la via que està a l'extrem esquerra. Hi ha una canal que parteix la paret i hi ha un característic arbre.

Passem pel costat d'una masia. Continuem per la pista. Travessem un rierol. Abans del Molí de Baix deixem la pista i agafem un corriol que travessa un barranc i s'enfila vers la paret (22 minuts). Quan ja estem tocant la paret agafem un carrerany que va a l'esquerra fins trobar una fita. Anem encara una mica més a l'esquerra, la visió des de Malanyeu ens ajudarà a localitzar l'inici (30 min.).

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: Pas de V puntual. IV+
Desnivell: 105 metres.
Temps d'aproximació: 30 minuts.
Descens: 25 min.
Grau d'exposició: Mig-alt. 
Material: friends, cordinos llargs i reunions.
Via desequipada
Roca: Calcària,amb trams poc agradables.
Orientació: Sud.
Via oberta per: Amadeu Pagès..

NOVA VIA LOVE CLIMBING: VIA QUERCUS

"Love Climbing" és un terme novet que ha aparegut per designar escalades amb tranquil·litat, amb la persona estimada doncs saps que fruirà i no patirà gaire (queda millor que dir que és una via per iniciació quan fa massa anys que mal escalem). Doncs, aquí tenim una via nova que respon molt bé als criteris de Love Climbing, encara que el criteri de tranquil·litat no es compleix gaire. Aquest diumenge quatre colles estaven a la paret. I les vies d'escalada esportiva estaven farcides de cordades i gent que passava caminant i ens mirava entre embadalits i xafarders.
Opinareu el que vulgueu però els aperturistes s'ho han currat de valent doncs hi ha molta feina feta, traient còdols, serrant arbres i posant un fotimer de parabolts. Hi ha un excés de ferro, però tranquils, salteu els que vulgueu, principalment per evitar el fregament de les cordes.
El lloc és idíl·lic pels dies d'hivern i l'entorn és força agradable encara que potser en estar tan a prop del santuari hi ha molt pseudo-excursionista.
Descripció de la via:

1a tirada (IV - III - 30 metres - 13 parabolts): Estem en una zona d'escalada esportiva i cerquem dues alzines: La nostra via puja enmig dels arbres. Observeu que pel voltant hi ha soques d'altres arbres tallats. Sembla que els aperturistes més que obrir una nova via, volien fer llenya.
Costa adaptar-se a la roca, és fàcil, però és una roca roma. En alguna ressenya he trobat algun IV+ però em costa veure on està el pas. Anem resseguint via amunt sense passar-nos a la via del costat.
Deixem al costat una reunió d'esportiva a l'esquerra i un metre més amunt hi ha ja la reunió que és molt més còmoda.
2a tirada (II - 35 metres - 3 parabolts): Sortim ben bé caminant per una mena d'aresta. Arribem a uns blocs que anem contornejant, fins arribar a la reunió. Em costa trobar el pas de tercer que algú hi posa. Tram de transició.

3a tirada (II - IV - 30 metres - 11 parabolts): Sortim per una llastra aplanada on trobem tres parabolts totalment inútils. Ara hem de sortir per l'esquerra amb un ressalt que sembla vertical però no té problema doncs sols cal estirar la cama a l'esquerra i agafar una bona presa de peus, pas que sembla acrobàtic. Trobem bones preses de mà i pugem quasi sense voler. Ara anem escalant per una mena de llom prou entretingut.
Arribem a un collet terrós i muntem la reunió a l'altre extrem. Potser no us sentireu bé.
Ara teniu dues opcions. Anar a l'esquerra que és un llarg bèstia, o bé, anar per la dreta que sembla més humana. Nosaltres vam anar a l'esquerra .... Encara ens assabentem que hi ha l'opció d'anar més a la dreta i la dificultat davalla a III.
4t tirada (A0 - V+ - IV - 15 metres - 6 parabolts): Heu de baixar una mica. Teniu el pas assegurat per dalt d'un parabolt que us queda per damunt. Feu un A0, o agafeu l'estrep, o sou bones, encara cal escalar fins al segon parabolt (V+). Un cop passada aquesta dificultat que poc diu amb el tarannà de la via ja només us queda anar grimpant (IV). Amb en Toni Vilaseca comentàvem que es pujava millor per l'esquerra però com els parabolts estan al recte...Potser per assegurar-se roca més bona. Munten la reunió una mica abans d'arribar al cim on trobem les restes del castell Berguedà (1242 m.).

Descens:
Agafem un sender costerut que baixa per l'esquerra.  Bifurcació, anem a la dreta. Arribem al camí principal i anem a la dreta (4 min.). Passem pel peu de la via, mirador d'en Garreta i refem el camí d'anada (16 min.).
Accés:
Ens situem en l'accés superior del Santuari de Queral.
Aproximació:
Sortim de l'aparcament i ens encarem vers al santuari que travessem. Anem cap a la cova de la Trobada.
7 min. Deixem el camí a la cova i agafem un trencall a l'esquerra.
15 min. Mirador d'en Garreta. En l'extrem hi ha una capella sota l'advocació de Sant Ignasi de Loyola. Al costat hi ha una zona de vies d'escalada esportiva, semblen de dificultat discreta. Doncs ja podeu buscar aquí les dues alzines que donen nom a la via. Hem de passar entre les dues.
Anims...
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V+ A0/ IV+ segons opció final.
Desnivell: 100 metres.
Temps d'aproximació: 15 minuts.
Descens: 16 min.
Grau d'exposició: Molt baix
Material: 13 cintes i reunions.
Via sobreequipada que ja sabeu, xapeu els que us agradin.
Roca: Conglomerada amb ciment de roca calcària.
Orientació: Sud.
Via oberta per Sergi Caldera, Jordi Farràs, Àngel Companyó  al gener del 2019.

NOVA FILMACIÓ: CRESTA DE LES ROQUES ROIES (SANTA ANNA)

LA CRESTA DE LES ROQUES ROIES

En arribant a la pressa de Santa Anna hi ha una cresta que recorda les agulles de Travessany. Ja sé que em direu una mica exagerat però el meu poc senderi me les recorda. Feia temps que els hi tenia posat el nas. Algú de la colla d'Alfarràs em va dir que ja estava oberta (i que) però l'altre dia en Toni Vilaseca va aconseguir una ressenya. Una ressenya que recordava a un garagot de nen petit però ens va servir per abocar-nos a fer-la.
Es un terreny d'aventura. Però en arribar a la primera tirada veiem un cable de vida. Segons sembla volien fer una ferrata però algú els hi va estirar les orelles i van deixar el material. Durant la cresta anirem trobant químics però, alguns, sense sicar i no donen gaire confiança. Malgrat aquest contratemps decidim tirar endavant.
Com he dit dalt és un terreny d'aventura doncs amb la ressenya que teníem no sabíem gaire on ens posàvem. Esperem que vosaltres tingueu millor informació.

Descripció de la via:
1a tirada (V- - 15 metres - tres assegurances): Pugem per un diedre que hi ha abans d'arribar a l'extrem de la carena on trobem un cable de vida que s'enfila per dins. Hi ha tres assegurances que ens permeten ascendir amb seguretat encara que el cable de vida arriba a molestar. Crec que caldria traure'l doncs és un veritable destorb i pot desorientar a la gent doncs un cap arribes a la carena ja no està muntada la instal·lació. Encara haurem d'anar nosaltres a traure'l. Muntem la reunió en la carena.
2a tirada (III - II - 55 metres - sis assegurances): Sortim per un diedre encara ferm però damunt la roca per solidesa i cal anar amb cura. Com ja sabeu en una cresta és molt difícil fixar la llargada de les tirada doncs una mica vas fent una mica on vols. Anem pujant i baixant. Ens situem en un ressalt abans del que hem anomenat Monòlit central que és una roca molt ferma que destaca en al cresta. Fem reunió en una savina.
3a tirada (III - 5 metres - neta): Pugem un petit ressalt que ens situa a peu del Monòlit.
4a tirada (IV - 10 metres - neta): Una agradable fissura ens permet arribar al cim del Monòlit. Ara ens cal muntar un ràpel d'uns 12 metres. Hi ha un clau "artesanal" que diuen que es mou una mica. El reforcem amb un cordino que baixa d'un merlet i arribem a una bretxa. L'Aleix té tard i muntem un rapel de menys de 60 metres arriba al terra doncs la cresta mai pren massa alçària del terra.
Ara bé el tram més delicat. La cordada de la jovenalla puja pel fil de l'aresta. Jo que estic dalt del Monòlit veig amb terror com es mouen els pedres i com el Miquel Àngel i l'Esther escalen amb tot el coneixement del món però jo prego a Déu que el Toni trobi una altra solució....
5a tirada (V - 10 metres - dos assegurances): A l'altre vessant de la bretxa hi ha un mur recorregut per una fissura. Posem un friend, ample, i tirem amunt. Hi ha un arbre miseriós que llacem, efecte psicològic, i més amunt hi ha dos químics. Segurament és el pas més exigent de la via. Alerta que els químics no estan sicats i no donen gens de confiança.
Baixem uns metres. Anem a buscar una savina per muntar una reunió.
6a tirada (III+ - 15 metres - net): Pugem un ressalt de la cresta. Estem en el punt més alt de la cresta. Desgrimpem uns 15 metres i trobem un arbre on muntem un nou rapel de 15 metres, flanquejant a l'esquerra en la part inferior. Alerta en saber baixar el nus fins passar uns arbustS doncs es pot tenir problemes en recuperar la corda.
A sota hi ha l'entrada d'un avenc segons la nostra ressenya permet descendir-hi i evitar el tram més lleig de la cresta. (L'endemà vaig anar a baixar-hi. Són uns 15 metres de desnivell i ens deixa al peu del cingle- proposta molt interessant, veure descripció).. Decidim seguir per la cresta mig caminant per una carena estreta. Travessem un tram de vegetació que ens duu a una canal.
7a tirada (III - 15 metres - net): Ens posem en una canal, amb algun tram herbós, que puja a l'altre extrem de la cresta. Es pot posar algun friend per pujar amb més tranquil·litat. Un cap arribem dalt ja enllacem amb la via ferrada que puja per l'esquerra. Ara ens toca fer el pont tibetà i baixar un tram de ferrata fins a situar-nos al cap de la cresta.
Descens:
Prenem un sender que primer segueix la llomada però poc després baixa per l'esquerra.
4 min. Enllacem amb el camí que puja a l'ermita de Sant Salvador per l'obac.
Passem pel camí que duu a la ferrata de les Roies que hem seguit a l'anada.
17 min. Arribem a l'aparcament.
Accés:
En la carretera de Lleida a Vielha N-230 en el punt quilomètric 30,4 agafem la carretera vers la presa de Santa Anna.
0,3 km. Deixem el trencall de la dreta a la base de la central i anem al poblat, esquerra.
2,5 km. A mà esquerra hi ha la font de Santa Anna on aparquem.
Aproximació:
Des de la font agafem el sender que puja a l'ermita de Sant Salvador per l'obac, marcat amb pintura blanca i verda. Als pocs metres ja tenim una excepcionals visió de la cresta de les Roques Roies.
7 min.: Abandonem el camí principal per agafar un trencall que surt a la dreta. Travessem un barranc i ens enfilem vers la ferrata.
11 min. El camí puja traçant alguna ziga-zaga. En una d'aquestes hi ha unes pedres que indiquen que no hem d'agafar un vestigi de corriol que tira recta. Doncs nosaltres recte i flanquejant la muntanya. Anem pujant en diagonal seguin el millor sender entre vegetació. Pel peu de cingle hi ha un altre corriol que també hi puja, es pot agafar a l'inici de la ferrata.

18 min. Arribem al peu d'un diedre on hi ha l'antiestètic cable de vida. El diedre es troba a l'esquerra d'un petit collet que hi ha a l'esquerra de la primera agulla de la cresta que deixarem a la dreta.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V 
Desnivell: 150 metres.a més de trams caminant.
Temps d'aproximació: 18 minuts.
Descens: 18 min.
Grau d'exposició: Mig-baix..
Material: 7 cintes, friends  i reunions.
Via desequipada encara que trobem els químics de l'intent de ferrata.
Roca: Calcària, amb alguns trams poc agraïts..Caldria fer-ne una neteja de pedres.
Orientació: D'est a oest.
Via oberta per lo Miquel de la Llenca, lo Ferrer d'Ivars, lo del Petit del nen i lo Carles del Cinto, a l'abril 2003.

PER VEURE EL VÍDEO:

L'HOME PROPOSA I DEU DISPOSA (II): L'ARESTA BRUC A LA BOTERUDA

Via GAM a la Portella inferior

En l'entrada anterior (de sota) ja he explicat com va arribar a fer el Pla D per acabar escalant aquesta via. Via disfrutona que té el seu toc d'iniciació amb un pas exigent. Una meravella pels sentits.
Per veure la via de l'Esquerra de l'Aresta Bruc del Gep Llarg.
Descripció de l'itinerari:
Després de passar el Gep Llarg ens encarem cap a la Boteruda. Busquem la seva característica Aresta Bruc i ens enfilem.
1a tirada (IV - 20 metres - 4 parabolts): Una placa sense gaire història i anar pujant. Sembla ser que em vaig saltar un parabolt. El primer que vaig trobar estava molt lluny del terra però la dificultat es deixava fer i la veritat no vaig arribar a passar por.
2a tirada (V - III - 30 metres - 4 parabolts): En sortir de la via la paret es posa més vertical. L'ataquem una mica per l'esquerra amb un pas de V. Un cop superat la dificultat davalla considerablement. Finalment anem a 4 grapes. Muntem la reunió en una alzina.
Descens: Rapel de 5 metres a tocar de l'agulla de l'Agulla del Capdamunt. Per la vora passa el camí de les Agudes que seguim per l'esquerra. Superem un pas amb una corda i aviat arribem al camí d'anada. 40 min.

Aproximació:
Aparquem al coll de Can Maçana (710 m.). Entre setmana no es paga. i agafem el camí cap al refugi de Vicenç Barbé. Pels que no aneu per Montserrat:
Sortim per la pista que hi ha a l'extrem.
13 min. Coll de Guirló. Dos minuts després baixa per la dreta el camí al refugi.Cartell.
25 min. Portella. Pas estret. Enlloc de continuar cap al refugi d'Agulles ens enfilem per una aresta rocallosa seguint el camí d'Agulles (marques vermelles). Davant tenim el sector d'Agulles on anem a escalar cal cercar la nostra agulla ara que tenim una visió ideal.
48 min. Arribem al peu de l'agulla.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V un pas.
Desnivell: 50 metres.
Temps d'aproximació: 48 minuts.
Descens: 40 min.
Grau d'exposició: Baix..
Material: 4 cintes i reunions.
Via equipada
Roca: Conglomerat ideal. Els escaladors montserratins han de tenir problemes quan surten de casa i troben aquestes roques que hi ha pel món ...
Orientació: Sud.
Via oberta pels Germans Cerdà i M. Muñoz l'any 1959.

Vaig trobar aquest track per si us pot servir:

Powered by Wikiloc