diumenge, 15 d’abril de 2018

LA TRONA DE SIURANA, PERQUÈ NO?

Diuen que a Siurana hi ha 800 vies d'escalada. Doncs nosaltres hem anat a "escalar" per una raresa que segur que no trobareu per internet. Interessant? Potser no gaire, però diferent.
No era el nostre primer pla però durant la nit havia plogut tota l'estona i ja havíem decidit que el dia següent no escalaríem. Havia pensat anar a caminar per Siurana. Feia anys que no hi anava, com ha canviat, la primera vegada que hi vaig anar la carretera no estava ni asfaltada. La gent del país ens miraven estranyats. Ara tots són guiris.
L'agulla de la Trona és una petita elevació que resta damunt del camí del Grau de la Trona que baixa al riu de Siurana. Un paratge molt concorregut. 
La Trona té una visera molt característica i el camí passa pel sota. Tothom s'atura a fer-hi una foto, no sóc qui per criticar-ho doncs és un paratge fotogènic.
Mirem la via normal que comença per una canal que es puja en ramonage. Està tota humida i no veiem com assegurar-nos. Això comença malament. Hi ha algun bloc encastat que ens podria servir per posar alguna cosa o alguna fissura, però humit. Diuen que és de IV... miro i veig que ens podem estalviar aquests primers 5 metres si anem un centenar de metres endarrera i anar planejant per una feixa. Hi trobo una fita. Els primers metres no són gaire evidents però després esdevé un sender prou marcat i amb nombroses fites No serem els primers de pujar-hi així...
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
Ens situem damunt de la canal i veiem que la pujada pel darrera ens aquests 4 primers metres no té cap dificultat (II).
Ens situem entre l'agulla i la paret. Sembla factible.
Posem un friends que assegura aquest primer pas.Sols és qüestió d'enlairar-nos. Hi ha bones preses de peu, la paret es dreta, i les mans tenen les preses no tan bones. Però sols és un metre. Jo he pujat una mica fent oposició però el company ha pujat sense agafar-se a la paret oposada (IV).
Sortim a una feixa que anem resseguint fins arribar a una savina. Ara ens queda un metre per assolir al cim que es puja bé doncs hi ha força preses.
Arribem al cim, una gran plataforma plana molt agradable. Ens adonem que hi ha per rapelar una argolla rovellada que no fa gaire gràcia, gens. Si pugeu a l'agulla poseu una parell de parabolts per rapelar i guardeu aquesta pesa de museu. Nosaltres hem baixat amb "suavitat"...En aquest darrer mur hem posat algun friend i en el flanqueig un altre ja veieu que hi cap material que queda bé.
Descens:
Des de l'argolla de ferro vella i rovellada anem baixant amb cura 10 metres. El primer prova l'argolla i va mantenint les assegurances en els friends i en la savina per si salta... el darrer, ja amb la resistència comprovada baixa.
Tornem pel camí d'anada fins a l'aparcament. (10 min.).
Aproximació:
De l'aparcament agafem un sender que surt a l'esquerra. El sender passa arran de cingle. Als 8 minuts hem arribat al peu de la Trona. Si us voleu estalviar els primers metres tireu una estona endarrere fins a trobar un pas factible. Els primers metres estan bruts però aviat trobeu el sender amb fites que us durà a la Trona.
Accés:
Per arribar a Siurana heu d'agafar una carretera estreta que surt de la carretera de Cornudella del Montsant i el coll d'Albarca.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: IV

Desnivell:  10 metres. 
Temps d'aproximació: 10 min.
Temps de descens:  10 min. Sense incloure rapel.
Grau d'exposició: Mig.  A la paret no trobem res però és de fàcil protecció. Rapel, per la instal·lació vella fa patir.

Via desequipada

Material: friends,cordino i reunions.
Roca: Calcari de qualitat.
Orientació: oest.

Via oberta per Ignasi Ribalta, Jesús i Toni Nieman l'any 1959. Durant 5 anys els dos primers es van dedicar a pujar la majoria d'agulles de Siurana cercant la via més lògica. Val a dir que també van pujar-hi anys més tard la superba visera del davant (IV - A3) i una via per l'est de IV - A1. Que poc es podien imaginar que 40 anys més tard escaladors de tot el món vindrien a escalar per les parets de Siurana.

diumenge, 4 de març de 2018

UN DIA NO IDEAL: AGULLOLA DE RUPIT

Fa uns dies que volem anar a la'Agullola de Rupit però el temps no pinta gaire bé. En Miquel Ramos em pregunto que en penso i jo li dic que diumenge serà el dia ideal. Massa que ho he dit, va ser un dia fred i ventós. I la colla no paraven de dir-me que era el dia ideal. Finalment, els demano perdo i presento la dimissió de meteoròleg.. si, si però avui hem fet l'Agullola i mai oblidaran la visió del Salt de Sallent, la cascada més alta de Catalunya amb 115 metres d'alçària. No sempre duu aigua, però avui bramava amb tot el seu esplendor.
L'Agullola és una agulla - que llest - que atrau la vista des del llogaret turístic de Rúpit. Està separada del cingle per uns metres. L'ambient de tota l'ascensió és sensacional amb un entorn bellíssim. Té un toc de terreny d'aventura, controlada, que assegura deixar-nos contents encara que no sigui la gran escalada de la nostra vida.
Descripció de la via:
La localització de l'inici de la via és una mica complicat. Vam fer una fita per ajudar-vos a començar bé.
1a tirada (III - II - I - 25 metres - net): Ens encarem per una canal una mica terrosa (III) podem posar un friend però no cal doncs aviat hi ha una soca d'arbre on podem llaçar un cordino. Poc després pugem caminant per un corriol. Damunt tenim un altre arbust que aprofitarem i pujarem per una canaleta (II) que ens durà a una feixa d'uns 5 metres, estreta, però tampoc tan aèria com hem llegit en algun lloc. Muntem la reunió en un arbre. Damunt veiem un químic que ens indica que anem bé.
2a tirada (V- - IV - un químic - 15 metres):
Ara ens toca el pas clau de tota la via. De fet, els primers ascensionistes van fer un pas d'esquena. Les preses de mà són força romes encara que hi ha un fissura on podem encastar la mà. Cal una mica d'adherència i tirar endavant. Un cop superat aquest pas la dificultat minva (IV) i pugem un muret amb una savina a l'esquerra encara que està una mica malmesa i no fa de bon fiar. Arribem a un ressalt on hi ha un parell de parabolts per muntar reunió. Abans es feia la reunió en un arbre que hi ha més a la dreta però s'ha assecat i està a punt de trencar-se.
3a tirada (IV - IV+ - III + -  un tascó de fusta - 20 metres):
De la reunió anem a la dreta fins trobar una xemeneia. Primer trobem un mur poc tombat però que pugem amb adherència. Un cop superat anem cap a una canal on ens hem d'entafonar, en un fissura. Trobem una tascó de fusta de les primeres ascensions encara que nosaltres vam reforçar amb un friend. Passem per un pont de roca.
Dalt hi ha un forat. Si us hi fixeu hi ha un parabolt però des de correspondre a una altra via doncs nosaltres pugem per un mur que hi ha a l'esquerra (III+) amb uns còdols que no inspirem gaire confiança.
Vam muntar reunió en un arbre encara que es podria acabar de pujar però feia molt vent i teniem por de no sentir-nos.
4a tirada (IV - 2 químics - 15 metres):
Pugem per un mur on cal fer adherència (IV). Hi ha un químic. Més amunt veiem un pont de roca gegantí, podríem arribar a travessar-lo però pugem per l'esquerra. Hi ha molt cantell i es puja millor del que aparenta. Quan anem remuntant trobem un altre químic.
Arribem al cim de l'Agullola on trobem la reunió preparada  amb cadena i anella per rapelar i un químic damunt.
Descens:
Muntem un rapel de 30 metres, justos, fins a la reunió segona on hi ha els dos parabolts i un mallon que nosaltres vam deixar. Fem un altre ràpel de 25 metres que ens deixa a la base de l'agulla.
Retornem pel camí d'anada fins al cotxe (30 minuts).
Accès:
En el poble de Rupit agafem una pista asfaltada que travessa el llogarret. Aviat veiem l'Agullola en l'extrem del cingle.
3 km. Esplanada a l'esquerra. Deixem l'asfalt i aparquem uns 50 metres dins de la pista que va al salt de Sallent.
Aproximació:
Seguim un camí carreter que està tancat per una cadena en començar.
15 min. Deixem el camí principal i agafem un trencall a la dreta (fita) i ens encarem cap al precipici. Aquí comença el grau de Saltabocs on cal resseguir una feixa a l'esquerra sense practicament agafadors per les mans. Al tornar ens adonem que hi ha alguna presa de peus que ha estat repicada.
Anem per la vora del cingle, a mà esquerra, seguint un corriol a peu de paret en el punt més accessible comença la via (35 min.)
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V-

Desnivell:  75 metres. 
Temps d'aproximació: 35 min.
Temps de descens:  35 min.
Grau d'exposició: Mig

Via semiequipada

Material: 5 cintes, friends, cordinos i reunions.
Roca: Gres calcari de mala qualitat.
Orientació: Sud.

Via oberta per Pere Danés i Ramon Vinyeta el 8 de novembre de 1934.

Per fruir de la nostra aventura podeu veure que bé ens ho passem:



Powered by Wikiloc

diumenge, 25 de febrer de 2018

TROBADA ESCALADORS/ES DE LA SEAM A MONTALEGRE

En poques paraules... una mega passada. Arribo al bar de Vilanova de la Sal i em trobo amb un munt de gent que estan acabant d'esmorzar. La majoria són gent jove que no conec i això que fa anys que sóc de la SEAM. Per mi això és motiu d'alegria, comencem bé.
Organitzar coses sempre implica tensió i nervis. Felicitar sincerament a l'anima mater de la trobada, la Remei, sense ella no hauria trobada. Gràcies Remei... ja em ronda alguna idea per fer una altra trobada... ja en parlarem... La veritat és que ella no estava sola, havia el Pere i el Pol fent la carn i segurament més gent que avui no han escalat perquè nosaltres podéssim tibar i dinar... dinar per 5 euros i us juro que he quedat ben tip. No he sopat.No sé com poden sortir els comptes.
Al final un sorteig de material. Ja ho he dit en començar una mega passada.
Anem a Montalegre, som una cinquantena d'escaladors. Alguns van a fer via llarga, jo havia pensat anar-hi amb el Sergi Gàmiz però a la tarda em diu que es trobava malament...M'ho podia haver dit al matí a primera hora i ja m'ho hagués muntat d'un altra forma. Menys mal que no m'he esperat gaire i m'he acoplat a la cordada de Roger Comepiedra, la Maite i el Josep Maria. hem anat a fer esportiva al Panellet. Unes vies fàcils que hi ha a la dreta. Les he hagut de fer de primer doncs el Roger estava mandrós, ara per allí on miraves veies cordades...
Finalment hem anat a fer la via Lo Diedret que és de V, si però una dificultat mantinguda on calia escalar amb els cinc sentits. Els joves ens deixaven aquestes vietes pels padrins. Ells/elles preferien anar als 6b (ja es faran grans).
A les  3 a dinar. He pogut beure la darrera cervesa i hem hagut de dinar amb vi. Hi ha coses pitjor...
Carn a la brasa i de postres braç de gitano. Segur que has fet bé els comptes Remei??? Tot això per 5 euros??

diumenge, 18 de febrer de 2018

LA FORÇA TEL·LÚRICA DEL CASTELL DALMAU

Hi ha racons que desprenen una força especial. El Castell Dalmau és un paratge d'aquest. Si no perquè un pedrot com aquest té la fal·lera de 18 vies. Si doneu el tomb per sota pensareu que no hi caben. Surten en el llibre Guia d'escalada clàssica a les muntanyes de Prades de Josep Jané. Un llibre imprescindible per estimar aquests cingles.
Nosaltres ens vam posar a tastar l'atracció de l'agulla i ens vam posar a la primera via que s'havia obert que puja per una flamant escletxa fins al cim. És una escalada diferent, fora dels patrons habituals. Comencem per una rampa que superem per oposició i en la segona part un mur interior. Sembla que estiguem fent espeleologia fins sortir a la llum exterior ja en el cim del penyal.
Llàstima que la via sigui curta ... i no estigui equipada.
Si no em creieu el tema de la força tel·lúrica (feu molt bé de no creuem) penseu per un moment que fan aquí una colla d'escaladors organitzant dinars dalt, o la colla vella de Valls fent castells.
Quan estàvem aclofats dins de l'escletxa va aparèixer el nostre àngel celestial, en Pol, que també és de la SEAM del CEL. Ell la va fer sense corda i volia baixar per la via amb oposició, com us podeu imaginar ell juga en una lliga diferent de la meva. Ens va orientar/animar a pujar-hi doncs ens pensàvem que era molt més fàcil del que ens vam trobar. Gràcies.
Descripció de la via:
Ens situem darrera de l'agulla. A mesura que l'anem voltant anem veiem algunes de les plaques que indiquen l'inici d'algunes de les vies del Castell. Ens situem en el vessant nord-oest i veiem una gran escletxa. Damunt hi ha la placa amb el nom d'Aubareda i Bergada (aquí escrit amb ga quan el nom era Pere Berguedà).
Entrem per l'escletxa per on només passa una persona i muntem reunió d'inici.
1a tirada (IV - 15 metres - net): Pugem pel punt menys dret. Alerta a l'esquerra hi ha una roca encastada que es mou. Els primers metres són els més difícils del llarg (IV) doncs la roca està molt polida segurament per l'acció de la humitat. Cal posar l'espatlla a la paret per pujar en oposició. Un cop superat els dos primers metres la paret tomb i pugem amb facilitat (III). Als 5 metres ja podem anar caminant cap a dins de la paret.
2a tirada (IV+ - 10 metres - net):  Davant tenim un mur. En la part superior veiem uns blocs grans amb diferents sortides a l'exterior. Els primers metres són polits però a l'esquerra es pot posar alguns friends grans i per la dreta hi ha un llastra que ens permet pujar millor del que pensàvem inicialment. Arribem als blocs superiors i ara cal anar a l'esquerra - semblaria que hauríem de seguir a buscar un forat que hi ha damunt.
El pas és atlètic, i estrany,  i anem amb els peus per una regleta i amb l'esquena recolzat a la paret. Quan ja l'has fet dius que és fàcil però quan estàs allí pillat tens algun dubte. Saltem a un blog encastat i a l'esquerra trobem la reunió. Ara només ens falta pujar per uns blocs i arribar al cap de l'agulla (611 m.).
Baixem una mica cap al nord i trobem una instal·lació de ràpel (que baixa per la via del Ràpel, que originals). Al costat hi ha una biga de ferro amb una cadena que sembla que van pujar els militars que van fer practiques per la zona.
Descens:
Muntem un ràpel de 25 metres que ens deixa al costat d'on hem començat. Baixem pel camí de pujada encara que en sortir a la pista hem baixat un tram més pel GR i hem sortit a la Font de Pascual. Per sota de la font surt un sender que ens deixarà davant del km. 3 de la carretera a La Riba, a tocar de l'aparcament. (20 min.).
Accés: A la població de La Riba agafem la carretera TV-7044 abans d'arribar al km. 3 hi ha un aparcament a mà esquerra. Nosaltres vam aparcar a l'aparcament del Refugi dels Masets, exclusiu pels clients però ens van deixar aparcar-hi, està dos metres més amunt.
Aproximació: De davant de l'aparcament del  Refugi dels Masets surt una pista tallada al transit que anem seguint.
20 min. La pista és atravessada pel GR-7 i agafem el trencall de l'esquerra.
30 min. Bifurcació de camins. Anem a la dreta seguint la indicació d'un cartell.
35 min. De sobte apareix la silueta sorprenent del Castell Darnau que haurem de voltar per l'esquerra fins arribar a peu de via.
Atenció de baixada vam anar per un sender més directe (del que us oferim el track) i en Pol venia de la pista que surt de la part alta de la Riba i que arriba a la font del Pascual.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: IV+

Desnivell:  25 metres. 
Temps d'aproximació: 35 min.
Temps de descens:  20 min.
Grau d'exposició: Mig

Via  desequipada. S'observa algun espàrrec de parabolt però està petat.

Material: Friends. A la part de baix vam posar algun de petit però el segon llarg exigeix friends grans.
Roca: Calcària de qualitat.
Orientació: Nord.

Via oberta per Sebastià Figuerola, J. Aubareda i Pere Berguedà el 4 d'abril de 1937. El primer ascensionista va pujar sense cap assegurança i els segons van pujar amb l'ajut de la corda.
Impressionat imatge facilitada per Ricard Darder on es pot veure un pilar de 4 aixecat al cim del Castell Dalmau aixecat per la colla Vella de Valls el desembre de 2012


Seguint un track que vaig trobar a wikilog i he adaptat:

Powered by Wikiloc

dimecres, 14 de febrer de 2018

EL PLAER DE LA FISSURA SAM

Inici via. Foto cedida per Tunica
Primer de tot, deixem les coses ben clares. Jo no vaig fer aquesta via i em vaig quedar al peu de la via parlant amb en Josep Maria Tunica, aperturista de la via, mentre veia - o no - als companys Miquel Àngel Ramos i Aleix Barbera. Juventut, divino tesoro. Jo em vaig conformar amb la via normal a la roca Bonatti.
Descripció feta pel Miquel Àngel.
Elegant i evident itinerari degà en Collegats i obert per Josep Maria Tunica i Carles Vives.
Via de 80 metres i de graduació sostinguda de IV+ amb un pas a la sortida del segona llarg de 6a/Ao. Imprescindible dominar la tècnica del ramonage. Compromís: mig. Exposició mitja. Via molt recomanable perfectament equipada i de roca excel·lent. Reunions perfectament equipades.
Descripció de la via:
1a tirada (IV+ -  15 + 5 metres - 3 parabolts):
Croquis original cedit per Tunica
Des del peu de la via es veuen els tres parabolts que ens asseguraran el llarg. Tram no molt difícil tot i que sí una mica atlètic i de bona roca. Els dos últims metres abans de la reunió són terrosos i cal vigilar en no relliscar, però sense cap dificultat. Per anar escalfant pel que ens espera.
2a tirada (6a/A0- IV+ - 25 metres - 5 parabolts):
Des de la reunió del primer llarg, caminarem per una feixa inclinada uns cinc metres fins a situar-nos dins de la fissura i amb el primer parabolt a uns dos metres del terra. Potent sortida on caldrà obrir-se de cames i entrar dins de la fissura si ho volem fer en lliure i sinó fer força per agafar-se a la primera xapa, i un cop aconseguit, també obrir-se de cames i ja ens anirem col·locant en la fissura on ràpidament començarem a pujar verticalment utilitzant la tècnica del ramonage (IV+) .amb bons peus i mans. Roca excel·lent i amb molt ambient. Arribarem a la reunió amb passos senzills i ens situarem en un lloc còmode. Llarg disfrutón i de molt bona roca.
3a tirada ( V- - 20 metres - 5 parabolts):Llarg clau de la via,amb el mateix ambient que el segon. Amb una sortida que sembla més difícil del que és, on un arbre ens complica l’itinerari per poder accedir al primer parabolt que es troba en la paret oposada prop de la fissura. Un cop xapat, seguim amb la tònica de l’anterior llarg. Sempre prop de la fissura i aprofitant el sensacional ramonage que es deixa fer. En aquest tram hi ha uns esbarzers secs que ens faran una mica la guitza així com uns dos metres de roca més dolenta. La via original, no seguia exactament la fissura, sinó que s’anava més a l’esquerra buscant la «placa», però ara els parabolts ens marquen l’itinerari més per l'escletxa. En aquest llarg, la graduació puja una mica, amb algun pas una mica més complicat però en cap cas excessiu. Després d’uns 10 metres verticals i reptant per la paret, arribem a una repisa on trobem a poc més de 2 metres la reunió amb dos parabolts.
El mateix pas que els anteriors però molts anys després.
4a tirada (IV- - 15 metres - 1 parabolt):Últim llarg, gairebé de transició, amb un pas de IV- assegurat per un parabolt. Davant nostre a la reunió, tenim un mur vertical que l’evitarem per la dreta tot seguint el parabolt. Un cop passat aquest pas, arribarem en pocs metres a la reunió sense gaires dificultats, això sí, evitant tirar pedres ja que el terreny és una mica descompost. Reunió equipada amb dos parabolts.
Descens:
Un cop acabada la via, anirem cap a l’esquerra (al costat del penya-segat) uns dos-cents metres fins a trobar una fita amb un tronc dalt d’una roca, que ens marca una instal·lació de ràpel (des del camí no es veu, es troba a l’altra banda). Caldrà fer dos ràpels de 30 metres que ens deixaran al peu de la paret. La reunió intermitja d’aquest ràpel és de la via «la Rampa», considerada com la via llarga més fàcil de Collegats.
Un cop al terra anem baixant cercant corriols entre matolls. És millor anar descendint amb tendència a l'esquerra per evitar el talús de la carretera.
Accés: En el km. 303,8 de la carretera N-260 hi ha un trencall a la dreta on podem aparcar. Des d'aquí ja podem veure l'evident fissura a l'extrem de la cinglera que tenim a l'esquerra.
La carretera forma un talús. Anem a la dreta a cercar el millor pas. Anem entre corriols i carrasques cercant el millor pas fins situar-nos al peu de la fissura (15 min.).
FITXA TÈCNICA
Dificultat: 6a/A0 Dificultat obligada: V

Desnivell:  75 metres. 
Temps d'aproximació: 15min.
Temps de descens:  15min.
Grau d'exposició: Baixada

Via  equipada. 
Material: 6 cintes i  reunions. 
Roca: Conglomerada, en general bona.
Orientació: Sud-est

Via oberta per: Josep Maria Tunica i Carlos Vives el 12 de març de 1978. Abaqns havia hagut un primer intent per part de Xavier Samsó, Ramon Caballé i en Tunica. En acabar la via van decidir dedicar la via a en Xavier Samsó que era conegut com Sam.

En Josep Maria Tunica em va fer un correu explicant la contesta de la fissura. El text té molt d'encant per recordar com s'escalava en aquell temps:
 El Xavi es va fer de primer una elegant i "expo" primera tirada però per l´ esquerra de la fissura inicial i flanquejant per dalt fins el inici de la fissura més marcada. No més va ficar un miserable buril a mitja tirada i com que vam començar molt tard i ell a sobre tenia que tornar a Barcelona on residia des de feia poc, jo vaig tantejar el inici del segon llarg ficant un buril per sobre el desplom inicial i després vam rapelar des de una figuera i com que no tornaria en molt temps, li vam prometre ficar-li el seu nom de guerra "Sam" quant l´acabéssim (Per bona part  d´ aquest primer llarg, més tard jo obriria la veïna via Apia).  
El cas es que el Ramon n´ estava gaire disponible i vaig quedar amb el Carles Vives i decidint fer una línia més directa començant per la fissura inicial. 

El Carles es va fer la primera tirada amb no més un curt pitó pla a 2 metres  i que sempre ficaríem  en les repeticions; la R-1 era a "pel" crec, darrera de un arbret, crec que  figuera. Jo vaig fer el segon llarg amb el  buril a 2 metres en el desplom d´ inici, la resta a "pel" i la R-2 amb pitons al fons de la fissura (més tard ficaríem burils on ara hi han els parabolts). Carles va fer la tercera tirada, ficant un pitó i un tac de fusta, que es quedarien fixos,  a la part de placa per evitar esbarzers;  i el bloc que tanque la fissura a dalt, flanquejant-lo per sota, cap a la dreta (aeri i impressionant) i amb una "V" que també sempre clavàvem; la R-3 era a una bonica cornisa darrera el gran bloc,  ficant algun pitó i una vaga crec a un pont de roca sota el bloc. La quarta tirada i com vaig dir, era directa i no per la dreta, la vaig començar jo, passant amb una encamada de sobre el bloc a la paret,  ficant un buril i després em va agafar "canguelis" i la va acabar el Carles, sense ficar rés més que una vagueta a un petit matoll del  tram final un xic "expo" i que mai vam voler re-assegurar amb mes burils.
Per baixar vam decidir fer-lo per lo que seria la futura via Apia: un ràpel de savina fins una plataforma on acaba la xemeneia de l´ Apia, d´ allí un altre també de savina fins el inici de la xemeneia i després desgrimpada i flanqueig a "pel"!  fins la figuera de la R-1 de la Sam. No cal dir que era "expo", però a totes les repeticions vam fer servir el mateix sistema. (Al rapelar aquest lloc per primer cop, ens va agradar la línia i poc després obriríem el Carles i jo la via Apia).

Vídeo de la via del gran director Miquel Àngel Ramos:

dimecres, 7 de febrer de 2018

TROBADA D'ESCALADORES/S A MONTALEGRE

Després de la Trobada de Baldellou, de Sant Miquel de la Tosca ara ens toca fer la trobada a Montalegre (lloc tradicional de trobades d'escaladors). Ja us podeu guardar el dia a la vostra agenda que després ... se us passarà...
Teniu la guia d'escalada del Mont-roig, però, a més a més, han obert noves línies sota mateix de l'ermita.



dimecres, 31 de gener de 2018

EL RETAULE DE MONTALEGRE: LO MIRADOR

A l'extrem de la serra del Mont-roig hi ha l'ermita de Montalegre. En Jordi Marmolejo, des de fa temps està fent una zona d'escalada esportiva que és un veritable plaer.
A Lleida feia boira, els dimecres només puc escalar per la tarda i ara que el dia és curt podem anar a pocs llocs. Quan ahir en Pinto em va dir que podíem anar a escalar a Montalegre em va semblar una idea meravellosa. Precisament amb ell vaig anar a fer la via Rampes divertides que pot complementar la proposta que fem avui.
La roca te la menjaries de bona encara que dalt li ha saltat un bolo al Pinto que ens ha fet por...
Descripció de la via:
1a tirada (V - 20 metres - 4 parabolts):
Ens situem sota d'un bloc que ja feia temps m'havia mirat per equipar però una cosa és el pensament i l'altra l'acció que la va prendre en Jordi.
Ha equipat dues línies. Com en la que està més a la dreta encara toca el sol decidim posar-nos-hi. Volíem posar-nos després a l'esquerra... És una placa meravellosa (V) amb les presses necessàries però ni una més ni una menys. Un plaer.
Als 20 metres - escassos - trobem la reunió que muntem.
2n tirada (III - caminant - 10 metres - un pont de roca, una savina): De fet és una tirada de transició doncs només cal pujar uns tres metres per arribar al cap d'una mena d'agulla (III) i continuar caminant fins la propera paret. Estrictament parlant no sé si podem parlar de tirada.
3a tirada (V/V+ - 12 metres - 4 parabolts): Arribem sota de l'ermita encara que no la veiem  i muntem reunió. El llarg és molt més dret que l'anterior i més exigent. Està en aquell punt que no saps si és V o V+. Sortim per la barana de l'ermita. Ja veieu que hi ha força vies d'esportiva al mur del costat molt interessants.
Retorn: Inexistent doncs arribem a l'ermita on hem aparcat.
Accés: Des del poble de Vilanova de la Sal prenem una pista que surt de l'extrem oposat del poble. Aviat es bifurca. El ramal de l'esquerra baixa a l'estació de trens. El de la dreta va a l'ermita de Montalegre que ja veiem a la sortida de Vilanova a l'extrem de la serra de Mont-roig.
4,7 km. Revolt molt marcat. Anem a l'esquerra. A la dreta va la pista als cingles de Mont-roig.
6,1 km. Ermita de Montalegre on aparquem.
Aproximació: Baixem per un corriol que surt darrere del monument de davant de l'ermita. Als pocs metres deixem el camí més important i agafem un sender que surt a l'esquerra. Baixem per una canal costeruda.

3 min. A sota de la canal trobem l'inici de la nostra via. Avui hem anat a la dreta de les dues opcions.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V/V+

Desnivell:  35 metres. 
Temps d'aproximació: 3 min.
Temps de descens:  0 min.
Grau d'exposició: Baixada

Via  equipada. 
Material: 4 cintes i  reunions. 
Roca: Calcària, en general bona.
Orientació: Sud. 

Via oberta per: Per Jordi Marmolejo. Primer va obrir el llarg de dalt però en obrir el llarg de sota va decidir enllaçar-los hi posar-hi el nom del primer.