PLAER DE L'AVENTURA: VIA LLOPIS AL PIC RODO I CRESTA A L'ANYELLER

A la part alta del circ de la vall de Núria els costers són abruptes, però no estan formats per roques fermes. Per anar a escalar cal travessar la carena de l'Olla de Núria. Trobarem crestes que uneixen els cimals amb la part inferior de la vall de Carança. Són terreny d'aventura on costa molt delimitar unes reunions, o unes altres, doncs una mica podem pujar per allà on vulguem amb un dificultat que en la perspectiva d'avui diríem que són  de baixa complexitat.

Una mica d'història:

L'any 1931 s'inaugura el cremallera de Núria,circumstància que permet que molts excursionistes i escaladors (que en aquell moment eren pràcticament sinònim) s'endinsen amb facilitat pels contorns de la vall.

Els excursionistes amb afany de grimpar no troben a en el cor de la vall de Núria paratges per escalar. Però descobreixen amb encant que hi ha contraforts que davallen cap al vessant nord que formes alegres crestes que a poc a poc van conquerint.
L'any 1932, comença en N. Llopis, Estanyol i Malagarriga que el 23 de setembre ascendeixen l'aresta Nord-oest al pic de l'Infern amb una dificultat de II+.
L'any 1933, repeteix Noel Llopis, que combina la seva activitat alpinística amb la seva càtedra de geografia, J. Cardona i J. Portabella que escalen la paret Sud-oest per assolir l'aresta Nord-oest del pic Rodó per la denominada via Llopis. amb una dificultat màxima de IV.

Finalment, l'any 1934, el 25 de febrer de 1934, - com no - Luís Estasen, Josep Torrent, Rafael Flaquer i Joan Peredejordi fan la travessia de la cresta dels Racons també de II+.
Nosaltres descriurem la paret Sud-oest i l'aresta nord-oest al pic Rodó que després perllonga per la cresta d'Anyaller per mantenir un nivell de dificultat interessant pels escaladors doncs les altres es poden fer perfectament amb botes de muntanya i sense material d'escalada específic si es disposa un mínim nivell d'escalada.
Descripció de la via:
Sincerament esdevé força difícil fer una descripció detallada de la via en el sentit que la paret i l'aresta són prou amples per permetre diferents opcions totes vàlides per assolir la fita del cim del pic Rodó. Ens esmerçarem principalment en els aspectes generals de l'escalada. És per tant, un terreny d'aventura.

Uns ressalts herbosos ens permeten arribar al peu de la paret sud-oest. Cerquem el punt feble del cingle, seguint la lògica dels primers ascensionistes.
Coordenades UTM: 31T  x=431280  y=4698629 de l'inici de la via.
La roca és prou ferma, encara que sempre cal anar amb cura, i decidim pujar sense encordar-nos. Escalem uns 70 metres amb una dificulatat de III primer per unes esgraonades prou agradables. Girem a l'esquerra i arribem a un diedre (II+). A la base hi ha un petit pi.
Una petita dificultat ens barra el pas. Trobem un clau a la roca però no es pot aprofitar doncs està empegat en la paret i no es pot passar el mosquetó (ni un cordino) per l'anella. Estem en una petita terrassa i cal ascendir uns metres on trobem algunes preses en sentit invers. La molsa ens dificulta també l'adhesió (IV). Superat aquest pas la dificultat minva aviat i torna a ser de III i ens desencordem. Hem fet tota la pujada amb bota de muntanya.

Després de 40 metres més arribem a l'aresta que anem seguint. Trobem un friend abandonat en plena cresta. A mesura que anem pujant la dificultat va minvant.
Hi ha algun punt aeri, i amb la roca de no fiar gaire.
Arribem a una bretxa i trobem una doble reunió muntada amb parabolts, ara que la dificultat ha baixat substancialment. Continuem per la cresta de II+ voltant alguns blocs cada vegada menys verticals i disseminats doncs la cresta es va obrint.
Assolim l'arrodonit cim del Pic Rodó (2646 m.). Seguim de nou la cresta que ara passa a denominar-se de l'Anyeller. Un dia un guia em va explicar que era una de les travesses d'escalada de la contrada que més es feia.
Primer podem anar per un camí que va per l'esquerra i que evita pujar i baixar per blocs de granit. De sobte trobem un mur en una bretxa que ens torna a exigir fer anar les mans. Assolim les anomenades agulles de l'Anyeller (II+) que ressalten poc en la cresta. Hi ha una instal·lació de rapel en sentit invers.

Arribem a un petit ràpel d'uns 8 metres (amb anelles), encara que es pot descendir emprant una corda amb nusos (alerta amb l'estat de la corda). També es pot descendir per unes terrasses laterals. Coordenades UTM: 31T  x=431719  y=4698186
El que resta de la cresta no presenta dificultats remarcables (II) i assolim el pic de l'Anyeller (2634 m.).
Descens:
Anem al coll d'en Bernat que tenim davant.
4 min. Coll d'en Bernat (2618 m.) on enllacem amb el camí d'anada. Anem a l'esquerra.
34 min. Coll de Nou Fonts (2651 m.)
1 h 35 min. Arribem al santuari de Núria (1975 m.)
Aproximació:
Sortim del santuari de Núria pel GR-11 que puja al coll de Nou Creus. Primer anem per una pista d'esquí però aviat trobem un cartell que ens indica un sender que surt a l'esquerra.
6 min. Sortim de nou a la pista que seguim amunt.

26 min. Pont de l'Escuder on travessem el torrent que davalla del coll de Nou Creus.
32 min. Bifurcació de camins. Per la dreta va el GR que puja al coll de Nou Creus mentre que nosaltres anem a l'esquerra per assolir el coll de Nou Fonts.
1 h 32 min. Assolim el coll de Nou Fonts (2651 m.). Vista privilegiada vers la vall de Carança. Observem a l'esquerra un coll secundari (Coll d'en Bernat) que separa el pic d'Anyeller. Constitueix la nostra propera fita.
1 h 58 min. Coll d'en Bernat (2618 m.) on acabarem l'escalada. Continuem davallant.
Estem a les envistes de l'Estanyet i del contrafort de la muntanya del pic Rodó per on ascendirem.
2 h 16 min. Abandonem el sender i adrecem vers la paret travessant un tarter. Un cop creuat el pedregam anem a uns ressalts d'herba que ens apropen a la paret.
2 h 30 min. Inici de la via d'escalada.
FITXA TÈCNICA:
Valoració. Interessant per terreny d'aventura. Pur ambient d'alta muntanya.
Dificultat: III+ (un pas de IV)
Desnivell: 350 metres incloent la cresta d'Anyeller.
Temps d'aproximació: 2 hores 50 minuts.
Temps de descens: 1 hora 35 minuts
Grau d'exposició: Baix-mig. Molta estona vam anar a l'ensemblee i descordats encara que puntualment ens vam encordar quan vam considerar que havia risc objectiu.
Material: Friends, tascons i material per muntar les reunions.
Roca: Grànit prou agraït encara que no sempre és de fiar.
Orientació: Sud-oest quan estem a la paret (ombra al matí) i Nord-oest a la cresta.
Via oberta per: Noel Llopis, J. Cardona i J. Portabella  el 23 de setembre de 1934

PLAER DE L'ESCALADA: AGULLA DE PORTALET

Feia temps que li tenia l'ull posat i finalment avui he pogut fer una nova ruta de Sendero límite. En poques paraules, és una via que m'ha agradat molt, senzillament perquè està al meu nivell i la pujo però tampoc em puc encantar gaire doncs sempre hi ha aquell pas que et se travessa. Sempre queda la solució de fer A0 dcons la via està generosament equipada.





Escalar al Pirineu, amb el Midi d'Ossau o Anayet, de teló de fons és impressionant. La via és vertical i prou mantinguda. Quan surt dalt tens la sensació que voldries un parell més de tirades...
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
Des de l'aparcament del coll de Portalet ja veiem l'agulla de Portalet, per la qual cosa pocs problemes d'orientació per arribar-hi doncs tot és herba.
1a tirada (V - V+ - 25 metres - 12 cintes): A la paret podem llegir: Original SL (Sendero Límite). El primer pas ens agafa una mica freds i cal fer una petita tibada doncs hi ha pocs peus. Anem pujant per un pala vertical (V) fins a arribar a una panxa (V+) que es puja una mica per l'esquerra. Ara sortim de la verticalitat però encara trobem un altre pas estrany per acabar pràcticament caminant. No cal navegar, cal anar seguint les xapes.Segurament és el llarg més difícil però molt bonic...
2a tirada (IV - 25 metres - 5 parabolts) i 1 pont de roca): Sortim prou drets i arribem a un esperó per on pugem. El darrer tram té caire de cresta pirinenca.

Observem com el Josep Lluís a les tirades
 fàcils va descalç. Un crack.

3a tirada (V/V+ - 25 metres - 8 parabolts): Sortim per l'esquerra. Sembla molt impressionant però es deixa fer prou bé (V). Anem pujant per una sèrie de ressalts. N'hi ha un que se me travessa. Miro, i miro, però no trobo res de bo. Veig una cinta vella que algú a deixat. El peu se me posa, sense jo voler... Oh!! quin plaer faig un A0 per superar el pas i ja hi sóc, per mi un V+ encara que no surt a les ressenyes. Sols aquest pas la resta tot plaer.
4a tirada (V - IV+ - 25 metres- 11 parabolts): En algunes ressenyes he trobat que hi posen 5b+ i sembla que hagi de ser el llarg més difícil. Personalment a nosaltres no ens ho va sembla. Sortim per l'esquerra. Ara les preses estan invertides i costa de trobar-se bé. El primer parabolt està posat molt a contra mà. Sembla que ens vulguin fer pujar pels primers trams del diedre però les ressenyes dibuixen un tomb a l'esquerra.
Ara ens situem dins del diedre que és molt vertical però es deixa fer amb comoditat (IV+). La roca no es tan bona però es qüestió de pujar amb cura que esteu molt mal acostumats.
Hi ha algun tram herbòs.

De fet he acabat l'escalada però esteu dalt d'una agulla i cal sortir-ne, per això us detallaré el que us trobareu.
5a tirada (II - 30 metres - 3 ponts de roca i un parabolt): La sortida és prou aèria i per evitar problemes és millor anar assegurats. Hi ha ponts de roca (algun vell) que ens permeten superar amb seguretat els passos verticals, però no difícils. Ambient d'alta muntanya.
Descens:
Un caminet ens indica per on hem d'anar.
2 min. Enllacem amb el camí que puja al pic del Portalet. Ara abaix.
30 min. Ja estem a l'aparcament del Portalet (1794 m.).
Accés:
Aparcament del coll de Portalet.
Aproximació:
Ja des del coll veiem l'agulla de Portalet que està a la cinglera del pic de Portalet. Podem anar per qualsevol lloc però el millor és agafar el camí que surt de la mateixa frontera i anem seguint el camí de baixada fins trobar-nos a peu de via.
(25 min.).

FITXA TÈCNICA:
Valoració. Molt interessant. Pur plaer.
Dificultat: V/V+
Desnivell: 130 metres.
Temps d'aproximació: 25 min.
Temps de descens: 30 min.
Grau d'exposició: Molt baix.
Material: 12 cintes exprés i reunions. En algunes ressenyes parlen d'11 cintes.
Roca:Calcària. En general bona però en el darrer llarg cal anar especialment amb cura. Hi ha algun bloc que es mou.
Orientació: Sud-oest. Vam tenir ombra tot el matí.
Via oberta per: Julio Benede i Luís Royo de Sendero límite l'any 2009.

PILAR MARTINEZ A LA GORRA FRIGI: NO DEFRAUDA

Quan vam quedar amb l'Aleix per anar la via Pilar Martínez a la Gorra Frigi no pensava que m'aportaria res de nou. Una més a la Gorra Frigi, vaig pensar.
Anàvem per veure si havien canviat els rapels de baixada segons ens havien dit. La informació era incorrecta.
Però la veritat que m'ha agradat prou. He comptat 9 vegades pujades a la Gorra Frigi i sempre per vies diferents. Potser la Gorra Frigi és l'agulla que té més vies!!!!
La Pilar Martínez m'ha agradat perquè la trobo força variada.

Descripció de la via:
1a tirada (II - III - 30 metres - ¿?): El primer llarg surt del contrafort més baix de Gorro Frigi, per sota de l'ermita. Veiem que el Mestre Guillem Arias no el fa sinó que surt de l'ermita, anant horitzontalment. Si ho mestre ho fa nosaltres, alumnes dolents, també ho farem.
2a tirada (III - IV - 40 metres - 9 parabolts): Tirem a l'esquerra de l'ermita i localitzem una feixa. Al començament trobem la via GEDE i tirem una desena de metres més enllà i trobem la reunió primera de la via. Amunt. Només cal anar seguint les xapes que tendeixen anar a l'esquerra. Hi ha moltes assegurances però si voleu deixar-ne alguna de posar no us passarà res. Aquí venim a fruir de l'escalada.
3a tirada (IV+ - IV - 40 metres - 10 parabolts): Tirem un metre més a l'esquerra. Continuem amb aquesta tendència. Un metres més avall, i de color blau, hi ha la reunió de la GEDE que aviat ens abandonarà.
Hi ha trams verticals i amb poques preses. En alguna ressenya hi posa V però nosaltres li posem IV+. De ben segur l'abundància de ferro ens dona tranquil·litat. La reunió queda una mica a l'esquerra de la línia natural.
4a tirada (IV - IV+ - 30 metres - 8 parabolts): Si feu una bona alternança de cordades, el darrer no cal que arribi a la reunió i pot tirar amunt. Cal posar una cinta ben llarga doncs si no hi ha molt fregament de la corda. En el pas estret on supereu el llavi de roca que heu pujat des del començament  està protegit per un ferro vell, però no patiu damunt teniu un altre parabolt i us el podeu saltar (IV+). Ara pugeu per una mena de terrasses. Aneu pujant segons us marquin els parabolts. La reunió la muntem al peu de la fissura que separa un bolo immens.
5a tirada (IV - 15 metres - 3 parabolts): Ara hem de fer un flanqueig de 15 metres. No és difícil però generalment no sol agradar. Al començament no veiem molt clar per on agafar-lo. Va en línia recta amb la reunió. Aquí els parabolts estant separats.
6a tirada (IV - IV+ - 30 metres - 11 parabolts): Continuem el flanqueig però ara les cintes estant posades tan prop que es pot anar fent A0 amb comoditat encara que hi ha bones preses per fer-lo en lliure (IV) però pilla color.
Als 10 metres aproximadament acabem el flanqueig i tirem amunt. Només cal anar seguint parabolts. Hem de pujar un ressalt a l'esquerra. En una ressenya em vist que posava que havia un aleje. No és pas veritat. El que passa és que pots fer tot el llarg en A0 però hi ha un lloc que no arribes al parabolt i has d'escalar. El llarg sembla molt impressionant però es fa prou bé. Nosaltres li hem posat IV+ i no V com en moltes ressenyes (i no som bons). La roca en aquest darrer tram vertical no dona gaire confiança però la veritat és que està molt bé. Finalment sortim caminant fins sortim al cim de la Gorra Frigi.

Descens:
A uns 10 metres a la dreta de la nostra reunió trobem la instal·lació de rápel d'uns 25 metres que ens deixa és un ressalt en el vessant que mira al monestir on trobem l'altre rapel. Aquest rapel fa 55 metres. L'han posat més a la dreta i així la corda no s'enrotlla amb les branques d'un arbre. Aquest rapel llarg veig que es pot partir per la mitat.
Baixem seguint el mateix recorregut que a l'anada.

Aproximació:
Hi ha tres opcions per pujar a Gorros. Agafant el funicular de Sant Joan on ens queda a uns 10 minuts de la base de la paret. Pujant pel Pas del Francés i agafar el trencall cap a l'ermita de Sant Anna on cal posar-hi 45 min. fins al funicular, o pujar pel camí de l'ermita de Sant Miquel on també cal comptar uns 45 min. Una mica acaba sent una qüestió de gustos.
Un cop situats al peu del Gorro Frigi agafem la canal que hi ha entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. És una canal dreta i costeruda on hi ha una corda per superar un tram força llis i pendent. La pujada és dreta i cal anar amb cura. Arribem al coll entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior en una hora. Encara ens queda 10 minuts per baixar fins al balma on hi ha una petita construcció que alguns anomenen ermita.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV+
Desnivell: 185 metres.
Temps d'aproximació: 1 h 10 min.
Temps de descens: 50 min.
Grau d'exposició: Molt baix.
Material: 11 cintes exprés i reunions.
Roca: Conglomerada, Molt bona. En el darrer llarg la sensació és que no és tan bona però es passa prou bé.
Orientació: Sud-oest
Via oberta per: No tenim dades.

VIAJE POR EL MURO DE LA CASCADA = PARADÍS DE PANTICOSA

El grup Sendero limite  estan fent una feina increïble obrint vies d'escalada "populars" pel Pirineu aragonès. Un dels racons on han equipat més vies és a Panticosa. He fet: L'Aresta Mogli, la via del Nano i Rebollon, l'Espolon del pino (en la mateixa paret de la cascada que la via d'avui). Val la pena fer un estatge a aquesta contrada per fruir d'uns dies d'escalada love climbing.
La via Viaje por el muro no us decebrà pas doncs es tracta d'una escalada en una gran paret però sense problemes especials d'orientació. Potser, si hem de fer un retret que hi ha molts llargs fàcils (IV o menys) mentre que tota la dificultat es concentra en el cinquè llarg on hem de suar de valent (V/V+). Falten IV+ .. però això és la paret...
Per cert, a la vora hi havia dos membres del grup Sendero limite que estan obrint una nova via. Això es fer-nos dentetes.
Descripció de la via:
Comencem la via al costat mateix de la cascada. El primer llarg està una mica moll de l'aigua del torrent així que decidim no posar-nos els peus de gats perquè estiguin secs i pugem amb el calcer normal. El Josep Lluís pren una decisió més valenta: Ha decidit que sempre que vagi de segon anirà descalç. Està força acostumat a caminar descalç .Avui puja de pantalla i escala. Olé, olé.
1a tirada (III+ - 2 parabolts i 4 ponts de roca - 25 metres): En el primer parabolt trobem les restes d'un cercle vermell que indicava l'inici de la via. Pugem per una mena de xorreres fetes per l'aigua amb uns forats increïbles i de molt bon fer. Alguns forats estan molls.
Ara anem caminant uns 40 metres. Trobem un altre pont de roca i un parabolt fins a trobar-nos la R1 bis.
2a tirada (IV- - 15 metres - 3 parabolts i un pont de roca) i 3a tirada (IV - 30 metres - 6 parabolts): Hem encadenat aquests dos llargs que comencen en un mur poc inclinat fins arribar a una feixa herbosa on hi ha la reunió del següent llarg. És una escalada divertida, fruint del tacte del granit.
Si enllacem el llarg cal tenir present que hem de dur 11 cintes exprés. També la vaig fer amb les botes.
En arribar a la reunió fem una trentena de metres caminant ara a la dreta. Cal tenir present que hem de baixar una mica. Hi ha un parabolt que ens indica la direcció correcta.
Muntem la reunió en un gran pont de roca llaçat però té el problema que no es veu al company quan escala. Potser hagués estat millor muntar la reunió més encarada cap a la continuació.

4a tirada (IV - 7 parabolts i un pont de roca - 30 metres): Girem a la dreta i pugem una mena d'esperó molt visual. També hi ha foradets a la roca.
5a tirada (V/V+ (A0) - 26 metres - 6 parabolts): És el llarg clau de tota la via. El nivell puja considerablement comparat amb tot l'anterior. Menys mal que està equipat per fer A0. Pugem per un muret tombat i ens encarem cap a un diedre on hi ha en un costat (esquerra) la roca negra que fa una mica de mala pinta per fer adherència i la roca granítica de to blanc. Tram vertical - fins hi tot arriba a tirar en fora- cal obrir les cames per agafar preses de peu de fora.
Un cop superat el primer pas ens posem de peus com podem i hem de fer un flanqueig a la dreta que impressiona. Per acabar pujar uns metres i anar flanquejant, ara a l'esquerra, no és tan exigent com els passos de sota però potser ja esteu una mica tocat.
6a tirada (IV - 30 metres - 5 parabolts i un pont de roca): Sortim per la dreta i agafem una fissura molt agradable. Bon ambient.
Fem la reunió en un arbre.
Ara cal tenir present que davant nostre surt una tirada de parabolts però no és la nostra via sinó la via El Dorado i encara més a l'esquerra hi ha la via del Diedre. Ja veieu hem d'anar caminant a la dreta. Estem de nou prop de la cascada.
Hem caminat uns 15 metres.
7a tirada (IV - 20 metres - 4 parabolts i un pont de roca):  Sortim per l'esquerra entre blocs que pugem primer en diagonal però finalment tira recta amunt. És bastant vertical però hi ha preses per un tubo.
8a tirada (III+ - 30 metres - 4 parabolts): De la reunió hi ha un parabolt que ens obliga a pujar a un bloc tonto i després pujar per un llom tombat. Des de dalt ja veiem el refugi de Bachimala que és la nostra propera fita per recuperar-nos.
Descens:
Des del refugi de Bachimaña agafem el sender GR-11 que ens duu en poc més d'una hora al Balneari de Panticosa.
Aproximació: 
A l'extrem del Balneari, al costat de la Casa de Piedra agafem el GR-11 que seguim amunt. Els primers trams són força costeruts. 
1 h. En una esplanada tenim la paret de la Cascada. D'aquí surt un corriol (fita) que anem seguint i ens anem encarant cap a la cascada. Finalment pugem per una tartera.

1 h 06 min. Arribem a peu de via.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat:  V/V+ A0
Desnivell: 205  metres
Temps d'aproximació: 1 hora 6 minuts.
Descens: 1 hora.
Grau d'exposició: Baix,
Material: 11 cintes exprés, si empalmeu els llargs 2 i 3, en el cas contrari, només en cal 6..
Via equipada.
Roca: Granit que te'l menjaries de bo que és.
Orientació: Oest. Al matí ens toca  l'ombra.
Via oberta per:  Col·lectiu Sendero límite.

LA GRANDE DALLE DU CLAPS: LA SORPRESA GEOLÒGICA

Després de pujar el Mont Aiguille, en Toni Vilaseca, coneix una contrada sorprenent on anirem a escalar l'endemà. Constitueix un complement perfecte.
Le Claps és una meravella geològica que de ben segur atrau la gent que estima la roca. Es tracta d'una gran esllavissada que va deixar a la base un caos de blocs formant un laberint que haurem de travessar, però com escaladors el que ens interessa és que aquesta esllavissada ens va deixar una placa llisa d'uns dos-cents metres on per pujar haurem de fer força adherència, encara que també caminar a 4 grapes.
Hi ha dues línies pràcticament paral·leles. Una equipada amb parabolts i l'altra amb químics. La paret té una inclinació de 45º. Tot per fruir de valent amb un grau de dificultat discret.
Descripció de la via:
La principal dificultat de la via - m'atreviria a dir - és trobar on comença. La paret és immensa i cal agafar-la bé per no perdre'ns en la immensitat.
Vam trobar una fita gran al peu de la paret, més aviat a la dreta del cingle, damunt hi havia una mena de petit contrafort rocós en forma de triangle (no sé si aquesta dada us ajudarà gaire, o us embolicarà). Hi ha un tram tombat, fins arribar a una feixa - vaig pujar caminant - i llavors per casualitat trobo un buril - vaig posar una mini fita, però no es veu - . Ara busqueu el primer parabolt que està un metre damunt d'un gran forat, l'altra assegurança també està un metre damunt d'un altre forat de placa. Sort.

1a tirada( III- - 50 metres - 1 buril - 2 parabolts): Mai havia vist un llarg tan fàcil com aquest un cop localitzat. Pujar, a poder ser amb dues potes i no pujar a grapes...
2a tirada (III- - 35 metres - 3 parabolts): Anem seguint els parabolts que ara ja es veuen.
3a tirada (III - 40 metres - 3 parabolts): "Mismo de lo mismo", superem alguna feixa.
4a tirada (III+/IV - 35 metres - 3 parabolts): La paret es va redreçant a poc a poc. Ja albirem que dalt s'aixeca més dreta.
5a tirada (II - 50 metres - 2 parabolts): La via tira a l'esquerra, així que nosaltres vam agafar la línia de químics. Puja també uns 50 metres però tindrà un grau de IV.

6a tirada (IV - 45 metres - 5 parabolts): Pugem per la línia de químics.
7a tirada (IV+ - 30 metres - 5 parabolts): Llarg més interessant doncs cal anar mirar on ens agafem, ja que fins ara anàvem pujant una mica per on volíem. Paret més dreta.
8a tirada (IV+ - 25 metres - 25 metres):  Igual que l'anterior sembla que ha de ser molt difícil però anem pujant plaentment. Sortim a la carena superior.
Descens:

Tenim dues opcions. O baixar caminant pel darrere i després flanquejar la paret per la base, o rapelar la paret. Nosaltres vam prendre aquesta opció. Totes les reunions estan equipades amb cadena i mallon per baixar. El problema és trobar la reunió en la immensitat i que de vegades volem encadenar dos tirades en un ràpel i llavors ens adonem que no arribem a la següent instal·lació.
Tornem pel camí d'anada (18 minuts).
Aproximació:
Observa el croquis que aquí et posem. Una imatge millor que mil paraules.
Accés:
Aparcament ample. A l'esquerra hi ha un camí amb un cartell, a tocar d'una gran pedra. És el camí que no heu d'agafar, ja que heu de prendre un que surt una mica més a la dreta - menys evident - aneu pujant entre blocs despresos de la paret seguint les nombroses fites i uns punts vermells petits pintats en la roca. Els primers metres  són drets però després va suavitzant però cal anar amb molt de compte doncs anem fent ziga-zagues entre els blogs, no hi ha una línia lògica en aquest laberint, però si aneu buscant les fites i marques es puja prou bé.
Arribem al peu de la paret i heu de buscar la fita gran al peu. (22 minuts).
FITXA TÈCNICA:
Dificultat:  IV+
Desnivell: 310  metres
Temps d'aproximació: 22 minuts, per sender.
Descens: 18 minuts pel camí d'anada a partir dels ràpels.
Grau d'exposició: Baix, pensareu que hi ha poques assegurances, però és que tampoc calent més. Ara si caieu, us encendreu com un llumí, rascant per la paret.
Material: 6 cintes exprés.
Via equipada.
Roca: Calcària de qualitat.
Orientació: Sud.
Via oberta per:  Dades desconegudes.

MONT AIGUILLE: LA MUNTANYA REPUBLICANA

Mont Aiguille és una muntanya que imposa com ho fa l'Urriellu, el Cerví, el Pedraforca, el Cavall Bernat, així que no us sorprendrà gaire si comenceu a fer fotos i més fotos i en arribar a casa en veieu que li he fet més del compte.
Li va passar el mateix al rei francès Carles VIII que era un xuleta i es va quedar pres pel Mont Aiguille. Un subdit seu li va dir que la muntanya era inaccessible. D'alguna forma ell no podia regnar en el seu cim. No va tenir altra pensada que manar a Antoine de la Ville la missió de conquerir-la.
El pobre militar es va encarregar de contractar fuster per fer escales i sobre tot un capellà doncs sembla que el seu cimal podia estar habitat per éssers diabòlics.
Després de cercar el punt feble de la muntanya va ascendir el 26 de juny de 1492!!! que es va posar una creu per recordar la seva proesa.
Hi ha alguns dubtes sobre el lloc per on va pujar-hi.
Fins als anys 1800 un pastor no va tornar a accedir al cimal. Aquest ho va fer per la via que ha estat considerada via Normal.
Alguns consells:
Es tracta d'una gran paret, així que  aneu mentalitzat que haureu de navegar per la muralla. No hi ha fites ni pintura com passa als cims de casa nostra. Segurament els guies no volen que hagi gent estranya que no paguen.La darrera setmana de junt (2019) van reequipar la via amb químics, reunions reinstal·lades i els vells cables substituïts per nous. En Toni Vilaseca l'ha fet 4 cops i diu que perd una mica de caràcter històric.
La via està encara al sud-oest i en tot l'escalada no ens va tocar el sol i vam passar fred malgrat l'amenaça d'un dia de calor.

Com hi va molta gent el descens es fa per una altra canal i evitar els accidents i esperes. Generalment hi ha dues instal·lacions de ràpel per evitar les cues.
Hi ha dues opcions per ascendir al peu de via: Per Chichilianne (sud) o per Les Pellas. En Toni em diu que no hi ha comparació en el camí. Molt millor el de Chichiliane que és molt bonic doncs puja per una meravellosa fageda, i a més a més, més curt...
Descripció de la via:
Es tracta d'una gran muralla i cal tenir present que caldrà navegar per la muntanya. La nostra descripció de les tirades és personal encara que cara vegada es fixarà més els llargs doncs hi ha reunions equipades. Estan pensades per cordes de 60 metres.
1a tirada (III - II - 60 metres - 2 químics): Arribem a un primer clau dels antics. Cal posar-se l'arnès uns metres abans i preparar les cordes. Ens van avançar uns nois que anaven a l'ensemblee per aquí. Ja veieu la dificultat baixa, anem tirant cap a la dreta. Trobem un diedre per on pugem (on crec que estaven els dos químics) encara que la reunió està una mica més amunt.
2a tirada (III - 30 metres - 1 químic): Pugem un diedre. La roca es prou ferma encara que hi ha trams que estan força sobats. Recorda una mica el Pedraforca però la roca és més sòlida. Comencem el flanqueig.
3a tirada (II): Comencem un llarg flanqueig a la dreta molt llarg. No us puc dir la llargada ni les assegurances doncs no ho recordo, perdoneu.
4a tirada (II - III+): Trobem un cable, ara nou. I anem pujant cap al coll que forma l'agulla de la Verge que tenim davant. En els metres superiors, abans d'arribar al collet, trobem la principal dificultat. Hi ha una placa "la Rampe" que de lluny sembla molt llisa però quan arribes allí veus que hi ha prou preses per pujar-lo amb gallardia. Es podria agafar al cable, però no cal. Ara cal baixar uns metres.
5a tirada (III - II - 50 metres): Traslladem la reunió un parell de metres, darrera del collet de la Verge. Ara cal baixar un parell de metres i ens hem de fixar-nos bé. Pugem per un mur primer i després girar a l'esquerra per anar a buscar una canal molt fàcil. Nosaltres vam fer una reunió en un arbre doncs no ens arribaven les cordes.
6a tirada (III - 60 metres): Tirem una mica a la dreta. Estem en el pas de les Meules (mules).
7a tirada (II): Anem per una sender estret (tipus feixa) amb un pas estret, però la resta del flanqueig es fa molt bé que ens duu a la canal final.
8a tirada (III): Ens situem en una marcada canal que ratlla el mur final de la paret. La roca és bona però si cau una pedra de les cordades superiors semblarà una partida de bolos. És puja per la canal aprofitant les preses que hi ha per tot arreu. Es de bon fer.
9a tirada (IV): Estem en el pas més complexa. Tornem a trobar cable però el cable tira per l'esquerra. Per la dreta la roca està totalment polida. Crec que no s'hi agafen ni les mosques. Hi ha un químic amagat que dóna confiança al pas que esdevé ja vertical. Més amunt en trobem un altre pas però no està tan "net" i es va millor.
10a tirada (II - 60 metres):  Anem pujant per la canal que ara perd verticalitat i fa de millor pujar. Ara ens toca per primer cop el sol.
Sortim a la plana cimal.
Ara ens espera pujar al cim del Mont Aiguille (2085 m.). Al fons podeu veure els Ecrins a l'est, al nord el massis de Chartreuse, al sud-est: el Grand Ferrand i l'Oest el Grand Veymond que és la muntanya més alta del Plateau de Vercors.
Penseu que l'any 1957 un pilot va ser tan valent d'aterrar i despegar d'aquest prat... Hi ha maneres més divertides de suïcidar-se.
Descens:
La dificultat principal de la via per a mi és la baixada, així que ara heu de descendir amb molt de compte. Doncs és una baixada exposada.
Anem més enllà de l'indret per on hem pujat. Cerquem en una roca una placa metàl·lica recordant la gesta de l'Antoine de la Ville amb motiu del 500 aniversari. Es baixa per una canal estreta. Hi ha un químic i nosaltres decidim fer un primer ràpel d'uns 15 metres. Anem a la dreta i ens trobem a l'inici de la canal de baixada. No hi ha fites (els guies les han tret, potser?). Aneu mirant els trams més trepitjats i anem baixant i baixant sense tirar pedres doncs segur que teniu cordades sota i anem escoltant si hi ha cordades per damunt que us puguin tirar pedres. Tram estressant.
Arribem al segon ràpel. Hi ha un cable metàl·lic que ens duu a l'esquerra. Si està ocupat, seguiu l'altre cable metàl·lic que us duu a la segona instal·lació que està amagada a la dreta. Són uns 45 metres. Un cop esteu sota, ara heu de remuntar uns metres i seguir una feixa fins trobar dues instal·lacions de 60 metres de ràpel volat (encara que també es pot fer amb un de 50).  La baixada es fa per una mena de gran escletxa de la muntanya. Tram molt fotogràfic. Acabeu passant per dins una petita balma que forma un bloc caigut.
Continueu per l'escletxa. En algun moment ens cal pujar una mica. Quan s'obre l'escletxa veure un camí que tira avall per l'esquerra. Anirem a parar a una altra placa que explica en llatí la proesa del que els francesos consideren el primer alpinista.
Descens:
Aviat trobem el camí d'anada i baixem per l'ombra dels faigs (1h 30 min.).
Aproximació: Del poble de Chichilianne agafem una carretera asfaltada que ens duu a la foyer de l'estació d'esquí de fons de Chichilianne on nosaltres vam aparcar.
Accés: Seguim la pista i aviat trobem un trencall a la dreta on hi ha també un aparcament. Agafem un sender perfectament indicat. Anem trobant marques grogues i verdes.
Sortim a una pista i fem una drecera per continuar per la pista.
18 min. Arribem a un aparcament més elevat que s'arriba per la nostra pista però hi ha algun tram pedregós. Ara agafem un sender de muntanya que va traçant belles ziga-zagues en mig d'una impressionant fageda.
1 h 30 min. Arribem al col de l'Aupet. Poc després s'incorpora per l'esquerra la pista que puja de les Pellas. Continuem amunt ara amb la presència imponent de la muntanya. Anem a cercar el seu punt feble que es troba a l'esquerra de l'agulla de la Verge que es veu molt bé des del vessant oposat.
1 h 50 min. Arribem al peu de la via.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat:  Dos passos de IV. La resta de II - III. Ja veieu dificultat bsixa però cal saber navegar per la paret.
Desnivell: 400  metres
Temps d'aproximació: 1 hora 30 minuts (des de l'aparcament superior) 1h 50 des de l'estació d'esquí.
Descens: 1 hora 30 minuts a partir dels ràpels.
Grau d'exposició: Mig, ja que els químics estan força separats.
Material: 7 cintes exprés i reunions.
Via equipada.
Roca: Calcaria. Patina pel pas dels escaladors.
Orientació: Sud-oest.
Via oberta per:  Antoine de la Ville, el 26 de juny de 1492 per imperatiu reial.