TACTE DE CALCÀRIA: VIA D'ESTIU A LA NOU

En acabar d'escalar la via d'Estiu en Ricard em diu que li agrada el tacta de la roca calcària i que avui ha fruit palpant-la. Jo que estic molt habituat - segurament és la roca que més toco - no li trobo tant encant. Cal que un amic d'Igualada vingui a dir-m'ho. Reflexiono, i si, la roca calcaria té una noblesa especial. Especialment si es variada com la roca que trobarem avui.
Per mi ha estat una descoberta la via d'avui - no en tenia cap referència i trobo que és bestial. D'on trau la informació aquest Toni Vilaseca???
Penseu en una via d'aproximació zero que després del rapel, 3 minuts fins al cotxe. No es pot demanar res més.
Segurament deu ser una via amb ombra, per això es diu via d'Estiu però no us ho puc dir ja que avui estava núvol i no ens ha fet res de calor.
Descripció de la via:
Arran de la pista observem un esperó rocós i veiem tres parabolts de la via. A por ellos!!!
1a tirada (V - V+ - 15 metres - 3 parabolts):
No us enganyaré es veuen drets.
Els primers metres es dret però la veritat, hi ha unes bústies que fan fruir de l'escalada. Ara damunt tenim dos parabolts més exigents. Principalment perquè la paret escup una mica a fora. Es pot fer en A0.
2a tirada (II - III - 30 metres - neta): Pugem per una mena d'aresta formada per blocs, alguns de sueltos. Es pot protegir amb facilitat. El que fem és enllaçar dos contraforts de la roca.
Fem la reunió en un arbre.
Baixem a un collet i anem a l'esquerra tot baixant. Als 10 metres retrobem de nou la paret del nou contrafort.
3a tirada (6a/dos passos de Ae - V - IV - 15 metres - 4 parabolts): El mur és dret i desprotegit de preses. Està pensat per fer en artificial amb els estreps. La sortida també és exigent (V) i entrem a una mena de canal amb els primers metres que tiben però a mesura que anem pujant va baixant la verticalitat i hi ha més preses. Tram amb alguna vegetació. La reunió es munta també en un arbre.
4a tirada (IV+ - IV - V - IV - 30 metres - 3 parabolts i 4 ponts de roca); Aquesta tirada és súmmum. Des de sota sembla impossible i en canvi es deixa fer i et deixa feliç. Segurament es tracta que aquesta tirada es troba al meu nivell i per aquest motiu em vaig trobar tan bé.
Comencem per uns blocs que formen un esperonet (alguna pedra es mou) i després anem a la paret on hi ha una bona recula de ponts de roca (3) per on pugem per unes regletes que són encantadores (IV+)(em recorda els primers metres de l'inici de la via. Pas d'equilibri i de situació (IV+) i, seguidament, ens anem a l'esquerra. Aquest tram no es veu des d'avall i sembla més dificil del que és (IV). Dalt arribem a un mur llis on hi ha un parabolt que veiem des de lluny. Les preses són petites però les justes per sortir (V) per l'esquerra (una mena d'aresta) i pugem ara per una canal herbosa ja sense dificultat (IV).
Descens:
Vam muntar dos ràpels un de 25 metres i l'altre de 20 a les reunions per on hem pujat. El segon en un arbre. D'altres van fer un rapel de 60 metres però em fa por el tema de recuperar cordes.
Una vegada estem a la base de la tercera tirada pugem els 5 metres fins al collet per on hem anat i agafem un senderó que va baixant. En 3 minuts estem a la pista.

Accés:
En la part alta del poble de La Nou (carretera C-16 al túnel del Cadí km. 108 on agafem un trencall a la dreta a La Nou (5 km.).
En la part alta del poble trobem un trencall a la dreta cap a La Clusa - Cuirols. Als 5 km., aproximadament, trobem un mur de pedra amb un trencall a la dreta. A l'esquerra posa La To. Aparquem aquí.
Aproximació:
Agafem la pista de la dreta i als 100 metres trobem un contrafort. El voltem i a l'altre costat ja veiem la ristra de parabolts de la primera tirada.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat:  6a/2 passos Ae - V/V+
Desnivell: 90  metres
Temps d'aproximació: 2 minuts.
Descens: 3 minuts
Grau d'exposició: Baix.
Material: 7 cintes exprés, estreps, friends i reunions.
Via equipada encara que nosaltres vam posar molts friends que creiem que són necessaris, per la qual cosa creiem que és semi-equipada.
Roca: Calcaria en general bo encara que cal parar compte amb alguns blocs. Caldria fer una feina de neteja doncs podria esdevenir una via molt interessant.
Orientació: Sud-oest
Via oberta per:  Joan Baraldes i Antoni Alarcón el setembre de 2015.

MIQUEL ANGEL PRODUCCIONS: CRESTA DE LA LLOSA

M'havia descuidat, quan vam fer la cresta de la Llosa (4 de maig 2019) també vam tenir temps de fer una filmació que el Miquel Àngel acaba muntant... crec que haurà un dia que aniré a escalar, no pel plaer d'escalar si no pel plaer de poder participar a les seves filmacions. És super divertit... i ho fem tot sense preparar i el criteri és no repetir mai un pla.

NOMÉS FRUIR DE L'ESCALADA: VIA ÀPIA A LA MAGDALENA INFERIOR

Ahir vam decidir anar a fer la via Àpia a la Magdalena inferior. És una clàssica de l'escalada a Gorros amb les assegurances posades per no passar por. Sols ens toca escalar i fruir. La via es prou interessant; potser la única pega és que tota l'estona passa gent pel costat. Hi ha força línies que hi pugen paral·lela a la nostra i podria ocasionar alguna confusió. Les nostres assegurances estan pintades de color vell.
Descripció de la via:
En comença la via trobem una xapa pintada de verd que ens indica que anem bé doncs la paret està farcida de vies (en els nostres laterals tenim companys escalant).

Ressenya del Col·leccionista de vies

1a tirada (IV - V`- IV + - 35 metres): Pugem per una placa força interessant. El primer parabolt sembla que estigui una mica massa lluny i casi empegada al segon.
Arribem a una ressalt on hi ha un petit extraplom. Si l'arriben a agafar un metre més a la dreta seria més fàcil però el parabolt posat dalt ens mana. Cal pujar bé els peus i cercar una presa bona. Es parla de la super presa a la dreta i dalt. Jo en vaig trobar un parell de bones a la dreta. El problema són els peus i fer un bon tira amunt de decisió. Estava catalogat de IV+, però com a mínim és un V-.
Després continuem pujant (IV+) fins la reunió. La reunió no es gaire còmoda especialment si anem tres.
2a tirada (IV+ - IV - 25 metres): Els primers metres són molt drets (IV+) però dresprés ja tomba i es va mig caminant.

3a tirada (IV- IV+ - IV - 30 metres): Potser va ser el llarg que més em va agradar doncs és molt variant.
Sortim cap a un sostre. Quan estem sota girem a la dreta i el superem pel lateral.
Ara el terreny es posa més vertical, però entrem en un meravellós camp de patates. Quin plaer. Hi ha pedres que te les enduries per posar-les per allà.
Descens:
Arribem al cim de la Magdalena superior i anem a buscar el rapel que hi ha a l'altre extrem. Seran uns 32 metres que potser amb una corda es pot arribar a fer però... nosaltres vam fer anar les dues cordes.
Baixem per les escales de Jacob i seguim el camí de descens (37 min.)
Aproximació: Sempre hi ha l'opció de pujar en el funicular però anem a pota.
Sortim de l'extrem del monestir i agafem les escales dels pobres (els que no paguen el bitllet) i el pas del Francès...
18 min. Deixem el camí principal a Sant Jeroni i agafem el trencall a l'esquerra a Santa Anna (en ruines).

29 min. Sortim al camí dels Pla dels Ocells. Anem a l'esquerra.
33 min. Sortim al camí que va del funicular de Sant Joan a Sant Jeroni. Anem a la dreta.
37 min. Deixem el camí principal i pugem un trencall a l'esquerra. Indicat.
Pugem les escales de Jacob.
43 min. Final de les escales. Aqui comença la nostra via.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat:  V-
Desnivell: 90  metres
Temps d'aproximació: 43 minuts.
Descens: 37 minuts
Grau d'exposició: Baix.
Material: 8 cintes expres i reunions.
Via equipada
Roca: Conglomerat meravellós.
Orientació: Est.
Via oberta per:  A. Cardona, desembre de 1992

Track de la pujada agafat de Rocjumper:

Powered by Wikiloc

LA CRESTA D'AMBIENT PIRINENC I MEDITERRANI A L'HORA. CRESTA DE LA LLOSA

Un dia passant pel congost dels Tres pont vaig veure una cresta que surt d'un collet i s'enfila amunt. Poc després vaig veure que algú ja l'havia fet. És una cresta llarga, molt llarga, que es pot fer molta estona caminant sense corda o anant a l'ensemblee sense exposar-nos gaire.
Té caràcter de via amb passos molt bonics, alguns aeris de veritat, molt d'ambient post Pirineu però també hi ha moments "mediterranis" que vas caminant i caminant sense fer res entre el coscoll i les savines. Crec que és una cresta per a col·leccionistes de vies de pateo. Val a dir que no hi ha escapes doncs les dues cingleres queden ben tallades encara que en algun moment no ho sembli.
Si ara la tornés  a fer miraria de baixar per la tartera que hi ha damunt del pont. Un cop has fer les millors dificultades, no enmerdar-te més i baixar per la tartera avall... Aquí queda dit!
Descripció de la via:
La via comença en un visible coll per on cola una línia de la llum. Un cop estem en el coll cal començar a escalar.

1a tirada (III - IV -III - 1 espit i un clau - 20 metres): Decidim fer la via només amb una corda de 60 metres (es molt factible) i muntem les reunions més curtes.
Des del coll ja veiem les dues assegurances. Decidim que el primer es posi peus de gat mentre que els segons ho facin amb el calcer habitual i guanyar temps.
Pugem per dues petites plaques on trobem les assegurances. Muntem reunió en unes roques i després decidim pujar en ensemblee. A mitja cresta decidim guardar la corda i deixar-la pels passos més compromesos. La cresta és molt llarga i si no ho fem així encara estaríem allí.
Després d'un petit coll ens trobem amb un mur que constitueix la tirada clau de la via.

2a tirada (V- - 30 metres - 6 assegurances fixes): Val a dir que el llarg sembla més difícil del que en realitat és, segurament perquè la roca és molt adherent.
Sortim per l'aresta de la paret. Més amunt hi ha un petit extraplom però es supera fàcilment doncs hi ha força presses. Finalment hi ha un diedre que potser és el punt més tècnic però repeteixo la roca és molt amable. Passades les dificultats trobem la reunió muntada sobre dos parabolts amb anella.
Ens tornem a descorda i posar el calcer de muntanya. Destacaria algunes bavareses que esdevenen entretingudes.
3a tirada (III - IV - 20 metres - 2 assegurances): De sobte la cresta es torna a fer interessant i forma una mena de ressalt que impressiona. Quan estem a la vora veiem que no es gaire difícil però si espectacular. Ens encordem de nou.
Al final hi ha un altre tram que ens exigiria encordar-nos però hi passem per la vora doncs feia molta calor i ja estàvem cansats de lligar i deslligar la corda. A més no matava.
Finalment arribem a la part més elevada de la cresta. Ara ens queda la part més lletja: Baixar.
Descens:
En algun moment heu tingut la temptació d'abandonar per la dreta la llarga cresta però la veritat és que encara que es vegi molt evident queda tallada, així que la millor solució es pujar fins dalt i baixar.

Cal anar força per la carena en sentit oposat sinó ens anirem trobant amb tallats força molests. No hi ha cap sendera. Pita avall, entre carrasca i roques.

35 min. Arribem al fons del barranc. Cal tenir un bon sentit de trescar per la muntanya per baixar amb normalitat i superar les dificultats de la salvatgia muntanyenca.

Arribem a una pista que seguim.

55 min. Arribem a una barrancada (badland) i baixem pel costat per una mena de tallafoc on hi ha un corriol.

1 h 12 min. Per la dreta surt un camí amb una marca vermella. Cal estar atents.

1 h 20 min. Passem pel collet on hem començat a escalar.

1 h 37 min. Arribem al cotxe esgarrinxats.

Accés:

En la carretera a La Seu d'Urgell C-14, passat Organyà, hi ha el congost dels Tres ponts. Ara estan fent un túnel. Passat un primer túnel, en el km. 164  hi ha un aparcament.

Aproximació:

Seguim la carretera cap a La Seu.

6 min. Anem a una passarel·la que travessa el riu. Seguim per l'altra riba i ens encarem cap a un collet amb una torre de la llum propera.

Travessem un reguer i seguim un camí perdut. Alerta amb esgarrinxar-nos doncs la vegetació és molt densa.  El camí va fent ziga-zagues entre roques. Molt interessant.

20 min. Collet amb una torre de la llum.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: Pas V-
Desnivell: 70  metres d'escalada i 1250 de grimpada real.
Temps d'aproximació: 20 minuts.
Descens: 1 h 37 minuts
Grau d'exposició: MIg. Els punts compromesos estan equipats però anem molta estona sense encordar-nos.
Material: 6 cintes expres, tascons i friends i reunions.
Via semiequipada
Roca: Calcari adherent i en general bo.
Orientació: Cresta est - oest.
Via oberta per:  Josep Mª Parareda, M.Rosa Aregall 8 de març de 2008

Per obtenir el track (especialment útil per la baixada):

També vam fer una pel·lícula que podeu veure a:
https://www.youtube.com/watch?v=Y-wnPKdrHRg&t=54s

DELICATESSEN: LA VEINA DEL GERRO I EL GERRO

L'estiu passat vam anar a fer la via Àfrica al Gerro i ens vam quedar una mica enamorats de la zona. Ara, amb més calor, venir a fer la Veïna del Gerro (prou interessant) i una altra opció per pujar al Gerro.
En arribar a la Veïna veiem que hi ha tres línies que pugen a dalt. La de la dreta sembla més fàcil i ens hi posem.
La Veïna al Gerro (Via dels nets??)
1a tirada (V - IV+ - IV - 20 metres - 4 parabolts i un espit): Ens situem al peu de la via. Observem que puja tres línies amunt. Sembla que la que està a la dreta, prop d'una marcada fissura que quedarà a uns 2 metres. Més amunt la seguirem un parell de metres.
Els primers parabolts són els més exigents del llarg (V) però després ja va tombant (IV+), Hi ha una assegurança a tocar de la fissura i la seguim uns metres. ES podria posar un friend en la fissura opcionalment. Més amunt anem a l'esquerra doncs la reunió es troba sota del bolet cimal.

2a tirada (V+ - 15 metres - 4 parabolts): Revoltem una savina que hi ha a la nostra esquerra i davant tenim un mur dret. En un petit tram hi ha 4 parabolts (V+) fins sortir damunt del contrafort. També podem fer trampa i voltar per sota i pujar amb una dificultat que no excedeix de IV però la roca es trencadota.
Descens:
Fem un rapel de 30 metres, amb algun tram extraplomat, que ens deixa a la base de l'agulla.
Fem el camí de tornada fins l'aparcament ( 24 min.)
Accés:
El poble del Buc està travessat per un carrer (el Carrer del Bruc del Mig. A mitja alçada hi ha el carrer de l'Escola cap a l'est (dreta pujant) que agafem. Hi ha un cartell vers el refugi Vicenç Barbé.

0,150 km. Aparcament.
0,250 km. Revolt, anem a l'esquerra.
0,4 km. Cruïlla. Anem recte.
0,6 km. Circulació prohibida. Aparquem en un voral de la pista.
Aproximació:
2 min. Trencall a la dreta, camí de Cal Salses. Continuem recte.
6 min. Per la dreta s'incorpora una pista forestal.
10 min. Una fita de pedres ens indica que hem de deixar la pista. Anem a la dreta.
12 min. Un sender marxa a la dreta cap a la cova de l'Arcada. Anem per l'esquerra.
18 min. Colladeta. Anem a l'esquerra. Ja albirem perfectament el Gerro.
25 min. Passem per sota del Gerro. Inici de la via Africa.
Anem revoltant la roca del Gerro i ens encarem vers la roca Veïna del Gerro amb un sostre molt característic.
27 min. Inici de la via.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V+ .
Desnivell: 35 metres
Temps d'aproximació: 27 minuts.
Descens: 24 minuts
Grau d'exposició: Baix.
Material: 5 cintes expres,  i reunions.Tascons, friends opcionals.
Via equipada
Roca: Conglomerat.
Orientació: Oest
Via oberta per: No tenim dades.

AGULLA DEL GERRO (PER LA VIA DE L'ESQUERRA):
Després de fer la Veïnan decidim tornar a fer el Gerro. Hi ha tres línies d'esportiva que estan a l'esquerra de la via Àfrica i que ja ens agraden. Decidim pujar per la que està més a l'esquerra.
1a tirada (V+- V - 15 metres - 5 o 6 parabolts): Comencem pel pas més complex de la via on costa elevar-se de terra doncs les preses són petites. Després la dificultat va baixant però es manté en el V. Llarg que deixa bon regust de boca. La reunió de la via Àfrica ens queda sota però a la que tirem recte amunt enllacem amb la via normal.
2a tirada (III – V+ - III – 20 metres – 2 parabolts i un clau): La paret per verticalitat. La roca no dona tanta confiança però no vam es va moure cap còdol (III) i ens situem a peu d’un mur. Hi ha dues línies de parabolts. Nosaltres anem per la dreta (d’alguna forma ens creuem) principalment perquè ho veiem més fàcil. Més amunt, per sortir de la paret, trobem un clau històric. Fem la reunió uns metres abans del cim.

Descens:

Segur que es pot baixar amb un únic ràpel de 40 metres però havíem decidit agafar una corda de 60 metres, així que fem dos ràpels curts que ens deixen prop de l’inici de via.

Refem el camí d’anada 23 min.

FITXA TÈCNICA:

Dificultat: V+ .

Desnivell: 35 metres

Temps d'aproximació: 27 minuts.

Descens: 24 minuts

Grau d'exposició: Baix.

Material: 5 cintes expres,  i reunions.

Via equipada

Roca: Conglomerat.

Orientació: Oest

Via oberta per: No tenim dades.

Per obtenir el track del Bruc fins al peu de les agulles:

Powered by Wikiloc

CRESTA DEL GALLO A OLVENA: PURA CRESTA

Avui hem anat a fer la Cresta del Gallo, també se la coneix com los tres Espolones,  a l'estret d'Olvena. Feia temps que la tenia a la llista d'escalades pendents però pensava que no era gaire interessant però veig que tinc poca intuició. Si us agrada les crestes aquí és per xalar de valent doncs és una escalada amb ambient i els llarg són prou diferents per no avorriu-vos gens. Dalt us semblarà molt curta.

pas clau de la via

Descripció de la via:
Ens situem a tocar del riu. Veiem un parabolt a la base per muntar reunió. En alguna ressenya he vist que proposen no fer-lo anar doncs diuen que per aquí cauen les roques. Nosaltres no el vam fer anar però no es pas veritat que per allí caiguin pedres...
1a tirada (IV - V - 30 metres - 2 parabolts i un pont de roca ):
Anem a la dreta de la cresta per una fissura on trobem el pont de roca. Roca a controlar ens aquests primers metres. Més amunt les preses es fan més menudes i trobem els parabolts - que ja es veuen des de la base - Estem en el pas clau de la via. Cal agafar-lo a la dreta i potser el que sembla més difícil és més fàcil i el que semblava fàcil és difícil. Llarg bonic. A primera hora del dia costa de fer fotos bones doncs el sol molesta. Reunió molt còmoda. De fet es podria arribar a estalviar aquest primer llarg.
2a tirada (IV - 30 metres - 1 parabolt, 2 claus vells i  ponts de roca):
Baixem uns metres i arribem a un collet - on podríem arribar caminant. i pugem per una marcada aresta. Trobem un parabolt. Ens posen dins d'una canal - per on anem pràcticament caminant - i després tornem a ficar-nos a l'aresta. Molt d'ambient.
3a tirada (IV - 30 metres - 1 savina - 2 claus - 3 parabolts): Ara la cresta esdevé curiosament estreta i espectacular. Només és IV però fantàstic i amb les preses necessaris. No el vaig trobar un IV camí de vaques... Al costat de la reunió hi ha una savina i un clau vell que no acabo gaire d'entendre. Segurament són de la primitiva reunió. Ara les reunions estan equipades per dos parabolts. Aquesta és una mica estreta per cordades de tres.
4a tirada (II+ - 30 metres - 1 parabolt): Pràcticament anem caminant per una cresta sense verticalitat, passant per diferents blocs. Tirada de transició.
Descens: Fem els darrers metres de la cresta i arribem a un camí que duu fins al poble d'Olvena. Anem avall i aviat arribem al camí que dúiem a l'anada. Arribem a l'aparcament (8 min.).
Accés:
A la carreta N-123 que va de Barbastre a Graus (Benasc) hi ha un congost (d'Olvena). A l'entrada de l'Estret trobem el trencall a l'esquerra al poble d'Olvena. Només passar el pont aparquem. Ja des del pont veiem la cresta. Aparquem el cotxe en la primera esplanada.
Aproximació:
Agafem un sender que remunta amunt. Va contornejant la muntanya, és l'antic camí al poble d'Olvena amb trams sustentats en pedra.
4 min. Ja davant del la cresta. Abandonem el sender i agafem un carrerany pendent que va a buscar la  base de la cresta (8 min.).

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: Un pas de V .
Desnivell: 120 metres
Temps d'aproximació: 8 minuts.
Descens: 8 minuts
Grau d'exposició: Baix. Possibilitat d'autoprotegir la via, encara que en els punts més difícils hi ha assegurances.
Material: 6 cintes expres, tascons, friends i reunions.
Via semiequipada
Roca: Calcària. Prou bona.
Orientació: Sud.Sud-oest
Via oberta per: J. Murciano, P. Albano i J.I. Corniel al novembre de 1977.  Reequipada per Aitor Sanches i José A. Fernández, l'agost 2009.
Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

NOVES VIES AL SECTOR DE LOS AMIGOS DE CASTELLONROI??

A la trobada d'escaladors de la SEAM van passar una nova ressenya de vies del Sector los Amigos (Els amics) amb 40 línies, no crec que se'n puguin fer-ne gaires més. Avui he decidit anar a provar les que estan situades més a la dreta. Ens cal una bona pujada per arribar-hi. I he "disfrutat" com un crio.
El sector de los Amigos de Castellonroi és una cinglera allargada que està farcida de vies d'escalada amb diferent dificultat (IV+ - 7a). En la zona central vaig pràcticament començar a escalar jo de forma seriosa, per aquest motiu m'ha fet il·lusió tornar-hi però ara començar per la dreta i recordar la zona.

És una zona d'hivern principalment, ja que està encara al sud. La majoria de vies han estat equipades per en Jordi Marmolejo.
Em permeto en acabar aquesta entrada posar un track per ajudar a la gent que no ha estat mai. S'aparca a uns 30 metres de la paret i ja teniu feina a buscar les vostres vies.
Per obtenir el track

Powered by Wikiloc