ESCALADA PER A TONTOS

Fa 25 anys quan col.lecionava els tres mils del Pirineu vaig ascendir a les agulles de Llosas que en aquell temps eren només tres. No vaig fer la cresta, sinó que vaig anar per feina i vaig fer els cims i prou. Miro per wikiloc que la gent puja per la vall de Corones . És una pujada molt dreta, així que he pensat amb la colla que aniríem per la vall de Llosas en el vesant oest . Per guanyar temps hem decidit pujar a dormir a l' estany de Llosas ja que hem vist que hi ha cordades que no arribem a temps per agafar l'autocar. A nosaltres ens va sobrar molt de temps. A migdia ja estàvem a baix. Descripció de l'itinerari : Vam pujar en el darrer autocar del dia a  la vall de Corones. En arribar al refugi de Pescadors vam tirar amunt a buscar a l' estany de Llosas (2480 m.) on trobem alguna esplanada ideal per fer bivac. Temps: 1 h 30 min. Davant, a la nostra esquerra, ja albirem les agulles i la cresta de Llosas. Cap problema a destacar d'orientació. L'endemà aga

Hem quedat amb els companys per anar a fer la cresta de Llosas. Ells pugen per la tarda i hem decidir que anirem al matí a escalar. Trobem la ressenya del  sector de Sacs  i ens sembla ideal ja que l'aproximació està pràcticament nul·la i ens permet descobrir un sector. nou. Entre nosaltres, no és cap meravella, però està prou bé per passar l'estona. És un sector d'escola, per iniciació, amb el grau que es podria rebaixar una mica, amb sobreequipació. Ideal, ja dic, per passar l'estona. Hi ha dos sectors, el de la dreta o fàcilongo, que és per on vam estar nosaltres. El de més amunt, sembla que va més seriosament. Com arribar-hi ? En la rotonda que puja a Cerler agafem un camí de terra que surt a l'esquerra. Passem un pont i aparquem. La paret és prou evident. 6 min Arribem a una fita que ens indica un corriol que pujar per la dreta que va a la Ferrata de Sacs . 8 min. Deixem el camí a Benasc i anem a la dreta. Aviat trobem les dues primeres vies i no gaire més llun

Quan he tornat al cotxe he mirat la Torre de Marfil (Ampriu - Cerler) i he pensat quina bona estona he passat trepant per aquesta agulla. Pur plaer i penso que els pobres amb poca cosa en tenim prou. Si fos ric m'hauria de comprar un vaixell i lluir-lo en algun port de la costa francesa ... tot envoltat de noies estupendes... potser no està tan malament això de ser ric!!! El tacte del granit (algú va dir que no era estrictament parlant granit, perdoneu) és especial. Encisador. Fa uns anys vaig pujar la via del costat No te tires que hay cristales . Crec que es millor que no pas la d'avui ja que puja per un diedraco que no canvio per la vida de ric amb vaixell. Deixem-nos de tonteries i prepareu-vos per fruir. Descripció de la via : 1a tirada (IV+ - V+ - V - 30 metres - 5 parabolts): Ens situem sota de la via. Viem el diedre que forma la via No te tires que has cristales  , nosaltres anem per la dreta de la via. Les chapes per No te tires són clares mentre que les nostres

Decidim pujar al Pirineu i la zona triada és Cerler, i més concretament, l'Ampriu on hi ha diverses zones de vies equipades. Volíem fer molta cosa però al final només podem fer la via Xanadú a les Palestras, un altre dia haurem de tornar a completar els nostres somnis. Aquí en el blog podeu trobar altres vies per complementar Xanadú: Felipe el hermoso , De punta a punta i No te tires que has cristales . Primer hem de passar per les vies d'esportiva que hi ha a la base de les Palestras que està farcida de vies que van equipar els militars. N'hi ha de tots els nivells. Pugem per la dreta fins una gran fissura que hi ha a l'esquerra (on surten les vies de sota dels militars però no s'enllaça) i llavors ja esteu al lio. Resulta que hi ha un munt de vies quan vosaltres us pensaveu que només pujaven dues. No els militars han obert més línies i això us complica molt localitzar-les. Penseu que la línia que trieu puja per una placa meravellosa que us durà a un cable per

Ara amb la calor no hi ha com escalar al Pirineu. A l'Ampriu de Cerler hi ha un racó ideal per anar a moure'ns encara que els guies de Benasc molt cops ens porten clients a jugar per les zones d'escalada esportiva. Són vies de la factoria Luichy ( Felipe, el Hermoso - No te tires que hay cristales ). Avui la nostra fita és la via De punta a punta que exigeix fer un llarg flanqueig per damunt d'un sostre (i a mi que no m'agraden els flanqueigs ...). És una escalada de placa, meravellós, on diem que no cal mirar les preses de mà perquè no n'hi ha i el que has de fer es pensar en les preses de peus. FITXA TÈCNICA :  Dificultat: V+ Desnivell: 200  metres. Temps d'aproximació: 20 minuts. Temps de descens: 30 minuts. Grau d'exposició: Baix Roca: Granet, que enamora. Via equipada. Material: 13 cintes i reunions. Orientació: Oest,  Via oberta per: Luís Alonso i Carlos Carrecedo a l'octubre 2001. Descripció de la via : Inici de la via 1r llar

Segon llarg Perdoneu però quin nom de via més lleig!! Ara a la via tampoc cal demanar-li gaire cosa. És un divertiment que hi ha a la zona d'escalada de Cerler - Ampriu. A primera hora vam fer la No te tires que hay cristales  i com ens quedava una estona vam decidir anar a fer aquesta altra. Ens ho vam passar bé pujant però sense patir pel grau i ben protegida. Està damunt de la zona d'escalada esportiva de la Palestra però aquesta té l'encant de tenir 3 llargs. Descripció de la via : 1ra tirada (IV - 20 metres - 4 parabolts): Superem per la dreta la zona d'escalada esportiva i a uns 15 metres amunt trobem una altra línia de parabolts que seguim. No presenta gaire dificultat. Els parabolts ens indiquen per on va la via. 2na tirad a (IV+ - 40 metres - 10 parabolts): Anem uns 15 metres per una feixa a la dreta i en un revolt a l'esquerra trobem la placa parabolada. Des d'avall sembla molt fàcil però enganya una mica perquè les preses estan invertides i e

Després de molts dies d'inactivitat decidim amb les companys anar a Cerler - Ampriu a escalar amb el contacte del granit que sempre té un toc diferent i especial. El primer objectiu és pujar la Torre de Marfil per la via No te tires que hay cristales . El segon llarg recorre un diedre meravellòs: tècnic, atlètic, equipable, un plaer per fruir com un nen petit. Hi ha un munt de vies a la vora però aquesta és la més fàcil i la que es fa més. Descripció de la via : 1ra tirada (IV+ - V- - 30 metres - 4 parabolts): Hi ha moltes vies al voltant però aquesta és evident ja que el segon llarg és el marcadíssim diedre de la via. Superem un parell de metres i anem caminant al primer diedre però el pugem per la placa. És dificil de posar més proteccions. 2na tirada (V- - V - 30 metres - 5 parabolts): Estem davant d'un diedre meravellòs que ens exigirà emprar tota la tècnica per no haver de patir. Els segurs són escassos però es pot protegir friends amb facilitat. En els primers m