ESCALADA PER A TONTOS

Coll Roig està convertint-se en un sector amb vies molt potents. Cada dia hi ha més escaladors per la contrada, per alguna cosa serà. Si Tardor calenta, la Via K i el Forat de les Bruixes em van captivar, avui he anat a Malalts de roca i la veritat és que m'he quedat frapat. Algú dirà que s'ha perdut l'encant de la solitud i de la natura salvatge - tenen raó - però, noi, el plaer d'escalar amb la màxima protecció és massa. Avui hem estat cinc cordades a la paret mentre sentíem altres cordades que cridaven els seus moviments entre els nostres.  La via ha estat reequipada per Santi Sanz un autèntic treballador nat. Gràcies per la feina feta.. Alerta que hi ha blogs amb informacions anteriors. Mirarem de posar-vos la informació actualitzada. Descripció de la via : 1a tirada (IV - IV+ - 30 metres - 9 químics): Coordenades d'inici de via: 31T  x=425570  y=4680610. Costa localitzar la via, des de terra ja veiem uns quants químics. Observar que uns 10 metres damunt ten

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

Abans del confinament vaig fer la via Tardor Calenta  i ja us vaig dir que era una via per fruir, pur orgasme, avui ens hem posat a la via K, que va paral·lela a l'anterior tampoc us defraudarà encara que té un estil totalment diferent. Hi ha parets que de sobte es posen de moda i veus que tothom i va. La Tardor Calenta va ser escalada per munió de cordades i tothom en deia meravelles. De la via K, ara reequipada i netejada és una altra meravella. La primera ésta, alguns direu, sobreequipada, mentre que aquesta segona és una via poc equipada i on cal autoprotegir-se encara que anava amb el Toni Vilaseca que m'anava dient: Posa aquí el friend groc, allí dalt trobaràs dos ponts de roca. Agafa el de dalt ... clar així és una mica fer trampa. Descripció de la via : Ens situem a uns 8 metres del camí en una evident placa on ja viem els parabolts. Uns metres més a la dreta està la via Tardor Calenta. coordenades UTM: 31T  x=425510  y=4680626 1a tirada (IV+ - 50 metres - 4 para

En Toni Vilaseca obra una via damunt de Coll Roig (Santuari de Montgrony) i em diu que m'animi a fer la segona repetició de la via. Una idea que abans tenia certa transcendència. Però passa allò que tenia altres plans i em pispen la segona, plou, i em pispen la tercera, fa fred i la quarta, fa vent i la cinquena. Un mes després faré la 100a repetició de via, com a mínim. Ja veieu que és una via que es fa moltíssim. Nosaltres vam anar un dijous i davant nostre teniem dues cordades. Per què una via té èxit i d'altres no? No ho sé, però segurament ajuda l'entorn, la roca, l'equipament, la neteja... Ressenya original de Toni Vilaseca Bé, doncs Tardor calenta és repeteix per aquests elements, però jo destacaria la feina de neteja i condicionament que s'ha fet en aquesta via que la converteix en una via love climbing . Cal destacar les plaques de dalt. Extremadament polides i que es superen amb adherència. És un orgasme veure com el peu aguanta a la paret sens

A la part alta del circ de la vall de Núria els costers són abruptes, però no estan formats per roques fermes. Per anar a escalar cal travessar la carena de l'Olla de Núria. Trobarem crestes que uneixen els cimals amb la part inferior de la vall de Carança. Són terreny d'aventura on costa molt delimitar unes reunions, o unes altres, doncs una mica podem pujar per allà on vulguem amb un dificultat que en la perspectiva d'avui diríem que són  de baixa complexitat. Una mica d'història : L'any 1931 s'inaugura el cremallera de Núria,circumstància que permet que molts excursionistes i escaladors (que en aquell moment eren pràcticament sinònim) s'endinsen amb facilitat pels contorns de la vall. Els excursionistes amb afany de grimpar no troben a en el cor de la vall de Núria paratges per escalar. Però descobreixen amb encant que hi ha contraforts que davallen cap al vessant nord que formes alegres crestes que a poc a poc van conquerint. L'any 1932, com

El Gra de Fajol és una muntanya destacada del cercle d’Ulldeter, el bressol d’un dels principals rius de Catalunya. La seva preeminència ve donada per ubicat en l’extrem del circ. La mirada de l’excursionista queda atreta per aquesta modesta elevació. La resta de muntanyes dels contorns presenten una silueta arrodonida metre que el Gra de Fajol és més agrest. Pel vessant nord-est puja el que hem denominat la cresta del Gra de Fajol, encara que pròpiament no és pas una cresta sinó el trencament d’un coster que sembla que s’esbalci per l’esquerra mentre que per la dreta no hi ha pràcticament desnivell. No cerqueu una escalada exigent, podeu pujar sense peus de gat, i si sou un xic esbojarrats podeu deixar-vos el material d’escalada ja que els passos no són gaire continuats. Resulta ideal per anar amb companys/es no gaire avesats a grimpar per l’alta muntanya. Les màximes dificultats que no passaran mai de III + estan al trencant de l’esquerra. Uns metres més a la dreta podeu anar ca