ARQUEOLOGIA ESCALATORIA

M'agrada escalar per les parets dels precursors de l'escalada i veure com van patir ells. Potser perquè el grau no em permet veure com pateix el jovent. Moltes d'aquestes vies avui estan mig oblidades.

Sant Llorenç de Montgai:
La Coma de Geli: Primera via oberta de la zona.
Agulla del Castell: Sols interessant.

Camarasa: Complementa l'anterior:
Jopuma al Puro: L'original amb una variant d'accés.
Agulla del Sabardó: Via normal:
Agulla de l'Encantada: Curta però amb l'encís de les primeres vies.
Agulles Bessones:
Agulla de la Pera: Història romàntica, transformada en una via esportiva.

Terradets:
Agulla de la Torta: La gran oblidada.
Paret de l'Isard: On molts vam començar a escalar.
Esperò de la paret de l'Isard. Via de la SEAM: Autèntica, mantinguda però curta.
Diagonal: Via Anglada - Guillemon: Una gran clàssica abandonada perquè no està equipada .. que si no!!

Vilanova de Meià:
Via Tàrrega: La primera que es va atrevir amb la roca dels Arcs.

La Riba:
Penya Roja: Via del Cursetista.

Montserrat:
Gorra Frigi: Via Badalona: Fent fàcil lo difícil.
Cavall Bernat: Via Normal: Imprescindible.
Elefant: Via Boy-Roca: També imprescindible
La Momieta: Via Normal. Pura lògica
La Mòmia: Via Normal
La Salamandra: Aresta Bruc per excel·lència.

Pedraforca:
Via Pany: Navegar per la gran paret.
Via Estasen: La primera escalada moderna de Catalunya.

Solsonès:
El roc punxut de Coll de Port: Genuï.

Naranjo de Bulnes:
Via del Pidal Cainejo quins collons...
Directa Hermanos Martínez, la que fa tothom, alerta pots tenir que fer cua.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada