Passa al contingut principal

VIES PREFERIDES


És molt personal quines són les vies que més m'agraden. De vegades són sensacions personals, de vegades qüestions tècniques o reptes personals. Malgrat aquesta subjectivitat m'arrisco a dir quines són les meves preferides:

Sant Llorenç de Montgai: És la zona on vaig a escalar amb més assiduïtat i m'agraden:
La Coma de Geli: Primera via oberta de la zona.
La Cresta del Tio Maria: Entretinguda.
La Paret del Pont: Segona  via que vaig escalar amb 14 anyets. La sortida per la via Neura genial.
La via dels Jesusos, popularitzada impròpiament com a Sabina Wall.
Memòria Selectiva: Si més no perquè és una via oberta pel Lluís Olóndriz i jo.
Via Martinetti a la Formiguera: Està al meu punt de grau.
Catefer: Catalunya Terra Ferma

Camarasa: Complementa l'anterior:
Jopuma al Puro: L'original amb una variant d'accés.
Jopuma per la variant d'entrada de J. Gutierrez, molt interessant.
Rupi - Garreta al Sabardo:

Mont-roig:
Via del Lluís: Marc incomparable. Ideal pels dies de boira baixa.
Via del Curset: No és cap tonteria.

Santa Linya:
Agulla del Bisbe: Impressionant i genuïna.

Montserrat: Imprescindible quan fa fred i boira. El paradís pels escaladors.
Gorra Frigi: Via Badalona: Aprendre a navegar per la paret.
Gorra Firgi: Via Optima: La millor, de moment, del gran mestre Guillem Àrias que segueixo fidelment.
Miranda del pas del Príncep: Vaig haver d'anar 4 cops per fer-la.

Escales:
Esperó dels Elfos: Genial i variada.

Solsonès: Ni millor, ni pitjor. Diferent.
El camí dels Amalalivons: On els que tenim principi d'alzeimer no recordem el nom de la via.

Els Ports: Terreny d'hivern.
La Cresta de les Gronses: Pur plaer clàssic.
Tintin a les Moles: Gran clàssica.
Via catalana: N'hi ha moltes d'assemblades per la zona, però el nom la fa pujar de nivell.

Pirineus: La mare dels ous.
Cresta de Travessany: El somni de petit.
Llauset: Roca Viva i A C Valdric El plaer del granit.
Vall de Benasc: Pic de la Renclusa: Espolón Picapiedra

Riglos - Penya Rueba:
Sendero límite:

Guara - penya Predicadera:
Esperó Guanchinfu Una roca diferent

Picos d'Europa:
Urriellu: Pidal - Cainejo: Regust de l'autèntic.
Urriellu: Hermanos Martínez: El plaer de pujar al Naranjo de Bulnes.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q