Passa al contingut principal

UN SENYOR VIOTÉ: L'ESPERÓ DELS ELFOS

Primers metres de la via
Hi ha dies que vas a escalar i tot surt bé. Avui ha estat un d'aquests dies. Tinc la sensació d'haver escalat una via fantàstica. Es tracta de l'Esperó dels Elfos a la presa d'Escales. La majoria dels llargs són de placa, una placa prou vertical però farcida de bones preses. El tercer llarg segueix una fissura que li dona un to diferent a tanta placa. Tots els llargs tenen el seu encant. Ambient i bona escalada.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: MD +
Desnivell: 175 metres. 
Temps d'aproximació: 10  minuts 
Temps de descens: 20 min. 
Grau d'exposició: Mig -baix, 
Material:  10 cintes exprés, friends, tascons i reunions.

En la ressenya posem el material que hi ha la paret però cal autoprotegir-nos.
Roca: Calcària. Excel·lent.
Orientació: Sud.-oest, a l'hivern fins una mica abans del migdia no toca el sol. A l'estiu a primera hora ombra i a la tarda ombra.
Via oberta per Manel Solís i Eloi Ferrer l'octubre de 1982

Descripció de la via:
1r tirada (V+/A0 - IV+ - 35 metres - 5 parabolts i un tascó empotrat): El primer llarg és el més exigent de la via. Té un toc extrany que el fa complicat. Un cop hem passat els dos primers parabolts la dificultat disminueix i passa a IV+. La reunió no és gaire còmoda.
Segon llarg

2na tirada (IV+ - V- - 50 metres - 5 parabolts): És un dels llargs més impressionants. Una placa meravellosa amb tota mena d'arrugues que ens permeten pujar amb relativa comoditat. Cal reforçar les assegurances encara que hi ha prou escletxes per protegir-nos amb relativa comoditat.
3ra tirada (IV+ - 30 metres - 2 parabolts): Anem a l'esquerra. Una parabolt ens ho indica. El nostre objectiu és una fissura. Hi ha una altra via que tira recte amunt a buscar un petit sostre. Del parabolt al diedre cal fer un flanqueig en diagonal. Arribem a l'inici de la fissura i trobem un altre parabolt però a partir d'aquí ja no trobarem res més doncs haurem de fer servir els "trastets" per protegir-nos. L'escalada per la fissura és molt agradable. En algun lloc li han posat IV però encara que si que és de bon fer crec que es pot posar molt bé IV+.
4rta tirada (IV+ - V- - 35 metres - 2 claus i 4 parabolts):
Fissura del tercer llarg
Aquesta tirada s'assembla prou a la segona doncs anem pujant per una placa arrugada. Sortim per l'esquerra per després retornar a la dreta on trobem dos claus que des de sota no es veuen. Tram de placa molt "xula". En la part superior és més dreta i sembla que les nombroses preses aquí dalt han decidit amagar-se.
5na tirada (IV+ - IV - IV+ - 25 metres - 5 parabolts): Anem a fer el llarg menys bonic de la via, encara que té el seu encant. La sortida de la reunió exigeix posar atenció (IV+). Després la dificultat disminuix (IV). Hi ha alguna pedra que no dona gaire seguretat però aquí l'equipament és més abundant. Anem a l'esquerra. Al final trobem un petit mur que ens exigeix fer el darrer esforç (IV+) abans d'arribar a la cornisa on acaba la via.
Baixant les escales de la presa amb una
cordada a la via Saca Molla

Descens:
En acabar l'escalada no s'ha acabat l'aventura. Anem a l'esquerra i ens entaforem en un túnel que es prou dret amb unes estaques de ferro per ajudar-nos en la progressió. Anem uns metres per la foscor (llanterna del mòbil, si voleu encara que no és necessari).
Arriben a una bifurcació dins del túnel. A la dreta, doncs per l'esquerra sortiríeu a un rapel.
Ara el sender esdevé estret i ens agafem a un passamà fins sortir a un camí. Anem a l'esquerra per arribar a la central. Ara ens cal saltar una tanca i baixar per una escala. Agafar un passamà que ens durà a unes escales que baixen fins al peu de la presa. Són escales velles i algunes trencades. Hi ha en molts trams agafadors. És una baixada curiosa que exigeix posar-hi cura.

Passem per sota de la via i anem cap a la central on hem deixar el cotxe (22 min.).
Escalant la Saca Molla,
es pot veure la fissura de la tercera tirada

Accés:
En la carretera de Lleida a la Vall d'Aran (km 109,6  de la N-230) entrem al poble de Sopeira per la segona entrada (per la rotonda). A la sortida del poble agafem una carretera estreta a l'esquerra que ens duu fins al fons del riu. Davant tenim les parets d'Escales.

1,1 km. Aparquem a l'entrada de la Central.

Aproximació:
Anem a l'entrada de la Central. Saltem per l'esquerra on trobem un corriol, paral·lel al riu que anem seguint.
Anem cap a la pressa. El camí fa un tomb a la dreta i aquí és on comença la via. Podeu arribar a veure tres parabolts. Com a referència dir que està uns metres abans d'un contrafort en forma d'orella que hi ha en la presa (10 min.)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.