Passa al contingut principal

DE LES NOVES VIES DE LA PARET DEL PONT: VIA DEL SALLA GRAN


Cal felicitar a l'Agustí Salla per les vies que ha obert a la paret del Pont de Sant Llorenç. L'altre dia vam ressenyar la via Al alba i ens vam quedar amb les ganes de fer la via del Salla Gran. Un viote però més exigent que l'anterior. Jo l'he fet possible gràcies a la sort de tenir un company com el Josep Lluís. Qui té un amic, té un tresor. Altres vies a la paret del pont: Via Neura, la feixa de la paret del pont

La via és fàcil de trobar ja que està situada entre la via del Covid-19 a la dreta i la via Guapos a l'esquerra. Hi ha una pedra pintada amb el grau, element molt característic d'en Salla. Us la mireu per sota i ja veieu que a partir del tercer parabolt.

Descripció de la via:

1a tirada (V+ - 35 metres - 11 parabolts (nosaltres vam posar dos friends): Les dues primeres xapes són d'escalfament però ja al tercer veureu que cal superar un desplom prou exigent que ja us posa calents. De fet no pararem fins acabar el llarg. La via està prou protegida però, entre parabolt i parabolt, hem d'escalar amb ganes però amb la sensació d'haver estat al màxim de les meves modestes possibilitats. La reunió es fa sobre una estructura vella de 4 potes de ferro.

2a tirada (V+ - IV - V- - 35 metres - 8 parabolts i un arbust): Com hi ha moltes vies pel costat tenir clar que hem de tirar recte amunt. Hi ha un desplom però una mica a la dreta hi ha un pas que és per on ens enfilem. Des del terra ja podem veure el primer parabolt . El segon no està gaire lluny. Cal apretar fort per superar aquest pas (V+). Després la via baixa de dificultat (IV) i anem mig passejant. Per l'esquerra s'incorpora la variant Godoy que un dia d'aquests haurem de fer. En la part més alta es posa més dreta la paret (V-) fins arribar a la reunió amb la sensació d'haver triomfat.

Descens: A l'esquerra tenim un sender que baixa amb força fites. En 15 minuts arribem a la carretera. Hi ha trams força pendents. 

Aproximació: Aparquem en el pont de l'Escalera en el km 11 de la carretera de Sant Llorenç de Montgai a Camarasa LV-9047. Davant ja tenim la via que podem identificar fàcilment amb la ressenya a la mà i abans de creuar el pont. Creuem el pont i anem una 50 de metres a la dreta. Pugem un parell de metres ajudats per dos ferros. Anem a l'esquerra uns metres fins trobar la pedra on està indicat l'inici de la via.

FITXA TÈCNICA:

Dificultat: V+

Desnivell: 70 metres.

Temps d'aproximació: 1 minut.

Descens: 15 minuts.

Grau d'exposició: Baix.

Material: 11 cintes exprés, reunions. Nosaltres portàvem friends i els hem fet anar.

Via equipada

Roca: Conglomerat amb calcària. Bona, es nota la feina de neteja que han fet.

Orientació: Sud-est.

Via oberta per: Agustí Salla, Pep Godoy, Adrián Garcia i Josep Escart. 2020



Comentaris

  1. blog del guillem18 de desembre de 2020, a les 1:15
    La vaig fer el dia abans, en un parell de dies faré la meva piulada, el primer llarg pica..pica .... El segon llar no va per on diu la ressenya va 3/4 metres a la dreta i es el segon llarg de la ressenya de la via "Civid" i no, no estic equivocat a la r-2 bis hi ha una pedra del obridor que així ho diu ..... al fer les ressenyes en el segon llarg es va equivocar al marcar el recorregut..... !!!!

    ResponSuprimeix
  2. Personalment, crec que té més lògica tirar de la primera reunió amunt com vaig fer jo i surt a la ressenya dels aperturistes que no anar a la dreta 4 o 5 metres i creuar-nos amb una altra via.
    Podria ser que per aquí puges la via dels Guapos. A veure com queda aquest misteri...

    ResponSuprimeix
  3. Misteri aclarit. La via tira recte amunt com vam fer nosaltres. La pedra la van posar en un primer traçat de vies però pujaran a csnviar-la

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q