Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Montsec

CREMAR TORRONS: ESPORTIVA AL MIRADOR DEL MONTSEC

Imatge
Amb la colla decidim anar a cremar els torrons després dels dinars opípars i copiosos del Nadal. Error vam decidir que dinaríem allí mateix al peu de les vies... coca de recapte (de tots els gustos i formes), panadons d'espinacs, pop a la gallega, xocolata, carquinyolis regats abundant-me'n amb cerveses i vi.  Error. No sé el que vam perdre, però si que van guanyar algun quilet encara que va haver un ambient fabulós... ja pensem en fer una propera calçotada. Be, anem explicar el que vam fer. L'Antoni Balasch va quedar fascinat del Mirador del Montsec. Una zona d'escalada oberta per l'Albert Cortés i la seva filla Laura on vam estar al gener de 2021 (veure aquí ). En aquell temps no havia gaire informació. Ara per internet he trobat força més informació com en l'aquesta pàgina ( aquí ) d'on hem agafat algunes imatges orientatives. L'altra vegada vam escalar per l'esquerra del sector i enguany hem anat a la dreta per no repetir les vies. Hem fet Biere

NOU SECTOR D'ESCALADA: LA TORRE DE GUAITA - VIA PATRULLA CANINA

Imatge
Primera tirada   Han equipat un nou sector al Montsec , prop del poble de Corçà , en unes parets que hi ha prop de la Torre dels moros . Han pentinat la paret de vies ben equipades. Hi ha una línia que puja per la cresta que sembla que podem fer. Es tracta la via Patrulla Canina ... per a nens... després les busquem per internet i no hi ha forma de trobar-les. Bé és una línia bonica, senzilla, ben equipada ara no podem comprendre com una via de tan "pa sucat amb oli" tingui un descens tan "complex"... ja ho explicarem.  FITXA TÈCNICA : Dificultat : v Desnivell:  150 metres. Temps d'aproximació : 16 minuts. Descens : 8 min. Grau d'exposició : Baix.. Via equipada Material:  5 cintes. Roca : Càlcaria, de qualitat. Orientació : Sud. Via oberta per : Ayuta Zimovyeva, Dmitry Zinovyev i Joaquim Olmo (2022) DESCRIPCIÓ DE LA VIA : 1a tirada (IV - 15 metres - 2 parabolts): La via és de fàcil localització per ser l'inici de la cresta i al costat del primer químic

PATITOS A L'AGUA: BARRANC DE MEREA

Imatge
Estem en plena onada de calor i decidim anar a explorar un barranc proper a casa i sorprenentment bonic. Ideal per fer una matinal. És un barranc curt. Hi ha algun salt interessant i, especialment, un ràpel de fàcil entrada de 18 metres. Quan entres a l'aigua de la cascada el terra no patina gaire. Després de la cascada podeu trobar gent però tampoc gaire.  En començar el barranc trobem un senyor que ens diu que no hi ha cap instal·lació per rapelar. Això ens fa estar inquiets durant tota l'anada. També ens diu que a l'agost ens podem trobar sense aigua corrent al barranc. Per si voleu fer el bany sense haver de rapelar. Clica aquí . Accés : Al coll de Comiols agafem la carretera estreta L-911. En el km 6,3 agafem un trencall a la dreta amb el cartell de Merea i Gramanet . El llogarret de Merea està a 3 km. El primer tram és una pista de terra i després asfaltada. Aproximació : Aparquem abans de la primera casa de Merea . Hi ha un senyal de prohibit aparcar a l'entrada

ORGASME A L'AGULLA DEL PENIS

Imatge
Primer demanar perdó si aquesta entrada hi ha alguna afirmació que pugui semblar masquista. No ha estat la nostra intenció ofendre a ningú/ninguna.  Quan estàvem equipant el barranc de Grillons (caminada amb cadenes i algun esgraó) vam trobar una petita agulla que va despertar a tots aquell punt de morbo que tenim tots... aquella agulla semblava un penis. Vam decidir un dia pujar-hi. Sabem que, segurament, mai ningú la repetirà però a nosaltres ens va fer gràcia i us voliem explicar la nostra modesta aventura. Descripció de l'escalada: 1a, i única tirada (  V - 7 metres - friends i un parabolt): Ens situem en el vessant est de l'agulla. La més fàcil de pujar... Els més valents pugen directe, el més covard (jo) pujo per la dreta per un tram de III. Placa llisa d'uns dos metres de (V) que ens duu a mitja agulla. Ara bé el tram bonic. Escalem pel fil de l'aresta polida. Pas exigent que ens obliga fer una espatarrada i pujar com puguem. El pas es pot protegir amb friends

EL TRESOR DE L'AGULLA DEL CASTELL DE PEDRA

Imatge
En la cinglera del Montsec vist des del sud destaca una edificació blanquinosa, es tracta de la façana del Santuari de Pedra. Segons els historiadors aquí havia l'antic castell de Pedra. Es desconeix l'emplaçament exacte del castell. Darrera hi ha una agulla esvelta que podria ser que en el seu cimal hagués les restes del castell... i un possible tresor. Així que l'Aleix Barberà i jo vam decidir pujar-hi per veure si podríem trobar el tresor, ara que no ens ha tocat la loteria de Nadal. No crec que repetiu mai la via, doncs té un interès molt friqui, però crec que cal descriure-la per si algun dia teniu el plaer de fer-la. Descripció de la via : 1a tirada (12 metres - III+ - III): Tota la via està neta però es fa de bon protegir amb friends entre petits i mitjans. Pugem un tram dret però la roca es força abrasiva, sembla com si estigués esperant el nostre pas, al menys els primers metres doncs més amunt hi ha un tram que empitjora la roca. Acabem pujant per una m

ARESTA RIBES - VIDAL A LA ROCA REGINA

Imatge
Sortint de la boira Hi ha vies que fa molt temps que els hi vas darrera i avui després de molts anys he pogut realitzar-la. Em sento espcialment content d'haver-la pogut fer. Tant content que crec que és una via que agradarà a molta gent doncs té una dificultat moderada que es concentra en dos llargs en concret on hi ha passos de V+. Ara l'entorn és pura meravella (excepció de la carretera que passa als nostres peus). Però que em dius de la visió que tens del barranc del Bosc. Mai en la meva vida m'havia sentit com un ocell i podia contemplar l'entorn amb tanta llibertat. Una via per fruir si es té el grau. Val a dir que al principi hi ha trams que es va caminant i no presenta gaire continuïtat però és una via que quan l'acabes de fer penses, la tornaré a fer. Descripció de la via : 1a tirada (IV+ .- IV - 25 metres - 2 parabolts i 2 burils vells): Trobem un primer ressalt de l'aresta. Cal que observem que a l'esquerra hi ha uns sostres, doncs la via

REGUST VIA ANGLADA - GUILLEMON: LA DIAGONAL DE TERRADETS

Imatge
He hagut d'esperar 40 anys d'acabar aquesta gran via. Només tenia 14 anys i havia escalat una vegada ( paret de l'Isard ) quan vaig trobar un personatge "singular" en Primi que ens va convidar la setmana següent, a l'Oscar Ribes, mort a l'Alpamayo per allà l'any 1989, i a mi per fer aquest via. En arribar a la reunió del Vermut , el fantasma del Primi va dir que no ens portava més amunt perquè no es fiava de nosaltres - ei, nosaltres vam pujar a la perfecció, segurament ell es pensava que ens acolloniríem des d'aquella alçada -  i vam haver de rapelar per primera vegada de la nostra vida des d'aquella alçada amb una baga a l'entrecuixa i un mosquetó de ferro. Avui he tornat a la via amb en Manel Solís, un dels millors escaladors del CEL, no havia fet mai cordada amb tan il·lustre personatge però ha estat un autèntic plaer. La via es pot definir en una paraula, autèntica . Va ser la primera via que es va obrir a Terradets per allà l'a

LA TORTA DE TERRADETS

Imatge
ON ES TROBA LA TORTA? Aquesta pregunta us la respondrà fàcilment qualsevol escalador del Centre de més de cinquanta anys, però de ben segur que el jovent us mirarà amb cara d’estupefacció. La Torta és una agulla que sobresurt uns quilòmetres abans de l’entrada del congost de Terradets a l’esquerra de la carretera a Tremp. Fou una de les primeres escalades destacades a les terres de la Plana de Lleida. Fou conquerida per Albert Muñoz i Jaume Sunyol el dia 18 de maig de 1959: Eren membres del Centre Excursionista de Badalona. En la revista Cordada trobem algunes referències de la seva proesa. Van emprar 3 estreps, escarpies, pitons i tascons de fusta. Van destrepar fins al gendarme i posteriorment feren un ràpel, segurament cap al vessant entre la roca i la paret. L’any següent, al febrer, fou escalada pels lleidatans i consocis Joan Farré i Domingo Puig. Durant uns quants anys va rebre la visita de nombroses cordades locals. Era una excursió força habitual en els cursets d’inicia