ESTIMAT MONTSEC: AGULLA ANTONIO COTS

-


 L'Óscar em diu que han obert una "vieta" a una agulla que hi ha damunt del santuari de Pedra (Àger - Montsec). Primer penso que es tracta de l'agulla del Castell de Pedra però m'explica que és una altra que està damunt. Quan ho descobreixo tinc desig de pujar-hi. M'agrada escalar agulles - estil clàssic - enlloc d'escalar parets.

Avui he anat. És una escalada petita, d'uns 18 metres, de grau molt modest ...un pas de IV+ i la resta de III però m'ha agradat (Montsec estimat). Una matinal ben aprofitada. A veure si n'equipen més pel voltant i fan una zona ben agraïda per combinar esportiva i clàssica..

FITXA TÈCNICA

Dificultat: IV+ (un pas)
Desnivell: 18  metres.
Temps d'aproximació: 20 minuts
Temps de descens: 18 minuts
Grau d'exposició: Baix, 
Material: 4 cintes exprés.
Via equipada
Roca: Calcària

Orientació: Oest

Via oberta Per Óscar Martínez i Antonio Cots el 24 de febrer de 2025

DESCRIPCIO DE LA VIA:

La via puja per l'aresta est, molt evident. Amb retolador està escrit el nom al costat del primer parabolt que es veu des de terra. Una mica més amunt el segon a l'esquerra d'una savina.


Pugem fins buscar el segon parabolt que assegura el pas de IV+, cal girar una mica a l'esquerra per pujar per una canaleta. Arribem a un indret on es pot pujar pel darrera sense escalar. En una savina hi ha un cordino i puguem al cap de l'agulla passant per la vora del 3r parabolt que ens deixa prop del cim de l'agulla (1155 m.)


DESCENS: Dalt hi ha un cable metàl·lic amb un maillon per muntar el ràpel (18 m). Baixem pel camí de pujada (18 min).

ACCÉS: Des de l'aparcament de l'ermita de Pedra agafem el camí que surt a l'esquerra. Davant tenim l'agulla del Castell de Pedra, la voltem per darrera i ens situem en el coll que hi ha darrera (11 min). Girem a l'esquerra i anem seguint unes fites que ens van portant al peu de l'agulla que des del coll ja l'albirem 

20 min Arribem al peu de via.


APROXIMACIÓ: A l'entrada d'Àger agafem una carretera asfaltada que ens duu al coll d'Ares. 

Passem cal Massierol que fa funcions de bar i d'allotjament.

2,8 km. A la dreta surt una pista amb un cartell cap a la zona d'enlairament de parapent d'Albatros.
3,2 km. Cruïlla. Anem cap a Albatros que deixem a l'esquerra.
4,5 km. Font de Pedra.
5,9 km. Aparcament del barranc dels Grillons, zona d'escalada esportiva propera.
6,8 km. Aparcament a la base de l'ermita de Pedra, visible des de molt lluny pel to emblanquinat de la seva façana.

Per obtenir el track: 

Powered by Wikiloc

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

AMBIENT ALPÍ: LA CRESTA DE CUBIL

-
Imatge
5a tirada (Personal - La vam clavar. La previsió del temps era molt dolenta. Ja havíem dit de suprimir la sortida però vam veure que havia una forquilla de "bon temps" pel matí. Segurament eren més les ganes que el raonament científic d'interpretar la meteo. Ens hi vam posar sabent que la roca estaria molla - havia calamarsa en alguna raconada - i que potser ens mullaríem. Doncs no, quan vam arribar al cotxe va començar a ploure de valent. La vam clavar...) Perdoneu l'opinió personal que a ningú us interessa. La cresta de Cubil (he vist escrit, Covil i totes les possibles combinacions) és una ascensió d'ambient alpí. A l'esquerra tenim la impressionant vall de Pessons farcida d'estanys. Els ulls se'n van cap a les muntanyes properes que recordeu d'altres aventures. La veritat les muntanyes d'Andorra esdevenen encisadores només cal abandonar el centre de la vall. La majoria de dificultats es poden obviar escapant-se pels laterals encara qu...
Read more »

ESPORTIVA O CLÀSSICA:L'OBAGA MALA: VIA IBAÑEZ ROCA

-
Imatge
Comencem amb un tema "interessant". Avui que hem fet: una via esportiva o una clàssica? . L 'Obaga Mala és un sector d'esportiva - on toca l'ombra a l'estiu - però la nostra via té dues tirades i hem de muntar una reunió intermitja i jo entenc que és una via clàssica. Si voleu una clàssica equipada. Si voleu deixeu el comentri a sota del blog. Gràcies. Buscant vies a l'ombra en Agustí Sans  - l'aperturista més constant de Ponent, però per contra més silenciós - em comenta aquesta vía envoltada d'esportives. L' Obaga Mala , es troba al Castellonroi , un poble de la Franja, on parlen català encara que alguns polítics, mal intencionats, ho neguen. L'Obaga està distribuïts en tres sectors (de moment): La Tània , el més prop del barranc, Violeta , i de moment el més enlairat, Aleix . Avui ens toca escalar a l'Aleix . No patiu, els peus de via estan amb una pedra pintada que ens indica el nom de la via i el grau. FITXA TÈCNICA Dificultat : ...
Read more »

REGUST PIRINENC, VIA DE LUXE: A DONDE VAS JORGITO

-
Imatge
En començar la temporada d'estiu vam anar a la via Dame mas gasolina  en el Pas de la Casa (Andorra) i ens vam assabentar de l'apertura de la via A donde vas Jorgito i va començar el desig d'nar-hi. Com aquesta tardor està boja i encara fa calor decidim posar-nos-hi. Si la Dame mas gasolina era fantàstica, aquesta ho és encara més. Es una via meravellosa per l'entorn pirinenc i perquè recupera aquella essència dels primers escaladors: d'acabar en un cim - essència que comparteixo. Pel voltant hi ha molta paret per obrir noves línies. (Recordeu, les fotos bones són del Manel Viladrich, la resta meves). FITXA TÈCNICA : DIFICULTAT: V- DESNIVELL: 175 metres TEMPS D’APROXIMACIÓ: 1 hora 25 minuts DESCENS: 1 hora 15 minuts GRAU D’EXPOSICIÓ: Baix VIA EQUIPADA MATERIAL: 12 cintes ORIENTACIÓ: Nord VIA OBERTA PER: 12 d'octubre 2019 per R. Sirvent, J. Benet i Xavi Bonatti. Reequipada, el 26-7-23 per X. Pastor i X. Bonatti DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI : 1a tirada (III - I...
Read more »

OMBRA FINS A MIGDIA: VIA DIRECTA NURIA (MIRANDA DE SANTA MAGDALENA)

-
Imatge
Ara que fa calor cal saber buscar bé les parets on toca l'ombra. És part de l'èxit. El sol comença a tocar a partir de migdia (principis de juliol). La Directa a la Núria és una via que me l'he mirat un parell de vegades quan feia la v ia de la Núria que passa pel costat. Li tenia moltes ganes, encara que el darrer llarg em feia una mica de respecte, però és una via equipada amb generositat i aquest és el motiu pel qual m'he aventurat a posar en un llarg que poder estar per damunt de les meves modestes possibilitats. És una via Guillem Ària s i molts ja sabeu el que significa ... Ara he sortit content de la via. FITXA TÈCNICA Dificultat : V/A0 - 6a Desnivell : 90  metres. Temps d'aproximació :  18 minuts Temps de descens :  33 minuts Grau d'exposició : Baix,  Material :  16 cintes exprés. Via equipada Roca : Conglomerat que qualitat montserratina Orientació : Oest Via oberta  Per Guillem Arias al 2010 Descripció de la via : Ens situem al primer parabolt...
Read more »

CRESTA NORD-EST DEL GRA DE FAJOL

-
Imatge
El Gra de Fajol és una muntanya destacada del cercle d’Ulldeter, el bressol d’un dels principals rius de Catalunya. La seva preeminència ve donada per ubicat en l’extrem del circ. La mirada de l’excursionista queda atreta per aquesta modesta elevació. La resta de muntanyes dels contorns presenten una silueta arrodonida metre que el Gra de Fajol és més agrest. Pel vessant nord-est puja el que hem denominat la cresta del Gra de Fajol, encara que pròpiament no és pas una cresta sinó el trencament d’un coster que sembla que s’esbalci per l’esquerra mentre que per la dreta no hi ha pràcticament desnivell. No cerqueu una escalada exigent, podeu pujar sense peus de gat, i si sou un xic esbojarrats podeu deixar-vos el material d’escalada ja que els passos no són gaire continuats. Resulta ideal per anar amb companys/es no gaire avesats a grimpar per l’alta muntanya. Les màximes dificultats que no passaran mai de III + estan al trencant de l’esquerra. Uns metres més a la dreta podeu anar ca...
Read more »

ENCANTATS DE L'ENCANTAT XIC: PER L'ENFORCADURA

-
Imatge
Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca ...
Read more »

PEDRAFORCA: VIA PANY

-
Imatge
Una de les vies més conegudes a la cara nord del Pedraforca és la via Pany al Calderer. Malgrat això, és una via històrica molt poc concorreguda. Segurament la seva escassa dificultat fa que els escaladors amb cert nivell prefereixin enfrontar-se a vies de més graduació. Però nosaltres - que som "raros" - creiem que és ideal per endinsar-se per primer cop en el complex món de la paret nord del Pedraforca. Una paret immensa on es perdent els ulls i l'enteniment entre canals, parets, feixes i camps per llaurar. En Jordi Panyella, conegut popularment com Pany, era un escalador empegat a un bigoti i a les parets de Montserrat, Pedraforca i Riglos entre d'altres indrets. Durant els anys 40 í 50 va ser dels capdavanters de l'escalada a casa nostra. El 14 de maig de 2008 va emprendre la darrera escalada amb 92 anys a la motxilla. La via fou oberta per Jordi Panyella, Lluís Morera i Joan Rodríguez el 20 de juliol de 1941. Com a descripció general de l'ascensió v...
Read more »

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

-
Imatge
Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q...
Read more »

LA CRESTA DE JUGLAR, EL GIMNÀS A LA NATURA

-
Imatge
Sempre m'han encantat les crestes i les agulles més que no pas les parets. Mira tot és qüestió de gustos. Vull explicar-vos la del Juglar que van fer pràcticament sense corda - excepció dels ràpels encara que molt es podien desgrimpar - però tampoc cal exposar-nos més del necessari. Jugar per la cresta va ser una mica com anar al gimnàs. Ara ens toca fer estiraments, ara força, ara resistència, que si dobladillas, que si reflexions... i en un marc incomparable. Ja veieu vaig fruir com un nen amb una pilota nova. Manllevat del blog el silencio mineral Descripció de la via : Accés : Nosaltres vam pujar per una canal que hi ha a la dreta, molt evident, vam haver de tirar endarrere a buscar el pic Oest de Juclar o Agulla de Juclar. Sortim del refugi de Juclar  (el guarda, en Roger, us donarà tota la informació necessària sobre la cresta i escalades de la zona). Des de l'aparcament del pont de la Badalosa cal afegir 1 h 20 minuts, si no es fa nit. Anem a buscar la resclosa de la pr...
Read more »

ESCALADA DIVERTIDA: SANTUARI DE CORBERA (BERGUEDÀ)

-
Imatge
Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad...
Read more »