ESCALADA PER A TONTOS

Tercer llarg Hem anat a escalar en aquest sector per preparar l' Acampada Social que és una activitat que organitzem el CEL el 2 i 4 de setembre on ens trobem els escaladors ponentins en una petita trobada festiva. Anava pensant que no m'agradaria anar-hi aquí però em vaig quedar sorprès en trobar-me amb unes plaques d'adherència encantadores. On està la línia que separa l'escalada esportiva i la clàssica? Alguns diuen que l'esportiva està equipada amb escreix (segons això seria un sector d'esportiva on anem avui).Hi ha qui diu que l'esportiva són vies que només tenen un llarg i un cop has arribat dalt et descendran. Doncs aquí seria via clàssica ja que la nostra línia tenia tres llargs. Perdoneu el rotllo. Vies equipades per Luighi, sinònim de qualitat equipadora. Descripció de la via: Num. 15 PEDRO BOTERO : Ens situem a peu de via... el principal dificultat de l'escalada d'avui és localitzar amb seguretat la via. Hi ha alguna via nova a la dreta s

Des d'abans del confinament teníem equipada la Integral a les Roques Roies però no ens deixaven anar a l'Aragó i, poc a poc, semblava que ens anàvem descuidant-la. Avui hem fet la Integral ja havien fet diferentes parts però ens faltava totes els trams. Les crestes tenen una bellesa molt especial. Em recorda la de Travessany . Escalar una cresta comporta fer trams exigents, gestió de cordes muntant ràpels, caminades insulses, llocs on la roca és mou i una sorpresa final... abandonem la cresta per un avenc per on també hem de rapelar i.. tingueu en compte que si sou una mica grassonets no baixareu. En acabar la Integral vaig tenir la sensació d'estar molt content de la feina feta. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : 1a tirada (V+ - 1 - 23 metres - 5 parabolts): Ens situem en l'extrem est de la cresta on havia un llarg d'escalada esportiva prou exigent per començar (V+) encara que es pot anar trampejant cercant el millor pas. L'escalada dura uns 15 metres però després anem c

Hi ha anys que et dona per una zona i vas i vas i tornes a anar-hi. Serà el quart dia que escalaré a Panticosa en menys d'un mes. Segurament és degut a les bones sensacions que hi tinc amb les vies equipades per Sendero Límite. Si voleu practicar el climbing love, Panticosa és un dels llocs ideals per passar l'estiu. Avui la via triada és la Via de los Jardines. No hi aneu si busqueu grau, no el trobareu, sinó que us heu de plantejar la sortida com una passejada envoltant una cascada i grimpant sense por. Ideal per portar companys/es que s'inicien en l'escalada de via llarga. No cal que porteu els peus de gat. Nosaltres vam anar amb una corda de 60 metres en doble (llargs de 30 metres) i us anirem explicant com van solucionar el tema de dur només una corda. Portava dies buscant informació de la via i no trobava res per internet fins que la casualitat, o no, va fer que vaig trobar una descripció al blog d'Escalando (un dels millors que segueixo) i ja tenia clar qu

Quan he tornat al cotxe he mirat la Torre de Marfil (Ampriu - Cerler) i he pensat quina bona estona he passat trepant per aquesta agulla. Pur plaer i penso que els pobres amb poca cosa en tenim prou. Si fos ric m'hauria de comprar un vaixell i lluir-lo en algun port de la costa francesa ... tot envoltat de noies estupendes... potser no està tan malament això de ser ric!!! El tacte del granit (algú va dir que no era estrictament parlant granit, perdoneu) és especial. Encisador. Fa uns anys vaig pujar la via del costat No te tires que hay cristales . Crec que es millor que no pas la d'avui ja que puja per un diedraco que no canvio per la vida de ric amb vaixell. Deixem-nos de tonteries i prepareu-vos per fruir. Descripció de la via : 1a tirada (IV+ - V+ - V - 30 metres - 5 parabolts): Ens situem sota de la via. Viem el diedre que forma la via No te tires que has cristales  , nosaltres anem per la dreta de la via. Les chapes per No te tires són clares mentre que les nostres

Al refugi de la Casa de la Piedra de Panticosa em trobo amb Julio Benedé del grup Sendero Límite que tanta feina ha fet equipant vies per la zona i responsables que hagi tantes cordades fruint de l’escapada Love Climb. El primer que faig es felicitar-lo per la currada que fan i després li pregunto per la via que farem avui: la Baloo. Li pregunto si els passos més compromesos, centrat en la primera tirada, els puc anar trampejant ... em mira sorprès i no em sap respondre, que si vull porti un estrep. Jo sempre en porto dos, són els meus amulets de la sort. De fet no els faré anar avui ja que la via està molt ben equipada i mai he tingut la sensació de por ja que sempre tinc una assegurança per damunt meu que em permet fer el pas amb seguretat. Així que estem en una via per fruir i fruir. És l'esperit de Sendero Límite. Altres vies properes del grup que podeu trobar en aquest blog:   'Aresta Mowgl i, el  Libro de la Selva , la  via del Nano i Rebollon , l' Espolon d

Panticosa ha esdevingut una escola d’escalada còmoda i segura. Alguns diran que això no és escalar, que és turisme vertical però us puc dir que aquests dies he vist un fotimer de cordades per les parets. Totes les vies estaven ocupades. Com diu un company d’escalada: El Tour el corrent uns dos-cents ciclistes però tots tenim dret a agafar la bicicleta encara que no siguem dels millors. El mèrit és del grup Sendero Limite que han fet molt bona feina (o no, segons d’altres). He fet les següents vies per Panticosa:  'Aresta Mowgl i, el Libro de la Selva , Baloo , la  via del Nano i Rebollon , l' Espolon del pino  i  Viaje por el muro de la cascada . Descripció de la via : 1a tirada (V- - IV – 30 metrse – 7 parabotls): Ens trobem amb un petit mur que tira una mica endarrere. Hi ha bones preses de mans i està perfectament protegit (V-). Anem uns metres caminant fins una roca dreta que abordem pel davant que segueix una placa tombada sense dificultat. Val a