GENDARME DEL BOQUE A LA PEÑA DE LAS ZORRAS: COMPARTIR VIA AMB UN ESCURÇÓ

-

Bavaresa del segon llarg
Avui decidim canviar de costat i anem a una peña que tenim davant. El responsable del bar ens diu que es tracta de la Peña de las Zorras i que hi ha unes vies equipades que hi pugen, si més no, fins l'agulla del Boque. La cresta continua fins al cim però sembla ser que no té gaire interès escalador. Té un punt d'aventura que més ens ha agradat. Ara, el pack aventura no incloïa trobar-nos amb un escurçó en la primera reunió que ens va obligar a fer un ràpel d'emergència. L'endemà, un matí fred, ens va ajudar a convencer-nos a acabar la via ja que l'okupa de la paret no voldria venir a visitar-nos. Eviteu-la els dies de calor, si us plau!!

La via és molt interessant i se'ns va fer curta. El segon llarg va ser el més bestial de tots els que vam fer en aquesta "estatge".

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V
Desnivell: 50 metres.
Temps d'aproximació: 4 minuts.
Descens: 6 minuts
Grau d'exposició: Baix
Via practicamnt equipada
Material: 8 cintes i reunions. Friends recomanables
Roca: Calcària
Orientació: Nord
Via oberta per: 


Descripció de la via:

Inici de via

1a tirada (IV  - IV+ - 25 metres - 8 parabolts): La via original puja per l'aresta però l'equipament és un xic ruï. A la paret hi ha picada una creu. Anem a l'esquerra i veiem una paret folrada de parabolts. La linia més evident és la primera per on pugem. Es la coneguda com a variant d'entrada. La dificultat va pujant a mesura que ens anem enfilant. Tram agradable. Pugem per una canal amb una mica de vegetació que ens demostra que és una via que es fa poc.

Arribant al primer llarg

2a tirada (V - 25 metres - 6 parabolts): La paret es posa dreta. Arribem a una fissura per on hem d'escalar fent bavaresa. Poder un friend hagués anat molt bé. La via és ben variada. Ara hem de pujar per una mena de canal que forma un diedre i una placa per on hem d'escalar. Recordeu, per nosaltres, el llarg més bonic d'aquest dies. Arribem a la reunió amb diferents anelles per rapelar, a escollir, però decidir baixar caminant.

Gendarme del Boque

Descens: En lloc de rapelar ens enfilem al cap de l'agulla (fàcil) però continuem encordats. Després hi ha un descens (23metres) que ens deixa en un collet on ens deslliguem. Baixem pel llom que tenim davant a la dreta. Baixem per un corriol fins l'aparcament. 5 minuts.

Accés: Sortim del poble de Chobes. Cartell indicatiu cap a la zona d'escalada. Als 800 metres agafem un trencall a la dreta. 1,3 km Aparcament a l'esquerra on deixem el vehicle.


Aproximació: Agafem la pista i tirem avall. A l'esquerra hi ha l'aguja Sin nombre. 3 min Deixem la pista i ens enfilem amunt. Als 100 metres trobem l'inici de la via. Coordenades UTM: 30T  x=628005  y=4594361

ALTRES VIES FETES:

Sector de la GRAN PLACA: Via Lourdes

Sector de la GRAN PLACA: Via Maria Jesús Callau

Peña de LAS ZORRAS: GENDARME DEL BOQUE Variante

Sector de la GRAN PLACA: Via Bruno Vera

Sector de la GRAN PLACA:  Via Lucia

Sector MACIZO DE ALI: Canal de Riglos

Sector de la GRAN PLACA: Via Clandestina

Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

RECORDANT L'AMIC AMADEU RIBES, HEM ANAT A FER LA SEVA VIA

-
Imatge
El sempre recordat AMADEU RIBES, un any sense tu En Lluís obrint un dels passos més exigente de la via Fa un any que ens va deixar l'estimat Amadeu Ribes. Un càncer fulminant ens el va fotre. La colla va decidir repetir la via que li van dedicar, en vida. És una via de grau superior al meu però els companys em diuen que em donaran un cop de mà. Una via fantàstica, ben buscada que puja entre els millors trams de paret deixant als costats els trams més "pedregosos". Anem pujant per panxes que recorden una mica Riglos. FITXA TÈCNICA : Dificultat : 6a+ (V+/A0) Desnivell : 130  metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 20 minuts Grau d'exposició : Baix Material : 13 cintes exprés, i reunions. Via equipada Roca : Conglomerat molt netejat, encara que sempre hi ha algun còdol traïdor. Orientació : Sud Via oberta per  Amadeu Ribes (que no sabia que li volien dedicar la via i ho va descobrir el dia que li van pasar la ressenya), Lluís Olondriz, Agustí Sans,
Read more »

AMBIENT ALPÍ: LA CRESTA DE CUBIL

-
Imatge
5a tirada (Personal - La vam clavar. La previsió del temps era molt dolenta. Ja havíem dit de suprimir la sortida però vam veure que havia una forquilla de "bon temps" pel matí. Segurament eren més les ganes que el raonament científic d'interpretar la meteo. Ens hi vam posar sabent que la roca estaria molla - havia calamarsa en alguna raconada - i que potser ens mullaríem. Doncs no, quan vam arribar al cotxe va començar a ploure de valent. La vam clavar...) Perdoneu l'opinió personal que a ningú us interessa. La cresta de Cubil (he vist escrit, Covil i totes les possibles combinacions) és una ascensió d'ambient alpí. A l'esquerra tenim la impressionant vall de Pessons farcida d'estanys. Els ulls se'n van cap a les muntanyes properes que recordeu d'altres aventures. La veritat les muntanyes d'Andorra esdevenen encisadores només cal abandonar el centre de la vall. La majoria de dificultats es poden obviar escapant-se pels laterals encara qu
Read more »

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

-
Imatge
  Com arribar-hi ?  Agafem la carretera a Platja d'Aro per la carretera C-35. Passat el km 100 i un magatzem de mobles agafem una carretera asfaltada perpendicular amb el cartell de Mas Patxot. Més enllà podem veure una benzinera. 2,9 km Aparcament als dos costats de la carretera. Agafem un sender que surt a l'esquerra, ara caminant. 22 min Collada que ens dona accés a les agulles. És bo canviar de tant en tant de zona d'escalada. Avui hem volgut anar fins al Baix Empordà per tastar aquesta escola d'escalada. Com estem prop del mar podem completar l'escalada amb un bany al mar. Aquí ens trobem amb roca granítica encara que té un to totalment diferent. Ens va costar una mica adaptar-nos a la roca. Es tracta d'un conjunt d'agulles pètites. Al peu de cada via hi ha pintada la dificultat de la via de color vermell. Això ajuda molt a saber on estàs. Ara el problema és saber en quina agulla esteu. Nosaltres no ens vam aclarir gaire. Val a dir que cal comprar La Gu
Read more »

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

-
Imatge
La Gorra Marinera és la primera elevació del grup de les Gorres. Té una silueta molt característica - com tot el grup. La via de les Sargantanes fou oberta el setembre de 1981 per Manel Monsonis, Pere Lluís Regalado i Lluís Alfonso. Com està atravessada per nombroses vies pot costar una mica trobar la via correcta però per aixó volem fer aquesta descripció. En la part superior coincideix amb la via per Davant - que sembla ser que pujaven des de l'ermita de Sant Jaume que trobem en mitat de la via. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : Originalment la via sortia a l'esquerra d'una balma i tirava 20 metres de IV fins una repisa on se muntava reunió i s'anava 10 metres a l'esquerra (III) travessant una zona d'escalada esportiva que ens genera alguna confusió. Fins una nova reunió. 1ra tirada: (V - 25 metres) Resulta més pràctic pujar per qualsevol de les vies d'escalada esportiva que ens trobem al peu del camí i superades les dificultats inicials (V) grimpem fi
Read more »

ESCALADA DIVERTIDA: SANTUARI DE CORBERA (BERGUEDÀ)

-
Imatge
Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad
Read more »

NOU VIOTE A ALOS DE BALAGUER: VIA UY AY UF

-
Imatge
 Entre els mesos de gener i juny està restringida l'escalada per nidificació d'ocells. Diedre de la darrera tirada Segurament en Juan Linares , (a) Pinto sigui que millos coneix la paret del pic de Castellàs . Ha oberta força vies per la zona i ara ens sorprèn amb una nova via. Com és que ningú s'havia adonat d'un diedre descomunal que hi havia a la paret sense obrir. No ho sé, pel costat hi havia passat força vegades, i mai ho havia vist. He anat amb la Remei Tortosa , l'altre aperturista, que m'ha explicat les jornades de treball/neteja que han fet per la paret. Llàstima que no sempre es sàpigui veure l'esforç dels que equipen vies pels altres. La paret té trams terrossos i de caminar. L'encert es saber encadenar els trams bons que és el que fa la via. La via és una passada. M'ha agradat moltíssim. M'atreviria a senyalar tres sectors. 1r Els dos primers llargs: De placa, meravellosos, entretinguts. Hi ha les preses justes i, sols les necessàri
Read more »

ESCALAR AMB UN MESTRE: TUNICA SECTOR INFANTIL DE LA ROCA BONATI

-
Imatge
En Josep María Túnica , és un dels grans escaladors de casa nostra, però no fa soroll...la majoria de les vies, de Collegats amb regust d'anys, són seves. Segurament els escaladors de comarques tenen més dificultats per ser populars. Es un escalador, autodidacta que va aprendre les tècniques d'escalada consultant les revistes de l'época i el manual Escalada d' Ernest Mallafré . Ha obert moltissimes vies i ara que té una anys continua obrint més coses. No vol fer anar el trepant sinó que fa anar el burilador. Una hora per forat... així li dura més la vía i el plaer d'obrir. Tota una filosofía de vida. Amb motiu de l' Acampada social'24 del Centre Excursionista de Lleida tinc ocasió d'anar a escalar a un sector infantil que ha obert al peu de la roca Bonatti on va obrir la primera vía a Collegats . Un sector d'esportiva divertit ideal per portar als meus nets. Ben assegurada. Només has de patir per escalar...sense perill. Segurament portaré a escala
Read more »

ESPERO DOPPELMAYR O UNA VIA BENPARIDA

-
Imatge
Un company en diu que Doppelmayr és la marca dels telecadires de les pistesd’esquí. Encara m’ho posa més difícil. Quins noms de posar a les vies, sembla que vulguin jugar amb la memoria dels jubiletes que tot just recordem el nostre nom. A part del nom, la via és sencillament espectacular . Exigent, per pujar el grau. Penso que són V dels d’abans. La veritat estan sota m’he acollonit i ho he deixat per un altre dia. Primer llarg - Quin morro, fer una entrada a internet sense haver fet la via…!!! - No del tot, tinc bons companys que m’han explicat detingudament la via. Deu ser la primera ressenya participativa. Es una via curta (tres llargs), però vertical, amb una roca (gneis, estranya per nosaltres: poc adherent i de poc fiar encara que és prou bona, sembla pissarra). Assegurances allunyades que cal protegir amb flotants. Ambient d’alta muntanya malgrat les pistes d’esquí que ens envolten. FITXA TÈCNICA : Dificultat : V (Un V dels d'abans) Desnivell : 105  metres. Temps d'a
Read more »

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

-
Imatge
Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q
Read more »

ENCANTATS DE L'ENCANTAT XIC: PER L'ENFORCADURA

-
Imatge
Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca
Read more »