ESCALADA PER A TONTOS

A la revista Vèrtex núm. 280 surt una ressenya d'una via de grau accessible i agraït a la Conca de Barberà a prop de Santa Coloma de Queralt que és una contrada que desconec; sols per aquest motiu ja justifica una excursió. Una excursió amb una panoràmica excepcional des d'on albirem al mateix temps el Mediterrani i l'Aneto ben nevat. Montserrat, la serralada litoral i un bon reguitzell de cims pirinencs que no us penso dir doncs espero que vosaltres els aneu descobrint... La valoració de la via està perfectament definida amb el terme Rostoll agraït . Terreny d'aventura amb uns aperturistes que s'han currat la via però una pedra que dona poca confiança. Sort tenim que el grau és moderat que si no aquí hi deixeu les dents. Davant el perill de la roca trencada només hi ha la solució de posar ferralla per assegurar aquell còdol inestable. No és una via per repetir però si aneu amb el posat d'aventurers potser us pot arribar a agradar. Clar quantes més cordades a...

L' Aresta GER  a la roca de Ponent és una forma molt elegant de pujar al roc de Ponent a les muntanyes de Poblet però no és l'única. Avui hem anat a fer la via Benaiges - Freixes - Figuerola que van pujar l'any 1945. Van pujar per una opció més fàcil que la GER sortejant les dificultats, amb un criteri molt lògic, però en la part superior surten també a l'aresta i arriben al cim seguint els darrers llargs conjuntament. Al final nosaltres hem preferit no repetir l'Aresta GER, que els darrers llargs són una mica cansinos, i hem preferit explorar el darrer llarg de la via Montblanc fent una combinació més interessant i exigent. Descripció de la via : 1ra tirada (V/V+ - 30 metres - 9 parabolts): De fet la via Benaiges - Freixes - Figuerola puja per damunt d'un franja tombada que hi ha damunt d'un esgraó que ofereix la paret, però sense gaire interès. A la dreta d'aquest relleig hi ha una munió de parabolts de vies esportives i no hem pogut superar la te...

Tot pujant per la carretera cap a Lleida, venint de Reus, i ben passat Alcover, veureu dalt de tot, a mà dreta, una torre. I no d'alta tensió, que també, si no una de circular dalt d'una muntanya defensada per diversos cingles. Al poc, la farum de les papereres us donaran la benvinguda al Congost de la Roixel.les i el seu brogit. Aquest congost més aviat anomenat Estret de La Riba, a més de suportar una gran indústria de molins papereres, també aguanta unes poques infraestructures viàries. Així doncs aquest espai lluny de ser un idíl.lic camí obert pel riu Francolí a la serralada pre.litoral és més aviat un cau infeste de pudors i sorolls. De totes maneres aquest congost encara conserva cert encant els dies d'hivern on només sa sent el fueteig del vent de serè. I per disfrutar de debò i entendre la morfologia d'aquest congost res milllor que pujar al Puigcabrer, aquell que dalt de tot alberga una torre circular i que a més de vigilar el Francolí domina bona part del Ca...