dissabte, 8 d’abril de 2017

ROC DE PONENT AMB MÉS VIES QUE L'ARESTA GER

L'Aresta GER a la roca de Ponent és una forma molt elegant de pujar al roc de Ponent a les muntanyes de Poblet però no és l'única. Avui hem anat a fer la via Benaiges - Freixes - Figuerola que van pujar l'any 1945. Van pujar per una opció més fàcil que la GER sortejant les dificultats, amb un criteri molt lògic, però en la part superior surten també a l'aresta i arriben al cim seguint els darrers llargs conjuntament.
Al final nosaltres hem preferit no repetir l'Aresta GER, que els darrers llargs són una mica cansinos, i hem preferit explorar el darrer llarg de la via Montblanc fent una combinació més interessant i exigent.
Descripció de la via:
1ra tirada (V/V+ - 30 metres - 9 parabolts): De fet la via Benaiges - Freixes - Figuerola puja per damunt d'un franja tombada que hi ha damunt d'un esgraó que ofereix la paret, però sense gaire interès. A la dreta d'aquest relleig hi ha una munió de parabolts de vies esportives i no hem pogut superar la temptació d'escalar per aquest pany de paret, essent, però conscients que la via anava uns metres per damunt nostre . Es podia pujar amb facilitat (IV) però recoberta de molsa.. En canvi la via que hem triat era prou exigent doncs demanava pujar-hi fent adherència durant tot el llarg amb passos de V/V+ però ben equipada. Si hi ha humitat en la roca hem de recomanar no fer aquest llarg. Nosaltres hem triar el llarg que pujava pror a la franja. A la base hi havia un buril vell.
2na tirada (III - 30 metres - un arbust i un arbre): En totes les vies hi ha un llarg feix i aquest segon és el llarg lleig doncs practicament no escalarem i es força exposat. De la reunió de la via d'esportiva sortim a l'esquerra i enllacem amb la via original d'en Benaiges - Freixes - Figuerola. La roca està recoberta de molsa i la roca és totalment roma. Finalment acabem pujant per una canal d'herba. Quan ja hem guanyat alçada tirem a la dreta per anar a buscar una feixa molt evident. En aquest punt trobem una reunió de la via Montblanc que aprofitem.
3ra tirada (II - 10 metres - net): Anem per una feixa còmoda que ens duu a l'Aresta GER. Exactament estem a la reunió núm. 3. Muntem la reunió en una alzina.
4ta tirada (III+ - 25 metres - net): Pugem a la dreta i anem enllaçant diferents diedres (III+) molt agradables que tenen l'aspecte d'una cresta granítica del nostre Pirineu.. No hi ha proteccions fixes però es pot protegir perfectament doncs hi ha fissures a escollir.
Abandonem l'aresta per agafar una vira a l'esquerra prou evident i enllacem amb la via Montblanc.
Abans d'arribar a un savina hi ha la reunió sobre parabolts de la via Montblanc.
5na tirada (IV+ - V+ - II - 30 metres - net). Sortim per la dreta on hem de passar arran de la savina que ens tanca el pas. Cal pujar una mica per poder passar millor. Un cop a l'altre costat pugem per una canal. Davant tenim un mur per on hem de pujar (V+) es pot protegir a caldó. Només es tracta d'un pas però exigent. Sortim ja dalt de la carena. La reunió la muntem aprofitant un bloc.
6na tirada (II - 30 metres - net): Anem per l'aresta mig caminant fins arribar a la creu del roc de Ponent.
Descens:
Un cop dalt seguim la carena fins un collet on trobem un sender que davalla per la nostra dreta. El primer tram de la baixada és força dret. Anem per una tartera desagradable. Passem pel peu de la via de l'Aresta GER que és la via més llarga de la contrada. Poc més avall passem pel costat del cartell d'itinerari geològic on hem abandonat el camí principal per pujar a la via. Seguim el camí de pujada (45 min.).
Accés:
En el monestir de Poblet prenem la carretera T-700 cap a Prades.
2,5 km. Agafem un camí asfaltat a l’esquerra cap al barranc de Castellfollit en el cor de les muntanyes de Prades.
Dalt hi ha el pas de V+

4,1 km. A l’esquerra davalla un camí carreter, molt pendent, cap al rierol de Castellfollit. Baixador no recomanable per fer en vehicle, aparquem en qualsevol eixamplament de la carretera.
Des d’aquí podem observar detingudament una roca prominent que sobresurt en la contrada – en l’altre vessant del barranc – és la roca de Ponent, amb el pic de l’Àguila. D’ella davalla vers nosaltres un notable contrafort. L'Aresta GER. Nosaltres pujarem per una rampa que accedeix al mig de l'aresta.

Aproximació:
Davallem vers el barranc de Castellofit i el travessem. Remuntem pel vessant oposat i arribem a una antiga pedrera.
Anem seguint un sender ben senyalitzar.
13 min. Hi ha un cartell que indica l'tinerari geològic. Nosaltres abandonem el camí principal i anem tartera amunt per un corriol fitat.
25 min. Tram de corda fixa que ens permet revoltar una roca.
30 min. Arribem a la paret. Observem una munió de parabolts que indiquen vies d'esportiva. A l'esquerra hi ha una mena de resalt vertical. La primera via del Roc de Ponent pujava per l'esquerra de l'esgraó (IV) però nosaltres vam preferir fer una mica de grau i pujar per la primera via d'esportiva (V/V+).
FITXA TÈCNICA:

Dificultat: V/V+ del llarg inicial i la sortida de la via Montblanc (V+) però si es fa la via Benaiges - Freixes - Figuerola la dificultat no passa de IV+
Desnivell: 155 metres.
Temps d'aproximació: 30 minuts.
Descens: 45 min. 
Grau d'exposició: MIg al segon llarg. En la resta, Baix..
Via desequipada:
Roca: D'una qualitat excepcional. Es tracta de diorita que es una roca molt assemblada al granit encara que té un to més rosat.
Orientació: Nord.
Via oberta: Via oberta per Sebastià Figuerola, Pere Benaiges i Ramon Freixes el 10 de juny de 1945. Dalt enllacem amb la via Montblanc que fou oberta per Ricard Castellví, Jordi Besora i Anton Cabeza el 31 de gener de 1980.

1 comentari:

  1. Gràcies per la informació, tan sols conec l'Aresta Ger i va be conèixer altres opcions.

    ResponElimina