Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Franja de ponent

ESPATARRANT INTEGRAL A LA CRESTA DE LES ROQUES ROIES

Imatge
Des d'abans del confinament teníem equipada la Integral a les Roques Roies però no ens deixaven anar a l'Aragó i, poc a poc, semblava que ens anàvem descuidant-la. Avui hem fet la Integral ja havien fet diferentes parts però ens faltava totes els trams. Les crestes tenen una bellesa molt especial. Em recorda la de Travessany . Escalar una cresta comporta fer trams exigents, gestió de cordes muntant ràpels, caminades insulses, llocs on la roca és mou i una sorpresa final... abandonem la cresta per un avenc per on també hem de rapelar i.. tingueu en compte que si sou una mica grassonets no baixareu. En acabar la Integral vaig tenir la sensació d'estar molt content de la feina feta. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : 1a tirada (V+ - 1 - 23 metres - 5 parabolts): Ens situem en l'extrem est de la cresta on havia un llarg d'escalada esportiva prou exigent per començar (V+) encara que es pot anar trampejant cercant el millor pas. L'escalada dura uns 15 metres però després anem c

LA IMPONENT PRIMERA AGULLA DE SANTA ANNA

Imatge
Hi ha agulles que imposen. La Primera agulla de Santa Anna és una d'aquestes. Feia temps que me la mirava i remirava. Està ple de vies d'esportiva però no arriben al cim i estan una mica lluny del meu nivell. Sincerament piquen massa. Resulta que la via original sortia des de la bretxa que hi ha entre la Primera i la Segona agulla. Encara hi ha un clau-escarpi clavat ben rovetllat que ens podria explicar antigues heroicitats que ara ens resulten desconegudes. L'altre dia vaig trobar un company - callaré el seu nom - que em va dir que de jove havia una tirada de claus que hi pujava en artificial fins dalt. Ell - una vegada hi va pujar - va decidir emportar-se els claus i segurament ja ningú va escalar més per la via original que ha quedat oblidada per sempre més. Ja veiem no sols passava això a Montserrat ... La casualitat fa que em trobi amb l'Oscar d'Alfarràs que s'anima a pujar-hi a una via que no tinc cap referència i que pinta ser forta. Som-hi. Descripció

LA GRAN DIAGONAL DE SANTA ANNA: VARIANT DIEDRE DEL BEKARI

Imatge
La Gran Diagonal és la via que més es fa de Santa Anna . Afortunadament l'equip de l'Agustí Sans va equipar - entre moltes altres vies de la zona - dues variants. La primera, la variant Nauk , puja per una placa espatarrant. La segona el Diedre del Bekari que avui hem pujat. Potser no és tan impressionant com les anteriors però també val la pena escalar-la. Descripció de la via: 1a tirada (V - IV+ - IV - 25 metres - 7 parabolts): En l'inici de la via trobem una pedra que ens indica que estem en la via correcta. Uns metres més avall hi ha dues vies. La de més a l'esquerra és la Maxicosi . De les altres no les coneixem. L'inici és complicat doncs és dret i hi ha poques preses. Ens agafa freds. Un cop superat aquests primers metres minva la dificulta. Anem a l'esquerra i travessem una zona de blocs que fan una mica de por però no passa de fer por (IV+). Arribem a un ressalt que gira a la dreta-ascendent (IV). De fet es tracta de l'inici de la diagonal. Arri

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR DE LA FONT (SANTA ANNA)

Imatge
A la presa de Santa Anna hi ha unes parets meravelloses. Hi ha mil vies obertes. Parabolts per tot arreu... però m'ho miro tranquil·lament i veig que han obert les vies difícils però es van deixar les fàcils. Avui hem començat la temporada amb una visita a una mena d' agulla del sector de la Font . Ens ho hem passat pipa, segurament perquè les vies estan al nostre nivell....  L' agulla de la Font , nom cassola, no és pròpiament una agulla natural sinó que van fer un tall a la muntanya que va fer la carretera a la presa. Està al darrer túnel de la carretera a la presa, a tocar de la presa. Travessada per un túnel. Hi ha una ressenya al llibre Salvatge Oest de Catalunya però hi ha línies noves que mirarem d'explicar-vos.  Hem fet tres línies que hem pintat de colors diferents: Línia Vermella (IV+ - 5 paraobolts - 15 metres): Pugem pels primers parabolts de la via ACME però més amunt ens decantem cap a una canal molt marcada. a la dreta. Pugem per les repises de l'e

LA CRESTA DE LES ROQUES ROIES

Imatge
En arribant a la pressa de Santa Anna hi ha una cresta que recorda les agulles de Travessany. Ja sé que em direu una mica exagerat però el meu poc senderi me les recorda. Feia temps que els hi tenia posat el nas. Algú de la colla d'Alfarràs em va dir que ja estava oberta (i que) però l'altre dia en Toni Vilaseca va aconseguir una ressenya. Una ressenya que recordava a un garagot de nen petit però ens va servir per abocar-nos a fer-la. Es un terreny d'aventura. Però en arribar a la primera tirada veiem un cable de vida. Segons sembla volien fer una ferrata però algú els hi va estirar les orelles i van deixar el material. Durant la cresta anirem trobant químics però, alguns, sense sicar i no donen gaire confiança. Malgrat aquest contratemps decidim tirar endavant. Com he dit dalt és un terreny d'aventura doncs amb la ressenya que teníem no sabíem gaire on ens posàvem. Esperem que vosaltres tingueu millor informació. Descripció de la via : 1a tirada (V- - 15 metre

CONGOST DEL REGUÉ: AGULLA DELS RELLOTGES

Imatge
Fa uns dies en Jordi Marmolejo va penjar al Facebook de la SEAM una ressenya  de l'Agulla dels Rellotges. Es troba  a la carretera de Baldellou a Camporrells, a l'esquerra del Congost del Regué. Havia obert una nova via i havia difós la primera escalada a l'Agulla i, segurament, a la Llitera per allà l'any 1968. Com d'altres vegades vaig insistir al bon amic Joan Linares, en Pinto, fins que avui m'ha dut. La veritat és que és un bon company doncs l'escalada, en els trams superiors, és molt descomposta i puc comprendre perfectament que sigui una via que costarà que hi tornem, i això que en Jordi i la resta de la colla del Tak han fet molta feina, moltíssima, traient pedres però crec que si traiem les pedres que es mouen ens podem a arribar a quedar sense agulla. Descripció de la via : 1a tirada (III - 45 metres - 5 parabolts - un pont de roca i un arbre): Estem a la Rampa dels Nins i anem pujant a 4 grapes. Damunt nostre ja veiem l'agulla que és la n

PLAER DE LA SOLITUD: ARESTA SUD-EST AL CASTELL DE FALS

Imatge
Us vaig a parlar d'una raconada prodigiosa, que de ben segur no heu sentir a parlar mai. És el que té anar a fer vies dels germans Ullastre, ells sempre van a buscar paratges desconeguts i enormement bells, és el seu estils personal d'escalar. Tenen poques vies amb un grau accessible, així que les poques que tenen s'han de fer ( Veure cresta al pic de Qüenca ). És un paratge tan solitari que ni el trobareu per internet. L'escalada acaba en un castell medieval en ruïnes, qui pot demanar més. Descripció de la via : Avui ens toca una escalada estètica i una dificultat accessible doncs els passos de V+ i, especialment dels de V, són puntuals mentre que la resta de la via és molt més accessible. Croquis original de la cordada Ullastre 1ra tirada (III+ - III - savines - 40 metres): Situats en l'extrem inferior de la cresta busquem el pas més senzill per pujar (III+) llaçarem una savina a la dreta i pujarem per un coster (III) cercant les savines que més ens agra