Passa al contingut principal

LA NEURA DE DEIXAR-ME-LA A LA PARET DEL PONT

 

Torno a la paret del Pont (Sant Llorenç de Montgai). Aquesta via ja l'havia fet farà nou anys però l'altre dia em vaig adonar que no la tenia al blog. M'havia deixat una de les històriques de la paret. Això rai, quan he tingut un moment m'he tornat a posar i a fruir-la de valent.

Descripció de la via:

1a tirada (III - V - IV+ - 45 metres - 1 buril vell - 3 espits - 1 arbre): Des de l'altre costat del pont mirem la paret i aviat veiem una savina immensa que hi ha a en la paret que està posada en una marcada fissura. Aquesta és la nostra via. Al peu de la via trobem una pedra que ens indica l'inici.

Els primers metres són prou tombats, trobem un buril vell que aprofitem. En començar la fissura la paret es posa més costeruda i cal buscar les preses (V). Els espits estan posats una mica malament ja que no estan protegint els passos més compromesos. Nosaltres hem posat un parell de merlet, també es poden posar friend/tascons per assegurar-nos millor. Abans d'arribar a la savina ja decreix la dificultat (IV+) i muntem, uns metres més damunt, la reunió. Observeu que a l'esquerra un arbust tapa un forat on hi ha una biga de ferro que ens costa de comprendre la seva finalitat (pont penjat??). 

2a tirada (V - IV+ - 40 metres - 5 parabolts i un espit - trobem una vella reunió que no fem anar): Pugem uns metres i ens trobem un feixa que travessa la paret. La roca fa un petit sostre. En l'extrem hi ha una mena de xemeneia que ens barra el pas (V), costa de posar-se bé. Un cop dalt ens encarem cap a un mur que pugem ara per l'aresta ara per la paret. Hi ha algun pas una mica rar (V-) però es va pujant fins arribar a la reunió amb un bon regust de boca.

Descens: La via està preparada per rapelar però és millor agafar un corriol que surt per l'esquerra amb fites i trams força pendents que ens deixa a la carretera (15 minuts).
Aproximació: Aparquem en el pont de l'Escalera en el km 11 de la carretera de Sant Llorenç de Montgai a Camarasa LV-9047. Davant ja tenim la via que podem identificar fàcilment amb la ressenya a la mà i abans de creuar el pont. Creuem el pont i anem una 50 de metres a la dreta. Pugem un parell de metres ajudats per dos ferros. Anem a l'esquerra uns metres fins trobar la pedra on està indicat l'inici de la via.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V
Desnivell: 90 metres.
Temps d'aproximació: 1 minut.
Descens: 15 minuts.
Grau d'exposició: Baix.
Material: 7cintes, recomanables Friends i tascons reunions.
Via equipada
Roca: Calcària.
Orientació: Sud-est.
Via oberta per: Pels germans Josep i Jaume Massana i M A Casals, l'any 1978.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre.
He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell.
Descripció de la via:
1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part alta d…

PLAQUES D'ORGASME: TARDOR CALENTA

En Toni Vilaseca obra una via damunt de Coll Roig (Santuari de Montgrony) i em diu que m'animi a fer la segona repetició de la via. Una idea que abans tenia certa transcendència. Però passa allò que tenia altres plans i em pispen la segona, plou, i em pispen la tercera, fa fred i la quarta, fa vent i la cinquena. Un mes després faré la 100a repetició de via, com a mínim. Ja veieu que és una via que es fa moltíssim. Nosaltres vam anar un dijous i davant nostre teniem dues cordades.
Per què una via té èxit i d'altres no? No ho sé, però segurament ajuda l'entorn, la roca, l'equipament, la neteja...
Bé, doncs Tardor calenta és repeteix per aquests elements, però jo destacaria la feina de neteja i condicionament que s'ha fet en aquesta via que la converteix en una via love climbing.
Cal destacar les plaques de dalt. Extremadament polides i que es superen amb adherència. És un orgasme veure com el peu aguanta a la paret sense que hagi cap protuberància manifesta. Val a d…

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies.
Vam començar per la via Tardor calenta que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant.
Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K. Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de má ..…