Passa al contingut principal

ESCALADA AL BISBE DELS FRARES ENCANTATS



MONTSERRAT: FRARES ENCANTATS
Ressenya feta per escaladors que no han anat mai a Montserrat i inicialment els hi feia una mica de respecte el "santuari" de l'escalada i les històries d'escaladors que mai s'han mogut de Montserrat i tota la vida han estat grimpant. És un regne diferent però potser amaga massa llegenda. Ens hem decidit per fer una via blava que esta pensada per a escaladors "veterans" (o sigui de dificultat baixa, i que calgui caminar, nosaltres en diem escalades per a tontos, i d'altres excursions per a escaladors i escalades per excursionistes... diferents noms per dir el mateix). Ara, alerta, les vies blaves no estan sobreequipades com algú prodria pensar sinó que tenen la ferralla mínima necessaria. I per exemple el Bisbe té algun tram exposat - que no difícil.
La via va ser obert l'abril de 1988 per J. Nubiola, F. Palau, F. Parera i A. Garcia Picazo.
Material: 5 cintes expres, una baga llarga per una sabina, un friend mitjà i dues coredes de 60 metres.

DESCRIPCIÓ DE LA VIA EL SOMNI DE SANT jOAN - L'ESPERÓ DE LLEDEIG:
Abans de la descripció dir que la localització del Bisbe entre la maranya d'agulles del sector de les Agulles i dels Frares encantats no resulta gens fàcil. Atenció a la descripció de l'aproximació.
1r. tirada: 40 metres. IV grau. Darrera d'uns arbustos trobem un punt blau que ens indica l'inici de la via. Uns cins metres més amunt trobem el primer parabolt, seguint la mateixa direcció trobem el segon. En aquest punt ens hem de decantar dicididament a la dreta per passar per damunt d'un arbuts i dirigir-nos cap a una fisura on trobem un vell clau.
Tirem recte amunt. Més amunt trobem una nova assegurança, algunes estan pintades amb el característic color blau de la via. Al peu d'un ressalt muntem la primera reunió, en una còmoda esplanada.
2n. tirada: 30 metres. IV+ grau. Comencem amb un ressalt dret però amb bones preses. Ens encarem amunt (dos parabolts) fins arribar a un segon ressalt. Als peus trobem una nova assegurança (perquè no estarà damunt). Cal observar on posarem els peus perquè després l'abalmament no ens permetrà veure'ls. falta alguna presa bona de mans però cal buscar... Anem a la dreta (nou parabolt) fins arribar a la tercera reunió, situada en una repisa d'on surt un diedre.
3r. tirada: 10 metres. IV grau.La instal3lació és una mica precaria. Un parabolt blau i un buril de la vella reunió. Nosaltres vam posar un friend mitja per assegurar la cosa.
Pugem per a un diebre que té una aparença de roca dolenta però després de tants anys la roca és millor del que sembla a primer cop d'ull. En sortir dalt trobem un arbust (baga) i pugem el darrer tram amb una certa tendència a la dreta. Arribem al cim del Bisbe. La reunió la muntem en la instal·lació del rapel.
DESCENS: És tracta d'un rapel de 55 metres que baixa cap al collet del Bisbe, el lloro i la Monja (sembla un acudit) per la via Normal (operta per Ll. Estasen, J. vila i J. Puntas el 27 de novembre de 1932 - III grau però sense res de ferralla. forma una gran ziga-zaga on hi ha un parell d'arbustos).
ACCÉS:
Sortim de l’aparcament habilitat al coll de la Maçana (710 m.) en l’extrem de ponent de la serralada montserratina. En la carretera BP-1101 que es dirigeix a Manresa i la bifurcació BP-1103 que duu al Monestir.
Prenem un camí carreter (Gr. 7-2).
13 min. Coll de Guirló (800 m.). Per la dreta marxa un camí ample al Bruc. Seguim el camí carener.
15 min. Abandonem el camí principal i prenem un trencall a la dreta cap al refugi Vicenç Barbé.
25 min. Travessem el pas de la Portella ascendint per una dreta canal.
35 min. Refugi Vicenç Barbé (888 m.). Dos minuts més tard, arribem a la canal Ampla (coll de les Agulles) i deixem el sender preeminent (que duu al coll de Port) i agafem un trencall a l’esquerra que puja pel torrent.
50 min. Ens incorporem al camí procedent del coll de les Agulles i anem a la dreta, tot seguint unes marques blaves. Travessem diverses fondalades.
1 h 10 min. Arribem a l’agulla del Bisbe. Estem en la contrada dels Frares Encantats. És una contrada plena de belles elevacions rocalloses, mig, encara que caminem embolcallats per bosc. Ens pot costar d’identificar-la. Si ens passem la via blava, pujarem al collet del Lloro, la Monja i el Bisbe (1084 m.) – semblen els protagonistes d’un acudit. Del coll cap a llevant baixa una canal dreta que ens obliga a agafar-nos als arbres i les arrels. Si és així vol dir que ens hem passat el Bisbe. Retornem al coll i baixem una canal també dreta per on hem pujat a l’anada. Al peu d’aquesta canal surt cap al nord un corriol que mena al principi de la via Blava del Bisbe per la via El somni de Sant Joan o L’esperó de Llebeig que puja per l’esquenall més occidental, sobre els murs de l’obac. Passats uns arbres trobarem en la paret un cercle blau que indica l’inici de la via.
TORNADA::
Des del coll del Lloro, la Monja i el Bisbe on davalla el rapel, retornem pel camí per on hem vingut.
20 min. Poc després de deixar a l’esquerra el camí que davalla al refugi per la canal Ampla arribem al coll de les Agulles o Portell Estret (1000 m).
Davallem per un sender costerut amb dreceres i accessos a vies d’escalada.
25 min Enllaç amb el camí que baixa de coll de Port. Anem a l’esquerra.
29 min. Ens incorporem al camí que procedeix del Monestir (Gr- 7.2). Anem a l’esquerra.
34 min. Revoltem la roca de la Cadirera i de la roca Foradada.
47 min. Trencall a l’esquerra al refugi. Bifurcació que hem agafat a l’anada.
1 h. Aparcament del coll de la Maçana.

Si voleu veure més fotos podeu veure aquest muntatge. Ja sé que alguns no els hi agrada la música que poso però "para gustos los colores".

Comentaris

  1. La música no està malament, és animadeta, només faltaria que la vocalista cambiés de to en algunes parts, vas millorant.
    La música, de la escalada no ho sé, no vei cap tonto a les fotos.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.