dilluns, 18 de gener de 2016

TERRENY D'AVENTURA: LA FEIXA DE LA PARET DEL PONT

La ressenya d'avui és una ressenya d'aventura, pura i dura. La poso com a curiositat doncs no crec que cap escalador amb seny s'hi posa però jo havia de posar-hi el nas perquè sempre m'he posat on no em demanen.
Us explico. A Sant Llorenç de Montgai hi ha la Paret del Pont. Per on passen un grapat de vies clàssiques. Vaig observar que havia una feixa que la travessava. He enganyat a l'Antonio Satorra - que no havia escalat mai, és un "pozero" i un bon company - i hem anat a fer la feixa.
Si s'equipessin els passos amb cable podria ser una mini-ferrata, encara que no sé si tindria gaire interès.
Descripció de l'itinerari:
Agafe la pista que s'inicia al pont de l'Escalera i la seguim un centenar de metres. A tocar d'un camp amb pollancres ens enfilem amunt. Observem la feixa. Anem per una terra erma. Uns metres més amunt veiem que comença la feixa, no gaire definida en aquest tram.
Hi ha un mur que ens barra el pas. La veritat és que impressiona doncs té una bona caiguda. Quan miro veig que l'Antoni Satorra s'ha enfilat. Ho trobo una temeritat ... i li dic que em passi una punta de la corda i em lligó. És un pas i mig de III amb bona presa però la veritat és que l'Antoni ha tingut uns collons com un toro... Es puja per una canal i quan s'està dalt es flanqueja a l'esquerra. La roca bona, el peu del flanqueig polid.
Seguim caminant entre herbassar fins trobar-nos una estructura de ferro. Per la dreta puja la via Neura. Travessem un mur que d'anada impressiona més que  en direcció de tornada (III+), sempre hem dit que aquí faltaria un parabolt. El Satorra és espavilat i passa per sota on hi ha una balma amb una estructura de ferro que no sé que pot ser. Després passem per una feixeta on hi ha la reunió de la via dels germans Cots i la Joe Pinto fins sortir a l'acabament de la via Normal. Seran uns 15 metres que passen per una autèntica feixa.

Ara toca la tercera part de la via. Anem per una feixa que està molt herbada. Per aquí sortia la via Normal però ara tothom prefereix continuar per la feixa a buscar la via Neura. El tram està brut - portar unes tisores - Hi ha un punt que cal tornar a grimpar. L'Antoni ho prova per fora, jo li comento que sempre ho faig arramblat a un arbust ja que em dona més seguretat. I així sortim de la feixa que no es tan espectacular com m'esperava.
Descens:
El camí no està tan fressat com per dalt de la Neura però cal anar planejant cap al fons de la vall fins trobar el corriol que baixa de la Neura (i d'altres vies) i seguir el sender fins la carretera. Veure croquis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada