AVUI ESPORTIVA A MONT-ROIG: ERMITA DE MONTALEGRE: SECTOR DEL CARQUINYOLI

-


Feia molt de temps que no anava a fer esportiva. Amb la colla vam decidir que amb la boira que visita la plana lleidatans calia anar a Mont-roig i com teníem poc temps el sector de Montalegre era ideal ja que teniem poc temps.

Vaig veure que en Jordi Marmolejo i D. Garcia havien equipat un sector al costat de l'ermita. Ja sabem on anem. Tal com havíem previst, feia sol i hem escalat ben calentets mentre que a Lleida encara romania la boira.

Els sector ens ha agradat molt, petit, íntim, amb vies per a tots els nivells. Pur plaer. L'escalada esportiva té l'avantatge que fas molta "vida social" amb la colla. Sols cal caminar 5 minuts.

Altres vies que he escalat per la vora: Lo mirador - Rampes invertides (Retaule) - Trobades escaladors de la SEAM -     El carquinyoli - El Panellet - TE REMEI - La Llastra i Caputxí - Variant cobarde a la Llastra

Com arribar a l'ermita de Montalegre? Des del poble de Vilanova de la Sal prenem una pista que surt de l'extrem oposat del poble. Aviat es bifurca. El ramal de l'esquerra baixa a l'estació de trens. El de la dreta va a l'ermita de Montalegre que ja veiem a la sortida de Vilanova a l'extrem de la serra de Mont-roig.

4,7 km. Revolt molt marcat. Anem a l'esquerra. A la dreta va la pista als cingles de Mont-roig.

6,1 km. Ermita de Montalegre on aparquem.

Fotografies de Manel Viladrich

Aproximació: Seguim el camí carener de darrera de l'ermita.

3 min Una fita ens indica que hem de baixar a l'esquerra. Baixada ferma.

5 min A l'esquerra tenim la roca del Carquiñyoli ple de vies... vinga a escalar.

Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

OMBRA FINS A MIGDIA: VIA DIRECTA NURIA (MIRANDA DE SANTA MAGDALENA)

-
Imatge
Ara que fa calor cal saber buscar bé les parets on toca l'ombra. És part de l'èxit. El sol comença a tocar a partir de migdia (principis de juliol). La Directa a la Núria és una via que me l'he mirat un parell de vegades quan feia la v ia de la Núria que passa pel costat. Li tenia moltes ganes, encara que el darrer llarg em feia una mica de respecte, però és una via equipada amb generositat i aquest és el motiu pel qual m'he aventurat a posar en un llarg que poder estar per damunt de les meves modestes possibilitats. És una via Guillem Ària s i molts ja sabeu el que significa ... Ara he sortit content de la via. FITXA TÈCNICA Dificultat : V/A0 - 6a Desnivell : 90  metres. Temps d'aproximació :  18 minuts Temps de descens :  33 minuts Grau d'exposició : Baix,  Material :  16 cintes exprés. Via equipada Roca : Conglomerat que qualitat montserratina Orientació : Oest Via oberta  Per Guillem Arias al 2010 Descripció de la via : Ens situem al primer parabolt...
Read more »

ESPORTIVA O CLÀSSICA:L'OBAGA MALA: VIA IBAÑEZ ROCA

-
Imatge
Comencem amb un tema "interessant". Avui que hem fet: una via esportiva o una clàssica? . L 'Obaga Mala és un sector d'esportiva - on toca l'ombra a l'estiu - però la nostra via té dues tirades i hem de muntar una reunió intermitja i jo entenc que és una via clàssica. Si voleu una clàssica equipada. Si voleu deixeu el comentri a sota del blog. Gràcies. Buscant vies a l'ombra en Agustí Sans  - l'aperturista més constant de Ponent, però per contra més silenciós - em comenta aquesta vía envoltada d'esportives. L' Obaga Mala , es troba al Castellonroi , un poble de la Franja, on parlen català encara que alguns polítics, mal intencionats, ho neguen. L'Obaga està distribuïts en tres sectors (de moment): La Tània , el més prop del barranc, Violeta , i de moment el més enlairat, Aleix . Avui ens toca escalar a l'Aleix . No patiu, els peus de via estan amb una pedra pintada que ens indica el nom de la via i el grau. FITXA TÈCNICA Dificultat : ...
Read more »

VILANOVA DE MEIÀ: L'ESCOLA: ESCALADA ESPORTIVA PAS NOU

-
Imatge
  Les parets de Pas Nou - Roca dels Arcs de veritat que impresionen. Els companys proposen fer la TROBADA D'ESCALADORES/RS DE LA SEAM  a Vilanova de Meià. M'asseguren que hi ha un sector on hi ha vies agraïdes, i que a primera hora hi ha una mica d'ombra. Cal anar especialment per afavorir la sociabilització de la colla. Després descobreixo que la zona és coneguda com L'ESCOLA . Ressenya facilitada per Gustavo Manez Garrido Les vies podran semblar de grau fàcil, si però avui comptava riure i passar una bona estona. L'escalada majoritàriament és sobre regletes i passos d'adherència. Accés : Agafem la carretera de Vilanova de Meià a Cellers (L-913). Passat el km 6 busquem un aparcament. Als 100 metres pugem per un camí que surt en diagonal per la dreta. Pugem fent ziga-zagues fins situar-nos en les vies de la dreta que estan en acabar un sostre. Les nostres tres vies d'avui van per la dreta del sostre. Són les que estan situades més a la dret. DESCRIPCIÓ DE L...
Read more »

AMBIENT ALPÍ: LA CRESTA DE CUBIL

-
Imatge
5a tirada (Personal - La vam clavar. La previsió del temps era molt dolenta. Ja havíem dit de suprimir la sortida però vam veure que havia una forquilla de "bon temps" pel matí. Segurament eren més les ganes que el raonament científic d'interpretar la meteo. Ens hi vam posar sabent que la roca estaria molla - havia calamarsa en alguna raconada - i que potser ens mullaríem. Doncs no, quan vam arribar al cotxe va començar a ploure de valent. La vam clavar...) Perdoneu l'opinió personal que a ningú us interessa. La cresta de Cubil (he vist escrit, Covil i totes les possibles combinacions) és una ascensió d'ambient alpí. A l'esquerra tenim la impressionant vall de Pessons farcida d'estanys. Els ulls se'n van cap a les muntanyes properes que recordeu d'altres aventures. La veritat les muntanyes d'Andorra esdevenen encisadores només cal abandonar el centre de la vall. La majoria de dificultats es poden obviar escapant-se pels laterals encara qu...
Read more »

REGUST PIRINENC, VIA DE LUXE: A DONDE VAS JORGITO

-
Imatge
En començar la temporada d'estiu vam anar a la via Dame mas gasolina  en el Pas de la Casa (Andorra) i ens vam assabentar de l'apertura de la via A donde vas Jorgito i va començar el desig d'nar-hi. Com aquesta tardor està boja i encara fa calor decidim posar-nos-hi. Si la Dame mas gasolina era fantàstica, aquesta ho és encara més. Es una via meravellosa per l'entorn pirinenc i perquè recupera aquella essència dels primers escaladors: d'acabar en un cim - essència que comparteixo. Pel voltant hi ha molta paret per obrir noves línies. (Recordeu, les fotos bones són del Manel Viladrich, la resta meves). FITXA TÈCNICA : DIFICULTAT: V- DESNIVELL: 175 metres TEMPS D’APROXIMACIÓ: 1 hora 25 minuts DESCENS: 1 hora 15 minuts GRAU D’EXPOSICIÓ: Baix VIA EQUIPADA MATERIAL: 12 cintes ORIENTACIÓ: Nord VIA OBERTA PER: 12 d'octubre 2019 per R. Sirvent, J. Benet i Xavi Bonatti. Reequipada, el 26-7-23 per X. Pastor i X. Bonatti DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI : 1a tirada (III - I...
Read more »

CRESTA NORD-EST DEL GRA DE FAJOL

-
Imatge
El Gra de Fajol és una muntanya destacada del cercle d’Ulldeter, el bressol d’un dels principals rius de Catalunya. La seva preeminència ve donada per ubicat en l’extrem del circ. La mirada de l’excursionista queda atreta per aquesta modesta elevació. La resta de muntanyes dels contorns presenten una silueta arrodonida metre que el Gra de Fajol és més agrest. Pel vessant nord-est puja el que hem denominat la cresta del Gra de Fajol, encara que pròpiament no és pas una cresta sinó el trencament d’un coster que sembla que s’esbalci per l’esquerra mentre que per la dreta no hi ha pràcticament desnivell. No cerqueu una escalada exigent, podeu pujar sense peus de gat, i si sou un xic esbojarrats podeu deixar-vos el material d’escalada ja que els passos no són gaire continuats. Resulta ideal per anar amb companys/es no gaire avesats a grimpar per l’alta muntanya. Les màximes dificultats que no passaran mai de III + estan al trencant de l’esquerra. Uns metres més a la dreta podeu anar ca...
Read more »

ESCALADA ESPORTIVA: MARCANDO ESTILO: INFUSION PERICON I D'ALTRES

-
Imatge
Inici de la via INFUSION PERICON En Joan "Pinto" Linares em proposa anar a escalar a Marcando Estilo (Camarasa). No m'hi puc negar però li demano fer la via Infusion Pericón. ( Rotllo personal que us podeu passar:)  La va equipat en Lluís Olóndriz per dedicar-la a l'amiga mútua D. Pericón. Feia una infusions molt bones combinant diferents herbes. Un dia convida a en Lluís Taberner i amics. Poc després en Lluís va ingressar a l'hospital amb perill de quedar-se. Resulta que la infusió de la Dolors li havia malmès el fetge i una mica més es queda. Afortunadament es va refer però ens va deixar amb l'ai al cor. L'Olóndriz que és molt irònic li va voler dedicar una via... ara només ens falta que finalment la Pericón vingui un dia a fer la seva via. Avui l'havia de fer per preparar la seva propera escalada. Les vies estan situades a l'esquerra de la llarga paret de Marcando Estilo de Camarasa. Cal aparcar al pont que travessa al pont de l'Illa o del ...
Read more »

PEDRAFORCA: VIA PANY

-
Imatge
Una de les vies més conegudes a la cara nord del Pedraforca és la via Pany al Calderer. Malgrat això, és una via històrica molt poc concorreguda. Segurament la seva escassa dificultat fa que els escaladors amb cert nivell prefereixin enfrontar-se a vies de més graduació. Però nosaltres - que som "raros" - creiem que és ideal per endinsar-se per primer cop en el complex món de la paret nord del Pedraforca. Una paret immensa on es perdent els ulls i l'enteniment entre canals, parets, feixes i camps per llaurar. En Jordi Panyella, conegut popularment com Pany, era un escalador empegat a un bigoti i a les parets de Montserrat, Pedraforca i Riglos entre d'altres indrets. Durant els anys 40 í 50 va ser dels capdavanters de l'escalada a casa nostra. El 14 de maig de 2008 va emprendre la darrera escalada amb 92 anys a la motxilla. La via fou oberta per Jordi Panyella, Lluís Morera i Joan Rodríguez el 20 de juliol de 1941. Com a descripció general de l'ascensió v...
Read more »

ESCALADA DIVERTIDA: SANTUARI DE CORBERA (BERGUEDÀ)

-
Imatge
Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad...
Read more »

ENCANTATS DE L'ENCANTAT XIC: PER L'ENFORCADURA

-
Imatge
Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca ...
Read more »