Passa al contingut principal

APUNTEU, NOVA VIA: AL ALBA A LA PARET DEL PONT


Hi ha moments que tens la sensació que una via esdevindrà una via molt repetida. Aquesta és la impressió que he tingut avui quan escalava aquesta nova via del col·lectiu que presideix l'Agustí Sans amb el fitxatge del Pep Godoy i acompanyats per Josep Escart. Han obert altres vies per la vora que et tocarà fer algun dia d'aquest encara que piquen una mica més. Aquesta via té el meu grau i sols he fruit. Està semiequipada però crec recordar que sols hem posat dos friends un per damunt del clau vell de l'inici i un altre a l'acabament de la primera tirada, la resta eren arbusts, ponts de roca i algun parabolt. Via molt recomanable.

Encara hi ha força terra a la part inferior de la via però a nivell que es vagi fent i plovent s'anirà netejant. Ajuda a comprendre la feina que han fet per netejar aquesta via. No tindreu problemes de localitzar la via ja que han posat pedres amb el nom de les vies i la seva dificultat. Si us baixeu les fotos en el nom podreu veure una mica la descripció detallada del que representen. Enhorabona companys.

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
1a tirada (IV - V - IV - 40 metres - un clau vell i 5 arbustos): Els primers metres són prou agradables, passem pel costat de la plaqueta amb el nom de la via i ens encarem cap a un clau vell. Damunt hi ha un pas més finet abans d'entrar a una fissura que anirem seguint protegits per petits arbust amb soques que es deixa anar fent. Quan s'acaba la fisura girem una mica a la dreta per arribar al nivell superior on trobem la reunió muntada sobre dos químics.
Anem a l'esquerra una quinzena de metres per muntar la R1bis. Passarem la tirada de la via Pim-pam. Trobem una altra pedra amb el nom de la via on comença la segona tirada. 
2a tirada (III - IV - V- - III - 40 metres - dos arbust, tres ponts de roca i dos parabolts, no vam fer anar els friends): Pugem per uns rocs en diagonal cap a una marcada xemeneia que hi ha a l'esquerra (III). Ens posem dins de la xemeneia i pugem per ella (IV) fins que dalt ens trobem un sostre que tanca la sortida. Anem a l'esquerra. Pas espectacular vist des d'avall però més fàcil del que sembla ja que hi ha bons peus. No es veu però darrera hi ha un parabolt amagat que protegeix perfectament el pas (V-). Sortim a un esperó per on puja també una altra via d'escalada nova i arribem a la reunió amb anelles per rapelar encara que és pot baixar caminant.
Descens: Trobem unes fites que ens duen a un sender evident que baixa fins la carretera per l'altre vessant (15 min).

Aproximació: Aparquem en el pont de l'Escalera en el km 11 de la carretera de Sant Llorenç de Montgai a Camarasa LV-9047. Davant ja tenim la via que podem identificar fàcilment amb la ressenya a la mà i abans de creuar el pont. Creuem el pont i anem una 50 de metres a la dreta. Pugem un parell de metres ajudats per dos ferros. Anem a l'esquerra uns metres fins trobar la pedra on està indicat l'inici de la via.
FITXA TÈCNICA:

Dificultat: V
Desnivell: 80 metres.
Temps d'aproximació: 1 minut.
Descens: 15 minuts.
Grau d'exposició: Baix, encara que es tracta d'una via semiequipada.
Material: 7 cintes, friends i reunions.
Via semiequipada
Roca: Calcària. Es nota la feina de neteja que s'ha fet.
Orientació: Sud-est.
Via oberta per: Agustí Sans, Pep Godoy i Josep Escart. Estiu 2020


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre.
He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell.
Descripció de la via:
1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part alta d…

PLAQUES D'ORGASME: TARDOR CALENTA

En Toni Vilaseca obra una via damunt de Coll Roig (Santuari de Montgrony) i em diu que m'animi a fer la segona repetició de la via. Una idea que abans tenia certa transcendència. Però passa allò que tenia altres plans i em pispen la segona, plou, i em pispen la tercera, fa fred i la quarta, fa vent i la cinquena. Un mes després faré la 100a repetició de via, com a mínim. Ja veieu que és una via que es fa moltíssim. Nosaltres vam anar un dijous i davant nostre teniem dues cordades.
Per què una via té èxit i d'altres no? No ho sé, però segurament ajuda l'entorn, la roca, l'equipament, la neteja...
Bé, doncs Tardor calenta és repeteix per aquests elements, però jo destacaria la feina de neteja i condicionament que s'ha fet en aquesta via que la converteix en una via love climbing.
Cal destacar les plaques de dalt. Extremadament polides i que es superen amb adherència. És un orgasme veure com el peu aguanta a la paret sense que hagi cap protuberància manifesta. Val a d…

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies.
Vam començar per la via Tardor calenta que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant.
Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K. Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de má ..…