Passa al contingut principal

PLAER DE L'AVENTURA: VIA LLOPIS AL PIC RODO I CRESTA A L'ANYELLER

A la part alta del circ de la vall de Núria els costers són abruptes, però no estan formats per roques fermes. Per anar a escalar cal travessar la carena de l'Olla de Núria. Trobarem crestes que uneixen els cimals amb la part inferior de la vall de Carança. Són terreny d'aventura on costa molt delimitar unes reunions, o unes altres, doncs una mica podem pujar per allà on vulguem amb un dificultat que en la perspectiva d'avui diríem que són  de baixa complexitat.
Una mica d'història:
L'any 1931 s'inaugura el cremallera de Núria,circumstància que permet que molts excursionistes i escaladors (que en aquell moment eren pràcticament sinònim) s'endinsen amb facilitat pels contorns de la vall.
Els excursionistes amb afany de grimpar no troben a en el cor de la vall de Núria paratges per escalar. Però descobreixen amb encant que hi ha contraforts que davallen cap al vessant nord que formes alegres crestes que a poc a poc van conquerint.
L'any 1932, comença en N. Llopis, Estanyol i Malagarriga que el 23 de setembre ascendeixen l'aresta Nord-oest al pic de l'Infern amb una dificultat de II+.
L'any 1933, repeteix Noel Llopis, que combina la seva activitat alpinística amb la seva càtedra de geografia, J. Cardona i J. Portabella que escalen la paret Sud-oest per assolir l'aresta Nord-oest del pic Rodó per la denominada via Llopis. amb una dificultat màxima de IV.
Finalment, l'any 1934, el 25 de febrer de 1934, - com no - Luís Estasen, Josep Torrent, Rafael Flaquer i Joan Peredejordi fan la travessia de la cresta dels Racons també de II+.
Nosaltres descriurem la paret Sud-oest i l'aresta nord-oest al pic Rodó que després perllonga per la cresta d'Anyaller per mantenir un nivell de dificultat interessant pels escaladors doncs les altres es poden fer perfectament amb botes de muntanya i sense material d'escalada específic si es disposa un mínim nivell d'escalada.
Descripció de la via:
Sincerament esdevé força difícil fer una descripció detallada de la via en el sentit que la paret i l'aresta són prou amples per permetre diferents opcions totes vàlides per assolir la fita del cim del pic Rodó. Ens esmerçarem principalment en els aspectes generals de l'escalada. És per tant, un terreny d'aventura.
Uns ressalts herbosos ens permeten arribar al peu de la paret sud-oest. Cerquem el punt feble del cingle, seguint la lògica dels primers ascensionistes.
Coordenades UTM: 31T  x=431280  y=4698629 de l'inici de la via.
La roca és prou ferma, encara que sempre cal anar amb cura, i decidim pujar sense encordar-nos. Escalem uns 70 metres amb una dificulatat de III primer per unes esgraonades prou agradables. Girem a l'esquerra i arribem a un diedre (II+). A la base hi ha un petit pi.
Una petita dificultat ens barra el pas. Trobem un clau a la roca però no es pot aprofitar doncs està empegat en la paret i no es pot passar el mosquetó (ni un cordino) per l'anella. Estem en una petita terrassa i cal ascendir uns metres on trobem algunes preses en sentit invers. La molsa ens dificulta també l'adhesió (IV). Superat aquest pas la dificultat minva aviat i torna a ser de III i ens desencordem. Hem fet tota la pujada amb bota de muntanya.
Després de 40 metres més arribem a l'aresta que anem seguint. Trobem un friend abandonat en plena cresta. A mesura que anem pujant la dificultat va minvant.
Hi ha algun punt aeri, i amb la roca de no fiar gaire.
Arribem a una bretxa i trobem una doble reunió muntada amb parabolts, ara que la dificultat ha baixat substancialment. Continuem per la cresta de II+ voltant alguns blocs cada vegada menys verticals i disseminats doncs la cresta es va obrint.
Assolim l'arrodonit cim del Pic Rodó (2646 m.). Seguim de nou la cresta que ara passa a denominar-se de l'Anyeller. Un dia un guia em va explicar que era una de les travesses d'escalada de la contrada que més es feia.
Primer podem anar per un camí que va per l'esquerra i que evita pujar i baixar per blocs de granit. De sobte trobem un mur en una bretxa que ens torna a exigir fer anar les mans. Assolim les anomenades agulles de l'Anyeller (II+) que ressalten poc en la cresta. Hi ha una instal·lació de rapel en sentit invers.
Arribem a un petit ràpel d'uns 8 metres (amb anelles), encara que es pot descendir emprant una corda amb nusos (alerta amb l'estat de la corda). També es pot descendir per unes terrasses laterals. Coordenades UTM: 31T  x=431719  y=4698186
El que resta de la cresta no presenta dificultats remarcables (II) i assolim el pic de l'Anyeller (2634 m.).
Descens:
Anem al coll d'en Bernat que tenim davant.
4 min. Coll d'en Bernat (2618 m.) on enllacem amb el camí d'anada. Anem a l'esquerra.
34 min. Coll de Nou Fonts (2651 m.)
1 h 35 min. Arribem al santuari de Núria (1975 m.)
Aproximació:
Sortim del santuari de Núria pel GR-11 que puja al coll de Nou Creus. Primer anem per una pista d'esquí però aviat trobem un cartell que ens indica un sender que surt a l'esquerra.
6 min. Sortim de nou a la pista que seguim amunt.
26 min. Pont de l'Escuder on travessem el torrent que davalla del coll de Nou Creus.
32 min. Bifurcació de camins. Per la dreta va el GR que puja al coll de Nou Creus mentre que nosaltres anem a l'esquerra per assolir el coll de Nou Fonts.
1 h 32 min. Assolim el coll de Nou Fonts (2651 m.). Vista privilegiada vers la vall de Carança. Observem a l'esquerra un coll secundari (Coll d'en Bernat) que separa el pic d'Anyeller. Constitueix la nostra propera fita.
1 h 58 min. Coll d'en Bernat (2618 m.) on acabarem l'escalada. Continuem davallant.
Estem a les envistes de l'Estanyet i del contrafort de la muntanya del pic Rodó per on ascendirem.
2 h 16 min. Abandonem el sender i adrecem vers la paret travessant un tarter. Un cop creuat el pedregam anem a uns ressalts d'herba que ens apropen a la paret.
2 h 30 min. Inici de la via d'escalada.
FITXA TÈCNICA:
Valoració. Interessant per terreny d'aventura. Pur ambient d'alta muntanya.
Dificultat: III+ (un pas de IV)
Desnivell: 350 metres incloent la cresta d'Anyeller.
Temps d'aproximació: 2 hores 50 minuts.
Temps de descens: 1 hora 35 minuts
Grau d'exposició: Baix-mig. Molta estona vam anar a l'ensemblee i descordats encara que puntualment ens vam encordar quan vam considerar que havia risc objectiu.
Material: Friends, tascons i material per muntar les reunions.
Roca: Grànit prou agraït encara que no sempre és de fiar.
Orientació: Sud-oest quan estem a la paret (ombra al matí) i Nord-oest a la cresta.
Via oberta per: Noel Llopis, J. Cardona i J. Portabella  el 23 de setembre de 1934

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.