Passa al contingut principal

LA CRESTA DE LLOSAS: ESSÈNCIA DE PIRINEU


Fa 25 anys quan col.lecionava els tres mils del Pirineu vaig ascendir a les agulles de Llosas que en aquell temps eren només tres. No vaig fer la cresta, sinó que vaig anar per feina i vaig fer els cims i prou. Miro per wikiloc que la gent puja per la vall de Corones. És una pujada molt dreta, així que he pensat amb la colla que aniríem per la vall de Llosas en el vesant oest. Per guanyar temps hem decidit pujar a dormir a l'estany de Llosas ja que hem vist que hi ha cordades que no arribem a temps per agafar l'autocar. A nosaltres ens va sobrar molt de temps. A migdia ja estàvem a baix.

Descripció de l'itinerari:

Vam pujar en el darrer autocar del dia a la vall de Corones. En arribar al refugi de Pescadors vam tirar amunt a buscar a l'estany de Llosas (2480 m.) on trobem alguna esplanada ideal per fer bivac. Temps: 1 h 30 min. Davant, a la nostra esquerra, ja albirem les agulles i la cresta de Llosas. Cap problema a destacar d'orientació.

L'endemà agafem una vall lateral de l'esquerra. He anat molta estona pujant per la dreta on hi ha alguna fita i un petit corriol herbat. Els companys pugen pel centre de la vall.


1 h 10 min Arribem a la Bretxa inferior de Llosas (2828 m.). A l'esquerra hi ha el pic de Llosas, al que no puja ningú perquè no és un tres mil, sense comentaris. Saltem el coll i baixem una vintena de metres i anem seguint fites que volten l'Agulla d'Argarot. L'altra vegada, vam pujar directes, prop de l'agulla Tchihatcheff, i vam baixar pel mateix lloc. No ho recordo difícil.

1 h 56 min Sortim a la carena. Ara cal anar a la dreta per pujar a l'Argarot Sud (3040 m.). Això és un tres mil? Anem cap a l'Argarot  de 3042 metres. Entre cota i cota hi ha més de 10 metres de desnivell.. quina tonteria!

2 h 10 min Argarot. Davant tenim l'agulla Tchihatcheff que es veu superba. Ara ens toca desgrimpar fins arribar a la bretxa propera. Al final hi ha algun tram de II. Des de la bretxa tornem a baixar uns 10 metres per la canal - trobem alguna minicongesta de neu - i ens enfilem per uns passos fitats. Cal anar amb cura II+. Sortim de nou a la carena i trobem una placa de roca clara que és espectacular però es puja molt millor del que sembla inicialment. III+ però no ens arribem ni a encordar tot i ser el tram més mantingut.

Uns metres més amunt hi ha les roques de la Pajarita que són dues pedres verticals que es supera per dins amb un pas més tècnic. Impressionant. Al centre hi ha un bloc pel qual hem de passar.
3 h Aguja Tchihatcheff (3050 m.). Al costat hi ha el ràpel que en algun moment es va dir que era el més impressionant del Pirineu. Penso que aquesta afirmació podia ser veritat fa alguns anys però ara no. Si porteu cordes llargues de 50, o més, metres no hi ha problemes. Abans amb cordes de 40 metres calia fer un rapel de transició que quedava penjat damunt d'un bloc sortint. Nosaltres que érem 5 no haguéssim cabut en la pedra suspesa.
Un cop en la bretxa anem pujant  cap a la punta de Franqueville. Anem també per la part est. No té la dificultat dels trams anteriors. Recordava aquest tram com a trencat però la memòria ens fa males passades. La roca és molt bona, granit ferm.
4 h Agulla de Franqueville (3068 m.). L'altra vegada vaig rapelar del cim però ara els companys volen anar fins a la Bretxa Superior. És un tram atlètic on cal contornejar-nos en mil posicions diferents. Estem en una mena de gimnàs celestial on enlloc d'aparells hi ha grans blocs de pedra que cal superar. La majoria de les vegades, per damunt, però hi ha vegades que les flanquegem. Hi ha algun pas compromès però són molt puntuals. Si els companys no es mostren segurs cal encordar-nos, nosaltres vam poder anar sense emprar la corda assumint algun risc

4 h 50 min Arribem al pic Sud de la Bretxa superior (3088 m.). Hi ha un ràpel per baixar a la Bretxa superior però decidim recular per la cresta fins al punt baix.
4 h 55 min Abandonem la cresta cercant el millor baixador. Baixem amb una tendència a la dreta, cercant el pas. A la part inferior trobem unes fites.

5 h 05 min Arribem a la part inferior de la cresta. Ara sols ens queda la part més feixuga de la vall de Llosas travessant incomodes tarteres. Abans d'arribar a la vall lateral per on hem pujat al matí a la Bretxa inferior de Llosas cerquem un baixador que evita el tram més dret.
6 h 23 min Estany de Llosas, on hem dormit. Ara agafem el material que hem amagat entre roques. Baixem pel sender que vam seguir el dia anterior.
7 h 43 min Refugi dels Pescadors de Corones on esperem l'autocar.
Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.