TORRE DE MARFIL: EL DIEDRE PERFECTE

Després de molts dies d'inactivitat decidim amb les companys anar a Cerler - Ampriu a escalar amb el contacte del granit que sempre té un toc diferent i especial.
El primer objectiu és pujar la Torre de Marfil per la via No te tires que hay cristales. El segon llarg recorre un diedre meravellòs: tècnic, atlètic, equipable, un plaer per fruir com un nen petit.
Hi ha un munt de vies a la vora però aquesta és la més fàcil i la que es fa més.
Descripció de la via:
1ra tirada (IV+ - V- - 30 metres - 4 parabolts): Hi ha moltes vies al voltant però aquesta és evident ja que el segon llarg és el marcadíssim diedre de la via.
Superem un parell de metres i anem caminant al primer diedre però el pugem per la placa. És dificil de posar més proteccions.
2na tirada (V- - V - 30 metres - 5 parabolts): Estem davant d'un diedre meravellòs que ens exigirà emprar tota la tècnica per no haver de patir. Els segurs són escassos però es pot protegir friends amb facilitat.
En els primers metres hi ha la fissura del diedre per on ens agafem amb la mà esquerra i una fissura més petita per la dreta per on posem l'altra mà (V-) però més amunt s'acaba la fissura de la dreta i llavors hem de suar una mica més (V) encara que estem encara a l'ombra. Hi ha molts blogs que hi posen 5a.

Inici de la via

3ra tirada (IV+ - 25 metres - 3 parabolts): Abandonem el diedre, la via podria pujar pel diedre algú s'ha ho ha fet (6a net). Anem per la placa. En arribar a un bloc tirem per la dreta. És més estètic passar-lo per sota. Muntem la reunió en un còmode replà sota d'un pi. La via està equipada per rapelar-la i és una opció prou digna però nosaltres vam tirar a l'esquerra fins arribar a un mur que correspon a la via Passava por aquí.
4ta tirada (V+/A0 . 5 metres - 2 parabolts): Estem en un replà ampli per on puja una marcada fissura amb dos parabolts. Ara és qüestió de tibar fins arribar al cap de la Torre de Marfil.
Descens:
La via és rapelable. Nosaltres vam pujar a la Torre per la darrera tirada. Des de dalt anem tirant a l'esquerra fins arribar al peu de l'agulla. Baixem per la canal de la dreta i fem cap a una tartera. Passem per sota de la via i anem a buscar el cotxe (25 min.).
Accés:
Prenem la carretera a les pistes d'esquí. Passat el km 8 de l' A-2617 hi ha l'aparcament a l'esquerra, abans de travessar un torrent de l'Ampriu.
Aproximació:

Des de l'aparcament ja veiem la Torre de marfil, per tant l'aproximació és evident. Cal travessar una tartera i després una pista vella fins un bosquet on trobem el senderó d'accés. La via és molt evident ja que va a buscar el marcat diedre.
Altres possibilitats:
Com la via és curta pel costat puja la via Chapas doradas a un parell de metres. Nosaltres no la vam fer perquè era lo mismo de lo mismo. A prop hi ha la via De punta a punta que ens queda pendent. Nosaltres vam anar a fer la Via Felipe, el hermoso a la Palestra de l'Ampriu on vam anar seguint la pista. Hi ha moltes més línies a la Torre de marfil però són de major dificultat.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat:  V
Desnivell: 90 metres. 

Temps d'aproximació: 15 min.

Temps de descens: 25 min.
Grau d'exposició: Mig. Cal reforçar el segon llarg.
Via semiequipada.
Material: 9 cintes exprés, friends (del 2 al 4)  i reunions.
Roca: Granit, roca molt bona.
Orientació: Nord-oest
Via reequipada per F. Guinda, C. Carrecero i H. Bierge l'any 1996