diumenge, 2 de novembre de 2014

EL PENIS DE CATALUNYA: EL CAVALL BERNAT

Flanqueig aeri.
Perdoneu però no puc evitar les referències fàl·liques del Cavall Bernat (originàriament, el Carall Trempant, reconduït per la comunitat religiosa de Montserrat que no podien sentir aquestes expressions barroeres).
El Cavall Bernat és el penis que tots els homes voldríem tenir, i les dones també.
Pujar al Cavall Bernat és una modesta il·lusió que tots en algun moment ens plantegem. Fins al divendres no vaig fer possible el meu somni. Ho vaig fer per la via Normal però vaig fruir de valent pujant aquest símbol català.
Descripció de la via:
1r llarg (III - 30 metres - un arbre): De fet molts ni s'encorden però nosaltres ho vam fer. Vam pujar per una rampa fàcil (II+), passem a tocar per la vora d'un arbre on ens assegurem. La reunió la farem sota de les plaques que reconden diferents aniversaris i la figura de Josep Barbera.
Diedre de la berruga
2n llarg (V - 8 metres - un parabolt): Es tracta del flanqueig per accedir a la berruga. La roca està polida (algú em va comentar que era la via que més s'havia fet a Montserrat però tinc els meus dubtes). Havia somiat molt el pas i la veritat és que el vaig trobar més fàcil del que havia pensat. El pas més compromès està equipat amb un parabolt i no cal més. Millor baixar una mica i anar a buscar el parabolt i sortim cap amunt a buscar la reunió a peu de diedre.
Sortint del flanqeig
3r llarg (V - 35 metres - 9 assegurances (escarpies i claus): Pugem per un marcat diedre que forma la berruga. S'escala per la paret de l'esquerra. Personalment el pas més complicat de l'escalada és un moment que has d'abandonar el mur de l'esquerra i sortir per la dreta. El pas està protegit per una monumental escarpia. A mi em va semblar V+.
Malgrat la ferralla posada a la paret vam posar un parell de friends dons les assegurances, per nosaltres, allunyaven. Ens situem damunt de la berruga.
Pujant pel contrafort inicial
4rt llarg (IV+ - III - 20 metres - buril vell inaprofitable): Ara només ens queda pujar un mur (IV+) més compromès del que sembla inicialment. En el primer intent van fer un pas d'espatlla i pujar al cim (III) on ens trobem amb una moreneta moderna on podem assegurar-nos.
Descens:
Ens caldrà fer dos rapels. El primer des de dues anelles situades a tocar del cim (30 metres) i damunt de la berruga ja podem baixar el diedre i arribar fins al peu del contrafort (55 metres). Alerta els dies de vent és veu que és un rapel compromès.
Seguim el camí d'anada i baixem per la canal del Cavall Bernat aprofitant el centenar de metres amb la corda fixa (25 min.) fins sortir al camí principal i anem a l'esquerra. 1 h. Monestir de Sant Cecília.
Accés:
Pujant per les cordes de la canal
De l'aparcament de Sant Cecília prenem el camí de les Arrels cap al Monestir.
40 min. Hem passat per sota de la bella silueta del Cavall i prenem un corriol que surt a la dreta amunt. Anem seguim els rastres fins situar-nos a peu de la paret del cavall (impressionant) i anem a l'esquerra al peu de la canal del Cavall per on puja una maroma (corda) d'un centenar de metres que ens permet pujar còmodament per una lleixa de roca.
1 h 20 min. Arribem al collet. A la dreta ens queda el Cavall. Ens situem el peu d'un contrafort per on pujarem. Via molt evident.
Sortint de la berruga
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V

Desnivell:  95 metres.  
Temps d'aproximació: 1 hora 20 min.
Temps de descens: 1 hora
Grau d'exposició: Baixa

Orientació. Sud-oest, no pujar els dies de vent fred.
Roca conglomerada, una mica polida, especialment al franaqueig.
Via equipada, però millor dur algun friend doncs les escarpies allunyen...
Material: 10 cintes i  reunions,.
Via oberta el 27 d'octubre de 1935 per Josep Boix, Carles Balaguer i Josep Costa. Es va considerar una ascensió impossible pel seu temps, de tal forma que Josep Boix la va tenir que repetir pels incrèduls. Fa ser la primera escalada catalana que va esdevenir mediàtica.

Video de la primera ascensió simulada:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada