Passa al contingut principal

ROCA DE LA DESESPERACIÓ (i II): RIU SET: SECTOR DEL METRO I MIG

 
Tornem per segona vegada al sector de la vora del riu Set: Metro i mig. Ara que ens han obert el confinament municipal potser anirem a altres llocs. Aquest sols ha estat una solució desesperada, però lo bé que ens ho hem passat.

ROCA DE LA DESESPERACIÓ:

És la primera roca que ens trobem. Vam obrir les línies de l'Aresta i la Fissureta però avui portàvem l'equip A: Josep Lluís i Xavier que han fet una demostració.

La Fissura: A la cara sud, mirant al riu, hi ha una fissura que tomba i que és espectacular. Són tres metres però quins tres metres. Graduació: un 6è però sense concretar. Dalt hem posat un parabolt però la fissura es pot protegir amb friends/tascons grandets. Per baixar es millor desgrimpar l'aresta.

ROCA DE CON-FINA-MIENTO:

A la vora hi ha una pedra, amb algun tram trencadot on podem iniciar a la gent en el món de la roca. Hem fet dues línies: 

PEL DAVANT: Puja directa. Anem una mica a l'esquerra perquè la roca és millor. Tindrà uns 5 metres i hem posat un paravolt per assegurar els primers metres. Després es va caminant. Grau: III+.

PERIMETRAL: Es una forma per jugar a escalar. Pugem per la dreta de roca. Primers metres d'adherència. Un cop dalt, on hi ha un parabolt llarg (12 cm) per rapelar o baixar. Hem de baixar per l'altre costat fent el tomb per un ressalt. No és la millor grimpada de la vostra vida, però és el que hi ha. No passa de II+.

Per més informació veure entrada anterior.

Peligru!!! Han deixat la porta del manicomi oberta...
Track per arribar-hi:

Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q