Passa al contingut principal

Entrades

CAMARASA: NOVA VIA DEDICADA A L'ADELAIDA

Entrades recents

LA CRESTA DE LLOSAS: ESSÈNCIA DE PIRINEU

Fa 25 anys quan col.lecionava els tres mils del Pirineu vaig ascendir a les agulles de Llosas que en aquell temps eren només tres. No vaig fer la cresta, sinó que vaig anar per feina i vaig fer els cims i prou. Miro per wikiloc que la gent puja per la vall de Corones . És una pujada molt dreta, així que he pensat amb la colla que aniríem per la vall de Llosas en el vesant oest . Per guanyar temps hem decidit pujar a dormir a l' estany de Llosas ja que hem vist que hi ha cordades que no arribem a temps per agafar l'autocar. A nosaltres ens va sobrar molt de temps. A migdia ja estàvem a baix. Descripció de l'itinerari : Vam pujar en el darrer autocar del dia a  la vall de Corones. En arribar al refugi de Pescadors vam tirar amunt a buscar a l' estany de Llosas (2480 m.) on trobem alguna esplanada ideal per fer bivac. Temps: 1 h 30 min. Davant, a la nostra esquerra, ja albirem les agulles i la cresta de Llosas. Cap problema a destacar d'orientació. L'endemà aga

ESCALAR AL SECTOR DELS SACS (BENASC): PER PASSAR L'ESTONA

Hem quedat amb els companys per anar a fer la cresta de Llosas. Ells pugen per la tarda i hem decidir que anirem al matí a escalar. Trobem la ressenya del  sector de Sacs  i ens sembla ideal ja que l'aproximació està pràcticament nul·la i ens permet descobrir un sector. nou. Entre nosaltres, no és cap meravella, però està prou bé per passar l'estona. És un sector d'escola, per iniciació, amb el grau que es podria rebaixar una mica, amb sobreequipació. Ideal, ja dic, per passar l'estona. Hi ha dos sectors, el de la dreta o fàcilongo, que és per on vam estar nosaltres. El de més amunt, sembla que va més seriosament. Com arribar-hi ? En la rotonda que puja a Cerler agafem un camí de terra que surt a l'esquerra. Passem un pont i aparquem. La paret és prou evident. 6 min Arribem a una fita que ens indica un corriol que pujar per la dreta que va a la Ferrata de Sacs . 8 min. Deixem el camí a Benasc i anem a la dreta. Aviat trobem les dues primeres vies i no gaire més llun

LA CRESTA DE JUGLAR, EL GIMNÀS A LA NATURA

Sempre m'han encantat les crestes i les agulles més que no pas les parets. Mira tot és qüestió de gustos. Vull explicar-vos la del Juglar que van fer pràcticament sense corda - excepció dels ràpels encara que molt es podien desgrimpar - però tampoc cal exposar-nos més del necessari. Jugar per la cresta va ser una mica com anar al gimnàs. Ara ens toca fer estiraments, ara força, ara resistència, que si dobladillas, que si reflexions... i en un marc incomparable. Ja veieu vaig fruir com un nen amb una pilota nova. Manllevat del blog el silencio mineral Descripció de la via : Accés : Nosaltres vam pujar per una canal que hi ha a la dreta, molt evident, vam haver de tirar endarrere a buscar el pic Oest de Juclar o Agulla de Juclar. Sortim del refugi de Juclar  (el guarda, en Roger, us donarà tota la informació necessària sobre la cresta i escalades de la zona). Des de l'aparcament del pont de la Badalosa cal afegir 1 h 20 minuts, si no es fa nit. Anem a buscar la resclosa de la pr

QUIN PLAER!! NO ESTÀ A INTERNET: LES ROQUES DELS PLECS DEL LLIBRE

  Pujant pe la canal No sé molt bé però decidim anar a fer les Roques dels Plecs del llibre i... resulta que no hi ha cap entrada explicativa a internet del que seria la via normal als Plecs. Olé, olé... això ens agrada. Trobem un croquis bàsic a la revista Vèrtex que serà la única referència. Avui tornarem a explorar. No és la gran escalada de la vostra vida, no. És una excursió amb corda i gràcies. Estem parlant de la via clàssica que va fer en Lluís Estasen per allà els anys 20 del segle passat i que resta oblidada en el món d'internet. Primera cosa que descobrim és que les Roques dels Plec del llibre és diferent del Plec del llibre superior i del Plec del llibre inferior . La segona cosa és que la zona  té una restricció d'escalada que va dels mesos d'hivern fins la primavera. Exactament del febrer al 15 de febrer al 31 de maig. Si us plau, respecteu aquesta restricció, tenim mig any per anar-hi tranquil·lament. Descripción de la via : Inici de la via: Coordenades

MASSA CLÀSSICA MONTSERRATINA: AGULLA DE L'ARBRET

L' Aresta Bruc a l'agulla de l'Arbret ha estat la gran clàssica de la zona d'Agulles . Algú farà més de 10 anys ja em va dir que era la millor aresta bruc de Montserrat. Avui he anat i m'ha defraudat. Si, és una escalada bonica però han escalat tantes cordades pels seus còdols que han deixat els trams inferiors mega polits. No s'aguanten  damunt ni les mosques. Crec que el grau que es posa actualment no correspon a la dificultat real que té la via, "ahí lo dejo". Descripció de la via : Coordenades inici de via: 31T  x=398695  y=4607111 1a tirada (IV - IV+ - IV - 35 metres - 6 assegurances - entre vells espits i parabolts): Davant nostre tenim una petita cova cap a la que ens dirigim. La roca està sobada pel pas de la gent, a mesura que anirem pujant la roca anirà millorant. Arribem a la coveta. Es surt per l'esquerra, però alerta... la roca patina de valent i no podem ni posar el peu de gat. Ens les veiem de valent. Finalment decidim anar a bus