ESCALADA PER A TONTOS

  Regust d’escalar a 2500 metres, per una via equipada i d’un grau accesible pels de la meva quinta (ja estic granadet) és pur plaer. L’endemà una companya em preguntava si la via era recomanable. Sinzerament, SI. L’entorn d’alta muntanya justifica plenament l’escalada. És veritat que ens van fer pagar per aparcar al  Pas de la casa . Els companys van aparcar una mica més amunt, al costat de la carretera, i no els van multar però jo no puc recomanar … La via té dues parts molt evidents: Els dos primers llargs per roca granítica meravellosa amb passos d’adherència i regletes. Hi ha molts passos que es poden contornejar llegint la paret. De fet aquests primers llargs es podrien fer caminant per una mena de feixa que passa a uns 5 metres de nosaltres, però hem vingut a escalar. Els dos darrers llargs, són de transició per sortir de la paret, una paret formada per blocs…com han passat moltes cordades les pedres s’han anant estabilitzant però sempre alguna que us espera per desplaçar-se. FI

Estem en plena onada de calor i decidim anar a explorar un barranc proper a casa i sorprenentment bonic. Ideal per fer una matinal. És un barranc curt. Hi ha algun salt interessant i, especialment, un ràpel de fàcil entrada de 18 metres. Quan entres a l'aigua de la cascada el terra no patina gaire. Després de la cascada podeu trobar gent però tampoc gaire.  En començar el barranc trobem un senyor que ens diu que no hi ha cap instal·lació per rapelar. Això ens fa estar inquiets durant tota l'anada. També ens diu que a l'agost ens podem trobar sense aigua corrent al barranc. Per si voleu fer el bany sense haver de rapelar. Clica aquí . Accés : Al coll de Comiols agafem la carretera estreta L-911. En el km 6,3 agafem un trencall a la dreta amb el cartell de Merea i Gramanet . El llogarret de Merea està a 3 km. El primer tram és una pista de terra i després asfaltada. Aproximació : Aparquem abans de la primera casa de Merea . Hi ha un senyal de prohibit aparcar a l'entrada

Tercer llarg Hem anat a escalar en aquest sector per preparar l' Acampada Social que és una activitat que organitzem el CEL el 2 i 4 de setembre on ens trobem els escaladors ponentins en una petita trobada festiva. Anava pensant que no m'agradaria anar-hi aquí però em vaig quedar sorprès en trobar-me amb unes plaques d'adherència encantadores. On està la línia que separa l'escalada esportiva i la clàssica? Alguns diuen que l'esportiva està equipada amb escreix (segons això seria un sector d'esportiva on anem avui).Hi ha qui diu que l'esportiva són vies que només tenen un llarg i un cop has arribat dalt et descendran. Doncs aquí seria via clàssica ja que la nostra línia tenia tres llargs. Perdoneu el rotllo. Vies equipades per Luighi, sinònim de qualitat equipadora. Descripció de la via: Num. 15 PEDRO BOTERO : Ens situem a peu de via... el principal dificultat de l'escalada d'avui és localitzar amb seguretat la via. Hi ha alguna via nova a la dreta s

La teníem pendent que si un dia estava molla la roca, que si un altre feia molt fred... finalment avui l'hem fet. Alerta és cara nord i es pot fer molt bé a l'estiu... a l'hivern no val la pena patir tant. La veritat pensava que no m'agradaria gaire i mira, al final, reconec que sense ser una meravella és una bonica escalada. Tot lo bo es va esperar.  La dificultat no és la dificultat. El mèrit es trobar els parabolts en mig del pedregar. Cal tenir molt bona vista per veure'ls. Val a dir que el dibuix és molt bo i hem estat consultant-lo tota l'estona. Mireu els petits detalls que si les canaleres, que si els balmes... i una mica de bona sort. Nosaltres hem trobat tota la ferralla menys la reunió final que estava molt a la dreta. Hem muntat la reunió en una savina (més que recomanable). FITXA TÈCNICA : Dificultat : V/V+ (dos passos) Desnivell:  175 metres. Temps d'aproximació : 30 minuts. Descens : 35 min. Grau d'exposició : Baix.. Via equipada Material:

Tercer llarg A la serra de Canals (embassament d' Oliana ) hi ha vies amb força grau però en el seu extrem oest hi ha una via de grau accessible i equipada. No es gaire coneguda però decidim posar-nos-hi. Hi ha trams ben diferenciats. Llargs sensacionals com el darrer, però hi ha un llarg de delicte amb la roca trencada... En algun blog hem llegit que les cordes dels ràpels baixen malament, però nosaltres vam tenir sort. Quan vam acabar de recuperar la corda en el darrer ràpel vam arribar a aplaudir. Poder no va ser sort.. En resum, una via que s'ha de fer encara que no és la millor escalada de la vostra vida. FITXA TÈCNICA : Dificultat : V Desnivell:  160 metres. Temps d'aproximació : 17 minuts. Descens : 11 min. Grau d'exposició : Baix.. Via equipada Material:  7 cintes. Roca : Conglomerat, alerta, al segon llarg amb roca trencadissa Orientació : Sud. Via oberta per : Koki Gassiot, el 20 de novembre de 2021 DESCRIPCIÓ DE LA VIA : On comença la via hi ha una fita que

Pas clau de la via abans d'arribar a la R1 ( Personal : Porto una temporada terrible en tots els sentits però m'entossudeixo en tirar endavant. Vull tornar a anar a escalar encara que faré vies fàcils per quedar-me en la part bonica de l'activitat i no demostrar res a ningú) Decideixo retornar amb una via extremament fàcil que vaig buscar abans de començar les desgràcies, però no vaig saber trobar l'inici de l'escalada.  Avui anava mentalitzat per trobar-la. I tal com sospitava la via no puja a la Miranda de Sant Joan sinó a la Miranda de Santa Caterina . Espero poder-ho explicar detalladament i corregir aquest error. Mireu que diu el teu track!!! Punt vermell inici de la via... És una via que es fa poc malgrat tenir un grau tan accessible i estar equipada. Una autèntica llàstima. Personalment he fruit escalant després de tan de temps. Ara aviso, els parabolts no es veuen fins que estàs damunt. Quan ens hem posat a la via pensàvem que havia estat desequipada per alg