ESCALADA PER A TONTOS

Hi ha vies que en el seu moment es van posar de moda i van tenir un gran renom però que després, sense saber gaire perquè, van caient en l'oblit. Ja no apareixen per internet. En Luichi fa una guia de Terradets i recull un sector d'esportiva però no sap ni qui la va obrir perquè està en l'oblit (si que en fa menció). Aquest és el cas de la via de la SEAM (Secció d'Escalada i Alta Muntanya del Centre Excursionista de Lleida). Avui el Lluís - que feia 40 anys que no la feia - i jo hem volgut anar a posar-hi el peu de gat. És una via curta, s'ha convertit en una via d'esportiva, però és un recorregut interessant, atlètic, amb una roca ferma que es fa estimar, unes presses encantadores, un grau que pica... però és curta, encara que els reequipadors la podien haver equipat fins al cap de l'agulla com es feia abans, i no deixar-ho en una via esportiva com tantes altres. Quan vaig anar a escalar per primera vegada en mà vida, va ser a la paret de l'Isard  

He hagut d'esperar 40 anys d'acabar aquesta gran via. Només tenia 14 anys i havia escalat una vegada ( paret de l'Isard ) quan vaig trobar un personatge "singular" en Primi que ens va convidar la setmana següent, a l'Oscar Ribes, mort a l'Alpamayo per allà l'any 1989, i a mi per fer aquest via. En arribar a la reunió del Vermut , el fantasma del Primi va dir que no ens portava més amunt perquè no es fiava de nosaltres - ei, nosaltres vam pujar a la perfecció, segurament ell es pensava que ens acolloniríem des d'aquella alçada -  i vam haver de rapelar per primera vegada de la nostra vida des d'aquella alçada amb una baga a l'entrecuixa i un mosquetó de ferro. Avui he tornat a la via amb en Manel Solís, un dels millors escaladors del CEL, no havia fet mai cordada amb tan il·lustre personatge però ha estat un autèntic plaer. La via es pot definir en una paraula, autèntica . Va ser la primera via que es va obrir a Terradets per allà l'a

Al km 70 de la carretera C-12, poc abans de la paret de Terradets hi ha una modesta roca. En Joan Farré, en Mallol, Pepita Duesaigües i Manel Cortés van veure el cap d'un isard en l'agulla de l'esquerra. Per allà els anys 60 en Joan Farré va coronar l'agulla per la cresta (III). Es va popularitzar el nom de paret de l'Isard (en que alguns l'anomenen paret dels Isards). Algú va obrir una primera via amb burils - no sabem pas qui - i tots/totes els/les escaladors/es i no definits van  aprendre a escalar en aquest racó. Era una via senzilla que va ser el bateig de molts de nosaltres. Feia anys que no hi anàvem. Tot era ple de burils d'aquells feliços anys 70. Algú ha posat algun parabolt per fer  alguna cosa d'esportiva. A la dreta, sense entrar al barranc hi ha un sector d'esportiva. A l'esquerra puja l'espero de l'Isard o de la SEAM (V+, oberta per Andreu Cots i Ll. Melgosa l'agost de l'any 1972, reequipada per l. Martín i S. Vallé

La roca Regina és la reina de les parets de Terradets. Està una mica amagada darrera de la paret de les Bagasses però quan la veus no pots treure els ulls d'aquesta paret. Fa anys que me la miro. No tinc nivell per pujar pel mig però m'havia mirat de poder passar-la per una feixa que la travessava de punta a punta. He hagut d'enganyar a en Lluís Olòndriz (encara que diu que no posa que ha vingut amb mi perquè no vol embrutar el seu bon nom amb  "mariconades" com aquesta). El pas per la feixa és espectacular i cal anar amb un parell de collons pel pati. Però no patiu ja que molta estona aneu pillant parabols i burils de les vies que pugen amunt i allí fan una reunió còmoda. Semblem paràsits aprofitant la ferralla dels escaladors bons.No us defraudarà.Sembla mentida que no se li hagués ocorregut a ningú. Accés : Hem de prendre la carretera C-12 a Cellers. Abans d'entrar al primer túnel (km. 72) prenem un trencall a la dreta agafant la carretera vella. 500

ON ES TROBA LA TORTA? Aquesta pregunta us la respondrà fàcilment qualsevol escalador del Centre de més de cinquanta anys, però de ben segur que el jovent us mirarà amb cara d’estupefacció. La Torta és una agulla que sobresurt uns quilòmetres abans de l’entrada del congost de Terradets a l’esquerra de la carretera a Tremp. Fou una de les primeres escalades destacades a les terres de la Plana de Lleida. Fou conquerida per Albert Muñoz i Jaume Sunyol el dia 18 de maig de 1959: Eren membres del Centre Excursionista de Badalona. En la revista Cordada trobem algunes referències de la seva proesa. Van emprar 3 estreps, escarpies, pitons i tascons de fusta. Van destrepar fins al gendarme i posteriorment feren un ràpel, segurament cap al vessant entre la roca i la paret. L’any següent, al febrer, fou escalada pels lleidatans i consocis Joan Farré i Domingo Puig. Durant uns quants anys va rebre la visita de nombroses cordades locals. Era una excursió força habitual en els cursets d’inicia