ESCALADA PER A TONTOS

La factoria Agustí Sans ha bastit al voltant del castell de Santa Anna un conjunt de línies d'escalada, senzillament fastuós. Tot va començar amb la via la Gran Diagonal  (V+)que és la línia bàsica i prou coneguda però l'equip de l'Agustí Sans obren variants de sortida com la via Nau k (V+), Diedre del Bekari  (V), i més enllà l' Espero del Salla Gran  (V/V+). Hi ha altres vies però de grau superior per nosaltres ( la  Maxicoxis , la  Mariadria  i la  Yotube  (no sé si he escrit els noms bé)). La nostra fita d'avui ha estat la via Torri que - ja us aviso - ens ha agradat molt. FITXA TÈCNICA : Dificultat : V (Pas de V+ en començar la Gran Diagonal) Desnivell : 90  metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 15 minuts Grau d'exposició : Baix Material : 8 cintes exprés i reunions. Via equipada Roca : Calcària de qualitat.  Orientació : Sud, encara que a la part inferior no toca el sol. Via oberta  per Agustí Sans amb l...

Primers passos Hi ha descobertes que ens sorprenen. L' Agustí Sans ens ha tornat a meravellar amb una nova via que surt de la Gran Diagonal de Santa Anna. Els que coneixeu a l'Agustí ja sabeu com equipa les vies: ben equipades, netes...sols cal patir per escalar oblidant aspectes com la navegació per la paret, la seguretat, la neteja. De fet temporalment va repassant les seves nombroses vies per deixar-les perfectes. L'esperó d'avui és un complement diferent a la superba Gran Diagonal . La via ressegeix els dos primers llargs de la Gran Diagonal, però en arribar a l'alçada de l'esperó, molt evident, pugem pel mateix fins sortir per la cresta que ens duu a les restes del Castell de Santa Anna. No patiu per l'orientació, afortunadament hi ha una pedra empegada a la base de la via per indicar-nos la direcció. En el trencall de l'esperó precisament podeu tenir algun dubte que es vull aclarir. Hi ha dues pedres. A l'esquerra trobeu L'ESPERÓ amb la d...

La Cresta del Metre i mig és curta però espectacular. Estreta, no apta per a escaladors amb vertigen. És un repte de baixa graduació ...  La via està dedicada al company d'aventures Joan Alcalà . Alguns l'anomenem el Metre i mig . No és massa alt com us podeu imaginar. Diu que fa anys quan treballava de cambrer i Macià Alavedra li va cridar: - Maitre... i ell li va replicar amb el seu característic humor: - Home, una mica més que metre, faig un metre i mig. L'anècdota va ser recollida pels periodistes i el mateix Joan en fa mofa. Nosaltres hem decidit dedicar-li la via. La via és curta. De fet es podria fer amb una sola tirada però tindreu problemes amb el fregament de les cordes així que millor fer dues tirades. Fruïu de valent amb seguretat. Com la via és curta us farem una llarga llista de complements per fer al voltant. Descripció de la via : 1a tirada (III+ - V- - IV - 25 metres - 5 parabolts i un arbust):  La Cresta arranca a tocar d'un pal de la llum. Hi ha un ...

Des d'abans del confinament teníem equipada la Integral a les Roques Roies però no ens deixaven anar a l'Aragó i, poc a poc, semblava que ens anàvem descuidant-la. Avui hem fet la Integral ja havien fet diferentes parts però ens faltava totes els trams. Les crestes tenen una bellesa molt especial. Em recorda la de Travessany . Escalar una cresta comporta fer trams exigents, gestió de cordes muntant ràpels, caminades insulses, llocs on la roca és mou i una sorpresa final... abandonem la cresta per un avenc per on també hem de rapelar i.. tingueu en compte que si sou una mica grassonets no baixareu. En acabar la Integral vaig tenir la sensació d'estar molt content de la feina feta. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : 1a tirada (V+ - 1 - 23 metres - 5 parabolts): Ens situem en l'extrem est de la cresta on havia un llarg d'escalada esportiva prou exigent per començar (V+) encara que es pot anar trampejant cercant el millor pas. L'escalada dura uns 15 metres però després anem c...

Hi ha agulles que imposen. La Primera agulla de Santa Anna és una d'aquestes. Feia temps que me la mirava i remirava. Està ple de vies d'esportiva però no arriben al cim i estan una mica lluny del meu nivell. Sincerament piquen massa. Resulta que la via original sortia des de la bretxa que hi ha entre la Primera i la Segona agulla. Encara hi ha un clau-escarpi clavat ben rovetllat que ens podria explicar antigues heroicitats que ara ens resulten desconegudes. L'altre dia vaig trobar un company - callaré el seu nom - que em va dir que de jove havia una tirada de claus que hi pujava en artificial fins dalt. Ell - una vegada hi va pujar - va decidir emportar-se els claus i segurament ja ningú va escalar més per la via original que ha quedat oblidada per sempre més. Ja veiem no sols passava això a Montserrat ... La casualitat fa que em trobi amb l'Oscar d'Alfarràs que s'anima a pujar-hi a una via que no tinc cap referència i que pinta ser forta. Som-hi. Descripció...