EM CAU LA BABA: ESPERO DE LO SALLA GRAN

-

Primers passos

Hi ha descobertes que ens sorprenen. L'Agustí Sans ens ha tornat a meravellar amb una nova via que surt de la Gran Diagonal de Santa Anna. Els que coneixeu a l'Agustí ja sabeu com equipa les vies: ben equipades, netes...sols cal patir per escalar oblidant aspectes com la navegació per la paret, la seguretat, la neteja. De fet temporalment va repassant les seves nombroses vies per deixar-les perfectes. L'esperó d'avui és un complement diferent a la superba Gran Diagonal.

La via ressegeix els dos primers llargs de la Gran Diagonal, però en arribar a l'alçada de l'esperó, molt evident, pugem pel mateix fins sortir per la cresta que ens duu a les restes del Castell de Santa Anna. No patiu per l'orientació, afortunadament hi ha una pedra empegada a la base de la via per indicar-nos la direcció. En el trencall de l'esperó precisament podeu tenir algun dubte que es vull aclarir. Hi ha dues pedres. A l'esquerra trobeu L'ESPERÓ amb la dificultat 6a ratllada, resulta ser una via desequipada per motius de seguretat i a la dreta trobeu la pedra amb el nom de LO SALLA GRAN V+ que substitueix la via anterior.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V /V+ però negociables en A0
Desnivell: 110  metres.
Temps d'aproximació: 5 minuts
Temps de descens: 15 minuts
Grau d'exposició: Baix
Material: 9 cintes exprés i reunions.
Via equipada
Roca: Calcària de qualitat. 
Orientació: Sud, encara que a la part inferior no toca el sol.
Via oberta per Agustí Sans en solitari encara que posteriorment l'ha ajudat en Pep Godoy (2021)

Descripció de la via:

Primer llarg

1a tirada (V/V+ - IV - III+ - 25 metres - 6 parabolts): En la paret trobem la plaqueta amb el nom VIA GRAN DIAGONAL V+. Els primers metres són els més exigents de tota la via on cal superar la temptació d'agafar-nos al primer parabolt. Superats aquesta primera dificultat anem a l'esquerra. Damunt tenim una curiosa espluga. Aquí la fisonomia de la paret ha canviat ja que han caigut unes roques (neteja de la paret) fins arribar a l'inici de la diagonal per on pugem, ara a la dreta.

Inici del segon llarg

2a tirada (III - 20 metres - 4 parabolts): Seguim la llarga diagonal que dona lloc al nom de la via..Anem travessant vies com la Maxicoxis, la Mariadria i la Yotube (no sé si he escrit els noms bé). Passem una primera reunió situada a l'ombra d'un arbust i anem a buscar la següent situada al peu de l'Esperó.

Tercer llarg

3r tirada (V/V+ - 25 metres - 9 parabolts):L'esperó és dret i cal anar pujant vorejant els passos més costeruts. Els parabolts ens indiquen el millor pas. Llarg mantingut i espectacular.

4a tirada (III+ - 40 metres - 7 assegurances: parabolts, arbust i químics): Voregem un blog per la dreta i pugem un muret que ens deixa ja a la cresta amb trams fàcils però penjats. Travessem una reunió d'una altra via. Arribem a la reunió final situada abans de la Torre de Santa Anna.

Final de la via

Descens:
Agafem un corriol que passa per les restes de la Torre de Sant Anna.
4 min Ermita de Santa Anna que fou traslladada del fons l'embassament abans de ser colgada per les aigües i traslladada aquí dalt.
5 min Ens decantem a l'esquerra per unes escales.
Les escales ens duen a una pista però abans d'arribar gira a l'esquerra seguint un barranc. Passem per davant de l'inici dela via.
15 min Aparcament a la vora del túnel.
Accés:
En la carretera de Lleida a Vielha N-230 en el punt quilomètric 30,4 agafem la carretera vers la presa de Santa Anna.
0,4 km. Bifurcació. Anem a la dreta.
Passem dos túnels. En sortir del segon hi ha un pont que no cal que agafem doncs aparquem a la dreta (un parell de cotxes). Aproximadament 2 km.
Aproximació:
Creuem la carretera i agafem un sender molt bonic. Arribem a un barranc.
5 min. Abandonem el camí. Caminem uns 10 metres, tot travessant el barranc i ja estem al peu de la via. És un indret amb una vegetació exuberant en ser un racó molt obac. Hi ha força pedres tirades en la neteja de la paret.

Feliços com uns anissos


PROPOSTES PROPERES PER COMPLEMENTAR: 

A l'altre túnel, arran de la central, hi ha el sector de la Font d'escalada esportiva.
La primera agulla de Santa Anna (6a - no equipada)
La Gran Diagonal (V)
La variant a la Gran Diagonal: Nauk (V+)
La variant a la Gran Diagonal: Bekari (V)
La variant a la Gran Diagonal: Torri (V)
La variant a la Gran Diagonal: Esperó de lo Salla Gran (V/V+)

Sector Tanca-li-porta:

Per obtenir el track de la sortida (acaba al bar més proper d'Alfarràs...no vaig pensar tancar el GPS)

Powered by Wikiloc

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

RECORDANT L'AMIC AMADEU RIBES, HEM ANAT A FER LA SEVA VIA

-
Imatge
El sempre recordat AMADEU RIBES, un any sense tu En Lluís obrint un dels passos més exigente de la via Fa un any que ens va deixar l'estimat Amadeu Ribes. Un càncer fulminant ens el va fotre. La colla va decidir repetir la via que li van dedicar, en vida. És una via de grau superior al meu però els companys em diuen que em donaran un cop de mà. Una via fantàstica, ben buscada que puja entre els millors trams de paret deixant als costats els trams més "pedregosos". Anem pujant per panxes que recorden una mica Riglos. FITXA TÈCNICA : Dificultat : 6a+ (V+/A0) Desnivell : 130  metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 20 minuts Grau d'exposició : Baix Material : 13 cintes exprés, i reunions. Via equipada Roca : Conglomerat molt netejat, encara que sempre hi ha algun còdol traïdor. Orientació : Sud Via oberta per  Amadeu Ribes (que no sabia que li volien dedicar la via i ho va descobrir el dia que li van pasar la ressenya), Lluís Olondriz, Agustí Sans,
Read more »

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

-
Imatge
La Gorra Marinera és la primera elevació del grup de les Gorres. Té una silueta molt característica - com tot el grup. La via de les Sargantanes fou oberta el setembre de 1981 per Manel Monsonis, Pere Lluís Regalado i Lluís Alfonso. Com està atravessada per nombroses vies pot costar una mica trobar la via correcta però per aixó volem fer aquesta descripció. En la part superior coincideix amb la via per Davant - que sembla ser que pujaven des de l'ermita de Sant Jaume que trobem en mitat de la via. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : Originalment la via sortia a l'esquerra d'una balma i tirava 20 metres de IV fins una repisa on se muntava reunió i s'anava 10 metres a l'esquerra (III) travessant una zona d'escalada esportiva que ens genera alguna confusió. Fins una nova reunió. 1ra tirada: (V - 25 metres) Resulta més pràctic pujar per qualsevol de les vies d'escalada esportiva que ens trobem al peu del camí i superades les dificultats inicials (V) grimpem fi
Read more »

AMBIENT ALPÍ: LA CRESTA DE CUBIL

-
Imatge
5a tirada (Personal - La vam clavar. La previsió del temps era molt dolenta. Ja havíem dit de suprimir la sortida però vam veure que havia una forquilla de "bon temps" pel matí. Segurament eren més les ganes que el raonament científic d'interpretar la meteo. Ens hi vam posar sabent que la roca estaria molla - havia calamarsa en alguna raconada - i que potser ens mullaríem. Doncs no, quan vam arribar al cotxe va començar a ploure de valent. La vam clavar...) Perdoneu l'opinió personal que a ningú us interessa. La cresta de Cubil (he vist escrit, Covil i totes les possibles combinacions) és una ascensió d'ambient alpí. A l'esquerra tenim la impressionant vall de Pessons farcida d'estanys. Els ulls se'n van cap a les muntanyes properes que recordeu d'altres aventures. La veritat les muntanyes d'Andorra esdevenen encisadores només cal abandonar el centre de la vall. La majoria de dificultats es poden obviar escapant-se pels laterals encara qu
Read more »

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

-
Imatge
  Com arribar-hi ?  Agafem la carretera a Platja d'Aro per la carretera C-35. Passat el km 100 i un magatzem de mobles agafem una carretera asfaltada perpendicular amb el cartell de Mas Patxot. Més enllà podem veure una benzinera. 2,9 km Aparcament als dos costats de la carretera. Agafem un sender que surt a l'esquerra, ara caminant. 22 min Collada que ens dona accés a les agulles. És bo canviar de tant en tant de zona d'escalada. Avui hem volgut anar fins al Baix Empordà per tastar aquesta escola d'escalada. Com estem prop del mar podem completar l'escalada amb un bany al mar. Aquí ens trobem amb roca granítica encara que té un to totalment diferent. Ens va costar una mica adaptar-nos a la roca. Es tracta d'un conjunt d'agulles pètites. Al peu de cada via hi ha pintada la dificultat de la via de color vermell. Això ajuda molt a saber on estàs. Ara el problema és saber en quina agulla esteu. Nosaltres no ens vam aclarir gaire. Val a dir que cal comprar La Gu
Read more »

ESCALADA DIVERTIDA: SANTUARI DE CORBERA (BERGUEDÀ)

-
Imatge
Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad
Read more »

NOU VIOTE A ALOS DE BALAGUER: VIA UY AY UF

-
Imatge
 Entre els mesos de gener i juny està restringida l'escalada per nidificació d'ocells. Diedre de la darrera tirada Segurament en Juan Linares , (a) Pinto sigui que millos coneix la paret del pic de Castellàs . Ha oberta força vies per la zona i ara ens sorprèn amb una nova via. Com és que ningú s'havia adonat d'un diedre descomunal que hi havia a la paret sense obrir. No ho sé, pel costat hi havia passat força vegades, i mai ho havia vist. He anat amb la Remei Tortosa , l'altre aperturista, que m'ha explicat les jornades de treball/neteja que han fet per la paret. Llàstima que no sempre es sàpigui veure l'esforç dels que equipen vies pels altres. La paret té trams terrossos i de caminar. L'encert es saber encadenar els trams bons que és el que fa la via. La via és una passada. M'ha agradat moltíssim. M'atreviria a senyalar tres sectors. 1r Els dos primers llargs: De placa, meravellosos, entretinguts. Hi ha les preses justes i, sols les necessàri
Read more »

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

-
Imatge
M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.
Read more »

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

-
Imatge
Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q
Read more »

ESPERO DOPPELMAYR O UNA VIA BENPARIDA

-
Imatge
Un company en diu que Doppelmayr és la marca dels telecadires de les pistesd’esquí. Encara m’ho posa més difícil. Quins noms de posar a les vies, sembla que vulguin jugar amb la memoria dels jubiletes que tot just recordem el nostre nom. A part del nom, la via és sencillament espectacular . Exigent, per pujar el grau. Penso que són V dels d’abans. La veritat estan sota m’he acollonit i ho he deixat per un altre dia. Primer llarg - Quin morro, fer una entrada a internet sense haver fet la via…!!! - No del tot, tinc bons companys que m’han explicat detingudament la via. Deu ser la primera ressenya participativa. Es una via curta (tres llargs), però vertical, amb una roca (gneis, estranya per nosaltres: poc adherent i de poc fiar encara que és prou bona, sembla pissarra). Assegurances allunyades que cal protegir amb flotants. Ambient d’alta muntanya malgrat les pistes d’esquí que ens envolten. FITXA TÈCNICA : Dificultat : V (Un V dels d'abans) Desnivell : 105  metres. Temps d'a
Read more »

ESCALAR AMB UN MESTRE: TUNICA SECTOR INFANTIL DE LA ROCA BONATI

-
Imatge
En Josep María Túnica , és un dels grans escaladors de casa nostra, però no fa soroll...la majoria de les vies, de Collegats amb regust d'anys, són seves. Segurament els escaladors de comarques tenen més dificultats per ser populars. Es un escalador, autodidacta que va aprendre les tècniques d'escalada consultant les revistes de l'época i el manual Escalada d' Ernest Mallafré . Ha obert moltissimes vies i ara que té una anys continua obrint més coses. No vol fer anar el trepant sinó que fa anar el burilador. Una hora per forat... així li dura més la vía i el plaer d'obrir. Tota una filosofía de vida. Amb motiu de l' Acampada social'24 del Centre Excursionista de Lleida tinc ocasió d'anar a escalar a un sector infantil que ha obert al peu de la roca Bonatti on va obrir la primera vía a Collegats . Un sector d'esportiva divertit ideal per portar als meus nets. Ben assegurada. Només has de patir per escalar...sense perill. Segurament portaré a escala
Read more »