ENCANTATS DE L'ENCANTAT XIC: PER L'ENFORCADURA

Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural.
L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades.
Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura.
Descripció de la via:
1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca fer un flanqueig (III+). Damunt hi ha un clau i pugem per una canal (II+). En uns merlets hi ha la reunió i instal·lació de ràpel.

2n tirada (II - III - 30 metres - un clau): Pugem per una canal fins sortir a una bretxa i poc després entrem a la canal que hi ha darrera de l'orella (III) on trobem un clau. Sembla que de l'inici de l'orella sortiria recte amunt la via Romeu. Variant oberta l'any 1933. Dos anys més tard va pujar-hi a l'hivern. La reunió està situada damunt de l'orella, sobre dos claus i un pont de roca.

3a tirada (III+ - IV - 30 metres - neta): Es tracta de la tirada clau de la via. Cal pujar uns metres més amunt (es pot posar una baga llarga per assegurar el proper pas). Flanquejar a l'esquerra i baixar un parell de metres (III+) i remuntar per les anomenades escales (IV) fins trobar la reunió que es fa sobre dos claus.
4a tirada (II+ - 15 metres - neta): Superem la reunió per la dreta i pugem fent un flanqueig situar-nos damunt de l'orella que no veiem doncs es troba sota nostre.
5a tirada (III - 40 metres - neta): Ens trobem davant d'una xemeneia per on pugem sense gaire dificultat. Hi ha una reunió intermitja que ens vam saltar.
Sortim a la part superior de l'enforcadura. Ara ens queda un centenar de metres per arribar a la creu del cim (2734 m.).
Descens:
En Miquel Àngel havia tingut un ensurt fa anys fent els ràpels així que vam preferir fer tots amb una corda de 60 metres doncs sempre ens quedava l'altra per si havien de pujar a recuperar-la.
Vam fer ràpels de: 20 metres - 20 metres - 15 metres (que ens va deixar damunt l'orella on hi ha el perill de caure d'entrelligar-se la corda) - 30 metres (per damunt de l'orella) - 30 metres.
El descens ens deixa a l'Enforcadura (2630 m.). En lloc de baixar per la canal Central és millor pujar a l'Encantat Gran. De l'Enforcadura surt un corriol que anem seguint. En algun moment hem de baixar un parell de metres però després pugem per una canal (II+) que ens permet assolir a la carena i d'allí al cim (25 min.).
Un cop a l'Encantat Gran (2748 m.) descendim vers el sud. Cal seguir atentament les fites. Ens durant fins dues instal·lacions de ràpel. Una amb anella que segurament ens deixaria a la canal on acaba les dificultats. Nosaltres vam anar seguint, amb molt de compte, les fites fins una bretxa i després al peu de la canal (1 h. des de l'Enforcadura).
Ara ja anem per sender fins al collat dels Encantats (2584 m. - 1 h 20 min.).

Baixem per la dreta per una tartera on es dibuixa un corriol perdedor entre el pedruscall.
2 h Fons de la Vall Seca on trobem el camí al refugi.
3 h Refugi Mallafré (1950 m.).
Aproximació:
Des del refugi Mallafré agafem el camí que surt de davant del refugi i que aviat travessa el rierol per una passarel·la.
Caminem en mig d'un esponerós bosc de pins i avets. Algun de dimensions prou considerables.
23 min. Deixem el sender i pugem per la tartera que ens duu a la base de la paret on destinguim amb claredat la canal Central amb una congesta de neu a la base.
34 min. Inici de la canal. En un primer grimpem per una mena de dibuixos en forma de serp que dibuixa la roca (II). Després abandonem el centre de la canal per remuntar per l'esquerra passant per la vora d'un pi. Retornem a la canal per on pugem una estona fins que veiem que es puja millor per la dreta - nostra, mirant la paret - entre terrasses d'herba. Anem paral·lels a la canal. Hi ha un moment que la canal està tallada per un cingle que superem per la dreta amb força comoditat. Estic segur que tothom puja per on pot i vol. Nosaltres vam pujar tal com us hem descrit amb algun pas de II+ i molta estona amb les mans agafar-nos a la roca caminant a 4 grapes.

2 h 15 min. Arribem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Davant tenim la roca dels docs caçadors que van ésser petrificats per no anar el diumenge a missa i preferir anar a caçar... veieu com la caça és una activitat dolenta i Deu us castigarà... si haguessin anat a escalar el Senyor els hagués perdonat no oir missa.
Accés:
Deixem el cotxe en l'aparcament del Pierro a l'entrada del Parc Natural i agafem el camí que puja a Sant Maurici. Anem entre turistes - ei, que tothom té dret a fruir de la muntanya - fins trobar el cartell que ens dirigeix al refugi Mallafré (1 h.).

FITXA TÈCNICA:
Valoració.Via autèntica, amb esperit d'aventura.

Dificultat: IV

Desnivell: 145 metres. 

Temps d'aproximació: 2 hores 15 minuts.

Temps de descens: 3 hores
Grau d'exposició: Mig. Els indrets exposats són els d'arribar i tornar de la via. Un cop estàs a la paret encordat et trobes poc exposat.
Material: Friends, cintes llargues i reunions.

Roca: Més bona del que penses en un primer moment. Als trams més exigents millor roca. Quan vas caminant/gatejant hi ha blocs sueltos. Roca calcària.

Orientació: Nord

Via oberta per P. Loustalot i A. Mabille l'any 1924. La primera nacional fou realitzada per L. Estasen, A Oliveres i J. Rovira l'any 1930. Esmentar que Lluís Estasen ja hi havia pujat per la seva via que puja paral·lela a la de mossèn Oliveras l'any 1920. De fet nosaltres vam començar a pujar per la via Estasen però l'herba estava molt molla i vam haver de tirar endarrere. Un altre cop serà, busquem voluntaris per venir a fer-la.