ESCALADA PER A TONTOS

Mont Aiguille és una muntanya que imposa com ho fa l'Urriellu, el Cerví, el Pedraforca, el Cavall Bernat, així que no us sorprendrà gaire si comenceu a fer fotos i més fotos i en arribar a casa en veieu que li he fet més del compte. Li va passar el mateix al rei francès Carles VIII que era un xuleta i es va quedar pres pel Mont Aiguille. Un subdit seu li va dir que la muntanya era inaccessible. D'alguna forma ell no podia regnar en el seu cim. No va tenir altra pensada que manar a Antoine de la Ville la missió de conquerir-la. El pobre militar es va encarregar de contractar fuster per fer escales i sobre tot un capellà doncs sembla que el seu cimal podia estar habitat per éssers diabòlics. Després de cercar el punt feble de la muntanya va ascendir el 26 de juny de 1492!!! que es va posar una creu per recordar la seva proesa. Hi ha alguns dubtes sobre el lloc per on va pujar-hi. Fins als anys 1800 un pastor no va tornar a accedir al cimal. Aquest ho va fer per la via que

El Midi d'Ossau és una muntanya que impressiona des de tots els cantons. De fet es tracta d'una xemeneia d'un antic volcà amb una roca excepcional bella. Des de feia temps tenia ganes de pujar-hi per la cara nord. És una via senzilla. Diria que ni es tracta d'una via d'escalada sinó una ascensió d'aventura amb passos on cal grimpar. Nosaltres no vam fer anar la corda ni els peus de gat encara que els duem. Cal navegar i buscar els passos encara que hi ha llocs on hi ha una munió de fites però també hi ha racons on no trobes res. És en aquests darrers on et faria falta les indicacions. Nosaltres protàvem un GPS amb el track i en alguns moments ens va anar molt bé mirar-ho. L'ambient és màxim i ideal per una amenaça d'onada de calor. Descripció de l'itinerari :   Des de l'aparcament (1709 m.) prenem una pista a mà esquerra prohibida al transit per on anem a buscar el riu que travessem i pugem per dreceres. Passem per la vora d'una cabana d

GABIETOS ORIENTAL, OCCIDENTAL I TAILLON. Mentres alguns es torraven a la lluminosa illa de Sardenya d'altres es torraven la pell dels genolls al nostre immaculat pirineu. Mireu aquí el que va patir un mentres l'altre jugava amb els crancs... El divendres dia 12 de juny sobre les 17:30h sortim de Reus l’Estivi, la Chris, l’ Esther i jo cap a la pradera que hi ha a San Nicolas del Bujaruelo (1250 metres). Arribem sobre les 21h i col·loquem els sacs per dormir al ras, a continuació sopem una mica i calentem tè, per entonar el cos abans d’ anar a dormir. A mitja nit ens desperta una guineu, volia menjar-se la nostra brossa, aleshores la Chris fent un soroll espanta l’animal i aquest ja no torna en tota la nit. Cap a les 7 del matí ja hem esmorzat i ho tenim tot preparat per començar a pujar cap el port del Bujaruelo o Gavarnie. Nomes creuar el pont romànic que hi ha al costat del “refu” comença a pujar un corriol amb força ganes per una zona amb molta vegetació, arribem a un pu