Pels amics/gues que frueixen tocant la roca, sense importar-los massa el grau.
TAILLON I GABIETUS
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
GABIETOS ORIENTAL, OCCIDENTAL I TAILLON.
Mentres alguns es torraven a la lluminosa illa de Sardenya d'altres es torraven la pell dels genolls al nostre immaculat pirineu. Mireu aquí el que va patir un mentres l'altre jugava amb els crancs...
El divendres dia 12 de juny sobre les 17:30h sortim de Reus l’Estivi, la Chris, l’ Esther i jo cap a la pradera que hi ha a San Nicolas del Bujaruelo (1250 metres). Arribem sobre les 21h i col·loquem els sacs per dormir al ras, a continuació sopem una mica i calentem tè, per entonar el cos abans d’ anar a dormir. A mitja nit ens desperta una guineu, volia menjar-se la nostra brossa, aleshores la Chris fent un soroll espanta l’animal i aquest ja no torna en tota la nit. Cap a les 7 del matí ja hem esmorzat i ho tenim tot preparat per començar a pujar cap el port del Bujaruelo o Gavarnie. Nomes creuar el pont romànic que hi ha al costat del “refu” comença a pujar un corriol amb força ganes per una zona amb molta vegetació, arribem a un punt que es passa a prop d’ una torre elèctrica i a partir d’aquí el terreny està totalment obert fins arribar al port de Bujaruelo (2270 metres), 3h des de San Nicolas. Al port mengem una mica i desprès d’ un descans i veure que els francesos des de la zona de Gavarnie deixen el cotxe a tocar del port, sortim direcció a refugi de Sarradets.
Als deu minuts estem entre el Gabietos oriental i el Taillón i decidim que ja es hora de separar-nos. Chris i Esther continuen en direcció a Sarradets i nosaltres tirem recte a buscar el glacial dels Gabietos. Per arribar al glacial abans, hem de superar un fort desnivell amb neu, un parell de cascades d’aigua i roca sense traça lògica visible. L’Estivi comença a obrir la traça que li sembla més lògica i jo darrera cap a dalt. Després de fer un parell de flanquejos força empinats i grimpar per la roca i la neu ens trobem davant del glacial de Gabietos, i la imatge es força espectacular, un moralló de neu i gel amb un desnivell de 35-40º que es va fer dur de pelar fins arribar dalt del glacial. Al coll de Gabietos (2935 metres), una mica de descans i hidratació, deixem les motxilles i sortim amb lo just pel cami que va a tocar de la cresta, ben fitat i on a algun lloc haurem de fer servir les mans i guanyant uns 100 metres de desnivell ens trobem al Gabietos oriental (3031 metres), seguint la no molt difícil però aerea cresta (expuesto/descompuesto), amb pasos que haurem de fer servir les mans arribem al Gabietos occidental (3034 metres). Despres només cal reseguir el cami fet desde el coll de Gabietos o perdre alçada per la cara aragonesa per fer un flanqueig que ens porta de retorn a les motxilles. Després continuem cap al Taillón per una zona força empinada i caotica de pedres, fins que arribem a una petita faixa que ens fa donar la volta a la muntanya i ens col·loca a l’altre costat del Taillón, on ja es pot veure la via que utilitza molta gent per pujar des de la brecha de Rolando al Taillón. Al arribar al cim del Taillón (3144 metres) mirem les boniques vistes que hi ha i uns francesos ens fan una foto per poder sortit els dos al cim. A continuació tirem en busca de la bretxa de Rolando i al arribar a la falsa bretxa ens trobem la gran paret del pic Bazillac que hi ha entre la falsa bretxa i la bretxa (2806 metres), en tota aquesta zona veiem molta gent que es prepara per fer vivac en forats que hi ha en tota aquesta muralla de roca, nosaltres continuem en direcció al refugi de Sarradets. Allà ens esperen la Chris i Esther i un refugi al complert de gent. Ja han passat onze hores des de que vam sortir de San Nicolas de Bujaruelo a les 7h del matí. Així que ja toca fer un bon descans i preparar-nos pel sopar força complet que ens donen per estar a un refugi de 2587 metres d'alçada, despres una mica de genepi, una xarrada fora del refugi amb la gran cascada de fons i a dormir...zzzzzzz El diumenge es tenia que continuar la ruta saltant per la bretxa tots quatre per anar a la gruta de Casterets ,en busca de la faixa de les flors, però al sortir del refugi: sorpresa!!!!!!!... plovia amb certes ganes, mentre fèiem una mica de te i esmorzàvem desitjàvem que canvies el temps, però no va ser així... snif, snif...
Finalment, es va decidir no anar per la faixa de les flors, degut a que plovent no era el dia idoni d’anar per aquella zona. Així que ja ens veus a tots quatre baixant pel mateix camí. Sobre les 12h, es va arribar a San Nicolas de Bujaruelo després d’haver baixat sense parar.
S’arriba al cotxe, es posen a secar al sol els sacs i lo que havia moll. Ens organitzem per dinar a una taula de fusta que hi ha a la pradera. Au!!! Ja estem preparats per carregar el cotxe, acomodar-nos per un bon rato de viatge i alguns poder fer la migdiada pel camí.
Sendero Limite (un grup d'equipadors) han aconseguit equipar una trentena llarga de vies a Balneari de Panticosa . Vies molt generosament equipades. Han aconseguit fer un veritable paradís pels escaladors. No som estranys com en tants altres llocs on semblem delinqüents. Falta el darrer llarg Altres vies de Panticosa: que hi ha també en aquest blog: Espolon del Pino , Viaje por el muro, Via de los Jardine s, via del Molondro , Libro de la Selva , Via Baloo , Aresta Mogli, Via de Nano Izquierdo , Via del Nano , Espolon Rebollon Avui hem anat a escalar la vía Nano Izquierda . Es la vía situada mes a l'esquerra de l'anomenat 1r Muro . Són vies dedicades al Nano que treballava de guarda al refugi. Són les vies més properes a la Casa de Piedra , de fet estan situades darrera mateix. Falta el darrer llarg ALERTA! ENS HEM TROBAT UN LLARG MÉS EN LA VIA QUE NO SURT EN LA RESSENYA!! ! Al peu de via trobareu un cordill amb el nom de la...
Les parets de Pas Nou - Roca dels Arcs de veritat que impresionen. Els companys proposen fer la TROBADA D'ESCALADORES/RS DE LA SEAM a Vilanova de Meià. M'asseguren que hi ha un sector on hi ha vies agraïdes, i que a primera hora hi ha una mica d'ombra. Cal anar especialment per afavorir la sociabilització de la colla. Ressenya facilitada per Gustavo Manez Garrido Les vies podran semblar de grau fàcil, si però avui comptava riure i passar una bona estona. L'escalada majoritàriament és sobre regletes i passos d'adherència. Accés : Agafem la carretera de Vilanova de Meià a Cellers (L-913). Passat el km 6 busquem un aparcament. Als 100 metres pugem per un camí que surt en diagonal per la dreta. Pugem fent ziga-zagues fins situar-nos en les vies de la dreta que estan en acabar un sostre. Les nostres tres vies d'avui van per la dreta del sostre. Són les que estan situades més a la dret. DESCRIPCIÓ DE LA VIA: LA DAMA DEL LAGO : IV - 20 metres - 5 parabolts. La reun...
Darrer pas de la via Hi ha vies que quan les acabes tens la sensació de que t'ha deixat un bon regust de boca. No hi ha manera de saber perquè. Aquesta via té poca continuïtat, els aperturistes han anat a buscar les plaques boniques i les han anat enllaçant. Tens bon regust perquè hi ha passos ben bonics encara que estan entre ells intercalats. Segurament aquesta bona sensació també ha estat possible per tenir la sort que ens ha acompanyat en Joan Garcia, un dels aperturistes, i ens ha fet fruir de valent amb la via i la forma d'obrir-la "legalment", des d'avall i amb tot el material carregat. Gràcies Joan. També ens ha explicat el nom de la via, Pas de la Galleda ... (no és un nom massa bonic) però resulta que quan estaven baixant de la via van trobar en un pas clau per retornar una galleda vella penjada en un pi. Sembla si més no, misteriós trobar aquesta galleda en mig dels cingles. FITXA TÈCNICA : Dificultat : V+- A0/Ae (6b) Desnivell : 160 metres. Temps d...
Inici de la via Tal com he explicat en l'entrada anterior el Balneari de Panticos ha esdevingut el paradís pels escaladors del love climbing... que només volen escalar i no patir... i han posat un munt de vies per fruir el col·lectiu Sendero Limite. Guardeu-vos uns dies per venir a escalar a Panticosa. No us defraudarà. Altres vies de Panticosa: que hi ha també en aquest blog: Espolon del Pino , Viaje por el muro, Via de los Jardine s, via del Molondro , Libro de la Selva , Via Baloo , Aresta Mogli, Via de Nano Izquierdo , Via Nano Negra, Via del Nano , Espolon Rebollon La via que ara explicarem està a tocar de la via del Nano Izquierda (poder aquesta menys coneguda). Segons el bloc de referència Escalando fa coincidir la primera via, però vam veure una línea que passades les primeres assegurances ens fa pensar que la Nano Negra va per la dreta, però nosaltres vam fer la tirada de l'esquerra que pensaria que es t...
Ara que fa calor cal saber buscar bé les parets on toca l'ombra. És part de l'èxit. El sol comença a tocar a partir de migdia (principis de juliol). La Directa a la Núria és una via que me l'he mirat un parell de vegades quan feia la v ia de la Núria que passa pel costat. Li tenia moltes ganes, encara que el darrer llarg em feia una mica de respecte, però és una via equipada amb generositat i aquest és el motiu pel qual m'he aventurat a posar en un llarg que poder estar per damunt de les meves modestes possibilitats. És una via Guillem Ària s i molts ja sabeu el que significa ... Ara he sortit content de la via. FITXA TÈCNICA Dificultat : V/A0 - 6a Desnivell : 90 metres. Temps d'aproximació : 18 minuts Temps de descens : 33 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 16 cintes exprés. Via equipada Roca : Conglomerat que qualitat montserratina Orientació : Oest Via oberta Per Guillem Arias al 2010 Descripció de la via : Ens situem al primer parabolt...
L'Óscar em diu que han obert una "vieta" a una agulla que hi ha damunt del santuari de Pedra (Àger - Montsec) . Primer penso que es tracta de l' agulla del Castell de Pedra però m'explica que és una altra que està damunt. Quan ho descobreixo tinc desig de pujar-hi. M'agrada escalar agulles - estil clàssic - enlloc d'escalar parets. Avui he anat. És una escalada petita, d'uns 18 metres, de grau molt modest ...un pas de IV+ i la resta de III però m'ha agradat (Montsec estimat). Una matinal ben aprofitada. A veure si n'equipen més pel voltant i fan una zona ben agraïda per combinar esportiva i clàssica. . FITXA TÈCNICA Dificultat : IV+ (un pas) Desnivell : 18 metres. Temps d'aproximació : 20 minuts Temps de descens : 18 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 4 cintes exprés. Via equipada Roca : Calcària Orientació : Oest Via oberta Per Óscar Martínez i Antonio Cots el 24 de febrer de 2025 DESCRIPCIO DE LA VIA : La via puja per ...
Inici de la via INFUSION PERICON En Joan "Pinto" Linares em proposa anar a escalar a Marcando Estilo (Camarasa). No m'hi puc negar però li demano fer la via Infusion Pericón. ( Rotllo personal que us podeu passar:) La va equipat en Lluís Olóndriz per dedicar-la a l'amiga mútua D. Pericón. Feia una infusions molt bones combinant diferents herbes. Un dia convida a en Lluís Taberner i amics. Poc després en Lluís va ingressar a l'hospital amb perill de quedar-se. Resulta que la infusió de la Dolors li havia malmès el fetge i una mica més es queda. Afortunadament es va refer però ens va deixar amb l'ai al cor. L'Olóndriz que és molt irònic li va voler dedicar una via... ara només ens falta que finalment la Pericón vingui un dia a fer la seva via. Avui l'havia de fer per preparar la seva propera escalada. Les vies estan situades a l'esquerra de la llarga paret de Marcando Estilo de Camarasa. Cal aparcar al pont que travessa al pont de l'Illa o del ...
En començar la temporada d'estiu vam anar a la via Dame mas gasolina en el Pas de la Casa (Andorra) i ens vam assabentar de l'apertura de la via A donde vas Jorgito i va començar el desig d'nar-hi. Com aquesta tardor està boja i encara fa calor decidim posar-nos-hi. Si la Dame mas gasolina era fantàstica, aquesta ho és encara més. Es una via meravellosa per l'entorn pirinenc i perquè recupera aquella essència dels primers escaladors: d'acabar en un cim - essència que comparteixo. Pel voltant hi ha molta paret per obrir noves línies. (Recordeu, les fotos bones són del Manel Viladrich, la resta meves). FITXA TÈCNICA : DIFICULTAT: V- DESNIVELL: 175 metres TEMPS D’APROXIMACIÓ: 1 hora 25 minuts DESCENS: 1 hora 15 minuts GRAU D’EXPOSICIÓ: Baix VIA EQUIPADA MATERIAL: 12 cintes ORIENTACIÓ: Nord VIA OBERTA PER: 12 d'octubre 2019 per R. Sirvent, J. Benet i Xavi Bonatti. Reequipada, el 26-7-23 per X. Pastor i X. Bonatti DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI : 1a tirada (III - I...
Una de les vies més conegudes a la cara nord del Pedraforca és la via Pany al Calderer. Malgrat això, és una via històrica molt poc concorreguda. Segurament la seva escassa dificultat fa que els escaladors amb cert nivell prefereixin enfrontar-se a vies de més graduació. Però nosaltres - que som "raros" - creiem que és ideal per endinsar-se per primer cop en el complex món de la paret nord del Pedraforca. Una paret immensa on es perdent els ulls i l'enteniment entre canals, parets, feixes i camps per llaurar. En Jordi Panyella, conegut popularment com Pany, era un escalador empegat a un bigoti i a les parets de Montserrat, Pedraforca i Riglos entre d'altres indrets. Durant els anys 40 í 50 va ser dels capdavanters de l'escalada a casa nostra. El 14 de maig de 2008 va emprendre la darrera escalada amb 92 anys a la motxilla. La via fou oberta per Jordi Panyella, Lluís Morera i Joan Rodríguez el 20 de juliol de 1941. Com a descripció general de l'ascensió v...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada