Passa al contingut principal

TAILLON I GABIETUS



GABIETOS ORIENTAL, OCCIDENTAL I TAILLON.
Mentres alguns es torraven a la lluminosa illa de Sardenya d'altres es torraven la pell dels genolls al nostre immaculat pirineu. Mireu aquí el que va patir un mentres l'altre jugava amb els crancs...
El divendres dia 12 de juny sobre les 17:30h sortim de Reus l’Estivi, la Chris, l’ Esther i jo cap a la pradera que hi ha a San Nicolas del Bujaruelo (1250 metres). Arribem sobre les 21h i col·loquem els sacs per dormir al ras, a continuació sopem una mica i calentem tè, per entonar el cos abans d’ anar a dormir.
A mitja nit ens desperta una guineu, volia menjar-se la nostra brossa, aleshores la Chris fent un soroll espanta l’animal i aquest ja no torna en tota la nit. Cap a les 7 del matí ja hem esmorzat i ho tenim tot preparat per començar a pujar cap el port del Bujaruelo o Gavarnie. Nomes creuar el pont romànic que hi ha al costat del “refu” comença a pujar un corriol amb força ganes per una zona amb molta vegetació, arribem a un punt que es passa a prop d’ una torre elèctrica i a partir d’aquí el terreny està totalment obert fins arribar al port de Bujaruelo (2270 metres), 3h des de San Nicolas. Al port mengem una mica i desprès d’ un descans i veure que els francesos des de la zona de Gavarnie deixen el cotxe a tocar del port, sortim direcció a refugi de Sarradets.
Als deu minuts estem entre el Gabietos oriental i el Taillón i decidim que ja es hora de separar-nos. Chris i Esther continuen en direcció a Sarradets i nosaltres tirem recte a buscar el glacial dels Gabietos. Per arribar al glacial abans, hem de superar un fort desnivell amb neu, un parell de cascades d’aigua i roca sense traça lògica visible. L’Estivi comença a obrir la traça que li sembla més lògica i jo darrera cap a dalt. Després de fer un parell de flanquejos força empinats i grimpar per la roca i la neu ens trobem davant del glacial de Gabietos, i la imatge es força espectacular, un moralló de neu i gel amb un desnivell de 35-40º que es va fer dur de pelar fins arribar dalt del glacial. Al coll de Gabietos (2935 metres), una mica de descans i hidratació, deixem les motxilles i sortim amb lo just pel cami que va a tocar de la cresta, ben fitat i on a algun lloc haurem de fer servir les mans i guanyant uns 100 metres de desnivell ens trobem al Gabietos oriental (3031 metres), seguint la no molt difícil però aerea cresta (expuesto/descompuesto), amb pasos que haurem de fer servir les mans arribem al Gabietos occidental (3034 metres). Despres només cal reseguir el cami fet desde el coll de Gabietos o perdre alçada per la cara aragonesa per fer un flanqueig que ens porta de retorn a les motxilles. Després continuem cap al Taillón per una zona força empinada i caotica de pedres, fins que arribem a una petita faixa que ens fa donar la volta a la muntanya i ens col·loca a l’altre costat del Taillón, on ja es pot veure la via que utilitza molta gent per pujar des de la brecha de Rolando al Taillón. Al arribar al cim del Taillón (3144 metres) mirem les boniques vistes que hi ha i uns francesos ens fan una foto per poder sortit els dos al cim. A continuació tirem en busca de la bretxa de Rolando i al arribar a la falsa bretxa ens trobem la gran paret del pic Bazillac que hi ha entre la falsa bretxa i la bretxa (2806 metres), en tota aquesta zona veiem molta gent que es prepara per fer vivac en forats que hi ha en tota aquesta muralla de roca, nosaltres continuem en direcció al refugi de Sarradets. Allà ens esperen la Chris i Esther i un refugi al complert de gent. Ja han passat onze hores des de que vam sortir de San Nicolas de Bujaruelo a les 7h del matí. Així que ja toca fer un bon descans i preparar-nos pel sopar força complet que ens donen per estar a un refugi de 2587 metres d'alçada, despres una mica de genepi, una xarrada fora del refugi amb la gran cascada de fons i a dormir...zzzzzzz El diumenge es tenia que continuar la ruta saltant per la bretxa tots quatre per anar a la gruta de Casterets ,en busca de la faixa de les flors, però al sortir del refugi: sorpresa!!!!!!!... plovia amb certes ganes, mentre fèiem una mica de te i esmorzàvem desitjàvem que canvies el temps, però no va ser així... snif, snif...
Finalment, es va decidir no anar per la faixa de les flors, degut a que plovent no era el dia idoni d’anar per aquella zona. Així que ja ens veus a tots quatre baixant pel mateix camí. Sobre les 12h, es va arribar a San Nicolas de Bujaruelo després d’haver baixat sense parar.
S’arriba al cotxe, es posen a secar al sol els sacs i lo que havia moll. Ens organitzem per dinar a una taula de fusta que hi ha a la pradera. Au!!! Ja estem preparats per carregar el cotxe, acomodar-nos per un bon rato de viatge i alguns poder fer la migdiada pel camí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.