ESCALADA PER A TONTOS

Via GAM a la Portella inferior En l'entrada anterior (de sota) ja he explicat com va arribar a fer el Pla D per acabar escalant aquesta via. Via disfrutona que té el seu toc d'iniciació amb un pas exigent. Una meravella pels sentits. Per veure la via de l' Esquerra de l'Aresta Bruc del Gep Llarg . Descripció de l'itinerari : Després de passar el Gep Llarg ens encarem cap a la Boteruda. Busquem la seva característica Aresta Bruc i ens enfilem. 1a tirada (IV - 20 metres - 4 parabolts): Una placa sense gaire història i anar pujant. Sembla ser que em vaig saltar un parabolt. El primer que vaig trobar estava molt lluny del terra però la dificultat es deixava fer i la veritat no vaig arribar a passar por. 2a tirada (V - III - 30 metres - 4 parabolts): En sortir de la via la paret es posa més vertical. L'ataquem una mica per l'esquerra amb un pas de V. Un cop superat la dificultat davalla considerablement. Finalment anem a 4 grapes. Muntem la reunió en u

El Miquel Àngel està que se sale... cada vegada millor. Si voleu anar a Malanyeu no podeu deixar de veure la filmació. Si no voleu anar, la mireu doncs veure´ho que ens esforcem perquè us ho passeu bé. Ja semblem els avis de Buscadors de bolets .  Teniu tota la informació en l'entrada Aina - Malanyeu

Avui havíem quedat per anar a fer a la Portella Gran la via del ràpel però quan estem allí veiem que ens hem deixat les xapes recuperables. Provem amb un cordino petit però la veritat és que no queda bé. Decidim que farem una carta al Patronat de la Muntanya de Montserrat demanant que ens deixi canviar el ramblo per un parabolt. A veure que ens diuen? Anem al Pla B. El Miquel Àngel proposa l'Aresta Bruc al Gep Llarg. Anem hi està ocupada, així que ens hi posem a l'Esquerra de l'aresta bruc al Jep Llarg (Plan C) i després volíem pujar a l'agulla de Capdamunt però quan pugem ens trobem que també està ocupada i els que l'estan pujant van amb parsimònia. Decidim rapelar el Gep Llarg i anar a fer l 'Aresta Bruc de la Boteruda (Plan D). Si algú es pensava que no teníem alternatives no sap amb qui es juga els quartos. No havia escalat per aquest sector però ja veieu, un dia d'hivern amb bon temps us podeu trobar amb força cordades. També us puc dir que es po

Hi ha dies que quan arribes a casa penses que tot ha anat redó. Aquesta és la sensació que he tingut avui. He escalat sense patiment el que considero el meu grau, el dia perfecte, els companys immillorables ... Malanyeu és una paret d'hivern. Cal anar quan a les comarques interiors hi ha la boira. El sol dona a la roca i escalfa l'ambient. L'altre dia vam anar a fer la Montse Curtó  i em va agradar però... avui l'Aina m'ha meravellat, segurament ha estat el dia doncs el company em diu que no hi ha tanta diferència. Ja veieu un via per fruir... Pels que no coneixeu la roca de Malanyeu és un altre plaer. Hi ha trams on hi ha uns forats on et sobra presa. Més amunt, la paret es posa més seria. Un altre plaer és que cadascun dels llargs són diferents als anteriors amb un regust ben especial. Altres vies a Malanyeu:  Via  Estat de gràcia ,  - Via  Montse Curto    - Via  Doraemon  - Via Francesc Sunyol DESCRIPCIÓ DE LA VIA : Al peu de la via trobareu escrit amb reto

En la cinglera del Montsec vist des del sud destaca una edificació blanquinosa, es tracta de la façana del Santuari de Pedra. Segons els historiadors aquí havia l'antic castell de Pedra. Es desconeix l'emplaçament exacte del castell. Darrera hi ha una agulla esvelta que podria ser que en el seu cimal hagués les restes del castell... i un possible tresor. Així que l'Aleix Barberà i jo vam decidir pujar-hi per veure si podríem trobar el tresor, ara que no ens ha tocat la loteria de Nadal. No crec que repetiu mai la via, doncs té un interès molt friqui, però crec que cal descriure-la per si algun dia teniu el plaer de fer-la. Descripció de la via : 1a tirada (12 metres - III+ - III): Tota la via està neta però es fa de bon protegir amb friends entre petits i mitjans. Pugem un tram dret però la roca es força abrasiva, sembla com si estigués esperant el nostre pas, al menys els primers metres doncs més amunt hi ha un tram que empitjora la roca. Acabem pujant per una m

El proper any no cal que hi aneu... ja us puc avançar quina serà la pel·lícula que guanyarà: L'Aresta de l'Anna del director Miquel Àngel Ramos que està que se sale...

A la revista Vèrtex núm. 280 surt una ressenya d'una via de grau accessible i agraït a la Conca de Barberà a prop de Santa Coloma de Queralt que és una contrada que desconec; sols per aquest motiu ja justifica una excursió. Una excursió amb una panoràmica excepcional des d'on albirem al mateix temps el Mediterrani i l'Aneto ben nevat. Montserrat, la serralada litoral i un bon reguitzell de cims pirinencs que no us penso dir doncs espero que vosaltres els aneu descobrint... La valoració de la via està perfectament definida amb el terme Rostoll agraït . Terreny d'aventura amb uns aperturistes que s'han currat la via però una pedra que dona poca confiança. Sort tenim que el grau és moderat que si no aquí hi deixeu les dents. Davant el perill de la roca trencada només hi ha la solució de posar ferralla per assegurar aquell còdol inestable. No és una via per repetir però si aneu amb el posat d'aventurers potser us pot arribar a agradar. Clar quantes més cordades a