ENTRE EL MITE I LA REALITAT: EL SERRAT DEL MORO O MONTCAU

-
L'altre dia quan vaig fer l'entrada al Cavall Bernat de Sant Llorenç  vaig demanar si algú sabia escalades anteriors a Catalunya. Algú em va comentar que al llibre Josep Fatjo Historia de l'escalada a Montserrat apareixia una altra escalada anterior. I mira que el llibre l'havia llegit i tenia noció dels fets... així que avui que no he trobat company per anar a escalar he decidit anar a fer aquesta escaladeta en solitari. Si no pujo el nivell de les escalades aviat podré deixar a casa la corda i els peus de gat!!!
Veure dades històriques que justifiquen aquesta sortida.
El Montcau és una agulleta cònica que hi ha al serrat del Moro. Amb els seus 1205 metres deu de ser el segon, o el tercer cim, més alt de Montserrat.
Descripció de la via (Aresta sud-oest):
Anem a buscar l'aresta sud-oest. Anem flanquejant sense cap mena de dificultat, amb tendència a anar a baixant.
Arribem a l'aresta sud-oest. Els primers metres són una placa tombada per on pugem sense cap mena de problemes (II) fins una canal on hi ha el pas més compromés (III+) però si volem ens podem agafar a una cadena. Aviat torna a tombar la paret. Vaig pujar sense encordar-me.
Una mica abans de la cadena hi ha una instal·lació del ràpel.
Arribem al cim.
Descens:
Baixem una mica cap al nord - heliport - i veiem a sota dues anelles de ràpel. Són 30 metres fins a la base.
Descripció de la via (nord):
Com la cosa m`'ha semblat poc un cop he fet el ràpel, aprofitant la corda pujo pel vessant nord. Tampoc no es gaire cosa. Una rampa de III amb dos resalts. El primer el pujo una mica per l'esquerra i l'altre l'agafo recte (III+).
Descens:
Ràpel de 30 metres. Podem pujar a la Miranda del Moro - amb l'antiestètica antena, però una vertiginosa visió de la paret de l'Aeri.
Vaig decidir baixar per la canal de Sant Jeroní per on havia pujar (1 h.).
Aproximació:
Aparquem al monestir de Santa Cecília i agafem un camí carreter que puja fins un dipòsit on anem a la dreta, sortim al GR i continuem per la dreta.
7 min. Deixem el Gr i agafem un sender que surt del costat d'una pilona de la llum. Anem a pujar per la Canal de Sant Jeroni que puja molt dreta i és l'accés més directe.
La canal de Sant Jeroni
des de l'aparcament
14 min. Trobem una cadena (uns 10 metres) que es poden evitar anant per un corriol que surt a la dreta. Més amunt hi ha un passamà que protegeix un flanqueig. Hi ha trams que la torrentera s'ha endut el terreny i cal anar amb compte. Potser el pas més exigent és un tauló per on hem de pujar amb l'ajut d'una corda. Pesada feixuga embolcallats de boix, grèvols, teixos... un espai de vegetació esponerosa.
1 h 6 min. Coll (1169 m.). Anem a l'esquerra sseguint el corriol que puja a les antenes de la Miranda del Moro, una mica abans d'arribar veiem un heliport a la base del Montcau.
1 h 13 min. Heliport. Anem a buscar l'aresta sud-oest o la via nord.
FITXA TÈCNICA: 
ARESTA SUD - OEST
Dificultat: III, negociable amb una cadena. 
Desnivell: 45 metres. 
Temps d'aproximació: 1 h 13 min.
Temps de descens: 1 h.
Grau d'exposició: Baix 
Via desequipada.
Material: No cal encordar-se.
Roca: Conglomerada i ferma.
Orientació: Sud-oest.
Història: Segurament va ser el lloc triat per pujar el 24 de setembre de 1851 per en José Pujol y Francisco López per escalar el Montcau. 
Canal superior on hi ha la cadena (aresta sud-oest)
Al Diari de Barcelona va aparèixer publicada una carta on uns igualadins informaven d'aquesta gesta que havien contemplat des de l'ermita de Sant Jeroni. Primer es van pensar que eren uns ocells però després es van adonar que eren humans. Durant el descens van témer alguna desgràcia que els fes perdre la vida i els van estar esperant a baix fins poder parlar amb ells. Curiosament afegeix que potser es tractava d'un dot que hauria fet algú d'ells en els seus viatges 39 viatges a Amèrica. Sembla ser que el segon havia fet feia un mes als Alps el cim del Montblanc.
ARESTA NORD
Dificultat: III+
Desnivell:  30 metres. 
Temps d'aproximació: 1 h 13 min.
Temps de descens: 1 h.
Grau d'exposició: Baix 
Via desequipada.
Material: Corda, es pot llaçar algun merlet.
Roca: Conglomerada i ferma.
Orientació: Nord.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LES VIES MÉS DIFICILS DE ROQUES TOMBADES, PERO TAMPOC TANT: AL RECER DEL MESTRAL

-
Imatge
Tornem a la serra de Cardó per fer un parell de vies del sector de les Roques Tombades . Són les vies més compromeses del sector - quin plaer poder dir això algun dia - encara que no passa d'un pas puntual de V, però ens ho passem molt bé. Volíem fer una altra via de la contrada però feia molt vent i hem decidit refugiar-nos a les Roques Tombades. És una bona opció pels dies del vent. AL RECER DEL MESTRAL (V) : Descripció de la via : Ens situem a la dreta del marcat esperó que divideix clarament la paret en dues parts. Ens situem a la dreta de l'esperó. Per a més referències ens situem a l'esquerra d'un gros pi. A la paret hi ha una fletxa blanca (crec que està a l'inici de totes les vies). La via Matí al balneari  ens queda a la dreta del pi.  es pendents. Si algún sap el nom d'aquestes noves vies ja em farà un comentari a sota de l'entrada. Gràcies. FITXA TÈCNICA Dificultat : V- (un pas puntual) Desnivell : 90  metres. Temps d'aproximació :  5 minuts ...
Read more »

LIAM LA LIA: BONA FEINA EN UN SECTOR BEN AGRAIT

-
Imatge
L'equipador Agusti Sans continua donant-nos vies meravelloses. Fa 17 anys va obrir la via GRAN DIAGONAL  en la zona de Santa Anna ( Alfarràs - Castellonroi ) i d'allí ha obert un reguitzell de variants. La veritat són totes també una meravella. Resulta que recentment ha obert una nova variant: LIAN LA LIA que és la que està més situada a l'esquerra del sector amb les xapes pintades de color lila, un xic descolorit. A sota us posaré totes les vies que he fet de la zona per complementar l'escalada. A costat de la dreta hi ha la via Pluja d'Estels . Per pujar cal fer les dues primeres tirades de la "mare" GRAN DIAGONAL . FITXA TÈCNICA : Dificultat : V (Pas de V+ en començar la Gran Diagonal) Desnivell : 110  metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 15 minuts Grau d'exposició : Baix Material : 10 cintes exprés i reunions. Via equipada Roca : Calcària de qualitat.  Orientació : Sud, encara que a la part inferior no toca el sol. Via o...
Read more »

LA VIA MÉS EVIDENT: SOMNI DE CANYELLA (ROQUES TOMBADES)

-
Imatge
Si miren la paret de Roques Tombades  ( Serra de Cardó - Rasquera ) veureu que està separada en dues parts ben evident. Estan separades per un contrafort ben eixerit. La via Somni de Canyella  és la via que transcorre per aquest contrafort. Així tenim una via que és de començament. Després pugem per una cresta amb canaleres, fàcil, però també bonica. Veus el darrer llarg, francament, no té gaire interès però cal fer-la ... La primera vegada que vaig anar a Roques Tombades vaig dir que no tornaria mai i ja en porto tres. Té bon temps assegurat a l'hivern. FITXA TÈCNICA Dificultat : V- (un pas puntual) Desnivell : 90  metres. Temps d'aproximació :  5 minuts Temps de descens :  5 minuts Grau d'exposició : Baix,  Material :  5 cintes exprés i reunions. Via equipada Roca : Calcari, en general bo. Orientació : Sud, protegit Via oberta   per T. Alarcón Descripció de la via : 1a tirada (III+ - V- - III - 30 metres - 2 claus i 4 ponts de roca): ...
Read more »

MEGAVARIETAT DE LA CRESTA DEL VENTALL

-
Imatge
Feia temps que em rondava pel nas aquesta cresta que es troba damunt de Tivissa. La veritat és que ha valgut la pena saber esperar ja que és tracta d'una cresta superba, si us agraden les crestes. Té ambient, té esperit d'aventura i, sobretot, cada llarg és diferent. No hi ha monotonia, tot és traure el nas damunt de la creta i anar veien com el paisatge va canviant. Tampoc no us espereu la màxima cresta però per passar l'estona resulta un pur plaer. La via està pràcticament desequipada però es pot protegir amb molta facilitat. Ideal com a pràctica per posar friends i tascons. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : En una cresta és molt difícil explicar on fem les reunions perquè hi ha una munió de possibilitats i totes bones. Nosaltres us expliquem com ho vam fer nosaltres però això no trau que pugui haver altres solucions igualment valides, o més. 1a tirada (III - IV - III - 40 metres - 1 parabolt): La cresta és molt evident i fàcil de localitzar. Ens situem en l'Estret de San...
Read more »

EXCURSIONISME VERTICAL: ROC DEL BOC - VIA DEMOS - ARESTA SUD

-
Imatge
Pas clau de la primera tirada Localitzem per internet la ressenya de la via Demos al Roc de Boc de Garraf i tota la colla decidim anar-hi aviat. Val a dir que la ressenya de Manel&ita que són sempre molt bones i són la nostra admiració, aquí ens dibuixen una mena d'agulla captivadora. La veritat és que no escalarem una agulla sinó un esperó que en algun moment ens desorienten. La via és curta i només amb un pas exigent, però per estrany que us pugui semblar els companys (tres cordades) hem decidit al bar Antoni Restauran t . (recomanable) que era una via prou interessant: bona roca, bon ambient muntanyenc i envoltat de mar... no ens ha desagradat com pensava que pensaríem. FITXA TÈCNICA : Dificultat : V (un pas, que es pot convertir en un modest IV+) Desnivell : 100  metres. Temps d'aproximació : 18 minuts Temps de descens : 20 minuts Grau d'exposició : Baix Material : Fiends, 4 cintes exprés i reunions. Via semiequipada Roca : Calcari molt bo i abrasiu, hi ha un ...
Read more »

MÉS VIES PER DESCOBRIR A LES ROQUES TOMBADES DE CARDO

-
Imatge
  Avui torno a escalar a les Roques de Cardó al Balneari de Cardó ( Rasquera encara que està dins del terme de Benifallet . Es un racó tranquil, ideal per l'hivern ja que està arrecerat del vent i ben assoleiat cap al migdia. Vaig anar l'altre dia a fer la via situada més a l'esquerra, Les cabres de l'Agust í. Ja vaig comentar que són vies de baixa dificultat i ben equipades (a destacar l'habilitat de descobrir ponts de roca) ideal per la iniciació i per anar a escalar els iaios granadets. Gràcies a Sergi Villars hem descobert que la 1a via es diu Al recer del mestral (V-) i la darrera Directa al convent (d'un llarg IV) Avui he fet la via Tarda al Convent que segons la ressenya que tenia era la que està situada més a la dreta, però metre la feia he trobat una que estava més allà, per internet trobo que és una via d'una única tirada i de III+. També observo que hi ha una altra via més interessant que deu sortir per l'aresta. Visualmente és molt bonica...
Read more »

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

-
Imatge
  Com arribar-hi ?  Agafem la carretera a Platja d'Aro per la carretera C-35. Passat el km 100 i un magatzem de mobles agafem una carretera asfaltada perpendicular amb el cartell de Mas Patxot. Més enllà podem veure una benzinera. 2,9 km Aparcament als dos costats de la carretera. Agafem un sender que surt a l'esquerra, ara caminant. 22 min Collada que ens dona accés a les agulles. És bo canviar de tant en tant de zona d'escalada. Avui hem volgut anar fins al Baix Empordà per tastar aquesta escola d'escalada. Com estem prop del mar podem completar l'escalada amb un bany al mar. Aquí ens trobem amb roca granítica encara que té un to totalment diferent. Ens va costar una mica adaptar-nos a la roca. Es tracta d'un conjunt d'agulles pètites. Al peu de cada via hi ha pintada la dificultat de la via de color vermell. Això ajuda molt a saber on estàs. Ara el problema és saber en quina agulla esteu. Nosaltres no ens vam aclarir gaire. Val a dir que cal comprar La Gu...
Read more »

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

-
Imatge
  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km...
Read more »

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

-
Imatge
M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.
Read more »

LA VIA SUPREMA DEL MONTMELL: INTEGRAL DEL SOL I LA LLUNA

-
Imatge
Primera tirada La serra de Montmell és un paradís per l'escalada d'hivern. Sempre és un plaer escalar amb la visió del Mediterrani. He fet les vies ESPOLON GUERRERO i JOSEP BAQUES i ESTEVE  a la zona  . Són vies que estan prou bé, encara que els hi falta continuïtat, en canvi la via d'avui és senzillament bestial: roca estupenda, passos exigents, entorn bestial... se'ns fa curta. És la via que més ens agrada de la zona . Veig que estan obrint vies d'esportiva, però podrien fer-ne més de clàssica. FITXA TÈCNICA : Dificultat : V Desnivell : 70  metres. Temps d'aproximació : 11 minuts Temps de descens : 25 minuts Grau d'exposició : Baix Material :  cintes exprés i reunions. Via equipada Roca : Calcari abrasiu, hi ha un moment que et fa mal els dits de les rugositats de la roca. Via oberta  per V. Mestre i M. Alegre 1988 i reequipada per X. Amat i J. Massana DESCRIPCIÓ DE LA VIA : 1a tirada (IV+, V - 15 metres - 3 claus i 4 espits): La via puja per un evide...
Read more »