JUGAR AMB LA SILUETA DE LA BITLLA

Jugant a la Bitlla amb la Bola de la partió
La Bitlla és una de les siluetes que es distingeixen primer del caos de farallons que forma la caòtica estructura d’Agulles. Aquesta circumstància ve donada per la circumstància que es troba davant de la Bola de la Partió, fet que facilita enormement la seva identificació, i que s’albira des del camí al refugi Vicenç Barber.
La seva escalada constitueix tot un repte montserratí doncs s’ha volgut mantenir tot l’estil pur de la muntanya amb poques assegurances que s’allunyen massa pels escaladors pocs avesats encara que es pot anar protegint amb elements flotants. Aquí nosaltres vam emprar els tricamps que van molt bé al conglomerat de la zona ja que aprofita els forats inesperats de la roca.
Quan estàvem a peu de la paret vam creure que seria una escalada que no ens aportaria gaire cosa però ens va sorprendre les bones sensacions que ens va deixar l’escalada.
Descripció de la via:
1a tirada (III – IV – 25 metres – 2 espits): Els primers metres són tombats, ens encarem vers un ull. Uns metres abans d’arribar-hi trobem el primer espit que està situat a uns 8 metres del terra. Superem el forat per la dreta. Trobem un altre espit i ens encarem vers un arbre on hi ha la reunió que està formada per un espit, un buril amb xapa, un altre rambló sense xapa recuperable (encara que no cal aprofitar-lo per muntar la reunió) i el tronc de la savina. La reunió es troba en l’inici d’un diedre.
2a tirada (IV – III – IV+ - III – 30 metres – un plau i un buril): Pugem pel diedre que ens hem d’autoprotegir, anem pujant pel costat de la dreta i aprofitant puntualment alguna presa del vessant de l’esquerra. La sortida sembla compromesa però es supera amb facilitat gràcies a unes bones preses de mans. Anem uns metres a l’esquerra per un agraït “camp de patates” fins arribar a una línia molt evident. La paret es posa més vertical. Damunt nostre tenim un buril cap al que ens encarem. Hi ha còdols francs per pujar al recte però una mica abans d’arribar-hi voltem per la dreta. Un cop superat aquest buril la paret i la dificultat s’aplanen. Muntem la reunió en una estructura d’època d’on muntarem el ràpel.
3a tirada (II – 5 metres – net): Acabem de pujar al cap de l’agulla amb una visió excepcional sobre la contrada. Destacant la impressionant Bola de la partió davant nostre.
Descens: Si hem pujat a l’agulla hem de desgrimpar amb cura els 5 metres anteriors i muntar el ràpel pel vessant per on hem pujat (50 metres).
Refem el camí que hem fet de pujada. 8 min. Refugi d’Agulles o Vicenç Barber. Continuem cap a la Portella i l’aparcament de Can Maçana (35 min.)
Aproximació:
Aparquem al coll de can Maçana (710 m.). Entre setmana no es paga. i agafem el camí cap al refugi de Vicenç Barbé. Pels que no aneu per Montserrat:
Sortim per la pista que hi ha a l'extrem.
13 min. Coll de Guirló. Dos minuts després baixa per la dreta el camí al refugi.Cartell.
25 min. Portella. Pas estret.
35 min. Refugi d'Agulles o Vicenç Barbé. De l'esquerra surt un sender que seguim.
39 min. El sender es bifurca. El de l'esquerra sembla que baixa al barranc. Agafem el de la dreta que s'enfila amunt. Passem per un bosc però finalment hem de sortir a una llesca de roca per on pugem.
45 min. Arribem al coll que hi ha a l'extrem meridional de la Bitlla per on ens enfilarem.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV +
Distància: 60 metres.
Temps d’aproximació: 45 minuts.
Temps de descens: 35 minuts.
Via semiequipada.
Roca: Conglomerat de qualitat. El darrer llarg és més descompost.
Orientació: Est.
Material: 1 corda de 60 metres, cintes, friends, tricamps i reunio.
Via oberta per: J. Montserrat i J. Vendrell (18-6-44). 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

VIA JR - EL QUE TE COMPANYS TE UN TRESOR