MEGAVARIETAT DE LA CRESTA DEL VENTALL

Feia temps que em rondava pel nas aquesta cresta que es troba damunt de Tivissa. La veritat és que ha valgut la pena saber esperar ja que és tracta d'una cresta superba, si us agraden les crestes. Té ambient, té esperit d'aventura i, sobretot, cada llarg és diferent. No hi ha monotonia, tot és traure el nas damunt de la creta i anar veien com el paisatge va canviant. Tampoc no us espereu la màxima cresta però per passar l'estona resulta un pur plaer.
La via està pràcticament desequipada però es pot protegir amb molta facilitat. Ideal com a pràctica per posar friends i tascons.
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
En una cresta és molt difícil explicar on fem les reunions perquè hi ha una munió de possibilitats i totes bones. Nosaltres us expliquem com ho vam fer nosaltres però això no trau que pugui haver altres solucions igualment valides, o més.
1a tirada (III - IV - III - 40 metres - 1 parabolt): La cresta és molt evident i fàcil de localitzar. Ens situem en l'Estret de Sant Blai i al costat dret, pujant, tenim l'inici de la via. Comença prou tombada per anar pujar alegrement (III).Als 15 metres trobem una reunió d'una altra via que aprofitem per assegurar-no. Hi ha un moment que l'aresta s'estreny i esdevé més aèria. La cresta esdevé momentàniament vertical i cal escalar de debó (IV). La resta esdevé més fàcil

2a tirada (II - 45 metres - neta): ÉS una tirada de transició que no passarà a la història de l'escalada. Arribem a un bretxa on muntem la propera reunió.
3a tirada (IV - III - IV - II - 50 metres  - 2 parabolts:   A la sortida de la bretxa ens trobem amb una placa llisa, al mig hi ha un parabolt. El company és molt valent i l'ha agafat al recte. Jo, que sóc més covard he sortit per la dreta per un terreny més inestable (IV). Després la cresta s'aplana i pugem sense gaires dificultat.
Arribem a un indret que hem d'anar uns metres a la dreta uns metres per evitar un sostret. També cal pujar amb cura, encara que de sota sembla més exigent (IV). Després ens toca a tornar a grimpar per la carena. Fem la reunió en un arbust encara que també la podriem fer en un  parabolt que havia uns metres per sota.
4a tirada (III - II - 35 metres - nets): Ens trobem amb uns primers metres entretinguts però aviat la cresta planeja. Arribem a un camí que seguim caminant. Davant tenim un morro destacat. Anem uns metres per l'esquerra fins a trobar un marge de pedres d'una antigua construcció. La via tira per aquí.

5a tirada (III - 35 metres - net): Pugem per una mena de panxes poc exigents. Sortim a la carena i tirem a l'esquerra per anar a buscar una olivera que ens serveixi de reunió.
Ara ens toca caminar un centenar de metres planers. Passem pel costat del turó on hi ha la creu que no arribem a fer ja que la deixem al costat.
6a tirada (III - 45 metres - un clau): Ens enfilem de nou a la cresta quan esdevé més rellevant. Comença amb un munt de blocs amuntegats (III). Fem reunió aprofitant un clau que hi ha a la paret per on escalarem.
7 tirada (V- - II - 50 metres - 1 clau i dos parabolts): Ens situem davant del pas més compromès. Primer ens trobem un mur d'uns dos metres per on pugem i arribem a una mena de terrassa on hi ha el pla. Ara girem a l'esquerra situant-nos damunt d'un blog. Tirem una mica a l'esquerra - veiem un parabolt però no és de la nostra via - quan ens girem amunt a la dreta veiem un altre parabolt. Aquest si que el xapem.
Sortim a la cresta. Les dificultats minven i anem mig
caminant. Baixem a una bretxa i uns metres més enllà trobem un clau on muntem la reunió.
8 tirada (III - II - 50 metres - 1 clau): Pugem una cresteta que ens duu a un pas estret (tipus pas de cavall) encara que el podem abordar per l'esquerra. És menys difícil del que sembla en un primer moment. Damunt seu hi ha un mur que voltem un metre per l'esquerra (III+) però aviat arribem a la carena on muntem reunió.
Siguem pràctics, ja podem recollir les cordes i anar caminant entre el rocam.
Descens:
Ara bé la part més lletja de la via. Continuem per la carena fins que trobem amb un corriol esborradís que ens duu fins a un pi i d'allí anem a buscar unes arnes d'abelles (ens van picar) i un camp d'ametllers. Ara anem descendint entre marges del camp cercant els baixadors.

13 min Arribem a la pista al coll de Ventalls. Anem baixant per la pista encimentada. Passem per l'ermita de Sant Blai. Poc després la font homonima.
27 min Arribem a l'Estret de Sant Blai on hem aparcat.
Accés:
Ens situem a la part alta del poble de Tivissa. Com a referència passem pel camp de futbol i abandonem el poble a tocar del cementiri. Posem el comptaquilòmetres aquí, prop d'uns contenidors. Hi ha nombrosos indicadors cap a l'ermita de Sant Blai.
0,4 km. Cruïlla. Anem a l'esquerra. La pista és estreta - pregareu per no creuar-vos amb ningú - i pendent.
1,1 km. Estret de Sant Blai. Aparqueu al costat en un espai molt justet.
Aproximació:
L'inici està allí mateix. Aproximació 0. Travessem la riera i ja hi som.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V- (n pas) i la resta IV
Desnivell: 350 metres.
Temps d'aproximació: No hi ha aparoximació.
Descens: 27 minuts
Grau d'exposició: Mig. 
Material: 7 cintes, tascons, friends i reunions.
Via desequipada
Roca: Calcària. Prou acceptable.
Orientació: D'est a oest.
Via oberta per: No tinc dades.