Passa al contingut principal

AVENTURA TOTAL: ARESTA CASES - GARRIGA A L'AGULLA DEL BISBE (BUSA)

Si no us agrada caminar amb la motxilla carregada de material i anar a l'aventura total, el millor que podeu fer saltar-vos aquesta entrada al blog perquè ens ha calgut molta moral per fer aquesta cresta.

Ja vaig intentar aquesta aresta fa força anys i em vaig quedar en una agulla - que vam anomenar l'agulla de l'Escolà - que ens va barrar el pas al tossal del Bisbe. Ens va agafar por. Avui hi hem tornat, penseu que després ve una cresta que no passa de IV però sense assegurances. Ja veieu, aventura total per poder assolir l'agulla del Bisbe, el cim més destacat dels Llengots i a tocar de Bastets. Un indret salvatge farcit d'agulles de difícil accés i que deuen de romandre encara verges.


Descripció de l'itinerari:

Arribem a la cresta i grimpem per una aresta de roca trencada i amb prou verticalitat. Coordenades UTM: x=31T 386573 y= 4663872.2 - 992m. Arribem a un pas estret i exposat que vam passar sense encordar-nos però després vam reflexionar que ens havíem exposat una mica massa per la poca confiança que ens dona la roca. Aventura sí, però risc zero. Coordenades UTM: 31T  x=386474  y=4663876

Arribem a un coll. la vegada passada vam arribar aquí pujant per la vall de la dreta.

1a tirada (III - IV- - 40 metres - arbusts): Finalment ens trobem roca amb continuïtat que ens obliga a escalar però com som molt matxotes anem sense encordar-nos. Error!!! la roca està prou trencada per anar amb por. Reunió en una savina vital per assegurar el pas següent.

2a tirada (III - 10 metres - exposat): Arribem a l'agulla de l'Escolà (1130 m.). Ens torna la por que ens va agafar fa anys. És un pas megaexposat. La instal·lació del ràpel (dos parabolts amb maillons) està allà, 10 metres més endavant per una cresta trencada per on ens hem d'enfilar. Encara que vaig trobar una feixeta per l'altre costat que em va permetre arribar sense gaire dificultat, ara ni pensar en caure.
Aquí muntem un ràpel d'uns 25 metres que ens deixa a la base de l'agulla. Arribem a una bretxa, per la dreta puja la via de l'Entrada Directa. Hi trobem una savina excepcional però a la vora hi ha un espit que d'on ens assegurem per la propera tirada.
3a tirada (IV - II - 30 metres - un clau): De sobte, la roca millora. Ens dona seguretat. Als 12 metres trobem un clau - força nou - i tirem amunt pensant que trobarem més assegurances però "nuestro gozo en un pozo". L'escalada és amena per l'aresta estreta amb bones preses. Acabem caminant. Reunió en un arbust.

4a tirada (IV - 30 metres - pont de roca): Anem pujant per l'aresta, sense cap mena de dubte d'orientació. A l'esquerra hi ha un pont de roca amb un cordino vell. El pont està massa prop de la reunió i no serveix de gaire. Hi ha poques opcions per fer anar els trastes de protecció. Podem aprofitar algun còdol llaçant algun merlet però millor tenir el grau assolit. Fem reunió en un boix.

5a tirada (IV - 30 metres - net): Anem  pujant per l'aresta evident cercant on assegurar-nos. No tenim sensació d'inseguretat però si cal reconèixer que és una via exposada. Encara que cal tenir present que és tracta d'una escalda agradable. Arribem dalt de l'aresta i anem caminant. Tenim arbusts per muntar reunió més amunt encara que no ens veurem.

6a tirada (II - 30 metres - net): Anem pràcticament caminant.

7a tirada (III - 50 metres - net): Trobem un darrer mur per on podem grimpar amb gust, mig caminant. Arribem al cim del tossal del Bisbe amb una panoràmica excepcional. Localitzem aviat la instal·lació de ràpel muntada sobre dos ponts de roca, ben trobats i un cable i alguns cordinos vells.

Descens: Hi ha un encadenament de ràpels pel vessant sud.  1r ràpel (uns 20 m), 2n ràpel (just a la vertical del primer; dos parabolts amb cadena i anella; uns 15 m); 3r ràpel (uns 4 m a l'esquerra de la vertical, en una lleixa al costat d'una alzina; 2 parabolts amb cadena i anella; uns 20 m).

 Un cop a la base de la paret anem, sense sender, entre la salvatgia. Anem amb una tendència a la dreta. De front trobaríem un cingle. 

13 min Enllacem al camí de pujada que seguim ara cara avall. Fita remarcable.

39 min Aparcament.

Accés: En el km 18,9 de la carretera de C-462 entre els túnels de l'embassament de la Llosa del cavall entre Solsona i Sant Llorenç de Morunys.

Aproximació: Agafem una pista que surt de l'aparcament. 18 min En un revolt a l'esquerra podem veure la fita que indica el descens de la Cresta del Sol. 

27 min Una fita ens indica el camí que puja a la Cresta de Llengots, també al tossal del Bisbe.

30 min Nova fita que ens indica el punt per on baixarem dels ràpels del tossal del Bisbe.

38 min Coll de Llengots, on trobem una pista que seguim, ara cara avall, per la vessant est.

49 min Abandonem la pista i anem per un rierol que surt a l'esquerra. Anem pel torrent per on baixa avui força aigua i cal trepitjar alguna zona humida.

56 min Girem a l'esquerra per una barrancada, ara sense camí i en un tram selvàtic. Ens anem encarant per la dreta, cercant un pas que ens permeti arribar a la carena que tenim a la dreta.

1 h 02 min Sortim a la carena. Ja podem començar a grimpar per l'esquerra. Coordenades en la part superior.

FITXA TÈCNICA:

Dificultat: IV

Desnivell: 220 metres.

Temps d'aproximació: 1 hora 2 minuts

Descens: 39 minuts.

Grau d'exposició: Entre mig i alt (poques assegurances i trams amb mala pedra.

Material: 4 cintes, tascons, friends, cordinos per llaçar arbres i reunions.

Via desequipada

Roca: Conglomerat que no sempre és bo.

Orientació: Est

Via oberta per:  JM Cases i M Garriga el 27 de setembre de 2007.

Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de