ESCALADA PER A TONTOS

El Sabardó es troba entre l'agulla del Puro i les agulles del Víctor i de la Pera. Són les més emblemàtiques de la zona de Camarasa. El Sabardó, resta oblidada entre les seves germanes, no busqueu cap ressenya per internet. Però la seva escalada interior, per una canal-xemeneia té força interessant. La via està semi-equipada, encara que es de fàcil protecció amb friends i tascons. La via Normal fou oberta per X. Garreta, E. Valentí i E. Bach l'11 d'abril de 1971 del Centre Excursionista de Lleida. Durant força anys foren els principals aperturistes de vies de dificultat de la zona encara que aquesta té una dificultat moderada. DESCRIPCIÓ DE LA VIA: Primer llarg ( IV - 15 metres): En situem en la canal-xemeneia de la dreta de l'agulla. A l'esquerra hi ha un primer parabolt, a l'esquerra. Poc després em de contornegem una figuera per la dreta on trobem un altre parabolt. Dalt anem caminant. Segon llarg (V- - 40 metres): La reunió està instal·lada on es

Les Bessones són dues agulles, destacades, que trobem uns dos-cents metres després del collet que hi ha al costat de l' agulla de l'Encantada . Per arribar hem de superar una zona de blocs caiguts entre vegetació. Són uns 10 minuts. LA BESSONA PETITA O INFERIOR: Cal baixar a la base de l'agulla pel vessant sud-oest on localitzem una fissura que duu a una cova. Cal pujar per ramonage uns 4 metres fins poder entrar a l'interior d'una cova (IV+). Escaladors grassos poden tenir més problemes. Un cop dins pugem per una xemeneia (III)per on sortim a l'exterior. Si voleu fer trampa podeu venir fins aquí caminant (I) des de la base de l'agulla però us heu saltat el tram més interessant i curiós de la via. Aquí vam muntar reunió (10 metres) per evitar el fregament de les cordes. Reunió instal·lada en un bloc amb una baga gran. Pugem per una canal evident (IV) i uns metres més amunt anem a la dreta per anar a sortir damunt del coll que separa les dues agulles

Abans d’arribar a la presa de Camarasa, dalt del cingle, hi ha un munió de blocs caiguts. Sobre aquests caos destaca una agulla esbelta. És l’Encantada que es mereix una escalada. Segurament fou la primera via oberta de la que tenim constància del Centre excursionista de Lleida. Era el 15 de maig de 1960 quan J. Farré i V. Mallol van assolir el cap de la roca. Ho van fer la pel costat oest. Encara es pot veure un parell de claus i filferros de les reunions i el r+apel. Els primers passos són de V i sembla ser que els van fer en artificial. Posteriorment arribem a unes repises per on es puja prou bé (III). S’arriba a un replà on abans s’instal•lava una reunió i s’encarava uns blocs separats del principal (III+) i es pujava cal cim de l’agulla. Es pot pujar directament (V). Són uns 25 metres en total amb 5 parabols. Dalt de l’agulla hi ha una instal•lació de rapel. APROXIMACIÓ: Prenem la carretera de Camarasa a Tremp (C-13). Abnas d’arribar al pont sobre el riu Segre prenem una c